Page 6 - Es Busqueret 31

Naturalisme

Cens de les aus aquàtiques

hivernants a les Balears

Per David García

Les zones humides de les Illes Balears BirdLife és l’entitat que s’encarrega de la
desenvolupen una funció important com a recopilació dels censos que s’efectuen a
llocs d’hivernada per a les aus aquàtiques Espanya i qui integra posteriorment la in-
del Paleàrtic, ja que acullen milers d’aus formació a la base de dades de Wetlands
de diverses espècies; d’aquesta manera, International, organització que recopila to-
les illes tenen un paper important en la tes les dades d’aus aquàtiques hivernants
conservació d’aquest grup d’aus. Per tant, a escala internacional. Fins al dia d’avui,
és d’importància cabdal disposar d’infor- els resultats d’aquests censos a Espanya
mació bàsica sobre la hivernada d’aques- s’han analitzat en dues publicacions.
tes aus, amb la finalitat de conèixer les És summament important el segui-
quantitats d’espècies presents en els dife- ment d’aus aquàtiques hivernants com a
rents medis aquàtics durant els mesos hi- instrument fonamental per a la valoració
vernals. Per a assolir aquest objectiu, des dels ecosistemes aquàtics. Els efectius po-
de ja fa temps es realitzen a Balears, de blacionals d’aus aquàtiques hivernants són
forma coordinada, censos hivernals. emprats pel Conveni RAMSAR com un dels
Cal ressenyar que, entre els dife- criteris per a la declaració de zones hu-
rents programes de seguiment d’aus que mides d’importància Internacional. També
es duen a terme a Balears, el cens d’aus són emprats per BirdLife International per
aquàtiques hivernants és el més antic i té a la identificació d’Àrees Importants per a
una alta participació d’ornitòlegs i amants la Conservació de les Aus (IBA) i per la
de les aus. Tot i que els censos d’aus aquà- Unió Europea per a la declaració de Zones
tiques hivernants tenen lloc a Espanya des d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).
de la dècada dels seixanta, no és fins a Aquests seguiments també són emprats
mitjans dels anys 80 quan el Grup Balear com un indicador de l’evolució de l’estat de
d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa conservació de les zones humides i oferei-
(GOB) els posa en marxa a les illes, amb xen informació per a la presa de mesures
la col·laboració de l’administració. Durant de gestió necessàries per a la preservació
els primers anys es censaren unes quan- d’aquests ecosistemes. Tot i així, uns dels
tes localitats com s’Albufera de Mallorca i aspectes més rellevants d’aquest progra-
s’Albufera d’Es Grau a Menorca, i s’incor- ma és la seva capacitat per a proporcionar
poraren noves àrees als anys posteriors. A tendències poblacionals a llarg termini,
partir de 1990 els censos es fan de forma disposant així d’informació sobre l’evolució
continuada, abasten totes les illes i altres de les poblacions d’aus aquàtiques, una
entitats ornitològiques com la Societat informació crucial per a posar en marxa
Ornitològica de Menorca (SOM) i l’Equip mesures de gestió. És necessari remar-
de Natura (GEN/GOB-Eivissa) participen car que totes aquestes dades contribuei-
en la coordinació i compilació de dades xen al coneixement de l’hivernada d’aus
de camp. Actualment, es censen unes 65 aquàtiques al sud d’Europa. Finalment, el
localitats, entre ecosistemes aquàtics na- desenvolupament dels censos d’aus aquà-
turals i medis artificials, com ara depura- tiques hivernants també pretén promoure
dores i embassaments. Els censos d’aus la participació, amb la finalitat de poder
aquàtiques hivernants de Balears s’em- involucrar voluntaris en els programes de
marquen dins el programa internacional seguiment d’aus, al mateix temps que es
de censos (IWC, International Waterbird dóna a conèixer la riquesa d’espècies dels
Census) que coordina l’organització global ecosistemes aquàtics illencs.
Wetlands International des de 1967. SEO/

6 - EB31