Page 7 - Es Busqueret 21

Actualitat

El virot petit Dificultat d’identificació detallats, que l’existència de semblances no gaire lluny d’allà. La informació genè-
entre virots no significa necessàriament
tica del virot petit de Menorca suggereix
una hibridació entre el virot petit i el virot
que siguin de la mateixa espècie. Les da-
Identificar virots és un desafia-
Per Miguel McMinn i Ana Rodríguez
petit és una espècie diferent al virot de
perquè totes les aus de Menorca són mor-
Skua Gabinete de Estudios Ambientales SLP ment per a un ornitòleg aficionat. Tot i des genètiques ens indiquen que el virot de llevant. Tot i això, no ens explica el
que només hi ha 15-19 virots del gènere
www.skuasl.com Puffinus, nombre que pot variar segons llevant, tot i que amb una història evolu- fològicament iguals al virot de llevant.
l’autor que les descrigui, totes són molt tiva comuna. Es desconeixen molts dels Encara que la morfologia d’aquestes
L’aucell marí de les Balears... o no ta nova espècie. Molts creiem que el virot petit és, en realitat, semblants en la seva morfologia, ecologia aspectes de la història evolutiva dels vi- aus ha dificultat la identificació tant a ta-
un aucell de l’Atlàntic que nidifica a les illes Balears. A l’Atlàntic i comportament. Els virots són una mà- rots, i és segur que el futur ens sorpren- xònoms com a ornitòlegs aficionats, hi ha
El virot petit és, avui en dia, més popular a les illes Britàni- n’hi ha tot l’any, fins i tot durant els mesos d’incubació i cura quina perfecta per pescar sardines, que drà amb noves troballes, com la solució a trets distintius que permeten separar les
ques que a les Balears. R. Wynn i P. Yésou trobaren evidències dels polls. Els adults reproductors i els polls volanders deixen funciona igual de bé en tots els mars del l’enigma del virot petit de Menorca. Tots diferents espècies. Per a una au amb
que el virot petit es desplaça cada vegada més al nord, cercant la Mediterrània al juliol, creuant ràpidament l’estret de Gibraltar Planeta i, quan un disseny evolutiu funci- els ornitòlegs que han vist el virot petit de una vida nocturna en la colònia, lluir
aigües més productives a l’Atlàntic. Es desconeix si aquest despla- per a dirigir-se cap al Cantàbric i al canal de la Mànega i arriben, ona, la naturalesa sol ser conservadora. Menorca, afirmen que es tracta del virot un plomatge distintiu per al festeig
çament és conseqüència de l’escalfament global, de l’esgotament fins i tot, al mar del Nord. Les aus no reproductores abandonen de llevant. El plomatge del virot petit de no té gaire sentit. En la foscor,
de les pesqueres del Cantàbric o de la combinació d’ambdós fac- les Balears el mes de maig per a dirigir-se a l’Atlàntic. El retorn a El virot petit va ser descrit per a la Menorca és idèntic al de les poblacions la millor forma de comuni-
tors. Preferim ser cautelosos en aquest aspecte i veure què ens les colònies sembla més esglaonat i, a finals d’agost, els primers ciència el 1921, desconeixent-se llavors més occidentals de virot de llevant que es car-se és el so, i tots els
espera en un futur immediat. Allò que sí podem afirmar és que, reproductors, que solen ser mascles, comencen a reclamar els el seu lloc de nidificació. Ja es coneixia troben en el sud de França, Còrsega i Sar- virots són molt vocals a
en l’actualitat, el virot petit s’ha convertit en un nou atractiu per seus nius. A partir d’octubre i novembre es comencen a detectar l’existència del virot de llevant (Puffinus denya. Les aus de Menorca són més peti- les colònies. Els cants dels
als ornitòlegs que visiten les costes del sud d’Anglaterra. grans concentracions d’individus a prop de les colònies i s’inicia, yelkouan), però aquest nou taxó era molt tes que les de Mallorca o les Pitiüses. A la virots són diferents, depe-
de nou, el cicle reproductiu amb la posta d’un únic ou a finals diferent, més gros i rogenc. El primer in- mar, un virot petit de Menorca no es pot nent de l’espècie, essent
El 1921, el cirurgià i ornitòleg britànic Percy R. Lowe va de febrer. Els reproductors passen molt de temps a les Balears, tent de posar ordre en la taxonomia dels diferenciar d’un virot de llevant. El 1985 molt fàcil distingir un
descriure, a partir d’un exemplar capturat a les costes del nord mentre que els no reproductors (subadults i aus que enguany virots va ser l’agrupament emprant crite- E.J. Mackrill va fotografiar un virot de lle- virot petit d’un virot de Fotografia aportada per
d’àfrica, una nova espècie de virot amb el nom de Puffinus no criaran) sembla que passen més temps a l’Atlàntic. Encara ris morfològics. Avui sabem, gràcies als vant prop de la costa de Menorca, sense llevant i, fins i tot, d’un Hadoram Shirihai,
mauretanicus, el nom científic del virot petit. Lowe va descobrir desconeixem molts dels aspectes de la vida del virot petit a mar estudis genètics i morfològics molt més saber llavors que aquestes aus nidificaven virot petit de Menorca. Albatrosses, Petrels and Shearwaters
of the World, A & C Black, London ©
que diversos exemplars de virot de llevant (Puffinus yelkouan) obert i, del que sabem de la seva estada a les colònies, no tot
capturats a les costes britàniques en realitat pertanyien a aques- són bones notícies. L’efecte de la rata sobre les biotes insulars d’eradicar-ne els depredadors. La solució sobre els altres elements de l’ecosistema
i les aus marines ha estat documentat en roman en la restauració ecològica o la ja que, fins i tot, es pot donar la paradoxa
tot el món. A les Balears, sabem que po- reconstrucció de les comunitats o ecosis- que l’eradicació d’un element no desitjat
El paradís perdut L’arribada de l’home a les Balears, cials al paradís del virot. L’illa de Cabrera den depredar ous i polls de virot petit, i fins temes que hi havia abans, tan fidelment pot causar-hi un impacte negatiu encara
ara fa 4.000 anys, suposà l’extinció del Gran n’és un exemple. El 1975, Joaquín i tot se n’ha detectat la depredació d’aus com es pugui. Tot i això, per molt que vul- major.
adultes. A tres illes petites la presència de
guem, un ecosistema restaurat no és un
A la fauna prehumana de les Pitiüses rascló endèmic, de les oques, de l’àguila… Araujo va detectar-hi la nidificació del virot rates s’ha relacionat amb l’extinció local retorn al passat; no es pot tornar a les
no hi havia mamífers terrestres, una anor- i l’inici de la recessió del virot petit. petit al mateix temps que en descobrí la del virot petit, i a illes més grans creiem Pitiüses prehumanes, perquè no conei- Les Balears, que reclamen
malitat faunística en el context de la Medi- depredació d’exemplars per un petit car- que els virots petits no utilitzen determi- xem totes les relacions del sistema. Hi ha valors turístics de qualitat
terrània que únicament es dóna a les illes A les illes, la carn d’aus marines ha nívor, la geneta, introduïda l’any 1894 per nades zones a causa d’una major presèn- components que possiblement s’han per-
oceàniques. A l’arxipèlag Pitiús d’aquell estat, i encara és, un aliment important controlar una plaga de conills, o el moix cia d’aquests rosegadors. Les rates no tan dut per sempre i, sobretot, una comunitat per atraure nous visitants,
moment només hi havia aus, moltes més i molt apreciat. Es coneix l’existència de domèstic, espècie introduïda també per al sols perjudiquen el virot petit, també cau- pot evolucionar cap a alguna cosa molt han de dur a terme un
que a l’actualitat: un rascló endèmic, recol·lectors de virots a tot el món: Japó, control de rates i ratolins. Noves prospec- sen un impacte negatiu sobre altres aus diferent al que havíem plantejat a l’inici.
àguiles marines i oques petites. Les aus Nova zelanda, Austràlia, Escòcia… i a la cions realitzades a Cabrera Gran, vint anys marines com el virot gros (Calonectris dio- Per tant, el nostre objectiu hauria de ser esforç en la restauració
compartien l’hàbitat amb una sargantana, nostra Formentera. És una activitat soste- més tard, pareixien indicar que el virot pe- medea), la noneta (Hydrobatus pelagicus) el de restaurar, amb la nostra millor cièn- dels valors ecològics més
invertebrats, ratapinyades i, segurament, nible en el temps si només es recol·lecta tit ja no hi nidificava i es limitava a criar en i el corb marí (Phalacrocorax aristotelis). cia, ecosistemes costaners i insulars on el
amb el vell marí. Els fòssils de virot petit un determinat nombre d’ous o polls i, mai, illots propers. No obstant, fa quatre anys Els seus efectes sobre la vegetació són de- virot petit sigui part d’una comunitat com- rellevants de la seva
que s’han trobat a les Pitiüses ens con- progenitors. A Formentera, la recol·lecció poguérem confirmar que algunes parelles vastadors i transformen completament el partida amb altres aus marines, plantes, natura emblemàtica.
ten una història de colònies que s’estenien d’aus adultes, moltes de les quals devien encara nidifiquen a Cabrera Gran. Havien paisatge de moltes illes. Lamentablement, invertebrats i rèptils. En aquest procés
des de petites elevacions de l’interior fins ser reproductores, es convertí en una ac- sobreviscut fent el niu a una zona inac- pot ser ja massa tard per conèixer quin de restauració, l’eradicació d’espècies in-
a la costa. L’absència de carnívors i d’al- tivitat insostenible que provocà un greu cessible de penya-segats marins, un lloc al efecte han tengut les rates sobre la fauna vasores seria una eina més, però mai un
tres possibles depredadors oportunistes impacte sobre la població de virot petit a qual els depredadors no hi poden accedir. invertebrada de molts d’illots. finalitat en si mateixa. A les Balears, els Virot petit depredat
proporcionaren al virot petit un paradís on l’illa. Avui en dia, ja no es recol·lecten vi- nostres objectius han de ser ambiciosos i
nidificar amb total seguretat. Però el virot rots petits a les Pitiüses. Els petits illots remots i els penya-se- no hem de limitar-nos a actuar en petites
petit trobà, en altres aus, uns ene- gats inaccessibles es converteixen llavors Restauració de les colònies illes deshabitades. Les actuacions haurien
mics potencials i la nit, moment L’home va introduir, en els únics llocs segurs que els queden insulars d’incloure zones de costa de les illes grans
d’entrada a les colònies, es accidental o intenci- a aquestes aus a les Balears, llocs aïllats habitades, como Menorca i Formentera.
convertí en la seva estratègia onadament, de- de l’amenaça de l’home i dels carnívors Es pot fer alguna cosa per a garantir Tot i això, en un procés de restauració
defensiva, estratègia que li predadors que va introduir. Però no tarda en arribar la supervivència del virot petit en les se- ecològica s’ha de ser caut, cada actuació
ha resultat inútil davant poten- una nova amenaça a aquests refugis, una ves colònies? Sí, però no es tracta, només, ha de tenir en compte les conseqüències
els mamífers que cacen espècie que pot ser un depredador devas-
de nit. tador i que acompanya l’ésser humà
per tot el planeta: la rata.

Fotografia aportada per
Hadoram Shirihai, L’ús de càmeres infraroges ha permès confirmar l’activitat de depredadors com la rata.
Albatrosses, Petrels and Shearwaters
of the World, A & C Black, London ©
6 - EB21 EB21 - 7