Ahir s’acordà la declaració d’utilitat pública per un parc fotovoltaic que ocuparà 50 hectàrees
Com ja passà el juliol de 2017 amb el projecte de Sa Caseta, també a la Marina, el Govern ha hagut de recórrer a la declaració d’utilitat pública per poder obrir el camí al projecte de parc fotovoltaic de s’Àguila, ja que el planejament urbanístic no hi permet aquestes instal·lacions.
El projecte, que afecta 50 hectàrees, s’ubica a una zona que el planejament urbanístic de Llucmajor qualifica de “Agrícola ramadera en zona de protecció paisatgística i/o ecològica”, en la que se inclouen “aquelles zones del territori que han de ser objecte d’especial protecció tant pel seu interès paisatgístic com ecològic, tant per a evitar el seu atac, destrucció o alteració, com per a mantenir, potenciar i millorar les seves condicions ambientals específiques”.
La Marina de Llucmajor és un magnífic espai agro-forestal de milers d’hectàrees que sortosament han aconseguit sobreviure fins ara a la transformació del món rural que ha patit Mallorca. L’activitat agrària i cinegètica a les grans finques que la conformen ha fet possible que resti al marge de la urbanització rural que s’ha estès a altres zones de l’illa. La seva estructura de mosaic agrari i natural dóna cobertura a una biodiversitat molt important, on diverses espècies amenaçades hi tenen poblacions importants. Entre aquestes espècies destaca la milana, catalogada en perill d’extinció a nivell estatal, i per a la qual la Marina de Llucmajor és la segona àrea més important a les Balears.
Aquesta és la gran assignatura pendent en la protecció territorial de Mallorca. Té uns valors paisatgístics i naturals molt rellevants, però fins ara no ha rebut l’atenció adequada. Pel que fa a la seva importància ornitològica, des de 2011 el GOB ha reclamat en diverses ocasions la declaració d’una Zona d’Especial Protecció per a les aus (ZEPA) que fins ara no ha estat atesa.
Malauradament, aqueixa estructura de grans finques agràries que ha possibilitat la pervivència del paisatge de la Marina és també la característica que ara la fa vulnerable. Per al desenvolupament de grans projectes de producció fotovoltaica es requereixen moltes hectàrees, i és més senzill impulsar-ho amb un o pocs propietaris de grans finques que amb molts petits propietaris.
La Conselleria de Medi Ambient tramita des del març de 2017 una ampliació de les ZEPAs de les Balears. Entre les àrees afectades es troba part de la Marina de Llucmajor. Però sorprenentment la proposta que va passar a exposició pública no inclou la zona central de la Marina, la més ben conservada, i precisament aquella que està sent objecte de diversos projectes de parcs fotovoltaics. Tant el GOB com SEO-Birdlife hi vàrem presentar al·legacions, aportant informació científica que demostra la importància de la zona que inicialment s’ha decidit excloure.
Per al GOB és evident que per al Govern, i concretament per a MÉS, l’objectiu d’increment de producció d’energies renovables impulsat des de la Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic pesa molt més que la responsabilitat de la Conselleria de Medi Ambient de vetllar per la conservació del patrimoni natural.
El suport del GOB al canvi de model energètic, a la implantació d’energies renovables i l’abandonament de les energies fòssils és evident, però aquest canvi no es pot fer a costa de l’ocupació d’espais d’altíssim valor natural i paisatgístic com la Marina de Llucmajor.
Consideram que la posició de Medi Ambient, d’evitar la protecció com a ZEPA de la zona central i més valuosa de la Marina per tal de no interferir amb els projectes fotovoltaics, és altament irresponsable. A més de les 75 hectàrees fins ara afectades per projectes fotovoltaics a la Marina, altres prop de 3.000 hectàrees mereixedores de protecció restarien vulnerables a futurs projectes, energètics o d’altre tipus.
Des del GOB reiteram la nostra reclamació a Medi Ambient de protecció per a la Marina de Llucmajor, amb la declaració d’una ZEPA que respongui adequadament als valors naturals presents i que no es vegi condicionada per altres criteris com la política energètica.
