Page 5 - Es Busqueret 37

I aquí, què hi veus?

Què ens diuen els detalls de la imatge sobre aquest aucell?

Per Pere J. Garcias

Falzia, Apus apus

És una au molt comuna però, també, desco-
1 neguda. Se l’observa des de finals de març fins
al setembre. Els seus crits estridents formen
part dels estius allà on cria. Així com apareixen
se’n van i, sembla, que d’un dia per l’altre ja no
n’hi ha. De fet, els que crien a Balears marxen a
l’agost, però els nòrdics van passant fins a prin-
cipis de tardor.
Apus prové del grec pous, peus, i la partí-
cula privativa a, és a dir, sense peus. No és que
2 no en tengui sinó que són molt petits. Ja Aristòtil
emprà aquest nom per a descriure’l. El nom cien-
6
tífic, a més, dóna nom a la família Apodidae i a
4 l’ordre Apodiformes.

5 Anem pels noms comuns. Curiosament no
3 n’hi ha ni un que faci referència al fet que no té
peus. La velocitat i la forma de les ales solen ser
la font dels noms, però també els crits que pro-
fereixen. En català balear el nom més estès és
falzia, en clara referència a la forma de falç de
les ales, a través del llatí vulgar falcicula i d’aquí
a falcilla. A Menorca pren el nom de ginjola o
vinjola, traducció de falcilla a l’àrab fåljiliât que,
per metàtesi, acaba en finjolita. A Catalunya,
falciot. En castellà el més estès és vencejo, fer-
mall per als feixos de les messes; probablement,
el nom original fos oncejo. En gallec és cirrio pels
crits estridents; en portuguès andorinhão-preto,
oronellota negra; en francès martinet noir, sem-
bla que vendria de l’antropònim martin aplicat a
l´arner (Alcedo atthis) o martin-pêcheur, com
arribà el nom a la falzia és un misteri; i en italià
1 El que més crida 4 El bec és curt i la boca li diuen rondone, augmentatiu de rondine que és
l’atenció i dóna nom molt ampla per cap-
a aquestes aus són les turar insectes al vol. el nom de l’oronella (Hirundo rustica). En anglès
ales llargues i en forma és swift, ràpid; en alemany mauersegler, nom
força poètic ja que mauer és paret i segler na-
de falç.
5 Certament veient-lo vegant a vela, així seria quelcom semblant a el
volar sembla que no mariner dels murs; igual que en danès murse-
2 El color general és tengui potes però les jler i semblant al suec tornseglare, mariner de
fosc, però no negre manté aferrades al cos les torres; en islandès múrsvölungur; en finès
en els adults. En al- romanent sota les plo- tervapääsky, oronella de quitrà (terva, quitrà i
guns exemplars s’obser- mes en vol els que les va pääsky, oronella) i en neerlandès és gierzwaluw,
va, d’aprop, un lleuger no visibles si l’au no les literalment oronella voltor. En basc és sorbeltz
favat a les parts inferiors estira. arrunta i sembla que és el nom de l’au, per bé
que es va gastant a me- que beltz també és negre.
sura que avança l’estiu.
6 La coa la té enforqui- Per acabar, un fet curiós és que en l’anglès
llada, bastant pro- es relaciona sovint aquesta au amb el dimoni per
3 Un altre tret propi de fundament, però la sol mitjà de noms com Devil’s bird, Devil’s swallow,
l’espècie és la petita mantenir tancada. Sols Devil’s squeaker o Devil’s bitch; és a dir aucell,
taca blanquinosa al l’obri per fer canvis de oronella, cridaller i cussa del diable respectiva-
mentó que no sempre és direcció sobtats i quan ment. •
fàcil d’observar al camp. aterra als llocs on nia.

EB37 - 5