Page 6 - Es Busqueret 50

_

Els romans, molt més pràctics que els filòsofs grecs, ja
anellaven cornelles Monedula monedula per passar informa-
ció a les guarnicions assetjades, de manera semblant a com
es fa avui amb els coloms missatgers. Avui dia, altres mètodes
En l’edat mitjana els falconers utilitzaven plaques per de marcatge acompanyen i
identificar el propietari de les aus, molt valuoses en aquell
temps. Ben igual d’apreciades pels àrabs avui en dia. complementen l’anellament
Hi ha registres a Anglaterra de l’any 1560 on es detalla científic tradicional, que
com ja aleshores identificaven cignes amb marques al bec
anomenades “Swan marks”, literalment “marques de cigne”. continua plenament vigent,

El 1803 als Estats Units, John James Audubon, un dels instaurant-se a noves localitats
primers naturalistes reconeguts que ja emprava el mètode
científic per fer els seus estudis, posava fils de plata a les po- i enfocat sempre en projectes
tes de polls del fibi gris Sayornis phoebe, una petita au que viu
als rius, per veure si tornava l’any següent. d’estudi i conservació, tant
Audubon , a més, fou el primer que va publicar i il·lustrar d’espècies com de poblacions
el primer llibre modern d’ornitologia “The Birds of America”, _
encara que per pintar-les les matava primer.
Des d’Audubon, l’ornitologia florí amb un munt d’erudits
que, si bé no es dedicaven només a les aus, varen aportar un
gran avenç a les ciències naturals i a l’ornitologia en particular. (Woodcraft) i escriptor que influí en molts de proteccionistes,
Fruit d’aquest interès ja es registraren moltes observa- marcà polls d’oca nival Chen caerulescens.
cions que abans passaven totalment desapercebudes. Així, Però si parlem de l’anellament com a mètode per es-
el 1822 a Alemanya, es trobà una cigonya amb una fletxa cla- brinar els moviments migratoris de les aus d’una manera
vada que es va poder identificar com pertanyent a una ètnia sistemàtica hem de tornar a Europa. El 1899 el danès Hans
africana per les característiques de la sageta i així es va saber Christian Mortensen, un mestre d’escola, va fabricar anelles
a quina part d’Àfrica passava l’estiu aquell individu. d’alumini a les quals va estampar una adreça i un número,
Al Canadà, el 1882, Ernest Thompson Seton, un dels pri- anelles que va emprar amb estornells Sturnus vulgaris i pos-
mers ambientalistes, fundador del moviment Art dels Boscos teriorment amb altres espècies d’aus.

Johannes Thienemann (esquerra) i Arthur Landsborough (dreta)

6 - EB50