Page 4 - Es Busqueret 50

Editorial

Aprenem de ben petits a compartir es produeix ja a les portes de la pri- veurà especialment afectada els
l’espai de la llar amb la família, amb mavera, època de reproducció per mesos vinents per l’intens ús públic
els companys a l’escola, amb els a moltes espècies. Així, els propers del medi natural és el tiruril·lo cama-
veïnats al nostre edifici, o amb altres mesos els efectes del nostre ús in- negre, Charadrius alexandrinus. Fa
conductors i vianants als carrers. tens del medi natural no es limitaran dècades que les seves poblacions
Hi ha unes normes de convivència simplement a la massificació públi- van a la baixa de forma alarmant a
establertes que fan compatible la ca i conseqüent pèrdua de sensació les Balears, per la degradació o pèr-
nostra llibertat amb la dels altres. de naturalitat, sinó que afectaran de dua de les seves localitats de nidi-
Sabem també que aquesta convi- forma especialment important a la ficació a la costa. A la urbanització
vència es complica en situacions fauna silvestre, els seus habitants d’alguns enclaus que ocupava en el
d’estrès, com la que vivim actual- de ple dret. passat hem d’afegir que cada pri-
ment amb la pandèmia. Ara el con- En alguns dels espais naturals que mavera i estiu transitam o ocupam
tacte amb la natura ens ofereix a ja estan protegits es disposa de nor- de forma massiva les platges i du-
molts una escapatòria davant de les mativa, equipaments i personal de nes, molestant les aus que es veuen
complicacions i tensions diàries ge- gestió que ajuden a fer compatible obligades a deixar desprotegits els
nerades per les limitacions de con- el gaudi i l’esbarjo amb la conser- seus nius, o fins i tot trepitjam sense
tacte social als ambients urbans. voler els ous extremadament mi-
vació dels valors naturals, amb un
Estimam la natura, admiram el pai- enfocament que prioritza (o hauria mètics, bé nosaltres o les nostres
satge, pujam muntanyes o passe- de prioritzar) la protecció de la flora estimades mascotes, que també
jam per una platja. La natura sembla i la fauna presents. Hi trobam mit- troben amb facilitat els pollets que
oferir-nos un “téntol”, ens obri una fi- jans interpretatius i infraestructures encara no volen. Davant aquestes
nestra per on evadir-nos. Però què que ens faciliten la comprensió i el molèsties, sovint fugen fins als illots,
passa quan aquesta necessitat ens gaudi, però també hi trobam (tot i però aquí també desembarcam
afecta a tots a la vegada? que certament no sempre amb la amb barques, surf de rem o arribam
suficiència necessària) limitacions i nedant.
Aquests darrers mesos tots ens vigilància per tal que l’ús públic no La convivència amb aquestes es-
hem adonat que, anem o anem afecti negativament les espècies i pècies ha de ser possible si ens
quan sortim a la natura, hi trobam els hàbitats més sensibles. comportam responsablement en
multitud de persones amb les ma- aquests espais litorals. Si no sortim
teixes necessitats que nosaltres Però què passa quan l’espai no està dels camins, no desembarcam als
d’esbarjo, de gaudi, de llibertat,... especialment protegit, o no disposa illots i duim els cans fermats podrí-
Som conscients que estam fent un dels mitjans necessaris per a garan- em apuntalar la seva supervivència.
ús intens dels espais naturals, i la tir la protecció, i alhora és sensible Però per a molts això implica una
capacitat de càrrega sovint supera perquè hi habiten espècies amena- limitació a la seva llibertat. Serem
els límits tolerables a molts llocs, çades? És el cas per exemple de la capaços d’entendre i de fer enten-
minvant la qualitat de la visita. La majoria de petites zones humides, dre que les normes de convivència
pressió humana sobre els espais dels illots i dels sistemes dunars. no només són imprescindibles en-
naturals de les Balears està actual- Una de les espècies que requereix tre els humans sinó també entre
ment disparada, i aquesta situació aquests ambients i que es veu i es
nosaltres i la resta d’habitants del
planeta? •

cati artigues

4 - EB50