Imprimir aquesta pàgina
Dimarts, 16 Agost 2011 02:00

16/08/2011 El GOB col·labora en la declaració d’un nou refugi de fauna a Pollença

La plataforma Quinportvolem? fa un toc d'alerta i prepara activitats en defensa del entorn marítim de Portocolom.

16/08/2011 El GOB col·labora en la declaració d’un nou refugi de fauna a Pollença
El GOB impulsa aquesta figura, en col·laboració amb els propietaris que no volen que es caci dins les seves finques
_______________________________________________________________

16 d'agost de 2011

El GOB col·labora en la declaració d’un nou refugi de fauna a Pollença
El GOB impulsa aquesta figura, en col·laboració amb els propietaris que no volen que es caci dins les seves finques

L’any 1980 el GOB va promoure la declaració de la finca de La Trapa com a Refugi de Caça, sobre el marc legal de la llei estatal (1/1971) de caça. D’aleshores ençà la nostra entitat ha ajudat a molts propietaris a seguir el mateix camí. Així, són ja 52 els refugis de fauna existents a Mallorca, i altres dos es troben actualment en procediment de tramitació.

El nou refugi de fauna de Can Llompart (Pollença) té 64 hectàrees, cobertes gairebé a parts iguals per zona de conreus de secà (arbrats i herbacis) i per massa forestal (pinar sobre garriga, i alzinar, ben desenvolupats). A la zona es reprodueixen un mínim de 39 espècies d’aus, segons els estudis elaborats pel GOB, a més d’altres espècies que hi passen l’hivern. La prohibició de la caça en aquesta zona permetrà la recuperació de la seva fauna, tant de la cinegètica (que no es podrà caçar) com de la no cinegètica (que es veurà afavorida per la millora en les condicions de tranquil·litat).

La pràctica de la caça és una activitat amb unes implicacions ambientals importants en el nostre territori, ja que és poca la superfície forestal i rural on no es pot caçar (alguns parcs naturals, penya-segats costaners i refugis de fauna) i d’altra banda el nombre de practicants és molt elevat (més de 26.000 llicències, d’elles més de 21.000 a Mallorca).

Amb aquest panorama, d’altra pressió cinegètica i pocs indrets on no es caça, la figura del refugi de fauna sembla una bona eina per facilitar indrets on les espècies cinegètiques puguin viure tranquil·les.

Recordem que de fet la temporada 2011-2012 acaba de començar i les escopetes ja tronen a la fora vila. El passat 15 d’agost s’obrí de mitja veda i ja es poden caçar diverses espècies (conill, llebre, tórtera, tudó, colom i guàtlera). Serà el 9 d’octubre quan es puguin caçar també la resta d’espècies, inclosos els tords (l’espècie més caçada a les Illes).

Què és un refugi de fauna?

És una zona on està prohibida la caça per motius de caràcter biològic, científic o educatiu, amb la finalitat d’assegurar la conservació de determinades espècies de la fauna silvestre. Aquesta figura legal està regulada per la Llei 6/2006 de caça i pesca fluvial, i pel Decret 72/2004 pel qual es regulen els plans tècnics i els refugis de caça.

Per què són necessaris?

A l’illa de Mallorca es pot caçar pràcticament arreu, i el nombre de persones que practiquen la caça és molt elevat. Per això és necessària una xarxa d’àrees on les poblacions d’animals estiguin lliures de la pressió cinegètica i puguin recuperar-se fins als nivells que els ecosistemes puguin mantenir.

Amb aquesta figura es preserven de la caça les poblacions d’espècies cinegètiques que viuen a la zona, i a la vegada es potencia la recuperació del conjunt de la fauna com a conseqüència de la millora en les condicions de tranquil·litat.

Els terrenys de caça veïnats es veuen igualment beneficiats, en incrementar-se naturalment les seves poblacions cinegètiques gràcies al paper de centres de producció i dispersió que exerceixen els refugis de fauna.

Com es crea un refugi?

La declaració de refugis de fauna, que correspon a la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat, pot esser instada conjuntament pel propietari dels terrenys i una entitat privada de caràcter científic o cultural. En el cas de Mallorca, el GOB ha participat en la promoció de la pràctica totalitat de refugis existents.

Segons estableix la Llei 6/2006 de caça i pesca fluvial, l’extensió mínima per als refugis de fauna és de 10 hectàrees llevat de casos excepcionals. Aquesta superfície pot estar formada per una sola propietat o per la suma de vàries propietats colindants.

Una vegada presentada la sol·licitud conjunta de declaració, i la resta de documentació necessària, la declaració dels refugi es produeix en un termini màxim de 4 mesos.

Quins compromisos suposa?

Una vegada declarat el refugi de fauna, entra en efecte la prohibició de tot tipus d’activitat cinegètica. Excepcionalment es podrien autoritzar mesures de control biològic de certes espècies si es consideràs imprescindible.

El propietari té l’obligació de senyalitzar el refugi, adquirint i col·locant els rètols legalment establerts al perímetre del refugi i als accessos. Aquesta és l’única despesa a la que normalment s’haurà de fer front. La propietat assumeix també el compromís d’informar el GOB o la Conselleria de Medi Ambient en aquells casos en que es detectin problemes ambientals o l’incompliment de la prohibició de caçar.

El GOB, actuant com entitat promotora, és responsable de l’elaboració dels informes biològics de seguiment i de la proposició de mesures de millora ambiental del refugi, documents que s’elaboraran en el marc d’un acord de col·laboració amb la propietat.

El GOB anima els propietaris de finques a la declaració de refugis de fauna

El GOB ha editat fulletons en tres idiomes (català, castellà i alemany) per informar els propietaris de finques del que són els refugis de fauna, el paper que juguen i com es poden tramitar. Aquesta informació, més una sèrie de documentació complementària es pot consultar a www.gobmallorca.com/refugis.

Des del GOB animam a tots els propietaris interessats a contactar amb nosaltres, on els informarem i assessorarem sobre la tramitació necessària, i en cas que es decideixin, els ajudarem a promoure la declaració.

Llegir 2748 vegades Darrera modificació el Dimecres, 19 Octubre 2011 21:32