Page 4 - Es Busqueret 37

Editorial

En aquest número d’estiu d’es aus marines són el principal grup de afectant a un corredor de cetacis i a
Busqueret volem dedicar un cop vertebrats que es veuen afectades una zona proposada com a LIC de
d’atenció a una amenaça ambiental i per accidents petroliers. De fet en les la XN2000. A les Balears, encara no
social que ha despertat l’interès dels al·legacions que va presentar el GOB està decidit, però els precedents no
mitjans en els darrers mesos: els al projecte d’exploració de l’empresa són alentadors.
projectes de prospeccions petrolífe- Cairn Energy, assenyalam que la bal- Cal anar més enllà en el debat.
res en aigües balears. dritja Puffinus mauretanicus, espècie La indústria turística a les Balears és
endèmica de les nostres illes i cata-
La febre extractiva de recursos completament depenent del petroli
energètics en el nostre territori, mo- logada en perill d’extinció, es veuria per al seu funcionament, i contribu-
greument afectada, ja en la primera
tivada per interessos de grans em- fase de les prospeccions, degut a la eix en gran mesura a l’escalfament
preses multinacionals, actualment minva sobre el seu aliment, els ale- global. La major petjada ecològica
amenaça tant al medi terrestre (amb vins de peixos, conseqüència de la de les Balears, un 75%, és deguda
el fracking) com molts punts del li- primera fase de l’exploració sísmica. al consum energètic, i el transport
toral de l’estat. Es pretén continuar Altres espècies que es veurien afec- aeri de passatgers n’és responsable
amb un model ja esgotat de malba- d’una tercera part. És molt poc res-
ratament d’energia, que és la causa tades són els cetacis per la pèrdua ponsable voler continuar amb el ma-
de l’escalfament global. del seu sentit d’ecolocalització i les teix model, generant les injustícies
tortugues marines. socials i ambientals en llocs llunyans
Les senyals d’alarma ja estan
La resposta contra les prospec-
sobre els diaris i les hem sentit rei- cions s’ha sentit des de molts i di- on no els veiem. Actualment farien
falta 15 arxipèlags per a sustentar el
teradament; preocupa en primer lloc ferents fronts, alguns dels quals ja consum energètic de les illes.
les repercussions que tendrà l’ex- s’han agrupat en plataformes com
plotació petroliera i els vessaments Marea Blava Mallorca, de la que el S’enfronta un model energètic
accidentals sobre el monocultiu eco- GOB en forma part. I fins i tot, a ni- esgotat i contaminant, amb perjudi-
nòmic de les nostres illes, el turisme. vell estatal, la darrera reunió va tenir cis palpables a les nostres costes, que
També sabem que afectarà el recurs lloc a Mallorca, abord del Rainbow sembra desigualtats socials i econò-
pesquer, que ja es troba en una situ- Warrior, vaixell insígnia de Greenpe- miques, amb la necessitat d’un canvi
ació delicada. urgent cap a un model energètic ba-
ace.
I els nostres companys alats, sat en la reducció del consum, l’efi-
Hi serem a temps? A Canàries, ciència energètica i la transició cap
com es veuran afectats? És inevita- el Ministeri de Medi Ambient ha do- a fonts d’energia renovables, i que
ble quan pensam en petroli i ocells, nat llum verda al projecte d’explota- tengui en compte aspectes d’equitat
que ens vengui al cap la imatge del ció de REPSOL a només 50km de les social i econòmica. •
corb marí embetumat de negre a costes de Fuerteventura i Lanzarote,
l’accident del Golf Pèrsic. I és que les

ULTIMA HORA

4 - EB37