Page 4 - Es Busqueret 22

Editorial Actualitat

El camp a les Balears s’està morint… o l’estan matant… els jardins de garrovers i ametllers de què disposen
hotelers i touroperators i en els quals no inverteixen ni un duro, estan amenaçats d’extinció. El preu de la garrova
i l’ametlla ha caigut en picat i ha arribat a mínims irrisoris. Això és per mor de la davallada del preu del garroví, Estudi sobre el canvi
afectat per la importació de garroves i ametlles de països on el cost de producció és menor i per l’ús de substitu-
tius de la goma de garroví, de menor qualitat. Els pagesos han de fer front als costos de poda i exsecallada dels
arbres, adobs, llaurat i collita de la producció, per després rebre un rendiment miserable amb què no rescabalen
les despeses. Amb aquest panorama, la solució més immediata és el progressiu abandonament del camp. En una climàtic
visió gairebé apocalíptica, els garroverars i ametllerars tornaran garriga espessa i ullastrar poc divers i fàcilment
susceptible als incendis, com ja es pot observar a algunes tanques menys productives o males de conrear.

No desapareixerà però, només un paisatge i uns modes de vida de la pagesia, desapareixeran o es veuran
molt afectades espècies lligades a aquests ecosistemes simplificats, amb aquestes deveses a la mallorquina, moltes Per José Luis Martínez
d’espècies que aprofiten i necessiten d’aquests biòtops simples, oberts i canviants. Estem pensant en aus com el
sebel·lí, l’òliba, el mussol, el mussol real i, a l’estiu, l’enganapastors i el capsigrany…també mamífers com l’eriçó,
la geneta, la rata cellarda, ratapinyades…i multitud d’insectes i invertebrats que, no per ser menys visibles, són
menys importants. Aquestes clapes arbrades són corredors ecològics importants que connecten zones més naturals
o menys alterades, i són àrees obertes emprades per alimentar-se per diverses espècies que de nit aprofiten el
resguard de pinars i alzinars. Milers d’aucells com gafarrons, pinsans o capferrericos surten al pla per alimentar-se
de llavors, insectes i vegetals de plantes ruderals i anuals que neixen associades a cultius d’hivern. Al continent, ja
s’ha documentat que les espècies mal anomenades estepàries han sofert per l’abandonament dels cultius cerealís-
tics i la desaparició dels hàbitats simplificats que els eren favorables. El turisme és la indústria motor de la nostra
economia, però sense la natura, el paisatge i l’agricultura, aquest motor queda sense combustible. Sense una po-
lítica que aposti per afavorir els qui regalen paisatge i redós a les nostres espècies de flora i fauna més agrícoles,
anam per mal camí. •

Es Busqueret es queixa... Es Busqueret aplaudeix...

... de la destrucció de Son Bosc ... que Son Bosc es vulgui declarar ZEPA

Els promotors del camp de golf a Son Bosc no ho ente- La batalla en què es decidirà el futur de Son Bosc se-
nen o no ho volen entendre. La zona no afectada pel PORN gueix activa i cada vegada és més complexa. El 26 de febrer el
(Pla d’Ordenació de Recursos Naturals) va ser arrasada en Consell de Govern acordava l’inici d’un Pla d’Ordenació de Re-
un acte de demostració de poder i caparrudesa desmesurats. cursos Naturals (PORN) de s’Albufera que, entre altres zones,
Tota una zona de conreus abandonats on s’havia establert incorporava Son Bosc a l’àmbit protegit. Aquesta iniciativa fou
l’hàbitat potencial per a l’orquídia de prat i on hi havia una decapitada pel Parlament que, amb els vots del PP i UM, anul-
elevada densitat d’altres espècies d’orquídies, va ser remogu- là per llei aqueix procediment i declarà que fer el camp de golf
da fins a eliminar-ne la terra i arribar al marès. No contents és d’interès autonòmic. Davant això, el 9 de juliol el Consell de
amb això, entraren amb les màquines dins de la zona amb un Govern acordà l’inici de la tramitació de la zona de Son Bosc
acord d’inici de ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus) com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) atenent
i hi arrasaren tota quanta herba trobaren. Les obres es para- als seus valors ornitològics i, en especial, a la importància per
litzaren mitjançant l’actuació d’Agents de Medi Ambient, però a l’alimentació dels falcons marins (Falco eleonorae) abans
s’hi tornà a entrar amb màquines un altre cop. Aquesta darre- d’iniciar la seva reproducció. Aquesta tramitació du aparellada Un dels aspectes mediambientals coneguda és, segurament, la base Amund- ferents formes en què es podria corregir.
ra vegada, la Guàrdia Civil hi ha hagut d’intervenir per aturar la suspensió de les obres de construcció del camp de golf, tot que genera major interès i preocupació a sen-Scott al pol Sud) estudien nombrosos L’augment global de les temperatures està
la destrossa. Els promotors insisteixen que se senten ultratjats i que l’empresa ho discuteix i ha intentat reprendre l’activitat les darreres dècades és, sense cap mena aspectes mediambientals i socials amb generant problemes greus de desglaç de
i que s’han vulnerat els seus drets, ja que el projecte disposa dues vegades, fet que ha motivat que els Agents de Medi Am- de dubte, la velocitat i abast en què s’es- l’objectiu de conèixer les conseqüències les grans plaques, d’avanç del desert del
de totes les llicències i es volen desentendre de la protecció bient paralitzassin les obres. De part del Govern, Biel Vicens tan succeint alguns fenòmens climàtics al d’aquest canvi climàtic accelerat i les di- Sàhara, provoca la pujada de la cota de
cautelar que recau sobre la zona. Són accions premeditades, (conseller de Medi Ambient i Mobilitat) i Vicenç Vidal (director nostre planeta. És el que es coneix com
malintencionades i amb un rerefons podrit. És destrossar per general de Biodiversitat) estan donant la cara públicament canvi climàtic.
destrossar, “si no puc jugar, doncs us forat la pilota”, o més per una iniciativa de protecció en què molts altres treballadors
aviat anem a cobrar indemnitzacions per un projecte que ja dels seus equips hi estan fent una feina magnífica, i que, a Se sap que diversos paràmetres del
no té sentit. El procés de més del suport del GOB, règim atmosfèric varien de forma contínua
protecció segueix el seu compta amb adhesions i natural i provoquen canvis progressius a
curs i tenim l’esperança que tan importants com les diverses zones de la Terra que l’afecten
arribarà a bon port, però ja d’IUCN, RSPB, NABU, globalment. No obstant això, a partir de la
s’ha fet un gran mal a la SEO, WWF i moltes altres revolució industrial del segle XVIII, l’emis-
zona i si arriba a refer-se’n, entitats de conservació sió de gasos d’efecte hivernacle, la reduc-
passaran molts d’anys fins de primer nivell. Vagi ció dràstica de les majors àrees forestals
que tornem a veure a Son des d’aquí el nostre fort del món com l’Amazònia i un ús incorrec-
Bosc les catifes d’orquídies aplaudiment per la seva te de l’energia, estan accel·lerant aquest
de les quals uns pocs cob- posició valenta i decidida procés natural de canvi del clima.
diciosos incultes ens han a favor de la protecció
privat. Esperem que el tir de Son Bosc. • Des de fa uns anys, diverses estaci-
els surti per la culata. • S’Albufera i Son Bosc, ara parcialment arrasat JOAN GELABERT ons d’investigació arreu del món (la més Coablanca, Oenanthe oenanthe TONI MUñOZ

4 - EB22 EB22 - 5