A les Balears ja duim un retard de 3 anys en l’aprovació dels plans de gestió, i els que s’han presentat són greument deficients.
Demà 21 de maig es celebra el Dia Europeu de la Xarxa Natura 2000. Aquesta Xarxa té per objectiu la conservació dels hàbitats naturals i les espècies silvestres de flora i fauna de la Unió Europea, tant d’àmbit terrestre com marí, per a la qual cosa els estats han de declarar i conservar els espais naturals més adients en el seu territori.
La Comissió Europea aprovà el juny de 2006 la proposta d’espais a incorporar a la Xarxa remesa per la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, moment des del qual el Govern disposava de 6 anys per redactar i aprovar els corresponents plans de gestió. Així, el retard en l’aprovació dels plans és ja de 3 anys.
Els darrers mesos s’han realitzat alguns avanços en el compliment de l’obligació, si bé amb resultat insuficient. L’any 2014 passaren a exposició pública un total d’11 plans, dels quals per ara se n’han aprovat només 5. Resten per passar a exposició pública i aprovar-se altres 14 plans.
Sobre els plans que ja han estat exposats públicament, el GOB, Oceana i altres entitats i persones de l’àmbit conservacionista presentaren plecs d’al·legacions, de les quals podem extreure aquestes consideracions generals:
– La informació del plans sobre els hàbitats i espècies presents a cada espai és en part deficient, errònia o no actualitzada. Si bé en alguns casos aquest defecte es pot atribuir a la manca d’informació, en altres ens trobam amb clares incorreccions atribuïbles a una deficient gestió de la informació científica disponible. Aquestes deficiències són importants, ja que a partir d’informació errònia no es poden identificar correctament les amenaces ni establir objectius de conservació.
– L’estat de conservació dels hàbitats dels diferents espais en molts casos no es correspon amb allò que s’ha comunicat periòdicament a la Comissió Europea. Així, és especialment preocupant que durant anys s’hagin assignat valors de conservació excel·lents a hàbitats que ara resulta que presenten evidents problemes de conservació, o que fins i tot potser són inexistents. Per això consideram que fins ara s’ha realitzat una gestió no rigorosa de la informació remesa a la Comissió Europea, comunicant que els hàbitats es trobaven en una situació òptima quan en realitat ni tan sols s’havia estudiat la seva situació.
– Les normes reguladores que es proposen en general no impliquen més regulació de la que ja és vigent per altra normativa. Caldria esperar que els plans de gestió aportassin la normativa específica necessària per a regular determinades activitats i garantir així el manteniment o millora dels hàbitats presents, però en aquest sentit l’aportació normativa dels plans és mínima, quedant palesa la baixa potència legal d’aquests plans de gestió.
– En canvi, i precisament en sentit contrari, interpretam un intent de rebaixar les obligacions de control ambiental sobre els efectes que determinats plans i projectes poden generar als espais. Si bé legalment qualsevol projecte que pugui afectar els espais Natura 2000 s’ha de sotmetre a una adequada avaluació de repercussions, aquí ens trobam que es pretén establir per norma la manca d’afecció significativa d’una sèrie d’activitats, entre les quals es troben les activitats massives, esportives o festives, les reformes, rehabilitacions, canvis d’us o modificacions de construccions i edificacions existents, creació de nous itineraris d’ús públic, aprofitaments forestals o els sondejos per a extracció d’aigua.
– Finalment s’indica que “la valoración económica de las medidas es meramente orientativa y no conlleva un compromiso financieroen el marco temporal propuesto para su realización. La aplicación y desarrollo de las mismas, dependerá de la disponibilidad presupuestaria de la Administración y de la concesión de las ayudas o fondos solicitados”. Una part de les accions no estan pressupostades, o es preveu executar-les amb mitjans administratius, mentre la resta, que es confessa estan pressupostades només a nivell indicatiu, dependran de la consecució de finançament comunitari. Davant l’evident mancança actual de pressupost d’inversió i de recursos humans suficients a l’administració ambiental, consideram inviable el correcte desenvolupament de les accions que no comptin amb un finançament extern que ara per ara no està garantit.
Davant això, amb dèficits informatius, manca de reforçament legal que faciliti la correcció de la problemàtica, i manca de pressupost per executar les mesures previstes, tot plegat dóna la impressió que estam assistint a un simple tràmit davant la Comissió Europea, enlloc de a un procediment sòlid i compromès per a la protecció d’espais naturals.
El GOB participa amb “papallones reivindicatives” en la campanya de la Unió Europea
Enguany la UE promou la participació de la ciutadania en la promoció de la xarxa Natura 2000 animant a fer-se una foto simulant les ales d’una papallona amb les mans:
http://www.natura2000day.eu/tu-gesto-por-red-natura-2000/
Des del GOB s’ha participat en l’activitat remetent imatges amb lemes reivindicatius:
– Volem vertaders plans de gestió N2000 per a les Illes Balears
– Plans de gestió N2000 de les Balears: greus mancances científiques
– Plans de gestió N2000 de les Balears: simple formalitat administrativa
– Plans de gestió N2000 de les Balears: sense compromís financer
– Plans de gestió N2000 de les Balears: rebaixa de les mesures de control ambiental
Aquí en teniu algunes:
http://www.natura2000day.eu/es/galerias/?campaign=&country=&search=GOB-Mallorca
Animam els ciutadans a participar amb més reclamacions.
