Page 5 - Es Busqueret 21

Editorial Es Busqueret aplaudeix...

Protecció dels sistemes dunars
L’ornitologia a l’estiu Fa uns anys, vaig veure com el Ministeri de Medi Ambi- o el tiruril·lo camanegre (Charadrius alexandrinus) necessi-

ent, Medi Rural i Marí iniciava a Formentera una sèrie d’ac- ten tranquil·litat i recer per poder reproduir-s’hi i trobar-hi
“A l’estiu tota cuca viu”, diu la dita, que sembla no complir-se per als aucells. A les hores centrals del dia, tuacions: col·locació de barres, cordes i passarel·les de fus- aliment.
l’activitat dels nostres amics emplomallats davalla de tal manera que, llevat de zones humides puntuals i qual- ta per protegir les dunes i la vegetació que hi creixia. Una Vivim en una societat amb poca educació ambiental,
que rapinyaire aperduat, sembla que aquests animalons hagin desaparegut del mapa. L’activitat d’observació de les espècies que se n’havia de beneficiar havia de ser el on encara és necessari posar barreres per evitar que sortim
dels ornitòlegs sembla que va unida amb la dels aucells, llevat de sortides matineres per sentir i afinar durant molinet (Silene cambessedessi), planta endèmica d’aquesta dels camins, on encara és habitual que es rompin intencio-
una curta estona petits passeriformes o de sortides crepusculars per sentir cantar enganapastors o altres aus illa, d’Eivissa i d’alguns indrets de la costa valenciana. Re- nadament les trampes de captura d’arena i es robin barres
nocturnes. Però us ben asseguram que l’activitat ornitològica no desapareix, de cap manera. Aquests mesos són sultava una mica xocant que s’hagués de dirigir els humans i cordes per a l’ús particular. Tot i això, alguns anem poc a
de màxima activitat: s’està enllestint un anuari ornitològic, s’acaba de perfilar un atles d’aus nidificants de Ma- per rutes establertes per cordes i senders de fusta elevats. poc, entenent que és necessari perdre la llibertat d’anar per
llorca i Cabrera, es prepara la revista que teniu ara a les mans, alguns ornitòlegs més agosarats pugen putxets onsevulla per a conservar el que encara ens queda. •
per observar com els falcons marins s’atipen de cigales, es duu a terme el seguiment de la mèrlera vermella i No fa gaire, la destrucció de les dunes, provocada per
la coablanca als cims més alts de la Serra, es preparen calendaris de sortides i activitats que començaran a la cavallistes i gent a peu, perjudicava i amenaçava seriosa- TONI MUñOz
ment a l’herba de renegat (Otanthus maritimus), una rara
tardor… se segueix vigilant Son Bosc i el que batega al seu voltant. composta present a l’Arenal d’en Casat (Santa Margalida).
Les actuacions del Ministeri, dirigides a ordenar l’ús recrea-
A l’estiu, l’aturada dels polítics sí que sol ser ben efectiva, llevat d’enguany. Enguany, i de manera inèdita, tiu de la zona, potser faran que aquesta espècie no es perdi
Partit Popular i Unió Mallorquina han decidit que és necessari seguir fent feina a l’estiu, ampliant el període de per sempre.
sessions del Parlament per poder votar i declarar d’”Interès Autonòmic” el projecte de camp de golf de Son
Bosc, 25è golf de Mallorca. La urgència per aprovar la llei que toma el recent PORN supera la calor estival i Personalment, la instal·lació de barreres, cordes i
les ganes d’estiuejar d’alguns sectors de la política. Per altra banda, no han trobat adient accelerar l’aprovació passarel·les no és la meva idea de com ha d’estar un lloc
d’una nova llei del sòl i això pot esperar més enllà de l’estiu o qui sap fins quan. En el moment que sembla que natural, però és l’única solució per a lluitar contra l’obertura
els interessos polítics puguin estar lligats a interessos particulars és quan els ciutadans d’aquestes illes s’han de incontrolada de camins sobre les barres dunars i els de-
demanar: cap a on anam?. sastrosos canals erosius que augmenten, any rere any, i hi
impedeixen l’establiment de la vegetació.
El 12 de juny, més de 80 persones i diversos mitjans de comunicació, ens acostàrem a Son Bosc per veure
els falcons marins i la natura i el patrimoni que podem perdre amb aquestes demostracions d’ignorància ambi- Però a les dunes no només les plantes necessiten es-
ental i per dir “JA BASTA” de política bruta i moguda pels fils dels poderosos. tabilitat, també les aus, com la cucullada (Galerida theklae),
el vitrac (Saxicola torquatus), el busqueret de cap negre
Al GOB no tancam per vacances. Ens relaxam, sí, però amb un ull obert. (Sylvia melanocephala), la titina d’estiu (Anthus campestris) Pas restringit a les dunes de Son Real, a Santa Margalida.

Es Busqueret es queixa...

Fes un clic per Son Bosc! Degradació dels illots a l’estiu
http://www.gobmallorca.com/sonbosc/ temps parcial, locals o forans, hi poden part del Parc Natural de sa Dragonera),
Les illes ens atreuen —nosaltres arribar nedant un bon bocí o, més habi- però tot i això és habitual observar-hi
vivim en un dels casos més paradig- tualment, en embarcació (barca, caiac, gent. I si aquesta és la situació en un
màtics—. La gent hi acudeix en massa, velomar…). Precisament aquest doble illot protegit, ja podem veure què passa
potser en un intent d’aïllar-se de la que aïllament ha estat el que ha fet possi- a la resta: gent fent-hi renou, deixant
és la seva realitat immediata la major ble que en alguns d’aquests illots encara fems, o fins i tot causant algun incendi
part de l’any. Aquí la densitat de perso- hi puguin viure algunes espècies d’aus són situacions habituals.
La nostra portada nes multiplica per un parell la que molts i d’altres animals que un temps devi- Els illots conserven encara una
en ser molt més comuns al llarg de la
d’aquests visitants troben als seus län-
der de procedència, però què més els nostra costa, aleshores encara no bale- part de l’essència de les petites illes
El protagonista de la nostra portada és un virot petit (Puffinus mauretani- és… aritzada. Per posar un exemple, a l’illot mediterrànies i són importants per a al-
cus). Aquesta és una au pelàgica, es a dir, viu tot l’any a la mar, amb desplaça- d’es Pantaleu, a menys de 200 metres gunes espècies amenaçades de la nos-
ments espectaculars per les costes atlàntiques que duen a alguns exemplars fins Els illots que envolten Mallorca es- de Sant Elm, encara s’hi reprodueixen tra flora i fauna. El litoral de Mallorca
al mar del Nord. A finals d’hivern, però, tota la població reproductora es troba a tan doblement aïllats i el seu accés és virots (Calonectris diomedea) i nonetes ofereix possibilitats de sobra per gaudir
un únic lloc, les Illes Balears. més dificultós (no tenen port ni aero- (Hydrobates pelagicus), entre d’altres de la costa, per la qual cosa no és gens
port). Per això són encara més atrac- espècies. El desembarcament no auto- necessari deixar també la nostra em-
És una espècie endèmica, que cria exclusivament a les nostres illes. Això
la fa molt especial, ja que el seu futur dependrà molt de la nostra capacitat de tius: només alguns “Robinson Crusoe” a ritzat en aquest illot està prohibit (forma premta als illots. •
mantenir en condicions les seves àrees de nidificació.
Illot dels Porros
Aquesta espècie, fosca i més petita que una gavina, que podem veure vo-
lant ràpidament per damunt les ones, és capaç de submergir-se a mes de 20
metres baix l’aigua, amb l’ajuda de les seves ales, per pescar petits peixos i al-
tres animals dels quals s’alimenta. Actualment és una espècie en perill crític i els
problemes que té son molts grans, especialment els derivats de la introducció de
depredadors a les colònies de cria i per la mort accidental en arts de pesca. És la
HADORAM SHIRIHAI
nostra obligació posar remei als problemes que l’afecten i és necessari i prioritari
Fotografia aportada per Hadoram Shirihai, Albatrosses, Petrels and saber quantes més coses millor sobre aquest, el “nostre” aucell marí. •
Shearwaters of the World, A & C Black, London ©
CATI ARTIGUES
4 - EB21 EB21 - 5