El GOB va una valoració de com pot afectar a Mallorca i exigeix a l’administració competent que faci una quantificació real de les possibles implicacions de la llei a la costa balear.
23/10/2012. EL GOB qualifica la reforma de la Llei de Costes com una clara reculada en la conservació del litoral i en el seu caràcter públic
El GOB va una valoració de com pot afectar a Mallorca i exigeix a l’administració competent que faci una quantificació real de les possibles implicacions de la llei a la costa balear.
______________________________________________________________________________________________________________________
El passat divendres 5 d’octubre el Consell de Ministres va aprovar el projecte de llei de reforma de la Llei de Costes. El text ja s’ha enviat al Congrés dels Diputats a fi que s’aprovi definitivament.
Com ja ha anat denunciant el GOB i altres entitats ecologistes que formen part de la Plataforma estatal “NO a nuestra costa” la nova norma afecta molts aspectes que, en termes generals, pretenen reduir l’abast dels terrenys del domini públic, allargar les concessions administratives, i ampliar el concepte de sòl urbà a altres terrenys que fins ara no ho eren a efectes d’aplicació de la llei, etc.
Una claudicació davant els interessos privats
El projecte de llei és la claudicació de l’estat i de l’administració pública davant dels interessos privats expressats a través de propietaris, promotors, concessionaris, etc…
La introducció d’excepcions sense cap tipus de justificació tècnica ni sense cap valoració de les possibles implicacions econòmiques, a més de la introducció d’indeterminacions que permet resoldre l’aplicació de la normativa “segons el cas” és el fet més lamentable i significatiu d’aquesta nova redacció de la llei estatal.
Entre els punts claus del projecte de llei cal destacar:
- Possibilita fer canvis en allò que s’entén com a domini públic, tots ells en el sentit de reduir el seu àmbit: dunes, salines, i gairebé tot en general
- Allarga les concessions de construccions i usos dins domini públic fins a 75 anys
- Equipara a sòl urbans terrenys que ara són rústics i per tant en permet la seva edificació.
Amb aquesta reforma, la llei passa de ser una llei per a la protecció litoral a una llei que protegeix determinats interessos econòmics al litoral.
Com pot afectar tot això a Mallorca?
1.- Canvis en la definició dels terrenys de domini públic, que se traduirà en una reducció d’aquestes zones
a) Fins ara se consideraven públics els terrenys fins on arriben les ones en els temporals més grans que es coneguin. Amb la nova llei aquest concepte de “ones dels temporals més grans coneguts” se decidirà d’acord amb uns criteris tècnics que se decidiran reglamentàriament.
No cal dir que aquests criteris seran segurament més suaus per als propietaris.
En el cas de Mallorca sovint hi ha discussions sobre les partions. A partir d’aquestes partions es medeixen les servituds de transit i de protecció, on s’hi restringeixen certs usos, especialment els edificatoris
Una partió més a prop o més enfora pot afectar a l’edificabilitat dels terrenys de darrera.
b) Moltes dunes deixaran de ser domini públic:
Aquí hi ha igualment un canvi que pot tenir conseqüències molt negatives. Se modifica la llei actual i se fa una nova redacció del domini públic, en el sentit de que just s’inclouran aquelles dunes que resultin necessàries per garantir l’estabilitat de la platja i la costa.
Fins ara en alguns llocs el domini públic incorporava dunes interiors, que ara, justificants que no són necessàries pel manteniment de la platja, deixaran de formar part de lo públic. Un error atenent que igualment el manteniment d’aquestes dunes tenen efectes sobres les dinàmiques litorals.
Aixó també tendrà conseqüències a l’hora de fixar la servitud de proteccio.
Llocs com a Es Trenc, s’Estalella, Sa Canova, Son Real, Cala Mesquida, Cala Agulla…..podrien canviar les partions del domini públic de forma notable, reduint el seu abast, pràcticament a la primera duna.
c) Les salines tornaran a ser privades.-
Un dels temes que ha cridat més l’atenció és l’exclusió del domini públic de les zones destinades a cultius marins i a salines.
Dit d’una altra manera, les salines d’Eivissa i les de Formentera, les de la Colònia de Sant Jordi i les de Campos, a Mallorca, deixaran de ser terrenys públics objecte de concessió administrativa i se convertiran en propietat privada, una altra vegada.
Segons diu la Llei els terrenys quedaran considerats com a zones de servitud de protecció.
2.- Les concessions se poden allargar fins a 75 anys
La Llei de Costes antiga (la actual) atorgava les concessions per obres i usos dins domini públic per un termini màxim de 30 anys. La nova llei allarga aquest termini a 75 anys.
A més a més estableix la possibilitat de pròrroga extraordinària a les concessions existents.
És tan llarg aquest termini que això donarà una apariència de propietat privada i dificultarà la recuperació del domini públic,entre d’altres coses per la pèrdua de memòria administrativa.
En aquest sentit l’article den Fernando Palao (ex director general de Costes) és molt clar quan diu
“..La cifra de 75 años no guarda relación con los plazos de amortización financiera o tecnológica de cualquier inversión privada en el dominio público litoral que son normalmente inferiores a los 30 años. La rentabilidad de un “chiringuito de playa” bien situado, con tres meses de temporada, es mayor que la de un restaurante o un hotel de tres estrellas durante todo el año en terreno propio, en la misma zona, siendo su inversión mucho menor. ¿Por qué tienen los concesionarios actuales más derecho que los demás ciudadanos a que le renueven sin concurso sus concesiones de ocupación de dominio público por periodos interminables?
Se trata de obviar la titularidad del Estado y la intransferibilidad del dominio público a través de la autorización de larguísimos plazos en los que la memoria administrativa se pierde y el uso privativo y la degradación del dominio público natural se consolidan, creándose una apariencia social de propiedad….
3.- El cas singular de Formentera: reduir el que és públic, augmentar les possibilitat d’edificar
La Llei fa una excepció a la norma general i introdueix nous criteris per a l’establiment del domini públic, així com la definició de platges i dunes, amb l’objectiu de reduir de forma brutal els terrenys públics i augmentar les possibilitat edificatòries.
4.- Se podrà edificar de bell nou a 20 metres de la mar?
Uns del aspectes més ambigus i alhora més perillosos d’aquests reforma fa referència a la possibilitat de permetre l’edificació a 20 metres de la mar a determinats terrenys.
La Llei de Costes establia una franja de protecció inedificable en els terrenys rústics i en els urbanitzables. En els sòls urbans permetia poder edificar a 20 metres.
Per aquest motiu hi va haver polèmica a Ses Covetes. Sobre si els terrenys eren o no urbans a l’entrada en vigor de la Llei (1988). Els tribunals varen dir que la franja de protecció havia de ser de 100 metres ja que a l’entrada en vigor de la Llei aquells terrenys no eren urbans.
Amb la modificació que se tramita ara, la Llei equipararia a sòls urbans aquells terrenys que tenguin serveis, o que formin part d’una zona transformada en un terç de la seva superfície.
Aquest punt podia interpretar-se com a uns sortida per a poder seguir les obres de Ses Covetes, Moli d’en Regalat i tants d’altres llocs.
El GOB exigeix a Demarcació de Costes una quantificació real de les possibles implicacions.
Davant l’amenaça real de la privatització de la costa i de la reculada de la protecció i atenent a les previsibles dinàmiques litorals futures que vendran condicionades per la crisi climàtica i que no han estat considerades en absolut per la llei, el GOB exigeix a l’administració autonòmica responsable una quantificació detallada dels possibles efectes de la llei al litoral de Mallorca.
Volem saber:
– quants litigis hi ha vigents sobre partions que se’n poden veure afectats,
– una quantificació de les propietats afectades,
– una relació de les àrees naturals afectades,
– les activitats econòmiques al litoral afectades,
– expedients oberts per infracció actuals,
– concessions sol·licitades a dia d’avui
Més informació:
