Page 5 - Es Busqueret 38
P. 5

I aquí, què hi veus?



        Què ens diuen els detalls de la imatge sobre aquest aucell?


             Per Pere J. Garcias


                   1       La coa llarga és una     2       L’esquena     favada      3       Té  una  cresta  molt
                      característica de la seva         és un bon tret d’identifi-       visible  que  fa  d’aquesta
                     família, Cuculidae.              cació per a separar-lo del       característica una font in-
                                                    cucui.                           esgotable de noms vulgars.



                                                                                     4       Té  dos  dits  dirigits
                                                      3                                  cap  al  davant  i  dos  cap
                                                                                       al  darrere,  és  a  dir,  una
                                                                                     posició zigodàctila, que com-
                                                                                     parteix  amb  els  altrament
                                                                                     dits  Psittaciformes,  lloros  i
                             5                                       2               semblants.


                                                                                      5       El  bec  prim  però
                                                                                         robust el capacita per a
                                                                                       alimentar-se de grans in-
                                    6
                                                                                     sectes i, fins i tot , petits in-
                                                                                     vertebrats.



                                          4
        6       El pit sense cap taca
            i el puput gris el destri-
          en com a adult, ja que els                                                                1
        joves tenen el pit més fosc i
        brufat de marró, la caputxa
        del cap marró fosc i la cresta
        molt més petita.


                     Cucui reial, Clamator glandarius



              Avui parlarem d’una au que és  enterrar els glans que no pot con-  longo i en gallec cuco real (per allò
          una migrant escasa a les Gimnèsies  sumir al moment i oblidar-se’n des-  de  si  és  més  gros  o  més  acolorit
          i accidental a les Pitiüses. És un cosí  prés,    afavorint  així  la  germinació  serà regi), igual que en català cucut
          germà del cucui (Cuculus canorus)  del gla i el creixement d´una nova  reial; en italià és cuculo dal ciuffo,
          i, com ell, té una estratègia repro-  alzina. D’on ve la confusió? Doncs,  cucui de puput, com en neerlandès
          ductiva de parasitisme, és a dir, pon  segons certs autors, de la semblan-  kuifkoekoek,  on  kuif  és  cresta;  en
          els ous dins el niu d’altres espècies  ça del plomatge entre les dues es-  canvi, els idiomes escandinaus fan
          però amb gran preferència per les  pècies... vés a saber.            referència a la biologia reproductora
          garses  (Pica  pica)  i  altres  còrvids.                            de l’au i així en suec és skatgök, cu-
          És el cucui reial.                     Com  ja  vérem,  en  el  cucui   cui de garsa (skat, garsa), en danès
                                            aquest  nom  és  totalment  onoma-  skadegøg (skade, garsa), en noru-
              El nom científic ve directament   topeic i és així gairebé en tots els
          del llatí: clamator renouer, cridaner   idiomes. Ara ens fixarem en el nom   ec skjæregjøk, (skjære, garsa) i en
                                                                               finlandès  harakkakäki,  (harakka,
          i  glandarius,  productor  de  glans.   específic,  ja  que  l’arrel  cucui  és   garsa). En anglès és great spotted
          Aquí hi ha una confusió entre espè-  molt  present.  En  castellà  és  críalo   cukcoo, cucui gros favat i en euske-
          cies, (tan comuna quan parlam de   referint-se a cridaner; en francès i   ra és kuku mottoduna, que és cucui
          noms d’aus)  entre el gaig (Garru-  alemany recullen la confusió i han
          lus  glandarius)  i  l’espècie  que  ens   passat  al  nom  vulgar  com  coucou   amb cresta. Per acabar, en polonès,
                                                                               encara  que  sigui  una  llengua  del
          ocupa.  En  el  cas  del  gaig,  sí  que   geai, cucui gaig, en francès i häher-  grup eslau també l’anomenen cucui
          té  sentit,  ja  que  un  dels  compor-  kuckuck, on häher és gaig, en ale-  amb cresta: kukulka czubata. •
          taments més singulars del gaig és   many;  en  portuguès  és  cuco  rabi-


                                                                                                       EB38 - 5
   1   2   3   4   5   6   7   8   9   10