Page 4 - Es Busqueret 48

Editorial

La COP25 ha estat la cimera sobre de mostrar una major ambició en netari, ja que recordem que comp-
el canvi climàtic més llarga de les mitigació, adaptació i finances per tam amb moltes espècies que en
celebrades fins ara, estenent-se dos afrontar la crisi climàtica”, ha dit. Tot tot el món només viuen aquí.
dies més enllà del calendari previst. i això, també ha expressat la seva Aprofitarem ara per recordar un
Tot i així, s’ha tancat amb una sensa- voluntat que el 2020 sigui l’any del parell d’exemples que segurament
ció de desencís generalitzat. compromís per assolir les indica- es troben entre els millors avaluats
cions de la comunitat científica, i
Les entitats juvenils, que encapçala- aconseguir la neutralitat el 2050 per a nivell poblacional, i per tant se-
des pel moviment Fridays for Futu- evitar anar més enllà dels 1,5 graus ran un bon referent de la mesura
re han centrat l’atenció dels mitjans d’augment de temperatura del pla- en què el canvi avança. A les àrees
per la seva vehement reclamació neta. més elevades de Mallorca es repro-
de mesures urgents, han declarat dueixen dues espècies de petites
la seva frustració davant la manca Mentre escrivim aquest editorial, aus que tot i mantenir unes pobla-
d’acords ambiciosos. D’altra banda, el foc ja ha cremat a Austràlia una cions extremadament reduïdes no
representants de comunitats locals superfície major que la d’Andalusia, han aconseguit fins ara la suficient
d’arreu del món han manifestat que un impacte ambiental de dimensi- atenció per part de l’administració
se segueix sense abordar la justícia ons descomunals que fins i tot els ambiental. La coablanca (Oenant-
social, i se segueix ignorant la seva responsables polítics no dubten a he oenanthe) i la mèrlera vermella
veu en la presa de decisions mentre atribuir al canvi climàtic. Més enllà (Monticola saxatilis) es reproduei-
alguns d’ells són precisament els de coales i cangurs, els més medià- xen als indrets més alts i freds de la
que ja estan patint de forma més tics, la biodiversitat australiana està Serra de Tramuntana, amb una po-
greu les conseqüències del canvi patint un cop fortíssim i sobtat, i les blacions avaluades en només 24 i 7
ambiental. espècies que ja tenien poblacions parelles respectivament. A elles po-
més escasses són evidentment les dríem sumar una tercera espècie, el
Davant una valoració en general
agredolça per part dels represen- sotmeses ara a una major amenaça. busqueret trencamates (Sylvia cons-
tants polítics dels països partici- A l’altre extrem del món, a les Bale- picillata) que a Mallorca i Menorca
pants, el secretari general de les ars, les conseqüències que genera- manté poblacions molt reduïdes i
Nacions Unides, Antonio Guterres, rà el canvi global sobre la nostra rica que a l’illa major ocupa només l’alta
ha anat molt més enllà manifestant i particular biodiversitat són encara muntanya mallorquina. La modifica-
la seva decepció amb els resul- bastant inconcretes, però podem ció de les condicions del seu hàbitat
tats. “La comunitat internacional ha esperar que siguin molt importants, a causa de l’increment de tempera-
perdut una oportunitat important per a les nostres illes i a nivell pla- tura i variació en el règim de pluges
pot tenir un efecte dramàtic sobre
les seves poblacions balears. I lògi-
cament encara molt més greu so-
bre les poblacions mundials d’una
llarga llista d’espècies endèmiques
que ocupen el mateix ambient, la
majoria plantes.

No hi ha marge per a més retard en
la presa de decisions. El canvi cli-
màtic ja és evident i les seves con-
seqüències sobre la biodiversitat,
inclosa la humanitat, són ja ben pal-
pables i s’evidenciaran encara més
els propers anys. El que ens estam
jugant ara és que siguin encara molt
més greus. El temps sense actuar
va en contra del manteniment de
les condicions que han conformat la
natura tan extraordinària que hem
tingut el privilegi de conèixer, i la
responsabilitat de conservar. •

Mèrlera vermella, Monticola saxatilis. Pere Garcias.
4 - EB48