Page 9 - Es Busqueret 20

Es Busqueret aplaudeix...

... el projecte Avilinea de GESA-Endesa

Avilinia és el nom del programa de torres perilloses situades prop de les àre-
correcció del risc d’electrocució d’aus, fruit es d’alimentació, cosa que esperam que
d’un acord de col·laboració entre Gesa- es tradueixi en un descens d’aquest tipus
Endesa i la Conselleria de Medi Ambient de mortalitat (recordem que l’any 2009 és
i Mobilitat. localitzaren dos exemplars electrocutats a
Mallorca). Respecte a la milana, el GOB
L’electrocució a torres de línies elèc- ha inventariat les torres perilloses situades
triques de mitjana tensió és un problema dins les seves àrees d’ús màxim del terri-
greu per a la conservació d’algunes espè- tori i esperam que el programa Avilinia ho
cies d’aus de talla mitjana o gran. En el corregeixi durant el 2010.
nostre cas, l’electrocució és la principal
causa de mort registrada per l’àguila pei- Es Busqueret anima a Gesa-Endesa i
xatera, i la segona causa de mort de la la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat
milana a Mallorca. Gràcies al programa a insistir en aquestes actuacions, ja que
AVILINIA en els anys 2008 i 2009 s’han suposen un gran avanç en la conservació
corregit més de 250 torres a les Balears, de les nostres espècies d’aus més amena-
d’elles més de la meitat a Mallorca. çades. •

Pel que fa al cas de l’àguila peixatera,
TONI MUñOZ ja s’han corregit més del 80 per cent de les

Es Busqueret es queixa...

... de la fumigació de camins i carreteres Per Joan Vicenç Lillo

PER UNA FEINA BEN FETA SOBRE LA d’horts o de vinyes, en època de nidificació xapes, xerracs, estisores de podar etc. al
FLORA DE CAMPS I CAMINS o no... cap mania. I no és que no li xiulas- contrari, cal utilitzar aquestes eines tan bo-
sin les orelles quan ens topàvem cada any nes que ens aporta la ciència i que tant fan
Coincidireu amb mi que, a Mallorca, amb la mateixa malifeta: el GOB fa anys va retre la feina.
els espais verds públics són escassos, molt publicar un pòster que feia referència a la
escassos. Dels monts comunals d’abans de necessitat de conservació de la flora i fauna Aquesta pràctica de manteniment
les desamortitzacions espanyoles passàrem de camps i camins antròpics. També s’han s’ha de portar a terme cada any i, si pot
als espais urbans de corrals i jardins oberts, publicades cartes al director i diversos arti- ser, per les mateixes persones: qui coneix,
solars, bocins d’horts i arbredes, carrers i cles per denunciar aquesta pràctica. estima. D’aquesta manera les passejades,
camins transitables i, d’aquí, a una urbs receptades o no pel metge, que es vo-
cimentada, asfaltada, acaramullada de len fer per aquests pocs indrets públics
cotxes amb carrers i camins tancats on de què gaudim, es podran realitzar amb
se’ns atorga el dret de caminar sem- molts beneficis afegits, perquè els ope-
pre que mirem endavant o enrere per raris, capacitats per aquesta feina, hau-
por que no ens atropelli un cotxe. Pocs ran estat tan eficients com per deixar un
espais verds per a tanta gent. Així, els fonoll (Foeniculum vulgare), unes flors
caus dels humans i també les munta- de sant Joan (Hypericum perforatum),
nyes han esdevingut propietats priva- unes margalides (Chrysanthemum co-
des on, en certes qüestions, cadascú hi ronarium), uns lletsons (Sonchus ole-
pot fer el que vol. raceus, S. Tenerrimus, S. asper), unes
orquídies, bledes, borrages (Borago
En el cas que ens ocupa, l’hortolà, officinalis), cames-rotges (Cichorium
l’empresari agrícola i qui s’ha comprat RAFEL MAS intybus), llevamans (Calendula arven-
un tros com a segona residència té tot sis), anèmones (Anemone coronraria)
el dret, si vol, de fumigar les seves ter- i moltes més, fins i tot batzers (Rubus
res per eliminar-ne la “mala herba”. És bo La fumigació amb Roundoup, que és ulmifolius), rosers silvestres (Rosa sem-
de conèixer-ho si observam que les herbes el producte que se sol usar per aquest me- pervirens), aranyoners (Prunus spinosa) i
són com a taques grogues, més tard gri- nester, consisteix, en primer lloc, en una qualque servera (Sorbus domestica), tot
ses, on haurien de ser verdes. Als carrers, feina mal feta, lletja i fins i tot perillosa, depenent de l’indret biogeogràfic, amb la
camins, carreteres, autopistes i jardins pú- sense cap estudi previ ni cap previsió que finalitat que hom descobreixi els habitants
blics els passa el mateix, encara que la de- pugui tenir en compte altres elements que florístics de l’entorn, sovint agraïts en for-
cisió d’eliminar l’herba amb “males arts” la la simple i dràstica eliminació per enveri- ma d’aroma, color, aliment o medicina per
prenen autoritats tècniques o polítiques de nament de la flora que s’atreveix a néixer al cos i l’ànima.
l’administració pública. Per posar un exem- a les vores dels camins. El manteniment o
ple, Miquel Nadal, conseller de camins i control de la vegetació silvestre a les vo- A la vegada, realitzaríem un acte de
carreteres fins fa poc, però que va exercir reres dels camins s’hauria de realitzar de respecte envers els quatre caragols, abe-
durant anys, no va tenir mai cap inconve- forma humana, manual, selectiva, amb lles, papallones, poliols o ocells diversos
nient que arreu de Mallorca es fumigassin coneixement del que es fa i sobre què in- amb qui compartim l’hàbitat en lloc d’en-
les voreres de carreteres i camins, prop del cideix l’acció. Això no vol dir que no es pu- verinar-lo amb tanta meticulositat i incons-
poble o en un espai natural protegit, prop guin emprar desbrossadores, motoserres, ciència. •

EB20 - 9