Page 5 - Es Busqueret 31

I aquí, què hi veus?

Què ens diuen els detalls de la imatge sobre aquest aucell?

Per Pere J. Garcias

1

3
4 1 La cresta és el tret més
conspicu de l’espècie. En els
2 mascles és molt més vistosa,
ampla i acolorida que en les fe-
melles.

5
2 L’ull negre destaca molt en
la cara i li dóna una expres-
sió viva i xalesta.

6 3 Les vores del cap netes sen-
se llistes ni bigoteres ni auri-
culars marcades és el caràcter
més clar de separació amb el seu
cosí R. ignicapilla.

6 No baixa en terra sovint. Sol 5 És l’au més petita d’Europa. 4 El bec fi ens podria dur a
estar a les parts altes dels No fa més de 9 cm i és un confusió, ja que no és un
arbres on cerca els diminuts 30% més petit que un ull de insectívor estricte i s’alimen-
insectes paràsits de les fulles. bou (Phylloscopus collybita) amb ta de llavors i baies, sobretot a
un pes que, rarament, passa dels l’hivern, i d’insectes la resta de
4,5 g. l’any.

El reietó d’hivern, Regulus regulus

Ja som a l’hivern! I afortuna- Així, agafant l’arrel rex, que per fer-ho els idiomes escandinaus apareix el rei:
dament, com sempre, no n’hi ha dos més eufònic canvia la x per la g, i -ulus, en danès, fuglekonge, rei de les aus; en
d’iguals pel que respecte a les aus hi- ja tenim el nom fet: regulus. En aquest suec, kungsfågel; i en danès, wonter-
vernants. A la tropa de ropits, tords, cas es repeteix el gènere i l’espècie, i a mi fögelkönang, rei de les aus d’hivern. En
coa-roges de barraca, titines, xàtxeros em va molt bé perquè m’estalvia feina. El basc és mendi-erregetxoa, rei de la mun-
blancs i estornells, de tant en tant se nom sembla que prové de llegendes nòr- tanya. Com haureu pogut deduir, allà on
n’hi afegeixen d’altres, generalment més diques d’origen cèltic que atribueixen a no tenen l’ignicapilla sols l’anomenen rei
escassos, però que de cop apareixen l’au més diminuta d’Europa les funcions de les aus, però on tenen les dues es-
en gran nombre. Hi ha hiverns de lleo- de druida de les aus, i així tendria un pècies sempre és d’hivern, o de la mun-
nets, de tords burells, de pinsans mecs tractament més noble i esdevendria el rei tanya, en tot cas fent referència al fred.
i, com enguany, de reietons. S’ha de dir de les aus. Anem per feina. En castellà També és interessant la distinció entre or
per endavant que aquí ja tenim el reietó és reyezuelo sencillo, en contraposició al per R.regulus i foc per R.ignicapilla (que,
cellablanca (Regulus ignicapilla), que és llistat; en portuguès, estrelinha de poupa com us podeu imaginar, vol dir de cabell
sedentari i probablement hivernant, però (estrelleta de cresta); en francés, roite- encès, en llatí) en diversos idiomes com
avui parlarem de l’altre, el reietó d’hivern let huppé (de cresta); en italià regolo, l’esmentat anglès i el neerlandès vuur-
(Regulus regulus). Pels qui ja teniu una sense comentaris; en anglès, goldcrest goudhaan (gallina d’or de foc). Un apunt
edat i vàreu estudiar llatí, el nom científic (a l’ignicapilla li diuen firecrest); en ale- final: en certes zones de Catalunya, a
ja us sonarà. Ve de REX, és a dir, rei, més many, wintergoldhähnchen, literalment ambdós costats de la frontera, s’empra
la desinència o afegit -ulus, que modifica gallet de cresta daurada d’hivern; en ne- el nom antic de safranet, que em sembla
el substantiu i el converteix en diminutiu. erlandès, goudhaan, gallina daurada. En molt apropiat i delicat per acabar. •

EB31 - 5