Page 8 - Es Busqueret 44

sat segle XX a causa de l’impacte humà. RECORDA!!. La nacra és una espècie protegida
La pesca comercial, la pesca recreati-
va, l’extracció per motius ornamentals, tant viva com morta, no la pots agafar encara que
el fondeig d’embarcacions i la captura estigui morta ni dur-te la conxa. És un delicte penal
accidental amb arts de pesca (xarxes i que està castigat amb penes de presó que poden
arrossegament), varen minvar molt les
seves poblacions. Per tots aquests mo- anar dels sis mesos als dos anys, o amb multa de 8
tius aquesta espècie va ser protegida a a 24 mesos, segons l’article 334 del Codi Penal.
nivell internacional per la Directiva Hà-
bitats (EU Habitats Directive 1992), es va
incloure als convenis de Berna, Barcelo- defensa. Una nacra malalta, per contra,
na, i a Espanya està inclosa al Catálogo Mortalitat massiva de triga molt en tancar les valves, i en ge-
Nacional de Especies Amenazadas amb nacra neral necessita de contacte per tancar-
la categoria de vulnerable. Des de lla- les del tot. Amb les mostres recollides a
vors, les seves poblacions s’havien re- Des dels primers avisos de mor- Balears i d’altres exemplars d’Andalusia
cuperat a moltes zones, en especial als talitat, a finals de setembre i principis i Alacant, s’ha determinat que la causa
espais marins protegits, i a les nostres d’octubre de 2016, els grups investiga- de la mortalitat de les poblacions de
illes teníem un bon exemple ja que l’es- dors que feim feina amb aquesta es- nacra és un protozou paràsit del grup
pècie està present a tot l’Arxipèlag, es- pècie, ens posàrem tots en contacte dels Haplosporidium. L’agent infecciós
pecialment al Parc Nacional de Cabrera, per a fer una avaluació i determinar la parasita la glàndula digestiva i provoca
on la densitat de nacres era de les més importància i l’abast d’aquest episo- una elevada resposta inflamatòria a la
altes de la Mediterrània. I ens referim al di de mortalitat. Al poc temps tots els infecció. Aquestes lesions provoquen
fet en passat, amb molta tristor, perquè grups ens adonàrem de la importància a l’animal una disfunció orgànica greu,
malauradament ara ja no hi són. Des de del fenomen i començàrem a recopilar ja que l’absorció d’aliments té lloc a la
la passada tardor les poblacions de na- el major nombre possible de dades de glàndula digestiva. Com no es pot ali-
cra estan sofrint una mortalitat massiva camp. Davant la gravetat de la situa- mentar correctament l’animal s’aprima
sense precedents que està fent desa- ció es recolliren mostres d’exemplars i debilita fins que mor. Aquest protozou
parèixer les seves poblacions a tot el malalts per intentar determinar l’agent es caracteritza per la formació d’es-
territori nacional. infecciós. Una nacra sana tanca les
seves valves de seguida que nota un pores resistents a l’interior de la nacra
moviment proper, és el seu sistema de i que expulsen a la columna d’aigua.
Aquestes espores són una de les cau-
ses de l’elevada letalitat del protozou, ja
que són una estructura resistent que fa
servir per dispersar-se per la columna
d’aigua i que facilita el contagi.
A dia d’avui aquest episodi ha
afectat principalment les poblacions de
nacra de les costes d’Andalusia, Múrcia,
Comunitat Valenciana i Balears, amb ta-
xes de mortalitat que superen el 80% a
la majoria de casos, essent del 100% a
moltes de les localitats mostrejades. Per
ara només les poblacions de Catalunya
són les úniques d’Espanya que resten
sanes, sense evidències de trobar-se
afectades. Però cal assenyalar que el
paràsit encara es troba en fase de ex-
pansió per la resta del Mediterrani.
La comunitat científica es troba
impactada per la rapidesa i l’abast ge-
ogràfic d’aquesta mortalitat. Els grups
d’investigació estan col·laborant junta-
ment amb el Ministerio de Agricultura y
Pesca, Alimentación y Medio Ambiente
(MAPAMA) i les Administracions autonò-
miques per dur a terme les mesures de
gestió més adients. A Balears els grups
d’investigació que fan feina amb aques-
Mapa de l’extensió de la mortalitat massiva de Pinna nobilis al litoral espanyol. Els punts ta espècie pertanyen als instituts d’in-
blancs indiquen les localitats mostrejades des de setembre de 2016 fins juny de 2017. L’om- vestigació del Centre Oceanogràfic de
brejat vermell indica una mortalitat del 100% dels individus censats; l’ombrejat taronja una
mortalitat entre el 90-99%; i l’ombrejat verd les zones sense indicis d’episodi de mortalitat. Balears - Instituto Español de Oceano-
L’interrogant indica les zones on no es tenen dades i l’asterisc indica poblacions aïllades per grafia (COB-IEO), de l’IMEDEA-CSIC i de
trobar-se en el límit de distribució de l’espècie (Font: Vazquez-Luis et. al. 2017) LIMIA, i col·laboren amb la Conselleria

8 - EB44