Page 8 - Es Busqueret 22

Naturalisme MIQUEL A. BALLESTER Que són les

egagròpiles?

Un estudi amb egagròpiles Per Catalina Piris se, els aucells sovint s’empassen
Per la seva forma d’alimentar-
materials (plomes, pèls, escates,
óssos, ungles, exoesquelets d’insec-
nits d’estiu no podien dormir desfer-les perquè estaven molt compac- tes, etc.) poc o gens digeribles. La
per les xitades de les òlibes. tes. Totes les egagròpiles tenien longituds presa sencera (o la bocinada) que
D’altres, però, estaven diferents: algunes eren llargueres com un s’ingereix passa ràpidament pel pe-
encantats, tant que un ou, rodones en un extrem i punxagudes drer (estómac triturador de les aus),
dels polls, ferit en cau- a l’altre, sense ossos que sobresortissin. on s’esmicola i on se’n separen les
re del niu, va morir Dins una mateixa egagròpila hi vam trobar parts digeribles de les indigeribles.
mirant la televisió en restes de fins a quatre espècies diferents Precisament per eliminar aquestes
el sofà del veí mentre i, a part de molt de pèl, hi havia ossos, restes que no es poden digerir, es
esperava que l’anas- insectes (una mosca, un cuc, un escara- forma una bola cilíndrica que l’aucell
sin a cercar. Una bat) i, molt curiosament, cap ploma d’au- expulsa a l’exterior per la boca, i que
nit, observant-les, va cell. Això em va dur a pensar, en un primer es denomina EGAGRÒPILA.
venir una dona que moment, que les òlibes només menjaven
anava a tirar els fems i el cap dels aucells, però la realitat és que Les aus nocturnes no trituren
em va contar que els tenia les plomes es desfan més ràpidament que tant les seves preses com les diür-
Rata
Ratolí
Rata
por perquè, en el seu país, es les altres restes i, per això, són més difí- Data Hora de Nombre Aucell Ratolí cellarda negra de bosc Altres nes, pel que, analitzant el contingut
recollida d’egagròpiles
deia que eren éssers que duien cils de trobar dins una egagròpila. La ma- 1/7/2009 15:00 8 7 1 1 d’aquestes bolles, podem saber fà-
Les passetjades nocturnes mala sort. És aquesta una superstició bas- joria de cranis que anàvem trobant eren cilment que ha menjat l’aucell en
les darreres 8-12 hores. En aquests
cap a l’esglèsia d’Artà, per escoltar els tant estesa a molts llocs. Vaig aconseguir de petits mamífers, també d’aus, però en 2/7/2009 08:00 8 3 1 5 casos, les egagròpiles són una bona
cants de les òlibes i veure el seu vol noc- llevar-la-hi del cap i així la vaig ajudar a menys quantitat. De totes les egagròpiles 3/7/2009 15:00 2 1 1 font d’informació, no tan sols de la
turn, em varen dur a conèixer una família gaudir d’aquestes criatures. analitzades, només una tenia restes de 7/7/2009 15:00 2 1 1 dieta de cada espècie, sinó també
veïnada composta per una parella d’òlibes tendons, un poc de sang incrustada i feia 8/7/2009 08:00 2 1 1 de la microfauna que es troba als
amb dos polls. Aquest descobriment em va Durant un any, he cercat la manera mala olor. Tal vegada, aquell dia l’òliba te- 12/7/2009 08:00 3 3 voltants.
obrir tot un món desconegut fins alesho- de fer l’anàlisi de les egagròpiles acompa- nia problemes digestius!.
res. Així com les escoltava a les nits, vaig nyada, ja que trobava que era un poc fei- 13/7/2009 15:00 3 1 2 A les illes no és difícil trobar
poder començar a veure-les entrar i sor- xuc analitzar setanta-quatre egagròpiles 16/7/2009 15:00 1 1 egagròpiles d’òliba (Tyto alba) o de
tir del seu niu ubicat en un petit finestró tota sola. Vaig trobar-ne l’oportuni- 18/7/2009 15:00 9 1 3 2 1 2 mussol banyut (Asio otus) baix els
de ventilació d’una casa, reformada però tat durant un taller que vaig rea- 19/7/2009 15:00 8 2 1 5 seus posadors habituals.
deshabitada, del meu carrer. Els matins litzar durant l’estada a Aubarca
vaig començar a observar uns boliquets (Parc Natural de la Península 21/7/2009 15:00 1 1 No tan sols els rapinyaires fan
al terra, damunt l’asfalt, i encuriosida vaig de Llevant) del grup de camp 23/7/2009 15:30 4 1 7 egagròpiles, altres aus com túrdids,
telefonar el GOB per saber si era interes- de voluntariat del GOB. L’ex- 30/7/2009 15:30 4 1 7 aucells marins, ardeids i moltes al-
sant recollir aquelles bolles, anomenades periència fou molt enriqui- 31/7/2009 08:00 9 2 4 3 tres també expulsen per la boca les
egagròpiles, formades per les restes de dora, els joves estaven en- restes no digeribles de la seva ali-
les preses caçades la nit anterior que l’òli- tusiasmats amb la feina i 4/8/2009 08:00 8 1 1 2 2 2 mentació. •
ba no ha pogut digerir. Des de l’entitat em posaren molt d’interès a 5/8/2009 08:00 2 2 1
varen plantejar fer un petit estudi del seu l’hora de fer l’anàlisi. Els Totals 74 18 28 8 23 2 6
contingut, així que durant un mes les vaig resultats han estat els Ratolí (Mus sp.), rata cellarda (Eliomys quercinus), rata negra (Rattus rattus), ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus)
anar recopilant per saber la dieta de les següents:
òlibes i, de passada, conèixer un poc més
sobre la microfauna del poble. Al mateix Vàrem analitzar
temps, la tasca em va dur a relacionar-me 74 egagròpiles de co- És difícil treure’n una conclusió, però
amb la resta de veïns del barri i em vaig lor obscur, grisenques, puc dir que aquesta família d’òlibes que
trobar gent molt empipada perquè a les molt comprimides i viu al centre urbà fa una gran feina dins el
seques. Va ser difícil poble d’Artà. Els veïnats poden estar con-
tents, ja que ajuden a controlar, i de quina
manera, la població de petits mamífers.
En un mes, varen caçar més de 60 rates i
ratolins, només a les restes que nosaltres
vàrem estudiar!
Vull agrair la col·laboració en l’estudi
de l’ornitòleg Xavier Llabrés i els joves del
camp de voluntariat del GOB. •

MIQUEL A. BALLESTER TONI MUñOZ

Aquesta òliba, Tyto alba, va facilitar les egagròpiles MIQUEL A. BALLESTER

8 - EB22 EB22 - 9