Page 7 - Es Busqueret 22

damunt dels 850m i la resta per damunt
dels 1.100m), a més d’estudiar diversos
paràmetres com l’extensió dels territoris i El canvi climàtic i les plantes a les Illes Balears per Joan Rita
la fenologia reproductiva. També s’ha re-
copilat la informació històrica sobre aques- El canvis climàtics han afectat les
tes dues espècies publicada als anuaris plantes de les nostres illes des de sem-
ornitològics de les Balears i s’han realitzat pre. Recordem les restes de boscos ca-
enquestes a ornitòlegs locals. S’ha trobat ducifolis de les parets rocoses ombrívo-
que, al manco en el cas de la mèrlera ver- les de la serra de Tramuntana, relíquies
mella, algunes parelles que es reproduïen d’un clima més humit i fresc; o les for-
a menor altitud fa uns anys no ho han fet macions de llorers amagades a l’interior
aquesta primavera. dels torrents més pregons de la Serra.
Totes són relíquies d’un clima subtropi-
Actualment, s’estan analitzant les cal, anterior al clima mediterrani. Les
dades aportades per les estacions per a plantes són una mena de registre del
l’estudi de la migració mitjançant l’ane- que va passar temps enrere.
llament científic que, des de fa més de
15 anys, es realitza a diverses zones de Una de les respostes més clares
les Balears amb l’objectiu de conèixer si de les plantes als canvis del clima és
el pas migratori primaveral està sofrint la “migració” o la colonització de nous
variacions. Hem de destacar que tots els territoris que es tornen “climàticament
estudis europeus encaminats a conèixer aptes” i la seva desaparició d’altres llocs
la influència del canvi climàtic en les po- que es tornen “climàticament no aptes”.
blacions d’aus assenyalen la productivitat i Moltes plantes mai no podran arribar a Rotaboc, Acer opalus granatense TONI MUñOZ
Mèrlera vermella, Monticola saxatilis PERE J. GARCIAS
les migracions com les dues variables més les Illes des de territoris llunyans. I, el
sensibles a les modificacions de l’hàbitat que és pitjor, moltes espècies no poden semblants quant a la seva fisonomia i dificant seriosament el paisatge subma-
neu perpètua a la serralada de l’Himàlaia la majoria dels individus reproductors per derivades dels canvis al clima. marxar si el clima canvia. Si aquestes que viuen a llocs més o menys humits i rí i el funcionament dels ecosistemes.
i variacions ràpides en els corrents oceà- damunt dels 1.000 metres d’altitud, cosa espècies són endèmiques (o sigui, no ombrívols. Estan lligades a un ambient A més, evidències científiques suggerei-
nics. El mar Mediterrani, un dels que més que les converteix en espècies molt sensi- Aquest primer any d’investigació ha viuen en altre lloc que aquí) això pot re- relacionat amb la humitat ambiental, xen que pujades puntuals de la tempe-
ràpidament està sofrint aquests canvis, bles als canvis ràpids de les estacions dins servit per a formar una idea clara de qui- presentar una sentència d’extinció. Mai floreixen al final de la primavera, fruc- ratura estival del mar estan estressant i
ha augmentat la seva temperatura mitja- el context de les nostres illes. na és la metodologia d’estudi meś adient, no sabrem quantes espècies s’han ex- tifiquen a l’estiu i germinen les llavors a afectant negativament les praderies de
na quasi un grau en els darrers 50 anys. a més de per aconseguir un mapa de la tingit a les Balears a causa dels canvis la tardor. Una combinació de primavera posidònia oceànica, cosa que podria ser
Tots els éssers vius s’hi veuen afectats en Per aquesta raó, la Direcció General distribució (històrica i actual) d’aquestes climàtics d’altres èpoques. Paradoxal- seca, estiu calent i tardor seca en pot molt perillosa, atès el creixement lentís-
major o menor mesura a causa, principal- de Canvi Climàtic de la Conselleria de Medi espècies a Mallorca. Els propers anys es ment, però, les Illes també poden ser fer fracassar gran part de la producció sim d’aquesta planta marina.
ment, dels canvis que sofreixen els seus Ambient i Mobilitat i el GOB han posat en preveu elaborar un nou mapa de distribu- un refugi per a plantes que no resisti- de fruits i de la supervivència de noves
hàbitats, influïts per la variació en la dura- marxa, el 2010, un projecte de seguiment ció, estudiar els paràmetres reproductors, rien en altres llocs per mor de la inten- plàntules. Precipitacions puntuals i molt El darrer dels problemes que patim
da de les estacions i per la rapidesa en què a llarg termini d’aquestes dues espècies la fenologia migratòria de la població que sitat dels forts canvis que van succeir a intenses afavoreixen l’erosió i la pèrdua en l’actualitat és l’erosió de les platges i
se succeeixen els agents climàtics externs d’aus com a bioindicadors del canvi climà- cria a les nostres illes, i efectuar el marcat- les glaciacions quaternàries. de plantes germinades durant la tardor. les dunes. La pujada del nivell del mar,
com les onades de calor, els vents forts tic terrestre a l’arxipèlag. ge d’exemplars per conèixer la seva fideli- Tot són problemes! Aquestes dues plan- associada al canvi del clima, està provo-
o les pluges intenses i prolongades en el tat als territoris de cria. Temps enrere, el bosc d’arbres tes, ja rares i amb poblacions de pocs cant la pèrdua de l’arena de les platges.
temps. Les aus no en són una excepció. Enguany s’han realitzat treballs de caducifolis va recular i el seu lloc va ser individus, tenen una amenaça d’extinció Aquesta erosió es veu amplificada pel
camp per localitzar els territoris de cria Esperem que, a les societats mo- ocupat per altres arbres d’ambients més real. Probablement, altres espècies es- seu ús turístic. Sistemes de neteja amb
Des de fa uns anys, estacions d’estu- d’aquestes dues espècies a Mallorca, que dernes, siguem capaços d’adonar-nos de secs, com l’alzina i els pins. Ara que la tan patint dificultats semblants. maquinària inadequada, i destrucció de
di a la península Ibèrica, com les de Sierra ens han mostrat poblacions reproductores la severitat del canvi climàtic que sofrim temperatura mitjana està pujant i les la reserva d’arena a les dunes per carre-
Nevada, Picos de Europa i Ordesa y Monte d’entre 14 i 20 parelles per a la coablanca abans que aquestes dues joies de l’avifau- precipitacions s’estan reduint, li toca a Algunes plantes ingressen al nos- teres, edificis i xibius de platja, fan que
Perdido, realitzen seguiments de l’estat de (totes elles per damunt dels 1.100m d’al- na balear hagin desaparegut de les nos- l’alzinar perdre territori. Els alzinars de tre territori portades per l’home, que les la recuperació natural sigui mol reduïda
diverses espècies (des de bacteris fins a titud) i de no més de 7 a 10 parelles per a tres illes. • les zones més seques de Mallorca i els sembra als jardins o als camps de con- o inexistent. La conseqüència és que el
mamífers terrestres) com a bioindicadors la mèrlera vermella (amb una parella per que es troben a vessants amb orientació reu, o les introdueix involuntàriament mar avança i es menja les platges i les
del canvi climàtic en les seves àrees de sud de Menorca són envaïts per l’ullas- barrejades amb altres plantes o llavors. dunes. La vegetació especialitzada que
treball. trar i les altres plantes termòfiles que Tenim moltes espècies de plantes que, viu a sobre d’aquest tipus de substrats
l’acompanyen, més resistents. Aquesta pel seu compte, no haguessin arribat a queda desestructurada i és finalment
Les aus lligades a l’alta muntanya es substitució no és ràpida, es produeix les Balears. Algunes provenen de climes destruïda.
troben, potser, entre les més sensibles a a poc a poc. Les alzines adultes, més àrids i calents i no es troben gens ma-
l’elevació de la temperatura o a l’escurça- vulnerables a malalties i depredadors, lament aquí. El canvi del clima pot estar Els canvis del clima s’han produït
ment o allargament de les estacions a les moren després d’alguns anys continu- afavorint l’expansió d’espècies com les sempre, i la nostra flora ens ho mos-
seves zones de cria, ja que el seu cicle bi- ats d’estius molt calents i secs. Les al- figueres de moro (Opuntia spp.) i les tra, però ara aquest canvi és molt més
ològic està adaptat a una sèrie d’esdeve- zines joves no aguanten el llarg estiu i pites (Agave spp.), ambdues presents ràpid que en altres èpoques i moltes
niments meteorològics que succeeixen de no poden substituir les que moren. Els en els nostres ecosistemes com un ele- de les activitats de l’home en reforcen
forma més o manco constant al llarg del alzinars situats als llocs més òptims po- ment més. els efectes i els fan molt més temibles.
temps. A les Illes Balears, aquest fet pot dran resistir, si no hi ha altres pertorba- Sembla, però, que el procés és enca-
ser molt més rellevant pel fet que, segons cions que els afectin. En qualsevol cas, L’entrada de noves plantes poten- ra massa lent com per generar l’alarma
els meteoròlegs locals, la temperatura a el paisatge de Mallorca i Menorca s’està cialment invasores no només s’està pro- suficient i fer-nos reaccionar de forma
les nostres illes s’ha elevat 1 grau més modificant i l’ullastrar s’expandeix. duint a terra: el procés és molt més dra- decidida com a societat. Les plantes
que la mitjana del nostre entorn en els màtic davall de la mar i s’està accelerant canviaran, n’hi haurà que desapareixe-
darrers 25 anys. Un altre dels efectes del canvi coincidint amb la pujada de la tempera- ran i d’altres noves que arribaran, com
climàtic es dóna amb els endemismes tura del mar. Algunes espècies d’algues ha passat sempre, però el nostre món
Dues espècies d’aus lligades a l’al- més exigents pel que fa a les caracte- tropicals han entrat al mar Mediterrani serà diferent. •
ta muntanya, la mèrlera vermella (Mon- rístiques del seu hàbitat. Per exemple, i n’han ocupat les costes. A les Balears
ticola saxatilis) i la coablanca (Oenanthe amb Naufraga balearica i Apium ber- hi ha un bon grapat d’aquestes algues
oenanthe), tenen poblacions en els límits mejoi, dues espècies d’umbel·líferes, nouvingudes i algunes d’elles estan mo-
superiors de la serra de Tramuntana, amb Coablanca, Oenanthe oenanthe PERE J. GARCIAS

6 - EB22 EB22 - 7