Page 8 - Es Busqueret 21

L’impacte d’espècies introduïdes so-
bre la biota nativa de les illes petites de les Treballar amb el virot petit Un racó per descobrir
Balears provoca una pèrdua de valors na-
turals que es tradueix en una experiència Conèixer i protegir el
negativa per als visitants. Les Balears, que virot petit no és una tasca
reclamen valors turístics de qualitat per fàcil, tornant-se en ocasions
atraure nous visitants, han de dur a ter- perillosa. La cerca de refugi a
me un esforç en la restauració dels valors llocs on no puguin arribar fà-
ecològics més rellevants de la seva natu- cilment els depredadors, con-
ra emblemàtica. Un turista no tendrà la verteix l’estudi de les colònies
mateixa experiència visitant una illa amb de virot petit en un treball en
virot petit nidificant a peu de vaixell i amb el que es necessita, en nom- Les basses de Lluriac
un ecosistema insular nadiu, que en una broses ocasions, de l’aplicació
illa en què les rates són visibles fins i tot de tècniques de treball verti-
de dia. No entenem com no és la pròpia cal. A això s’ha d’afegir el fet Text i fotos, Joan Florit Sans - Societat Ornitològica de Menorca
indústria turística la que financia i promou de que l’accés a la major part
projectes de restauració ecològica i de re- de les colònies s’ha de fer des
cuperació de la biota nativa, encara que de la mar.
sigui amb l’únic objectiu d’incrementar la En les cavitats on ni-
satisfacció dels seus clients. difica aquest aucell del Mare
Nostrum hi regna la foscor. L’ús d’un amplificador de llum amb un petit focus d’infrarojos
Quina és la població de virot permet minimitzar l’impacte de les nostres visites. Durant el període de cria es registren glodytes), o mèrlera blava com espècies més abundants, el co-
petit? diferents paràmetres reproductors, com són l’èxit d’eclosió i el d’emancipació. Els adults (Monticola solitarius) i on, al llblau (Anas platyrhynchos) i els culle-
reproductors i els polls són marcats amb anelles metàl·liques. Aquest tipus de marcatge fosquet, podem veure arribar rots (Anas clypeata), tot i que els xiu-
No coneixem amb exactitud la po- ha permès conèixer la gran longevitat d’aquestes aus (coneixem aus de fins a 24 anys de les baldritges (Puffinus mau- laires (Anas penelope) i anedons (Anas
blació real del virot petit. Com a mínim hi vida) però, sobre tot, ha estat una eina fonamental per a poder determinar la supervivèn- retanicus) i els virots (Calo- crecca) arriben també en grans esbarts.
ha unes 3.200 parelles distribuïdes en 29 cia dels adults reproductors. Avui sabem que aquesta supervivència és menor en compa- nectris diomedea). Grisetes (Anas strepera) i rabassots
colònies principals, encara que els darrers ració amb altres virots del gènere Puffinus, fins i tot a colònies on no hi ha depredació. La (Aythya ferina) no són tan nombrosos
censos realitzats en l’Estret de Gibraltar causa d’aquesta mortalitat semblen ser les captures accidentals en arts de pesca. Però centrem-nos a les com a l’Albufera d’es Grau. Per acabar,
pareixen indicar que pot haver-hi més aus La localització de noves colònies requereix de temps i esforç, però l’ajuda ens ha basses, la millor època per una bona notícia amb una altre anàti-
reproductores. Aquests censos a l’Estret, arribat en forma de gravadores automàtiques de so que permeten monitoritzar possibles visitar-les és des de la tar- da de gran bellesa i que ja fa un parell
que s’iniciaren fa uns pocs anys i que te- zones de nidificació durant diverses setmanes. Enguany s’ha pogut identificar una nova dor, després de les prime- d’anys que visita la zona, on hem pogut
nen com a objectiu el recompte d’individus colònia a la Serra de Tramuntana i esperam poder fer una prospecció més extensa l’any res pluges, fins finals de la detectar que han aconseguit criar, l’ànec
de virot petit quan aquests abandonen el que ve. primavera, quan les basses de bec vermell (Netta rufina).
Mediterrani, presenten alguns problemes Conèixer el comportament de les aus marines a la mar és primordial per poder pro- comencen a eixugar-se per
metodològics, ja que es fan amb estimes tegir-les. Fins fa ben poc era una tasca que depenia únicament de la sort de poder obser- la calor. La seva baixa vege- Salutacions a tothom i si algú vol
dels períodes en els que no es dugueren var-les directament des de la costa o des d’un vaixell. Avui podem començar a conèixer el tació, formada per canyissar, visitar aquest lloc pot posar-se amb
a terme observacions i es desconeix si hi seu comportament en el medi marí mitjançat sensors de posició, activitat i medi (tempe- salicòrnies i tamarells, ens contacte amb la SOM, que de bon segur
ha un moviment de retorn de les aus. El ratura de l’aigua). Un exemple d’aquest tipus de sensor és un geolocalitzador, que amb un ofereix espais molt oberts i, algun membre estarà encantant de do-
2007 es comptabilitzaren 22.000 aus, una pes de tan sols 2 grams, permet determinar la posició de l’au mitjançant el càlcul de la du- des del mateix camí, tindrem nar-vos bones indicacions. •
xifra que suggereix que la població nidi- rada del dia, com feien els antics navegants, amb un error de només alguns quilòmetres. unes vistes excel·lents per
ficant podria ser superior a la coneguda. La miniaturització dels components electrònics i bateries ha permès que enguany s’hagin gairebé totes les espècies de
A dia d’avui, fa falta un major esforç en marcat alguns exemplars de virot petit amb aquest dispositiu amb l’objectiu de conèixer limícoles que recorren i s’ali-
actualitzar els censos a totes les colònies els patrons de desplaçament cap a l’Atlàntic després de la temporada de nidificació. Al nord de l’illa de Menorca i envol- menten als Prats.
conegudes i realitzar prospeccions a trams tada de tanques de conreu, a prop de
de costa adients per a la nidificació del vi- Un altre exemple de sensor és el GPS, que recopila informació d’activitat i tempera- la cala de Tirant, es troba aquest indret Una de les espècies d’especial in-
rot petit. Enguany s’ha localitzat un nou tura de l’aigua. La seva precisió és mètrica, però el seu major pes, 15 grams, el converteix format per unes basses que s’omplen terès que podem veure és el gall faver
nucli de nidificació a la costa de la serra en una eina inadequada per a dur a terme estudis de llarga durada. El 2010, durant uns de vida a l’hivern gràcies a les pluges. (Porphyrio porphyrio), el qual des de fa
de Tramuntana de Mallorca. pocs dies, s’han col·locat GPS a adults reproductors de virot petit amb la finalitat de co- De fàcil accés i amb molt bones vistes uns vint anys es creia extingit i que, ara,
nèixer les seves zones d’alimentació. Els primers resultats han estat molt satisfactoris, pel per observar els ocells, aquesta àrea està en clara expansió per gairebé totes La SOM (Societat Ornitològica de Menor-
El virot petit està inclòs que en propers anys se’n marcaran més. natural d’especial interès (ANEI) és un les zones humides més importants de ca) va ser fundada l’any 2000 per un grup d’or-
dels millors llocs per a observar esbarts
nitòlegs i aficionats a l’observació d’aus amb la
l’illa.
a la Llista Vermella demogràfics obtinguts mitjançant el mar- Ocasionalment arriba la notícia de nom- d’anàtides, ardeids, limícoles i algun ra- finalitat de l’estudi, protecció i divulgació de les
De la família dels ardeids, a part
de la IUCN d’Espècies catge d’aus pronostiquen l’extinció en els broses aus arrossegades a la costa, que pinyaire, com soters (Hieraaetus pen- de poder veure amb facilitat l’agró gris aus de Menorca.
natus), milans (Milvus milvus), alguna
Actualment realitza determinades activi-
Amenaçades, en la categoria propers 54 anys. L’esperança de vida d’un han mort ofegades degut a un palangre, miloca (Neophron percnopterus) o ar- (Ardea cinerea) i l’agró roig (Ardea tats orientades a l’estudi de les aus i les se-
virot petit adult és menor que la d’altres
però el problema real és la mort silencio-
CR (en perill crític). virots similars, però el més greu és que sa d’un parell d’aus cada dia. Els mateixos pelles (Circus sp.), especialment l’arpe- purpurea), també podrem observar un ves poblacions, tant residents com estivals e
lla d’aigua (Circus aeruginosus), la qual
aquesta esperança de vida s’ha calcu- pescadors són els primers interessats en podem veure fàcilment, caçant amb el dormidor d’esplugabous (Bubulcus ibis) hivernants i, també, al control de les diverses
La justificació de la seva inclusió en lat a colònies on no hi ha problemes de no capturar aus, ja que això redueix la seu vol baix. i, si tenim sort, alguna garsa monyuda espècies d’ocells migratoris mitjançant campa-
aquesta categoria es deu a la seva redu- depredació. Aquesta baixa esperança de seva productivitat pesquera, i els mitjans (Ardeola ralloides). nyes d’anellament com les d’esforç constant,
ls campanya Piccole issole als illots de l’Aire i
ïda àrea de distribució (tan sols nidifica a vida està relacionada amb una elevada de mitigació poden ser tan senzills com el El recorregut, que per la seva be- De les anàtides, podem destacar, d’en Colom i tasques de seguiment (SOCME)
les Balears) i al ràpid declivi de la pobla- mortalitat en el medi marí, i la principal d’establir horaris pel calat de les arts. • llesa recomanam fer a peu o bé en bi- i d’estudi a través de la recol·lecció de dades
ció degut a la depredació en les colònies i causa de mortalitat no natural d’aus en cicleta, el començarem a la cruïlla de la de camp, fent diversos censos d’aus marines,
les captures en arts de pesca. Els models el mar són les captures en arts de pesca. carretera de Fornells amb l’anomenat d’ardeids i d’aus nocturnes.
camí de Tramuntana, que és una peti-
ta i estreta carretera que ens porta a Com a mitjà per a la divulgació i per tal
algunes de les platges no urbanitzades de promoure la participació dels aficionats a
i més salvatges de l’illa, com Pregonda, l’ornitologia, la SOM també organitza excursi-
Binimel·là o Cavalleria, on podrem vi- ons obertes a tothom arreu de tota l’illa, per
conèixer, no sols la riquesa ornitològica, sinó
sitar el far, amb uns dels penya-segats també els valors naturals, culturals i històrics
més alts de Menorca. dels indrets visitats.
Terreny de busqueret roig (Sylvia En podeu trobar mes informació a la nos-
undata), salvatget (Troglodytes tro- Arpella d’aigua, Circus aeruginosus tra plana web : www.menorcasom.org

8 - EB21 EB21 - 9