L’àmbit insuficient i la manca de concreció en la planificació d’infraestructures i la gestió de l’ús públic, els aspectes més febles de la proposta
Demà finalitza el període d’informació pública del projecte de decret pel qual s’aprova el Pla d’ordenació dels recursos naturals de Llevant i s’amplien els límits del Parc Natural de la península de Llevant. El GOB ha presentat un plec d’al·legacions amb 21 propostes d’esmena, amb la intenció que puguin ser incorporades i així millorar la proposta.
Com ja vàrem declarar, en conjunt valoram molt positivament la iniciativa, que multiplicarà per 6,5 la superfície terrestre de l’actual espai protegit (passant de les 1.671 hectàrees actuals a 10.918) i a més a més hi sumarà 6.194 hectàrees marines. L’àmbit protegit és considerablement menor que el que es va declarar originalment l’any 2001 (16.232 hectàrees terrestres i 5.275 marines) i que després fou retallat el 2003 a iniciativa del PP, però tot i així representa una millora molt important, recuperant per al parc alguns hàbitats naturals molt importants (zones dunars, savinars, zones humides, praderies de fanerògames marines) que actualment no hi estaven representats. Dit això, la proposta de nou PORN (Pla d’Ordenació de Recursos Naturals) ens sembla millorable en diversos aspectes. En destacarem alguns.
En primer lloc, consideram que l’àmbit de la proposta de protecció és insuficient. Entenem que des de la Conselleria de Medi Ambient i Territori han optat per una delimitació sobre l’àmbit ja protegit per altres figures d’alt nivell de protecció. Així, s’han limitat a incorporar les zones Natura 2000 ES0000227 Muntanyes d’Artà (LIC i ZEPA) i ES0000544 Son Real (ZEPA). Aquesta opció és la més conservadora, i administrativament menys problemàtica, per què aquestes zones ja gaudeixen d’un elevat grau de protecció i per tant no fa falta establir noves limitacions urbanístiques. Ara bé, presenta importants inconsistències ecològiques.
La xarxa Natura 2000 es va grafiar majoritàriament sobre els espais ANEI, establerts per la Llei d’espais naturals el 1991, i de la qual la cartografia es va realitzar de forma poc afinada. Tot plegat té com a resultat que els límits de la proposta d’ampliació del parc no respectin la integritat geogràfica dels hàbitats naturals, i així un bocí de garriga pot estar dins la proposta de parc i la zona immediata, idèntica, quedar a fora. Aquesta situació se dóna de forma bastant o molt important a zones forestals d’Artà i de Capdepera.
D’altra banda, el mateix criteri d’incorporació només d’espais de la xarxa Natura 2000 ha motivat l’exclusió de la connexió entre Son Real i Sa Canova per darrere Son Serra de Marina, un espai forestal i agrari ben conservat que a més dels valors naturals propis és un connector ecològic excepcional entre les dues zones. Precisament la incorporació d’aquesta àrea a la proposta de protecció va ser una de les conclusions més rellevants del procés de participació social sobre el futur parc que es va realitzar el 2018, una petició que la Conselleria no ha volgut atendre.
Trobam a faltar també la disposició d’una zona perifèrica de protecció (amb la que s’ha dotat, per exemple, l’ampliació del parc natural de s’Albufera de Mallorca aprovada l’any passat). La pressió territorial a Mallorca és molt elevada, i és necessari que els espais naturals més importants disposin de bandes de protecció perifèrica que esmorteeixin els impactes.
Així, pel que fa a l’àmbit de protecció, hem instat a revisar la delimitació amb criteris de continuïtat ecològica, per incorporar les zones forestals que de forma ambientalment il·lògica han quedat excloses, i a més a més incorporar també la connexió entre Son Real i Sa Canova i dotar el parc natural d’una zona perifèrica de protecció.
En segon lloc, observam una manca de concreció pel que fa a la gestió de l’ús públic i les infraestructures requerides. Així, l’articulat estableix que “El PRUG podrà establir el règim d’usos de les activitats d’ús públic en funció de la zonificació, com també regular la capacitat de càrrega a les platges, les places d’aparcament, la freqüència i nombre de places de transport públic i discrecional, la capacitat dels itineraris, les àrees recreatives, els refugis i qualsevol altra instal·lació o equipament relacionat amb l’ús públic.” Però precisament per al PRUG (Pla Rector d’Ús i Gestió) la proposta de protecció no estableix un termini màxim per elaborar-lo. Hem de recordar que dels 11 espais naturals protegits que tenim a les Balears només 4 disposen de PRUG, i actualment tots ells estan ja fora de termini d’execució i necessiten ser actualitzats. Així les coses, molt ens temem que la gestió de l’ús públic i la creació de les infraestructures necessàries es dugui a terme sense planificació a mig termini, en el marc d’una gestió improvisada condicionada per les oportunitats i conveniències de cada moment. Més enllà d’aquest article sobre ús públic, les referències a un PRUG que no se sap quan estarà disponible apareixen a una dotzena d’articles de la proposta de PORN.
Davant això, hem instat a establir el compromís que el PRUG sigui aprovat abans de 5 anys des de l’ampliació del parc, i que mentrestant no siguin executades noves infraestructures de gestió de visitants (aparcaments, zones d’acampada, àrees recreatives, etc).
A més d’aquests dos aspectes bàsics, entre les al·legacions presentades destaquen també algunes sobre la regulació de certes activitats d’ús públic. Així, hem demanat la prohibició de les motos d’aigua i altres esports a motor a la zona marina protegida (de fet les motos d’aigua ja estan prohibides actualment a la zona de reserva marina estatal, parcialment inclosa dins l’ampliació del parc). També hem demanat la prohibició del fondeig a la zona d’es Caló (“zona d’alguer a regular”, segons estableix el Decret posidònia) mentre no es compti amb un camp de boies de fondeig ecològic que eviti els danys a les praderies de fanerògames que creixen a la zona (Posidonia i Cymodocea) i que es veuen actualment molt afectades pel fondeig d’embarcacions. Igualment hem demanat la no autorització de la caça a la finca pública de Son Real, on la Conselleria hi pretén seguir permetent la caça de tords amb filats (des del GOB hem recordat a la Conselleria que Son Real es va adquirir gràcies a l’impost turístic, nodrit especialment amb aportacions de ciutadans d’Alemanya i el Regne Unit, on paradoxalment aquestes aus migratòries estan protegides).
Des del GOB som conscients que serà difícil incorporar les al·legacions relatives a l’àmbit geogràfic protegit si es pretén aprovar l’ampliació abans que finalitzi la legislatura (ja que probablement implicaria repetir part de la tramitació). En aquest sentit, reclamam al Govern un compromís de revisió i ampliació de l’àmbit en un futur proper. Pel que fa a la resta d’al·legacions, instam a Medi Ambient a incorporar-les i a impulsar de forma suficient el procediment administratiu per tal de poder comptar amb el parc ampliat abans de l’estiu de l’any que ve.
