Page 4 - Es Busqueret 38

Editorial

El llibre Plagas de insectos en enorme importància en les sobtades cions al·lèrgiques en contacte amb
las masas forestales españolas, edi- caigudes de la població. Segueix els pèls urticants que poden dificul-
tat pel Ministeri d’Agricultura, Pesca enumerant altres espècies parasità- tar les tasques silvícoles.
i Alimentació l’any 1981, pel que fa ries, com també els predadors com Dit tot això així i aviat, passats
a la forma de combatre la processi- el ferrerico i el ferrerico blau, puputs, els anys i observant, hom pensa que
onària del pi (Thaumatopoea pytio- corbs, rates cellardes, ratapinyades, per una banda la cuca del pi té prou
campa), dedica una especial aten- formigues vermelles, cigales, vespes enemics, estabilitzadors naturals
ció als tractaments químics massius que ataquen les papallones etc. Fi- que allò que menys han de menester
on, a part de mencionar la recent, nalment, fa menció a malalties pro- és una fumigació aèria que debiliti la
aleshores, incorporació del Difluben- vocades per virus, bacteris o fongs seva funció natural per controlar un
zuron en tractaments aeris contra propis de l’ecosistema, que poden excés de població de processionària,
l’eruga, parla també d’altres produc- arribar a afectar en proporcions im- uns enemics , que, d’altra banda, fan
tes com el Triclorfon per a disminuir portants si el període d’enterrament una funció ecològica en processar
l’ús del DDT. Seguidament, la publi- coincideix amb un període plujós, les fulles verdes dels pins en excre-
cació enumera altres procediments per exemple. ments molt més assimilables per a la
de lluita com tallar i cremar les bos- Quan aquest document es refe- formació d’humus nutrient del bosc
ses, aplicacions puntuals químiques reix als danys que provoca la cuca que la descomposició difícil de les
sobre aquestes amb DDT-Lindano, als pins, allò que crida l’atenció, en acícules seques.
destruir-les amb tirs d’escopeta, es- un llibre, cal dir-ho, de referència a
quers amb feromones, adequació de escoles i enginyeries forestals —a En conclusió, la fumigació quí-
l’estructura forestal per a facilitar la més de ser la justificació del Govern mica amb Difluobenzuron, o biològica
lluita contra la plaga, etc. Tot sempre Balear per mantenir un tractament amb Bacillus thuringiensis, dels eco-
baix d’un prisma d’explotació fores- tan agressiu com flitar químicament sistemes forestals, a part de l’alegria
tal, cal no oblidar-ho. econòmica comercial i de just agraï-
amb mitjans aeris— és la poca enti-
En referència amb els enemics, tat, els pocs danys reals, avaluables, ment als promotors amb els doblers
aprofitadors o integradors naturals que la cuca provoca a la massa fo- de tots, el que fa és afeblir el fun-
cionament d’autoregulació de l’eco-
del subjecte biològic de la processio- restal, als pinars. Literalment el lli- sistema i crear i potenciar amb més
nària, cita els paràsits d’ous, erugues bre diu: “La defoliació no impedeix virulència allò que diu combatre, la
o crisàlides, dues vespes (Tetras- la nova brotada, l’arbre pot, a poc a plaga. •
tichus tibialis i Oencyrtus pityocam- poc, recompondre tot el seu sistema
pae) que poden arribar a destruir el foliar. Però, fins que aquest procés
60% dels ous d’una població, parà- no es completi, els creixements se-
sits específics com la mosca Phryxe ran inferiors als normals”. A regions
caudata o la Compsilura concinnata, d’escassa pluviositat les defoliacions
freqüent a les Balears i també Erigor- poden ser desastroses, segueix. Però
gus femartor o Villa brunnea, que, causa de la cuca o de la sequera?
segons la guia, pot arribar a tenir una Parla també de les possibles afecta-

JAuME LLINÀS

4 - EB38