Page 5 - Es Busqueret 37
P. 5

I aquí, què hi veus?



        Què ens diuen els detalls de la imatge sobre aquest aucell?


             Per Pere J. Garcias

                                                                    Falzia, Apus apus



                                                                       És una au molt comuna però, també, desco-
                                            1                      neguda. Se l’observa des de finals de març fins
                                                                   al    setembre.  Els  seus  crits  estridents  formen
                                                                   part dels estius allà on cria. Així com apareixen
                                                                   se’n van i, sembla, que d’un dia per l’altre ja no
                                                                   n’hi ha. De fet, els que crien a Balears marxen a
                                                                   l’agost, però els nòrdics van passant fins a prin-
                                                                   cipis de tardor.
                                                                       Apus prové del grec pous, peus, i la partí-
                                                                   cula privativa a, és a dir, sense peus. No és que
                                 2                                 no en tengui sinó que són molt petits. Ja Aristòtil
                                                                   emprà aquest nom per a descriure’l. El nom cien-
                6
                                                                   tífic, a més, dóna nom a la família Apodidae i a
                                                  4                l’ordre Apodiformes.

                           5                                            Anem pels noms comuns. Curiosament no
                                              3                    n’hi ha ni un que faci referència al fet que no té
                                                                   peus. La velocitat i la forma de les ales solen ser
                                                                   la font dels noms, però també els crits que pro-
                                                                   fereixen. En català balear el nom més estès és
                                                                   falzia,  en clara referència a la forma de falç de
                                                                   les ales, a través del llatí vulgar falcicula i d’aquí
                                                                   a  falcilla. A  Menorca pren el  nom de ginjola  o
                                                                   vinjola,  traducció de falcilla a l’àrab fåljiliât que,
                                                                   per  metàtesi,  acaba  en  finjolita.  A  Catalunya,
                                                                   falciot. En castellà el més estès és vencejo,  fer-
                                                                   mall per als feixos de les messes; probablement,
                                                                   el nom original fos oncejo. En gallec és cirrio pels
                                                                   crits estridents; en portuguès andorinhão-preto,
                                                                   oronellota negra; en francès martinet noir, sem-
                                                                   bla que vendria de l’antropònim martin aplicat a
                                                                   l´arner  (Alcedo  atthis)  o  martin-pêcheur,  com
                                                                   arribà el nom a la falzia és un misteri;  i en italià
         1  El  que  més  crida      4  El bec és curt i la boca   li diuen rondone, augmentatiu de rondine que és
            l’atenció i dóna nom        molt  ampla  per  cap-
          a aquestes aus són les       turar insectes al vol.      el nom de l’oronella (Hirundo rustica). En anglès
        ales  llargues  i  en  forma                               és swift,  ràpid; en alemany mauersegler,  nom
                                                                   força poètic ja que mauer és paret i segler na-
        de falç.
                                     5  Certament  veient-lo       vegant a vela, així seria quelcom semblant a el
                                        volar sembla que no        mariner  dels  murs;  igual  que  en  danès  murse-
        2   El  color  general    és   tengui  potes  però  les    jler  i semblant al suec tornseglare, mariner de
            fosc,  però  no  negre   manté  aferrades  al  cos     les torres; en  islandès múrsvölungur;  en finès
          en  els  adults.  En  al-  romanent  sota  les  plo-     tervapääsky,  oronella  de  quitrà  (terva,  quitrà  i
        guns  exemplars  s’obser-   mes en vol els que les va      pääsky, oronella) i en neerlandès és gierzwaluw,
        va,  d’aprop,  un  lleuger   no visibles si l’au no les    literalment  oronella  voltor.  En  basc  és  sorbeltz
        favat a les parts inferiors   estira.                      arrunta i sembla que és el nom de l’au, per bé
        que es va gastant a me-                                    que beltz també és negre.
        sura que avança l’estiu.
                                     6  La coa la té enforqui-         Per acabar, un fet curiós és que en l’anglès
                                        llada,  bastant  pro-      es relaciona sovint aquesta au amb el dimoni per
         3  Un altre tret propi de     fundament, però la sol      mitjà de noms com Devil’s bird, Devil’s swallow,
            l’espècie és la petita   mantenir  tancada.  Sols      Devil’s squeaker o Devil’s bitch; és a dir aucell,
          taca  blanquinosa  al     l’obri  per  fer  canvis  de   oronella,  cridaller  i  cussa  del  diable  respectiva-
        mentó que no sempre és      direcció  sobtats  i  quan     ment. •
        fàcil d’observar al camp.   aterra als llocs on nia.

                                                                                                       EB37 - 5
   1   2   3   4   5   6   7   8   9   10