Page 11 - Es Busqueret 25

Un racó per descobrir

La Marina de Llucmajor

Per Jaume Llinàs

Encara que tota la zona costanera tudons (Columba palumbus) són encara més
del terme de Llucmajor, a Mallorca, es pot grossos i així són els més castigats pels ca-
considerar com la Marina, sols parlaré del çadors de la contrada.
redol que hi ha entre el Cap de Regana i
el Cap Blanc. Si la primavera és generosa i ens re-
gala pluges abundants podem trobar basses
Dins s’Arenal, podem agafar la carre- naturals que es formen dins la roca, a causa
tera militar i, després de passar per una zona de la planúria del terreny. Aquestes basses
fortament urbanitzada, arribarem al Cap de són un autèntic oasi per a totes les espècies
Regana. A partir d’aquest indret la presència de la Marina. Però si l’aigua és necessària per
humana es va reduint. Encara trobam fin- a totes les espècies, per al calàpet (Pseude-
ques amb sementers de cereals i tanques pidalea balearica) és imprescindible. Els pri-
d’ametllers. A poc a poc, entram dins una mers mesos de l’any, les basses s’omplen de
gran garriga baixa mesclada amb alguns pi- calàpets que s’aparellen i deixen la posta en
nars. un lloc segur; dins l’aigua, un embull de “fi-
deus” amb unes bolletes negres asseguren
Els versos de Maria Antònia Salvà,
poetessa llucmajorera, que va passar la in- la nova generació de calàpets.
fantesa a l’Allapassa, dins plena Marina, des- La serp de garriga (Macropotodon cu-
crivien força bé la percepció d’un espai tan cullatus) i la tortuga mediterrània (Testudo
singular: hermanni) també campen molt bé dins la Espadats de la Marina

“Quina amplària de món! No es veu la fi... garriga baixa. Els mamífers més comuns són
Garriga, pedregars... garriga rasa el conill, la llebre i l’eriçó. Genetes i mostels
per on campen la llebre i el coní. no fa molts d’anys que penjaven morts d’al-
Mates i revellar... Qualque claper, guna corda dins les garrigues de la Marina,
qualque sola decrèpita sivina ja que el que no és podia menjar era “salvat-
on s’aturen el corb i l’esparver.” gina” i sols servia per matar. Absurds trofeus
de temps passats.
A la Marina, les parets verticals dels La primavera també esclata poderosa,
espadats amaguen espècies particulars tant sobretot si hem tengut un any plujós. Or-
de plantes com d’animals. Tot plegat confor- quídies de diverses espècies, algunes plan-
ma un ecosistema d’un alt valor naturalístic. tes endèmiques com la rapa mosquera o el
Els penya-segats són el lloc més adient per- curiós helianthemum caput-felis (amb les
què hi criïn els corbs marins (Phalacrocorax petites poncelles que semblen el cap d’un
aristotelis), les gavines (Larus michahellis) moixet) fan de la Marina un lloc interessant
i els falcons (Falco peregrinus). Als pinars per gaudir de la flora.
més propers a la costa hi trobarem un bon Gavina, Larus michahellis, alimentant un poll
grapat de petits ocells: trencapinyons (Loxia Crec que cal un esforç important per
curvirostra), verderols (Carduelis chloris), part de tots per conservar el més verge pos-
gafarrons (Serinus serinus), ropits (Erithacus sible aquest indret únic dins Mallorca. Una
rubecula) i busquerets, entre d’altres. D’una bona part de la Marina de Llucmajor ja s’ha
mida una mica més gran, els tords (Turdus perdut per sempre. Cal respectar i estimar
philomelos), mèl·leres (Turdus merula), pu- el que ens queda. Tenim la responsabilitat
puts (Upupa epops). Les perdius (Alectoris davant les generacions futures. •
rufa), les tórteres (Streptopelia turtur) i els

Tortuga mediterrània, Testudo hermanii Borinot, Ophrys balearica

EB25 - 11