La intervenció, a les localitats on es consideri imprescindible, s’hauria de limitar bàsicament a la captura amb trampes sexuals
L’eruga peluda (Lymantria dispar) és un insecte lepidòpter que en fase larvària (eruga) s’alimenta fonamentalment de fulles i brots d’arbres del gènere Quercus, com l’alzina. Té una dinàmica explosiva, ben estudiada arreu de la seva distribució natural (zones temperades d’Europa, Àsia i nord d’Àfrica), que fa que periòdicament aquesta papallona es multipliqui de forma massiva arribant a defoliar els arbres.
Essent una espècie autòctona a la Mediterrània, compta amb un nombre important de depredadors naturals (altres insectes, paràsits, aucells i ratapinyades) i per tant les grans explosions poblacionals generen immediatament un creixement en les poblacions dels seus depredadors, de forma que la plaga es controla de forma natural. Així, està ben documentat un cicle natural d’aproximadament set anys, en els quals la població de la papallona seria alta durant uns tres anys, seguits de quatre amb nivells molt més baixos. A Menorca, on l’espècie és ben coneguda, es té constància d’aquesta dinàmica d’explosions periòdiques des de fa dècades, molt abans de l’adopció dels fitosanitaris per al tractament de masses forestals, i evidentment els alzinars s’han recuperat sense problemes després de cada episodi. Normalment després de la defoliació les alzines tonen estar cobertes de fulles al cap d’un mes.
L’any passat la cuca peluda va ser abundant a alguns alzinars del pla de Mallorca, generant queixes veïnals i peticions d’intervenció d’alguns ajuntaments. Quan les cuques són petites, es deixen penjar d’un fil de seda de forma que el vent les pot dispersar a distàncies importants. A arrel d’això, la Conselleria de Medi Ambient ha tramitat la declaració de plaga per poder actuar amb diferents mètodes, entre ells la fumigació aèria.
Davant aquesta situació, des del GOB consideram que:
– Aquesta espècie forma part dels nostres alzinars, i que la seva dinàmica està, afortunadament, controlada de forma natural per part d’altres animals que s’alimenten de les cuques i de les papallones. Convé idò respectar aquest equilibri dinàmic i no realitzar actuacions que fins i tot podrien generar efectes negatius sobre els controladors naturals de la cuca peluda.
– La intervenció, si és que es considera prou necessària, s’hauria de limitar fonamentalment a la captura de mascles amb trampes de feromona per tal de minvar la capacitat reproductora de la població.
– La fumigació aèria, considerada per Medi Ambient, ens sembla injustificable, inconvenient i per tant inacceptable. Recordem que les fumigacions aèries amb plaguicides estan prohibides amb caràcter general a la UE (Directiva 2009/128/CE, article 9.1) i només es poden autoritzar excepcionalment quan és estrictament necessari i no hi ha alternatives viables. Encara que sigui amb fitosanitaris relativament específics com els preparats de Bacillus thuringiensis, la fumigació aèria podria afectar totes les papallones de qualsevol espècie que es trobin al bosc en fase de creixement en el moment de l’aplicació, i durant la primavera són moltes. Així, l’impacte no seria gens selectiu, amb conseqüències indesitjables per al conjunt de la fauna forestal.
– Cas que s’hagi d’intervenir per reduir molèsties greus en algun cas especial, per exemple a nuclis urbans, proposam actuar de forma puntual, amb els fitosanitaris de menor impacte i de cap manera amb fumigació massiva ni aèria.
