Page 4 - Es Busqueret 31

Editorial

El Partit Popular a les Illes Bale- es cacin animals), social (no volen se- tant, el titular del refugi s’haurà de
ars està aplicant el rodillo i, davant la guir patint les molèsties que implica moure per cobrar les parts dels altres
situació catatònica de bona part de la que altres cacin dins ca seva) o, fins propietaris, la cosa es complica fins
societat, va aprovant, una rere l’altra, i tot, econòmica (l’activitat cinegètica a nivells poc assumibles. Així, és ben
tota quanta norma legal li reclamin els genera danys a les seves propietats). previsible que minvi el nombre de pro-
sectors econòmics i socials que li do- L’element comú: altres entren a caçar pietaris que es decideixen a tirar en-
nen suport (aquests segueixen tan es- dins la seva propietat, però sense el davant un refugi de fauna, i també és
pavilats com sempre). Ho estam veient seu consentiment. Com s’ha arribat a probable que alguns dels ja existents
sobretot el l’àmbit urbanístic i turístic aquesta situació? decideixin donar-se de baixa. Una ju-
(lleis Company i Delgado) però tots els Els vedats de caça locals ocupen gada mestra, no? Grollera, injusta, dis-
altres àmbits de planificació i decisió bona part del territori de Mallorca. En criminatòria, però sens dubte efectiva
hi estan igualment afectats. També en el seu moment se constituïren sobre per aconseguir l’objectiu perseguit:
l’àmbit cinegètic s’està produint una terrenys privats, de petits propietaris, desincentivar la creació i manteniment
greu i escandalosa involució, que do- que mai autoritzaren per escrit que de refugis de fauna.
naria per a parlar-ne molt. Però avui les seves finques s’integressin dins I és que fa la impressió que la Di-
ens centrarem en un cas concret: la aquests vedats. Són gestionats per les recció Insular de Caça (Departament de
taxa als refugis de fauna.
societats de caça locals, la més impor- Medi Ambient, Consell de Mallorca) és
Des dels anys 80 el GOB ha aju- tant xarxa d’organització del món cine- bàsicament un instrument de relacions
dat propietaris de finques a formalitzar gètic a Mallorca. Vet aquí la clau de tot propagandístiques amb els caçadors,
més de 50 refugis de fauna a Mallorca aquest tema. amb finalitat lògicament electoralista.
(abans denominats refugis de caça). Ens atrevim a afirmar que el La xarxa constituïda per les societats
Els refugis tenen per objectiu la re- nombre creixent de nous refugis de de caçadors locals, coordinades ma-
cuperació d’espècies silvestres i, per fauna tramitats i declarats ha alarmat joritàriament per la Federació Balear
això, hi està prohibida la caça. Aquesta algunes de les societats de caçadors de Caça, és un col·lectiu políticament
figura genera un benefici ambiental (la locals amb més influència sobre els ac- apetitós, i fàcil de complaure amb so-
recuperació de la fauna silvestre) i so- tuals governants. Més refugis implica pars, subvencions i concessions legals
cial (la millora del medi ambient, i fins un nombre creixent de “forats” dins els escandaloses com la taxa als refugis
i tot l’augment de les potencials peces vedats de caça locals, i l’amenaça que de fauna. Una vegada més, “sense
de caça als voltants del refugi) sense l’exemple s’escampi (no ens enganem: complexos”. •
que el propietari en realitzi cap apro- tothom qui no és caçador i té la seva
fitament consumptiu. Probablement, finca dins un vedat d’altres preferiria
en reconeixement a aquesta funció so- sortir-ne).
cioambiental ni l’antiga Llei estatal de
caça (1970) ni la Llei balear de caça Com combatre aquesta “amena-
(2006) ni cap de les lleis de caça apro- ça”? Imposant unes condicions econò-
vades a les altres comunitats autòno- micament molt gravoses. Així, el Con-
mes disposen que s’hagi de pagar un sell de Mallorca ha aprovat una nova
impost anual (cosa que sí s’estableix en taxa per als refugis de fauna, que su-
el cas dels vedats de caça, lògicament, posa haver de pagar 17,55 € per Ha i
ja que aprofiten particularment el bé any, una xifra que multiplica per 8 la
comú que és la fauna cinegètica). que pagaran les societats de caçadors
locals. Per a un refugi de 20 Ha, seran
La creació dels refugis de fauna
a Mallorca respon a diferents motiva- 351 € anuals, que no és poc. Si a això
se li afegeix que la majoria de refugis
cions dels propietaris, que poden ser de fauna estan constituïts per l’agru-
de tipus ambiental (no els agrada que pació de diversos propietaris i que, per

4 - EB31