Page 4 - Es Busqueret 29
P. 4

Editorial





             El passat 15 de març, el Govern  major  afluència  de  visitants  d’aquest  cal, sovint familiar, fidel i compromès,
        presentava el Pla Natura 2015, elabo-  sector  turístic  pot  contribuir  al  canvi  fantàstic  col•laborador  i  difusor  dels
        rat per l’empresa pública Espais de Na-  de mentalitat empresarial i política en-  espais protegits. Tot això pot anar-se’n
        tura Balear (ENB), “amb els objectius  vers el nostres recursos naturals. Però  en orris, ja que a partir d’ara no tothom
        de crear un model sostenible que per-  ens  temem  que,  quan  Espais  de  Na-  es podrà permetre pagar per participar
        meti millorar constantment el mante-  tura parla d’augmentar el nombre de  habitualment  en  l’oferta  d’activitats.
        niment i la conservació dels espais na-  visitants, no està pensant exactament  S’ha  valorat  convenientment  el  cost
        turals; dinamitzar-ne l’oferta i donar-li  en  aquesta  clau.  La  massificació  dels  social  i  ambiental  d’aquesta  mesura
        més qualitat; augmentar el nombre de  espais, com oferta complementària no  amb relació als previsiblement minsos
        visitants;  posicionar  aquest  producte  especialitzada  per  al  turisme  de  sol  i  guanys econòmics?
        dins l’estratègia de promoció turística  platja,  no  és  només  un  risc,  sinó  un   Per acabar, alerta amb les inicia-
        del  Govern;  ajudar  al  desenvolupa-  fet. Recordem que els mostradors de   tives privades. No estam parlant pre-
        ment socioeconòmic dels municipis de  les Illes Balears a les grans fires turís-  cisament d’empreses de guiatge, o de
        l’entorn, i fomentar que hi participi el  tiques  internacionals  no  es  vesteixen   lloguer de bicicletes, o de binocles, que
        sector privat.” Aquesta declaració d’in-  amb fotos de la primera línia de s’Are-  amb la seva activitat puguin contribuir
        tencions té molt de calat, com també  nal,  sinó  amb  precioses  imatges  dels   a  millorar  l’ús  públic  en  el  marc  dels
        són  molt  importants  les  implicacions,  nostres  espais  naturals.  Un  combinat   objectius  de  conservació  dels  espais.
        presents  o  previsibles,  d’aquest  pla  format  per  l’augment  de  turistes  i  la   Quan Espais de Natura parla d’obrir els
        sobre els nostres espais naturals pro-  minva de la capacitat de gestió de l’ús   espais a la iniciativa privada està pen-
        tegits.                             públic és una mescla molt perillosa.
                                                                                sant (així ho han declarat) en activitats
             Podem dividir els objectius citats   Però, a més del turisme de mas-  d’entrenament i formació, filmacions de
        en tres eixos fonamentals: millora de  ses,  li  interessa  a  Espais  de  Natura  pel•lícules o anuncis, activitats espor-
        la  conservació,  augment  del  nombre  promocionar el visitant especialitzat? A  tives, presentació de cotxes, concerts,
        de visitants i foment de les iniciatives  partir de l’1 de juny s’ha de pagar per  coaching, etc. Els espais protegits com
        privades. El primer, és sempre desitja-  tota  una  sèrie  de  serveis  i  materials  escenari preciós per fer més atractives
        ble. Els altres dos, són més bons o més  que fins ara eren oferts gratuïtament  activitats que es podrien realitzar a al-
        dolents en funció de l’enfocament i de  pels  espais  protegits.  Això  afecta  les  tres indrets. Una vegada més, utilitza-
        com afectin l’objectiu de conservació.  visites guiades i el tallers. Itineraris or-  ció interessada dels espais naturals per
        Lamentablement,  no  pensam  que  el  nitològics, botànics, tallers per enten-  finalitats alienes a la seva conservació,
        plantejament de fons del pla vagi en la  dre millor els valors dels espais… Una  talment com a les fires turístiques.
        línia més positiva.                 línia de divulgació dels parcs i reserves   Aquestes reflexions ens fan pen-
             Per començar, els pressuposts per   que, per la seva alta qualitat, gràcies a   sar en un panorama immediat d’espais
        a  la  gestió  dels  espais  protegits  han   la  gran  implicació  d’educadors,  infor-  naturals progressivament més mercan-
                                            madors, naturalistes i resta de treba-
        patit  enguany  un  retall  important.  El   lladors, havia aconseguit un públic lo-  tilitzats i pitjor conservats. •
        pressupost d’Espais de Natura es redu-
        eix un 31% i la partida des-
        tinada a execució dels plans
        anuals  als  parcs  i  reserves
        es redueix en un 85%. Això
        no  comporta  només  una
        reducció,  fins  a  gairebé  la
        desaparició,  de  les  partides
        destinades  a  investigació  i
        a  aplicació  de  mesures  de
        conservació,  sinó  també  la
        retallada  en  serveis  fona-
        mentals als espais protegits,
        com ara la vigilància. Aques-
        ta  situació  fa  pràcticament
        inviable  el  primer  objectiu,
        el de millorar la conservació.
        Començam malament.
             El  foment  del  turis-
        me  ornitològic  i  naturalístic
        en  general,  emmarcat  dins
        l’ecoturisme, és una línia in-
        icialment  desitjable  perquè
        valora  el  nostre  patrimoni
        natural. Ben ordenada, una
                                   Un dels darrers tallers gratuïts, realitzat al Parc Natural de la Península de Llevant.

          4 - EB29
   1   2   3   4   5   6   7   8   9