Page 6 - Es Busqueret 19
P. 6

Un mal negoci                                                           i m p ed ei x

                                                                                avançar  en
                                                                                l’eradicació:
                                                                                la  mercanti-
                                                                                lització  de  la
             La relació entre l’ús il·legal de verí   nada  pel  món  conservacionista,  reclamà   caça. Ser soci
                                                                                d’un  vedat no
        i la disminució de diverses espècies d’au-  mesures i les institucions van adoptar-ne   és  barat  i,  lò-
        cells  carronyaires,  ha  estat  identificada,   algunes:  es considerà  delicte l’enverina-  gicament,  el
        documentada i analitzada abastament els   ment al nou codi penal de 1996, les Co-  gestor privat mira
        darrers 15 anys. Així i tot l’impacte que   munitats  Autònomes  augmentaren  la  vi-  d’augmentar-hi
        genera no deixa de sorprendre: ja és la   gilància  i  es va multiplicar el seguiment   artificialment  el  nom-
        primera causa de mort dels 4 voltors ibè-  d’espècies afectades. Més tard es posaren   bre de peces: amollades de
        rics i de la milana (Milvus milvus) a l’estat   en marxa programes de coordinació (Pro-  perdiu i guàtlera, punts d’aliment extra…
        espanyol. Anys després de la prohibició de   grama Antídot), algunes autonomies van   i eliminació de competidors amb mètodes
        l’ús de verí, el 1983, l’increment d’espè-  endurir les lleis (com la Llei de caça de les   selectius (moixeres) o no (verí). Amb això
        cies com el voltor foraster (Gyps fulvus)   Illes Balears, 2005) i s’hi dedicaren més   no volem dir que la rendibilitat dels vedats
        van fer pensar que aquesta pràctica aniria   recursos.                  sigui una mala noticia per a la conserva-
                                                                                ció,  ans  el  contrari.  Moltes possessions
                                                 Els darrers anys ha millorat el con-  han aguantat el cop de la desfeta agrària
         La Marina de Llucmajor s’ha        trol, la persecució i el càstig del delicte,   gràcies a l’aport extra d’aquesta activitat.
         revelat els darrers anys com       però la varietat i potència dels productes   Paradoxalment,  la  caça  del tord (Turdus
         una zona d’elevada importància     i la facilitat d’adquisició i aplicació, tam-  philomelos) a coll és un complement eco-
                                            bé han contribuït al problema, com està
         per diverses espècies de           succeint amb  els populars  rodenticides.   nòmic important per a algunes explotaci-
         rapinyes. Acabada l’època          Mentre la Unió Europea retira desenes de   ons i ajuda a mantenir i recuperar olivars,
                                                                                bàsics per a diverses poblacions d’aucells.
         reproductora, milanes, arpelles    productes, les dubtoses multinacionals del   Cal fer entendre però, que l’enverinament
         (Circus aeruginosus), esparvers    sector en treuen de nous. A banda d’això,   no és “una inversió més” i, mentre es con-
         (Hieraaetus pennatus), i           alguns  han  acumulat  “reserves”  per  la   tinuin produint casos com el de Llucamet,
                                            pròxima dècada, com en el cas del letal
         xoriguers (Falco tinnunculus) s’hi   Aldicarb. També és millorable la conside-  ens sobraran els arguments per reclamar
         concentren degut a l’abundància    ració que reben els delictes contra la fau-  una gestió de la caça molt diferent a l’ac-
         d’aliment. No són rars els         na per part de jutges i fiscals, tot i que a   tual.
         voltors (Aegypius monachus)        Balears s’han produït sentències exempla-
         i alguns anys les milanes          ritzants. En definitiva: els enverinaments   Una dècada esfereïdora:
         negres (Milvus migrans).           relacionats amb  la  caça, llevat d’alguna   segons el Programa Antídoto,
                                            treva temporal, no tenen una tendència a
                                            la baixa com seria desitjable i les Illes no   als anys 90 es van registrar
                                            en són una excepció.                   5.623 casos d’enverinament a
        a la baixa, però a la dècada dels 90 se’n                                  1.887 vedats de caça de 1.338
        va registrar un increment d’una magnitud   A part del que hem esmentat hi ha   municipis de l’Estat espanyol.
        desconeguda.  La  pressió  social,  espero-  un motiu fonamental de gran abast que


         Milana





































                                                                                                       JAUME ADROVER

          6 - EB19
   1   2   3   4   5   6   7   8   9   10   11