Page 7 - Es Busqueret 50

Seguint l’exemple de Mortensen el 1903, a l’est de Prús-
sia, en Johannes Thienemann engegà l’estació d’anellament
a Rossitten que va estar activa fins que Rússia va ocupar el
territori i actualment és Rybachy, prop de Kaliningrad. Des-
prés seguiren Hongria 1908, Iugoslàvia 1910, els països es-
candinaus entre 1911 i 1914 i ja després els Estats Units.
A Gran Bretanya, sovint considerada el bressol de l’orni-
tologia, l’anellament començà el 1909 quan Arthur Landsbo-
rough a Aberdeen i Harry Witherby a Anglaterra començaren
a anellar d’una manera regular.
A Espanya el primer remitent fou la Sociedad de Cien-
cias Aranzadi que ja el 1930 emetia anelles, però el remitent
modern va ser a partir de 1952.
El 1957 es fundà la Sociedad Española de Ornitología
(SEO) i començà l’anellament amb remitent Museo de Cien-
cias de Madrid.
El 1983 el Instituto para la Conservación de la Natura-
leza (ICONA) començà a encunyar anelles, substituint al re-
mitent Museo.
El 1963 es crea EURING, un centre europeu on es coor-
dinen tots els països i tots els remitents del vell continent . A
partir de 1975 s’implementa una base de dades de totes les
recuperacions a i d’Europa i les de fora, però d’origen Europa.
A Mallorca es comença a anellar a principis dels 70
quan anelladors de Madrid amb ornitòlegs locals anellen vi-
rots Calonectris diomedea i baldritges Puffinus mauretanicus
a illots de Cabrera amb remitent Museo.
El 1973 es fundà el Grup Balear d’Ornitologia i Defensa
de la Naturalesa (GOB) i ja s’anella de manera més regular
amb remitent Museo, fins a principis dels 80 on ja s’adopta el
remitent ICONA.

Actualment a Espanya hi ha cinc entitats avaladores
que són les que tenen la facultat i responsabilitat de formar Harry Whiterby
nous anelladors:
- sociedad de ciencias aranzadi (aranzadi)
nya i Irlanda. A Espanya, actualment la SEO gestiona una base
- sociedad española de Ornitología (seO/Birdlife) de dades amb més de 8 milions d’entrades i més de 500.000
recuperacions, l’ICO més 1.430.000 anellaments i 10.150 re-
- estació Biològica de Doñana (eBD)
cuperacions, l’EBD 752.000 anellaments i 25.800 recuperaci-
- institut català d’Ornitologia (icO) ons i el GOB 480.000 anellaments i 8.700 recuperacions.
- grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturale- El GOB Mallorca fins ara ha anellat unes 280.000 aus
sa (gOB-Mallorca) amb tres remitents, Museo, ICONA i Aranzadi.
A les Balears hi ha diverses entitats que anellen de ma- Avui dia, altres mètodes de marcatge acompanyen i
nera regular: complementen l’anellament científic tradicional, que conti-
nua plenament vigent, instaurant-se a noves localitats i enfo-
- gOB-Mallorca (entitat avaladora)
cat sempre en projectes d’estudi i conservació, tant d’espè-
- societat Ornitològica de Menorca (sOM) cies com de poblacions. En propers articles veurem alguns
exemples interessants. •
- gOB-Menorca
- geN-gOB
- consorci de recuperació de la fauna (cOFiB)
Anys de feina avalen l’anellament com a eina científica,
amb milers de publicacions que s’han fet des que comen-
çà l’activitat, primer estudis de migració, però ràpidament es
completaren amb estudis biogeogràfics, metabòlics, taxonò-
mics i de biologia de les aus.
Els nombres són aclaparadors. Sols el British Trust for
Ornithology (BTO) anella unes 900.000 aus l’any a Gran Breta-

EB50 - 7