Page 5 - Es Busqueret 38
P. 5
I aquí, què hi veus?
Què ens diuen els detalls de la imatge sobre aquest aucell?
Per Pere J. Garcias
1 La coa llarga és una 2 L’esquena favada 3 Té una cresta molt
característica de la seva és un bon tret d’identifi- visible que fa d’aquesta
família, Cuculidae. cació per a separar-lo del característica una font in-
cucui. esgotable de noms vulgars.
4 Té dos dits dirigits
3 cap al davant i dos cap
al darrere, és a dir, una
posició zigodàctila, que com-
parteix amb els altrament
dits Psittaciformes, lloros i
5 2 semblants.
5 El bec prim però
robust el capacita per a
alimentar-se de grans in-
6
sectes i, fins i tot , petits in-
vertebrats.
4
6 El pit sense cap taca
i el puput gris el destri-
en com a adult, ja que els 1
joves tenen el pit més fosc i
brufat de marró, la caputxa
del cap marró fosc i la cresta
molt més petita.
Cucui reial, Clamator glandarius
Avui parlarem d’una au que és enterrar els glans que no pot con- longo i en gallec cuco real (per allò
una migrant escasa a les Gimnèsies sumir al moment i oblidar-se’n des- de si és més gros o més acolorit
i accidental a les Pitiüses. És un cosí prés, afavorint així la germinació serà regi), igual que en català cucut
germà del cucui (Cuculus canorus) del gla i el creixement d´una nova reial; en italià és cuculo dal ciuffo,
i, com ell, té una estratègia repro- alzina. D’on ve la confusió? Doncs, cucui de puput, com en neerlandès
ductiva de parasitisme, és a dir, pon segons certs autors, de la semblan- kuifkoekoek, on kuif és cresta; en
els ous dins el niu d’altres espècies ça del plomatge entre les dues es- canvi, els idiomes escandinaus fan
però amb gran preferència per les pècies... vés a saber. referència a la biologia reproductora
garses (Pica pica) i altres còrvids. de l’au i així en suec és skatgök, cu-
És el cucui reial. Com ja vérem, en el cucui cui de garsa (skat, garsa), en danès
aquest nom és totalment onoma- skadegøg (skade, garsa), en noru-
El nom científic ve directament topeic i és així gairebé en tots els
del llatí: clamator renouer, cridaner idiomes. Ara ens fixarem en el nom ec skjæregjøk, (skjære, garsa) i en
finlandès harakkakäki, (harakka,
i glandarius, productor de glans. específic, ja que l’arrel cucui és garsa). En anglès és great spotted
Aquí hi ha una confusió entre espè- molt present. En castellà és críalo cukcoo, cucui gros favat i en euske-
cies, (tan comuna quan parlam de referint-se a cridaner; en francès i ra és kuku mottoduna, que és cucui
noms d’aus) entre el gaig (Garru- alemany recullen la confusió i han
lus glandarius) i l’espècie que ens passat al nom vulgar com coucou amb cresta. Per acabar, en polonès,
encara que sigui una llengua del
ocupa. En el cas del gaig, sí que geai, cucui gaig, en francès i häher- grup eslau també l’anomenen cucui
té sentit, ja que un dels compor- kuckuck, on häher és gaig, en ale- amb cresta: kukulka czubata. •
taments més singulars del gaig és many; en portuguès és cuco rabi-
EB38 - 5
