Cura litoral nedant amb sac boia

[Tord blau]

FOTOTEXT REAL / MITE
♥

Nuda neda bella radiant!
Una musa jove de color i amorosa!



A recer d'ones, per entrants i calonets...
Ràpida i activa, tornejant-se sensual!
Amb quina gràcia! Què polida!
Però de cop, m'assetja!
Es meu rellotge!
M'enfonyà sa boca entre sa meva pell i es metall lluent des rellotge!
I m'hi ponyia fort!
L'atreia es reflex d'ella mateixa, o es des Sol?
Sa meva olor, gust o caloreta?

Em vaig començar a xapar de riure intentant alenar nedant!
(Interacció netejant nedant com a deport, esbarjo)


Nuda moooolt garrida!
Llueix vuit cintes decorant es cos, que destaquen a ombra, perquè són bioluminescents. Com ses papallums!

Llumetes de coloraines iridescents!
S'encenen i apaguen a ritmes capritxosos!
Desplaçant-se a la seva, en trens fumejant espurnes,
radiant hipnosi, onades astoradores!



Ses cintes colorides són fileres, clenxes o trinxes de pèls mòbils petitons i transparents. Amb sa forma d'una pinta fina de pentinar-se. Unes bandes de cilis bioluminescents que l'empenyen àgil per la mar, o que serveixen de forma variada.
Mira tu!
Un animal tan gros, i s'empeny i orienta amb cilis!?



Sa part metàl·lica des rellotge era un radiador de sa meva calor. Potser això l'atreia? Ses seves pintes luminescents serien sensibles a sa calor i llum? Com un gran termòmetre o ull?
Oh, i si notés es tic-tac radioelèctric feble des circuit des rellotge?
Uuuh, quants dubtes!




Sa Nuda és una Beroe, un animal des phylum des ctenòfors.
De sa classe Nuda, ordre Beroida, i de qualcuna espècie des gènere Beroe.
Dit tot seguit, de més a menys troncal a s'arbre de sa vida, seria una Ctenophora Nuda Beroida Beroe sp, possiblement s'espècie forskalii.

  Na Nuda, o na Beroe, ben garrida, salada i guapa és!




És una d'entre moltes espècies de ctenòfors, que semblen com grumers, però són prou diferents! Més complexos, amb boca i anus per separat, com noltros, es cucs, bavoses...
En canvi es grumers només tenen una boca-anus. Tot es menjar els va per allà mateix.

Hi ha moooltes espècies de ctenòfors! Ets altres tenen uns filaments llargs, com uns tentacles. Però no ens poden picar amb dards urticants, tot i que ens freguin. Excepte algun molt rar, que integraria ses parts urticants des grumers que menja! Uau!

Potser la resta d'animals venim d'una branca evolutiva diferent, diferenciada o separada des ctenòfors? I tenen un sistema nerviós peculiar, o únic, amb unes cèl·lules nervioses raríssimes!


Adaptat de XKCD https://xkcd.com/2941 CC BY-NC
Orgànuls d'una altra cèl·lula raríssima, hi, hi.

A vegades mostren una motricitat i comportament rics. Festegen com ballant.
Ses nudes beroes són es ctenòfors que veig que ballen més i millor, neden mooolt àgils.
A estones sembla que se senten atretes per es meu contacte, o exploren sa caloreta?
Em ronden amb vaivens ràpids, tatant o tastant, i marxen. I si no les seguesc, tornen i repeteixen. I de cop ballen amb molta excitació, per sa trobada?
Fan com una dansa a ritmes coordinats, comunicant-se entre elles amb so llum o vibracions?


Aquests dies de final d'estiu arribaven ctenòfors més grossos, ses nous de mar.
Coincidien tots on hi havia plàstics vells, residus flotant, detritus i fems orgànic, que atreu larves i caramulls d'animalons de plàncton, peixets minúsculs...

Normalment es ctenòfors no són un mal, encara que mengin ses larves des futurs peixos que pescarem. S'ecosistema s'autoregula i està en equilibri. Per exemple, altres animals i ses Nuda Beroe cacen ctenòfors. Se'n deuen omplir bé sa panxa!



Uns ctenòfors que nomen Mnemiòpsis han sigut invasors no gaire lluny. Però són americans, aquí forans, al·lòctons, aliens.
Fa anys, probablement uns bucs ompliren es depòsits de llast amb aigua de mar d'Amèrica, amb aquests ctenòfors aliens. I quan arribarien per aquí la descarregarien a la mar!
Es ctenòfors aliens aquí es van començar a reproduir a gust, sense depredadors! Es menjaven un caramull des plàncton, larves de peixets, crustacis... Alteraren s'equilibri des medi i de sa pesca!
Per això, en poc temps, en es Mar Negre ja no hi havia gaire peix. No s'hi podé pescar durant anys, devers es 80s. I similar en es Caspi, devers es 1999. Ha afectat menys en es mar des Nord i Bàltic, des de devers es 2006.
Aleshores ets humans, per a corregir-ho, vam alliberar ses Nuda Beroe, i que els cacessin en es mar Negre. I va funcionar!
Ses beroes van anar menjant molts de ctenòfors aliens invasors! I així ses larves de peixos sobrevivien més, i la mar tornà a ser un ecosistema més equilibrat per a sa vida o sa pesca.
Ses Nudes Beroe corregiren molta plaga! Van reequilibrar s'ecosistema marí!
Es peixos i sa pesca van tornar!


The civil and natural history of Jamaica Browne, Ehret, 1756. Domini públic, a Missouri Botanical Garden, Peter H. Raven Library
Descripció d'una Beroe s'any 1756, de ses primeres impreses? Es text ve a dir que sa Beroe és una meravella!
En es segle XVIII, es naturalistes nedaven amb careta i patos? També pescaven un bater de plàstics?

Ses llegendes antigues de sa nimfa Beroe coincideixen o es relacionen amb sa natura i s'animal en qualque punt. Ses dues salven allò comú estimat, i són éssers d'aigua. I en es mite ella fereix un príncep gros, de fora, invasor i destructiu, amb so nom d'un ésser similar de ses profunditats. I s'animal de veres fereix ctenòfors de ses profunditats, però es de fora, aliens invasors i destructius potser només han arribat fa poc.
Mai se sap amb ses llegendes i ses coincidències casuals!
Conten que deien, diferent d'altres, que pentura,
na Beroe seria una musa i nimfa aquàtica, de ses més garrides i de confiança, nobles i engrescants! Que fins i tot dóna nom a sa ciutat fenícia de Beirut.
I que era n'Amymone, filla d'Europa i Danaus, o sigui, una nimfa Danaide, danesa o des Danubi? O pentura Danuna, de tribus marineres de s'illa Dana, 🏝 una muntanya enmig de la mar. Dita Pitusu per es rei babilònic Neriglissar, o Pithyussa per es grecs i romans!
Uau, tot són dubtes i incerteses amb ses llegendes de s'aigua!
Conten que Na Beroe, Amymone, fou obligada a casar-se amb so príncep i fill d'un governant d'Aràbia, n'Aigyptos, rei d'Egipte Antic. Unes dinasties mig deïficades!
Es príncep i futur marit resultà que nomia, oh, casualitat, com n'Enkelados (Encèlad) un gegant bigalot amb s'alè tan destructiu que fa tremolar ses profunditats i es volcans de Sicília!

Na Beroe (Amymone) es casà obligada amb n'Enkelados (Encèlad) per a poder salvar allò comú i apreciat. Però seguí un pla que li digué en secret son pare, en Danaus...
A sa primera nit de casament afalagà es nou marit:
Oh, mon bigalot, que n'ets de gros!
I en estar confiat i desprevingut, na Beroe s'aprofità, el va ferir! 🗡
L'eliminà com a marit!
Però vaja, a na Beroe no va acabar d'anar-li com preveia es pare.
Ets invasors s'hi tornaren, i la van castigar a servir a s'aigua per a tota s'eternitat!


I tot això, deu ser veritat?
Com varien ses llegendes de boca en boca!? Bona part va com en es joc des missatges i telèfons encadenats:
🗣 Des d'aquí m'han dit (X), però per allà desà jo he dit (Y)
Ses llegendes orals encadenen variacions, que es transmeten en petites rondalles de generació en generació.


En contaven coses per escrit:
Pseudo-Apollodorus, Bibliotheca 2. 16:
Ses quatre filles de Danaus i Europa, [ses Danaides] anomenades Automate, Amymone, Agaue i Skaia, van ser assignades en matrimoni as fills d'Aigyptos i d'Argyphia. A en Bousiris, Enkelados, Lykos i Daiphron. [respectivament]
Cadascuna de ses Danaides va matar a es seu marit sa nit des casament.⚰
Segons https://www.theoi.com/Heroine/Amymone.html




Avui dia, pentura diríem que una Nuda Beroe té s'aspecte dets éssers populars fantàstics, bondadosos i entranyables des dibuixos de Barbapapà? O es juganers de sa peli Flubber? O ets éssers misteriosos de sa peli Abyss, uuuuh!


Fotograma de sa peli Abyss(1989) a baixa resolució per a propòsit didàctic altruista. Els drets i autoria segurament son de sa distribuïdora o dets estudis on s'ha produït.
Un ctenòfor gegant? Fotograma de sa peli de ficció Abyss (1989)

Sa Beroe coincidí mentre recollia fems a dedins de sacs boia. Serpentejant per ses voreres, prop de restes i animalons que havien arribat surant i flotant, qualque grumer ou fregit i grumers més habituals, o mooooltes nous de mar.

Aquí unes fotos 'porques' de femsukís propers i d'aquests dies:








D'aquest deport femsukinant,
pentura es podria dir amb
humor irreverent
que...
Es darrers esdeveniments ⚜ 
suggereixen que

surt a compte

CAÇAR PLÀSTICS,
NO ELEFANTS!




Entretenir-se i jugar pes medi és estimulant.
Pot servir per es confina'fent i desconfina'fent
de ses pandèmies ☣



En sortir a moure's i distreure's,

⛱

si es juga un poc cuidant o netejant es medi, 🏙
toooot es veu millor
🕊
🏞🌦




Retall reduït de: Stergios Vasilis https://www.inaturalist.org/observations/45011202 CC BY-NC-ND
Beroe forskalii




Nota: Ses dades informàtiques dets arxius d'imatges corresponen a sa darrera edició/còpia. No coincideixen exactament amb s'original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge s'aprofita millor si llegint s'és comprensiu i generós. Reeditat aquí mateix, i a sobre del que hi començà com un esbós de guió, més difícil d'entendre que un telegrama. Teclejat amb dificultats ergonòmiques, en un mini teclat tàctil a pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant
S'indiquen els crèdits de text i imatges no propis.
El tex i imatges propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No copiar-ho, estotjar ni emailar sense permís únic i individual per escrit. Ni a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives i privatives. Mai a Facebook, Meta, Twitter, X, TikTok, Telegram, Signal, Instagram, WhatsApp...

[Tord blau]

Sa temperatura de la mar és de 25 °C. Una mica alta, com de piscina de natació amb aigua climatitzada!
I avui dissabte es GOB coopera amb s'equip educatiu des Parc Natural de Llevant en una activitat per a experimentar es voluntariat de neteja litoral, devers s'Arenalet d'Albarca.
Amb aquesta aigua encara calenteta, bona per nedar i Sol... Pentura no fa massa ones, i qualcú s'anima a fer un capfico i netejar nedant? Ànims per a sa neteja litoral amb so GOB ♥



Mentrestant...
Més cap a es sud, a Cala Moltó, avui dissabte ja n'he recollit, jugant en intervals durant devers una hora d'exercici nedant, i poc més trescant.


Aquest fems de sa mascareta ha sigut des primers que he vist. Però entre tants de fems desordenats i dispersos dedins s'aigua, i venint foscor, en es final no l'he recollit!

Sa majoria de captures han sigut petites, recollides nedant a dins sacs boia durant poc més de cinquanta minuts. Hi hauria nedat més temps, tal com es darrers dies, però ses ones ràpides de fons removien ses fulles d'algues. I cap es final des dia la mar estava cada pic més moguda, tèrbola. I quan és tèrbol i ombrívol torna massa fosc, incert si hi ha grumers...
Hi havia bastants grumers acumulats en ets entrants, potser una cinquantena. Però ferien poc perquè ja estaven prou febles, o almanco sense es filaments llargs. Fàcils d'esquivar, ehem, mentre s'hi vegi clar...
Ah, i a darrera hora moltes branques grosses d'herba saupera arrancada arribaven flotant. És una alga marró ramificada i de bolletes que sura.


Gamberrada vista a Cala Moltó.

Ses pintades com aquesta impacten en es paisatge i es patrimoni natural. Una exhibició contra norma, apropiació simbòlica d'espais. Com de domini poc constructiu, amb poc respecte per es lloc visitat. I per mi que amb poc d'expressió artística o de protesta justificable.
Un mal local per a sa vida incrustada a sa roca, o a davall, que es dispersa a poc a poc...

Ses escates de sa pintura d'embarcacions també dispersen tira-tira molta pintura tòxica a la mar. Algunes pintures i productes s'han corregit, però no tots.
Provoquen més contaminació i afectacions del que aparentment es veu i es sol creure, i continua creixent en quantitat, i ritme!



Que hi hagi fems descontrolat fomenta actituds de deixadesa. ON ES PERCEP FEMS DESCONTROLAT, S'HI TIRA MÉS FEMS.
Treure i agrupar fems de la mar ajuda que no n'hi tirin. Si es lloc i es fems es veu atès, es respecta i cuida més.


Uns des fems més grossos els he recollit a sa zona de roca i arena de platja esquitxada. Arribaren dies abans amb ses ones més grosses, mentre els observava de lluny, perquè aleshores estaven dedins aigua perillosa per a nedar-hi.

Entre ses pedres esquitxades hi havia restes de diverses estructures petites flotants, uns capcers de pescar llampuga destirotats. Ho he pujat a recer d'ones, i ha quedat estès a sullà. Tal vegada es pescadors els recompondrien i reutilitzarien?


He pogut dur la resta de fems fins a ses papereres situades en es vials d'accés més propers.
Acabada sa diada deportiva, sa cala ha quedat més sanota, polida i segura per a nedar-hi de nou!
Ara tot es veu millor!
🏖



■■●■●■□□■●■○■○○■□●●○■


I un temps enrera, just a suquinetes...

Es 4 d'octubre de 2021, amb alerta meteorològica taronja d'ones de fons. I cada pic més grosses i gairebé directes cap a dins Cala Moltó.
Aquest veler de sa foto, amb estrangers a bord, hi resistia en 'pota de gall' a roca mare o un escull gros. Poc abans, es dematí, una altra embarcació havia garrejat, aixecat àncores i partit cap as port.

Algunes cales com aquesta són llocs molt desitjats o demanats per a navegar, per es seu prestigi, paisatge... En s'estiu bastantes embarcacions hi fondegen, a vegades sense conèixer o no veure es fons... O de capvespre, quan no hi ha gaire horari de gent controlant s'ancoratge prohibit a damunt d'escull amb vida marina rica i posidònia. O sa distància de seguretat amb sa costa, banyistes, i altres normes de seguretat i costums de convivència...
N'hi ha que inclús hi fondegen quan s'apropa mala mar, i fa dies que es sap que és molt probable. Tot i haver-hi lloc a port, o a altres cales o racons amb més resguard aprop. Supòs que deuen preferir dormir i descansar aquí, que es lloc i s'experiència els atreu molt...

I alguna embarcació, en partir hi aboca aigües brutes, grises o negres. Inclús amb vent cap a terra i sa cala. O les buida just abans d'apropar-se o amarrar en es port.
Gairebe sempre ned amb ulleres de vidre i bona visió, netejant de plàstic flotant arran vorera. I hi observ bé, afectable i atent al que arriba, i de ses ones de vent i sa calma. Del que flota nou, i com es desplaça per la mar. I si hi ha poca ona i afluència nàutica m'és fàcil estimar i diferenciar. Si una nau que he vist una estona abans navegant ha embrutat gros d'una o altra manera. Podria ser per es contrast del que arriba o queda des seu itinerari, de niguls amb residus, espumetes i olors peculiars, i envoltoris esmicolats recents poc dispersos, on no n'hi havia... Des de dedins s'aigua sovint s'hi escolta i veu bé, almenys a uns pams, tant es dematins, aubes o capvespres, com inclús alguna nit d'estiu.

En s'estiu moltes embarcacions se situen i naveguen a menys de 200 metres de sa vorera, a zona de platja o de bany. Sobretot si sa platja urbana està abalisada a menys distància. I alguna grosa també entra a aquestes zones abalisades exclusives per a bany.
De dia s'apropen més ses embarcacions a motor petites de tripulants sense títol. Potser només uns segons per a fer sa foto o un capfico breu, o hi tiren es ferretó una estona.
Ses embarcacions auxiliars a motor desembarquen o embarquen naus. Inclús entrant per fora canal de navegació, i sense llum en es crepuscle o de nit, quan ja no hi ha serveis de vigilància de socorristes...
Potser trien embarcar o desembarcar a zona de platja, i discretament fora de canal de navegació, perquè no és com un moll o port on es paga, regula i controla diferent?


Imatge adaptada de XKCD https://xkcd.com/3013 (CC BY-NC)
Maniobra de fondeig en entrants situats proa as vent ( és humor, ficció!)

S'aigua i vorera on sa gent es banya o neda de forma recreativa em sembla que es converteix, torna equivalent a una zona de bany. Gairebé equivalent a una zona de platja. També seria així a cales urbanes sense serveis, i a sa costa comuna fora de zona urbana. Tant si és de penyals i roques, com d'arena espectaculars...
A sa zona de bany em sembla que toca respectar bastant més de 50 metres de distància de sa costa. Almenys 100 respecte a banyistes, nedadors, gent surant en matalassos, taules de surf a rem... Tant per a navegar com per a fondejar o pescar. Si no, es restringeix s'accés a bany o natació en aquesta àrea i tram de costa.
No em sembla legal fondejar i navegar a menys de 100 metres d'una vorera de costa fora de platja si hi ha banyistes o nedadors, és com una zona de bany.
S'àrea equivalent a una zona de bany, està prohibida per a sa navegació o fondeig.
Supòs que toca distanciar-se 200 metres respecte a sa costa fora de platja, si hi ha banyistes o nedadors, torna zona de bany.


Foto de veler de bandera alemanya garrejant i espenyant es fons de roca i posidònia. Que hi ancorà es dia anterior a menys de 50 m de vorera i de sa rompent d'ones en ets esculls, a poca fondària. Dedins zona de bany de sa platja urbana.
Durant sa nit entrà sa mala mar prevista com a bastant probable de feia dies. I sa direcció d'ones de fons impactaven directament i més en aquest racó de sa platja. Ben lluny des centre de sa platja, on sol haver es canal de navegació. Però aquí desà supòs que els semblaria més discret i proper a ets accessos, des passeig a peu o vials per a vehicles.... Cala Agulla, maig 2024.

En general, mentre es navega o es fondeja, potser cal apropar-se a tocar terra. Per a descarregar, desembarcar, per motius imprevists, prou justificables...
S'aproximació ha de ser ben lenta, i sobretot sense accelerades, girs bruscs, ni intimidar... I en una trajectòria perpendicular a sa línia de costa, no al llarg de sa vorera.
Mantenir prou distància amb ses voreres laterals, no és tan fàcil a alguns entrants i cales. Cal triar bé s'itinerari quan sa costa no és recta, sinó molt còncava. Com per exemple una cala ampla amb forma d'entrant allargat, amb una costa lateral llarga emprada per banyistes.
Si hi ha canal de navegació, no s'ha d'emprar sa zona de bany, tot i no haver pagat es permís, o quedar més a la vista i ser menys discrets, o haver de caminar uns pocs metres més.

(Ehem, per exemple, un cas poc observat, però repetit:
Alguna festa amb música forta i excursió navegant en veler gros que fondeja a sa platja. I s'apropa sa seva barqueta auxiliar molt petitona inflable a motor. Navegant de nit sense llum per dedins de sa zona exclusiva per a bany de platja urbana abalisada, i sense fer ús des canal de navegació abalisat. Realitzant uns deu trajectes embarcant estrangers vestint roba i sabates com de gala. Bevent alcohol de botelles, tassons i copes de vidre, a s'arena, roques de sa platja, i també asseguts sa barqueta.
Entre es trajectes, a sa zona de platja hi havia gent aliena aprop, banyistes submergits o nedadors de nit, com jo que els advertia des perill amb xiulet assegut a sobre d'un des meus sacs boia de senyalització.
Sa barqueta ens passava aprop i repetit, mostrant actitud de burla i intimidant, acceleracions i direcció erràticques. Se'ns apropava a menys de vint, deu, cinc metres... I em semblà que eren tripulants professionals, o que s'hi dedicaven, amb lucre)

Mentre es navega a zona amb banyistes per un imprevist o motiu justificable, s'ha d'intentar observar i respectar gent submergida, distreta o amb dificultats, desconeixedora... Per a evitar perills pot servir una barqueta auxiliar molt petita a rem, amb alguna llum, botzina, xiulet o altaveu. Advertir de sa maniobra prevista, gentilment i amb esperes... I convé confirmar que el que es vol fer s'entén. I que es banyistes estaran prou protegits. A bastant més lluny de 50 metres de persones a s'aigua, almenys 100, si no 200...

(Ehem, no com he vist a algunes barquetes, fer pas intimidant a motor o amb remades erràtiques. A menys de mig metre des cap de banyistes relaxats i desconeixedors surant a resguard entre esculls, inclús de nit)

I varar, atracar o amarrar aquí ha d'intentar ser breu, un minut, no gaire més. I no ha de ser una maniobra habitual, encara que sigui breu.
En temporada alta molta de sa costa està saturada d'embarcacions. No és puntual ni tan rar, com fa unes dècades.
Però alguns accidents ocorren quan sa cala està bastant buida, quan ve mala mar...


Em semblà que hi hagué gent tota sa nit dedins d'aquest veler fondejat, de bandera alemanya. I que qui l'havia navegat fins aquí hi desembarcà abans, de capvespre, amb una barqueta auxiliar a motor per sa zona exclusiva per a bany. Lluny des centre de sa cala, on sol haver es canal de navegació, més a la vista. I que hi tornava a embarcar després, un poc abans de sa sortida de Sol.
Passats devers set dies, a uns tres metres de fondària arran vorera, hi vaig veure tirada sa seva politja de proa, a lloc que podia afectar seguretat i vida marina, i una cadena i àncora seva. I es rastre d'escull i posidònia des fons marí que havien triturat, destruït.
Vaig indicar a diversos serveis públics i d'administració dades com sa seva bandera alemanya, sa matrícula, ses coordenades de ses restes, i altres dades útils o fotos detallades de sa proa des veler. Almenys a es serveis que acceptaren sa seva recepció, i no me la negaren.
Em semblà que sa llei mordassa dificultava mostrar embolics, o com abusos puntuals. De Cala Agulla, maig 2024.

Algunes barquetes auxiliars que desembarquen sovint de nit a platges urbanes em semblen de gent que va a sopar a restaurants o de festa nocturna, no per imprevists... I altres que embarcarien per a festes o itineraris nocturns organitzats a bord. O de tripulants que sovint de nit descansen a terra. Mentre a bord hi pernocta es client, propietari o passatger, que no la governa o maniobra prou bé. I que es matins es tripulants tornen a bord per a navegar.

Ses ones impacten més a sa vorera poc fonda i estreta. S'àncora falla més, garreja, es desplaça pes fons sense enganxar bé. Similar a com fan ses urpes d'un moix que rapinyen i rellisquen. Sobretot si hi ha poca longitud de cadena i àncora disponible. Poca estesa fregant a s'arena. Que falla més damunt des fons de roca i posidònia i que espenyen, afectant s'entorn natural per a mooolts anys o sempre.


Una altra embarcació embarrancada, es dematí des 23 d'agost de 2021 a Cala Agulla. Supòs que li fallaria s'àncora garrejant i es varament es complicà. Amb una colla i família amb infants a bord que em semblaren estrangers, potser francesos?

Aquí arran vorera és més de risc quan falla s'ancoratge o es fondeig de s'embarcació. I més si és de nit. Aleshores sa nau pot estar mal vigilada, o sense tants recursos humans, ni algú que la governi amb experiència. Ni que conegui es fons, ni vegi bé ses roques, corrents, sa meteorologia i com afecta es racó...
S'embarcació es mou diferent tan aprop des fons i de sa vorera. Una avaria, dubte o error o una lentitud per maniobrar afecta més, sense poder tornar enrere. I encallar es timó, i amb bona sort vara a s'arena. O embarranca, i si hi arriben ses ones pateix vaivé i xocs repetits. A la llarga s'avaria, romp, forada, esmicola...


Sa mateixa embarcació, d'agost de 2021, va ser atesa prest i remolcada amb èxit per Salvament Marítim. I altres diversos i variats serveis o agents van dedicar-hi atencions, i comprovaven si caldria ajudar més, o si hi hauria vessaments, contaminació...


Ses embarcacions grosses que es rompen en bocineus contaminen mooolt! I netejar es seus fems és complicat. A ses voreres de roca poc fondes ses restes es capolen en milers de trossos. Es casc de fibra de vidre i resina sintètica, espumes, tota mena d'objectes, pots de pintura, olis, bateries, bengales, microlectrònica... I amb ses ones arriben i queden acumulats a menys de dos metres de fondària. On es raconets de roca i escletxes els amaguen, incrusten i enterren, triuren, desfan...



Em semblà que no hi hagué ferits i bona sort amb sos residus contaminants. Fotos des mateix accident anterior, d'agost de 2021.

Ses espumes i ses ones dificulten veure i recollir es fems enterrats o incrustats devora de ses rompents i de ses voreres poc fondes. I no els recull gairebé ningú durant anys.

Durant anys ses restes es van capolant, dispersant i contaminant dia a dia discretament, o es desenterren repetit. Destorben es paisatge o impacten a sa vida marina local, sa seguretat des bany...



Bocí des casc d'embarrancat. Encaixonat a uns tres metres de fondària, a sa zona de bany de Cala Agulla.





○■●■●○□□■■■●●●●□○□○


Suggeriment

Vegeu notícies d'un veler a la deriva durant uns dies, a prop des poble d'Alcúdia, a sa vessant litoral de sa Badia de Pollença, devers Es Mal Pas. Que ha acabat encalllat i enfonsat a poca fondària es desembre de 2024.
Clicant a
https://www.ultimahora.es/sucesos/ultim ... l-pas.html


https://www.ultimahora.es/noticias/part ... ndido.html


I aquí baix, foto d'un altre embarrancant fa un any. Per mi que tothom d'abord havia anat a terra, a sopar. En mostrava foto a altres missatges en es fòrum o a premsa forana.


Veler de bandera francesa embarrancat buid durant sa nit abans, d'encara més calma marina. Cala Agulla, desembre 2023.

Es gener s'ajuntament, gestionà i pagà sa neteja, diuen que de més de trenta-cinc mil euros. I no sé si es recuperarien des propietari o algú altre. Vegeu una notícia relacionada,
clicant a https://www.capvermell.org/index.php/ac ... a-l-agulla


Jo desconec molt des temes nàutics, en general i més de cada cas... Si hi podria haver circumstàncies amb ses que es propietari, o qui fos, potser tendria menys responsabilitats de sa neteja d'un naufragi? Podria ser per motius justificats com de força major, o desgovern a bord, robatori de tota una nau, abandó...? Supòs que tal vegada hi hauria possibles matissos, però desconec més ses particularitats.




Nota: Ses dades informàtiques dets arxius d'imatges corresponen a sa darrera edició/còpia. No coincideixen exactament amb s'original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge s'aprofita millor si llegint s'és comprensiu i generós. Reeditat aquí mateix, i a sobre del que hi començà com un esbós de guió, més difícil d'entendre que un telegrama. Teclejat amb dificultats ergonòmiques, en un mini teclat tàctil a pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant
S'indiquen els crèdits de text i imatges no propis.
El tex i imatges propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No copiar-ho, estotjar ni emailar sense permís únic i individual per escrit. Ni a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives i privatives. Mai a Facebook, Meta, Twitter, X, TikTok, Telegram, Signal, Instagram, WhatsApp...

[Tord blau]

.


Es fems de plàstics, ON i QUAN, s'acumula/dispersa, esmicola, flota/enfonsa?

Diuen, a una recerca llarga de mostres a la mar Mediterrània:
"(...) La fragmentació en partícules més petites és un altre procés important, resultant de la degradació dels plàstics que s’activa principalment per la radiació ultraviolada (UV) de la llum solar, regulada també per la disponibilitat d’oxigen, la temperatura i l’abrasió mecànica (...). Aquest mecanisme és més eficient per als plàstics que es troben a les platges, ja que es retarda significativament a l’aigua de mar, a causa de les temperatures ambientals més baixes i de la reducció de la radiació d’oxigen i UV que és inhibida encara més per la contaminació biològica (...). Altres tipus de processos de degradació, com la hidròlisi i la biodegradació, es consideren molt més lents en comparació amb l’oxidació induïda per la llum, almenys per a polímers que es troben habitualment (per exemple, polietilè) en el medi marí (Andrady, 2011; Booth et al. , 2018). Tot i que la fragmentació dels plàstics probablement actua en escales de temps relativament llargues (anys, Song et al., 2017), proporciona un vincle entre plàstics de diferents mides i, per tant, s’hauria de considerar en futurs esforços de modelització. (...)"
Segons (CC BY) Tsiaras K, Hatzonikolakis Y, Kalaroni S, Pollani A and Triantafyllou G (2021) Modeling the Pathways and Accumulation Patterns of Micro- and Macro-Plastics in the Mediterranean. Front. Mar. Sci. 8:743117 https://doi.org/10.3389/fmars.2021.743117



Crèdits: (CC BY) Tsiaras K, Hatzonikolakis Y, Kalaroni S, Pollani A and Triantafyllou G (2021) Modeling the Pathways and Accumulation Patterns of Micro- and Macro-Plastics in the Mediterranean. Front. Mar. Sci. 8:743117 https://doi.org/10.3389/fmars.2021.743117
I diuen que a ses voreres s'acumulen i s'erosionen més plàstics, abans de tornar petits, dispersar o enfonsar-se:
"(...)∼84% acaba a la platja i el ∼16% restant al fons marí i columna d'aigua, anualment. Kaandorp et al. (2020) va estimar una pèrdua més equilibrada per encallament (49-63%) i enfonsament (37-51%)(...)"

Balears és a sa part que nomen com nord-occidental de sa Mediterrània, amb més plàncton, però menys que a s'oceà. Es plàncton aquí densifica i enfonsa més fems, i abans que a sa part est. Sa proporció de plàstic litoral a Balears podria ser des 49%, un poc menor que a sa part est.
Aquesta recerca també indica sa probabilitat des residus flotant segons sa zona de mar. I on i quan interactua sa vida a sobre, es plastiferi. I segons ses estacions meteorològiques, ses zones de rius, ciutats, per corrents.



I una altra divulgació coincideix en que es fems surant s'allunya poc de sa costa, i retorna:

Adaptat de: Victor Onink, Cleo E Jongedijk , Matthew J Hoffman , Erik van Sebille  and Charlotte Laufkötter. Global simulations of marine plastic transport show plastic trapping in coastal zones. Published 2 June 2021 by IOP Publishing Ltd. Environmental Research Letters, Volume 16, Number 6. DOI 10.1088/1748-9326/abecbd

I s'estima que des dets estuaris tampoc s'allunyen gaires fems mar endins. Un 80% hi quedarien atrapats:

Adaptat de: Zheng Chen, Gaoyang Li, Melissa Bowen, Giovanni Coco. Retention of buoyant plastic in a well-mixed estuary due to tides, river discharge and winds. Marine Pollution Bulletin, Volume 194, Part A, 2023, 115395, ISSN 0025-326X
https://doi.org/10.1016/j.marpolbul.2023.115395



Crèdits imatge: Cózar, A., Arias, M., Suaria, G. et al. Proof of concept for a new sensor to monitor marine litter from space. Nat Commun 15, 4637 (2024). (CC BY) https://doi.org/10.1038/s41467-024-48674-7
Mapa de seguiment de deixalles agrupades surant. Detectades per satèl·lit.

Sembla que es fems de plàstics arriben a la mar principalment per escorrentia, vent, corrent o riu sortint. I que no es solen allunyar gaires milles de sa costa, la segueixen agrupats, i prous tornen a terra.



Quines curiositats! Animen a netejar ses voreres nedant, grimpant o trescant capturant plàstics. Almanco es majors d'un centímetre, abans què s'erosionin i tornin petits.
Es de mida petita es perden mes i van més mar enllà, i s'hi accelera es procés d'enfonsament, i també costen més de recollir, observar...

Es fems plàstic a ses voreres es pot capturar aprofitant finestres d'oportunitats d'ones, quan està acumulat a terra o en ets entrants, cales i platges.

Per trobar on s'acumula a sa costa també serveix estar atent localment a ses ones de vent mantingudes uns dies cap a terra. Això pot variar segons a quin costat de terra siguem. Per exemple, varia molt en pocs quilòmetres a ses costes entre es caps, com ara es quatre 'cantons' de Mallorca d'Andratx-Pollença-Capdepera-Ses Salines. O a cada badia o cala segons com s'orienta a es vents, sa llargada de ses puntes que la protegeixen... Poc a poc es pot intuir, descobrir, aprendre i explicar.


Fems recollit de s'aigua, amb sacs boia nedant. Aquest és típic d'estiu a llevant de Mallorca. Que arriba amb vents mantinguts provinents des sud-est

Mallorca vista del cel més o menys té forma de rombe amb entrants. Es llevant nord-est, està relativament protegit per sa resta de s'illa respecte des fems que prové des sud. I un corrent o fluxe superficial ve per es nord-oest de s'illa, amb més fems que prové de sa península.
En canvi, sa zona sud de s'illa recull més proporció de fems des de ses voreres enormes d'Àfrica. Sobretot en s'estiu, quan ve més vent des sud. Per un anticicló que es situa en es sud de ses Balears, minvant sa proporció de vent de nord.
En s'estiu aparentment arriba més fems amb etiquetes de símbols en àrab amb francès. Que prové d'alta mar, i d'estar molts mesos surant, amb vida adherida i vella.
Coincideix que es veuen arribar en s'estiu, quan sa majoria de gent es banya més a la mar, i ho veu més. Això popularment aquí podria fer semblar que més fems prové d'Àfrica o de bucs i embarcacions d'allà. Supòs que sobretot ho podria semblar en s'estiu, o en es sud de Mallorca. I des fems que es trien de forma natural voluminosos, que es veuen de lluny, floten més o densifiquen tard, que són durs o perduren, antics, que es van acumulant aquí...



Es plàstic a ses rompents es capola de forma més complicada i abans, en cicles ràpids i repetits. S'acumulen i hi fan vaivé, xoquen, es remoguen des fons, formen espumes i esquitxos... Es mesquen amb aigua més calenta, oxigenada i assolellada, que els romp més.
I s'ompl més d'algues, d'espumes i detrits, que atreuen vida que n'accelera s'erosió, sa dispersió i els torna densos.
Es plàstics densos petits flotant a tocar de terra poden surar a sobre espumes, o ser remoguts des fons i vorera, amb dinàmiques diferents quan xoquen entre ones i altres restes.

Ets esquitxos de fems que retornen a terra i a s'atmosfera són com aerosols. Es bocineus de plàstics més allargats, estrets, fins, desfilagats, pugen cel amunt. Abans que altres més compactes, rodons i de menor densitat o tamany.

Per a allò petitoníssim, flotar o volar és un altre món! Tant per a un microplàstic, sa pols, es cristalls des flocs de neu, o ets insectes diminuts.

Farinsekov et al. (2022) https://www.eurekalert.org/multimedia/855519
S'aire interactua com un líquid viscós, no tant com un gas. I desplaçar-se és com nedar entre capes més o menys denses i electroestàtiques.

John T. Huber https://www.eurekalert.org/multimedia/574385 (CC-BY 3.0)

John T. Huber https://www.eurekalert.org/multimedia/574387 (CC-BY 3.0)
Idò, ets insectes diminuts s'enlairen com submarinistes amb rems desfilagats nedant un cel de melmelades magnètiques!?


I tota mena de microplàstics plouen, decanten, escorrren, van a pluvials... També sa pols tòxica persistent des desgast de milions de pneumàtics. Sobretot des vehicles ràpids o pesats. Més tones de partícules que sa que els surt des tubs d'escapament.


Sa vorera marina ha acumulat i ocultat durant dècades sa majoria des plàstic marí, principalment d'orígen local.
Netejar es racons on s'acumula és aprofitar una bona oportunitat.
Encara que aturem es consum haurem de netejar es plàstic durant moltes dècades per a poder evitar impactes i afectacions.
Com més prest es recull, més viable i fàcil és.



Adaptat de: Valentin RAKOVSKY, Valentina BRESCHI / AFP https://www.france24.com/en/live-news/2 ... -come-from
Descontrol mundial de macroplàstic (segons l'OCDE 2023)

Ànims cercant com 'caçar' es fems, cuidar ses voreres!
Pot ser un esplai educatiu, per a canvis culturals i d'actituds, i una pràctica deportiva cooperativa diferenta.
Una activitat i exercici físic saludable o un joc.
Són una ajuda per un mateix, pes demés i pes medi que ens ajuda!






Nota: Ses dades informàtiques dets arxius d'imatges corresponen a sa darrera edició/còpia. No coincideixen exactament amb s'original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge s'aprofita millor si llegint s'és comprensiu i generós. Reeditat aquí mateix, i a sobre del que hi començà com un esbós de guió, més difícil d'entendre que un telegrama. Teclejat amb dificultats ergonòmiques, en un mini teclat tàctil a pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant
S'indiquen els crèdits de text i imatges no propis.
El tex i imatges propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No copiar-ho, estotjar ni emailar sense permís únic i individual per escrit. Ni a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives i privatives. Mai a Facebook, Meta, Twitter, X, TikTok, Telegram, Signal, Instagram, WhatsApp...

[Tord blau]

Curiositats per davall dets acantilats


Hi havia aquestes restes davall acantilats, entre botelles de cerveses rompudes.

A sa foto no es veu un os en es nas, que li va caure.
Sa moneda ja era meva...De patecos, quan ens mostraven fotos de restes on sortien monedes, crèiem que havíem atinat un tresor!


Ceoquis de com arriba es fems flotant amb ses ones i on s'acumula. S'incrusta o se romp ràpid.
Ets acantilats de sa cala eviten que es vent tregui es fems mar enllà. Orientada com un embut a es vents predominants.Es fems no surt d'aquí fins a estar esmicolat com polsim que es mescla, puja damunt d'escumes i vola.
Es capola més prest perquè frega entre sí, xoca amb sa vorera. En una sopa relativament calenta i oxigenada poc fonda que el desfà més.
Sura entre més detritus orgànics que aferren, i atreu sa microvida que s'hi incrusta i el desfan més, o es peixets lanoloren i el tasten...
Ses algues que el cobreixen inicialment el fan surar més, però llavonses agafen densitat.
Sa fragmentació es frena una mica per ser una zona molt a ombra, o si és freda s'aigua. O si és tèrbola, verdosa, si atura sa llumdes Sol. Si sa calor, IR i UV, no arriben, es degraden més lent.
I sa fragmentació és encara més complexa, perquè hi cau aigua dolça des de pluvials i escorrenties, bruta d'enterra i des residus de productes de neteja oxidants, i a pics d'olis o dissolvents...
I d'adalt també cauen altres fems esmicolats per ses pluvials, o de qui passeja i perd objectes. O hi ha qui hi tira de tot, de tot... Bosses, llaunes, botelles, mànigues de jardí, cordes, mobles, ferros... Fins i tot hi ha rodes que semblen com de bicicleta o moto, cables, tubs o maquinari elèctrics. I molts altres objectes complicats de treure encaixonats d'entre ses roques.
Tot això hi cau, a més a més de ses restes que arriben des de la mar, com per exemple estris de pesca, o ses estructures, mobles i matalassos des naufragis.
Milers de trossos petits queden flotant davall acantilats i pets entrants poc fondos de roques. A llocs estrets per a nedar, d'accés difícil a peu o en barca, sobretot quan hi ha ones.


Es plàstics desfets tornen com pols, i s'aferren a sa vorera seca entre ets esquitxos i es racons des cocons. Quan s'eixuguen fan com una crosta, i amb sos detrits es crea un substracte diferent. Es mescla tot junt esmicolat amb sos additius des plàstics, una micona d'arena, sal, i es trossos d'algues.
Es fems antròpic com a terreny i substracte pot complicar sa vida i menjar a ses algues petites que hi viuen, es crancs, gambetes, caracoles, copinyes, ortigues, esponges...
Un lloc ple de fems i deixalles no és gaire guapo com a paisatge, distreu, és incert, un estímul poc natural a es que sa vida silvestre diversa es va adaptant a ritmes diferents, o no...


Foto: Munt típic de jugar a Femsukí grimpant i nedant, just abans de destriar-hó. Aquest tipus de fems era descontrolat davall de camins i acantilats litorals. S'acumula i es fragmenta en ets entrants i cales.
Molt d'aquest litoral és inaccessible a peu, i sembla terra de ningú. Amb ses estretors i ses ones, sovint aquest lloc és complicat per a visitar-hó en barca o fent un bany. Va millor recollir-hó nedant amb sacs flotants...
És fems a la vista, aprop de platges i vies de turisme massiu. Amb més descuids, accidents o errors... De nàutica recreativa, pesca, ports i obres, qualque festa de focs, llums, covets, petards...
I a damunt i aprop hi ha abocadors i papereres saturades, que vola per defora. I es racons a recer tornen discrets per a festes i botellons espontanis.
Atenció Campaneta!
Hi ha turisme i oci d'evasió que cerca llocs discrets, poc control i catarsi.
Però a pics aquí juga brut!
Aquí ses gamberrades esporàdiques van poc vigilades!
Queden impunes més frequentment.
Només se n'entem qui les reb, si no queda K.O.!

Per a una au fer nit en aquests acantilats li deu semblar estrany...
Hi plou fems de la mar cap a munt i des cel cap avall, ☄ com en un bombardeig de residus.
Idò, es centres de recuperació de fauna silvestre, que curen i alliberen aus amb anells...
Les hi donarien un mapa i clau d'un búnker? Almanco un casc, sí?
⛑

Com en Calimero, es pollet fantàstic famós que duu un capell de closca d'ou!

Entre tant de fems i susto va bé una mica d'humor!
Amb so deport (esbarjo) de netejar també es troba salut, expressió, art, humor, evasió i distreure's...

Per a desconnectar de ses penes grosses i sa tristor, i reactivar-se gaudint...
Ens ajuda jugar a intentar estar atents en es detalls, s'entorn de fons! Allò bo que hi ha darrera des resultats de s'hàbit deportiu, s'esbarjo!
𝓢ℯ𝓼 𝓫ℴ𝓷ℯ𝓼 𝓪𝓇𝓽𝓈 𝒹𝓪𝓇𝓻ℯ𝓻ℯ 𝒹𝓮𝓈 𝒹𝓮𝓅𝓸𝓇𝓽 𝓮𝓃𝓼 𝓪𝒾𝔁ℯ𝓺𝓊𝓮𝓃 ℯ𝓼 𝓿𝒾𝓰ℴ𝓻 𝒾
𝓮𝓃𝓼 𝒶𝓵𝓁𝓲𝒷𝓮𝓇𝓮𝓃 𝙜𝒓𝙖𝒏𝙨 𝙋𝑬𝙉𝑶𝙏𝑬𝙎


És útil mantenir un piu d'humor en observar es detalls de sa natura i es fems que es pesca cuidant es medi. És una micona com qui xiula caminant de nit per a riure's de sa por...
S'humor també anima a relativitzar. I a enquadrar aquests arts i jocs dins sa cultura deportiva, s'esbarjo. Taaaantt rodejats de competició, poder, espoli des medi i negoci, que fa por!
Amb s'oci i es lleure no cal ser sempre passiu culturalment. Resignar-sé just amb el que s'ens ofereix habitualment o per mantenir jerarquies i aparences és poc creatiu, poc lúdic. I es pot intentar tastar viure un lleure diferent, menys consumista des medi.
Ajudar a s'equilibri o sa recuperació, sense vergonya, amb molta dignitat. Tot i ser informal, tot i gaudir i ser lúdic, o ses aparences còmiques!
Disfrutar-hó és un canvi personal, però pot ser comú. Una societat ociosa avança per adaptar-se, quan és evident que cal maniobrar molt i fi. I així també a llavonses s'acostuma millor, fins i tot sa cultura, ses creences o sa tradició.







I dimarts 26 he reendreçat es tubs complicats per a que els vegin millor i els recullin.
I hi he nedat i recollit més Femsukí cercant en es fons devora, amb una mitja hora nedant, o quaranta minuts entrant i sortint.
Aquí hi he netejat grimpant i nedant dotzenes de vegades en un any, i antigament molt més.
Es vidres romputs apareixen sovint. És fems delicat de dur, que talla molt, que incomoda una mica. Potser incomoda i enreda bastant més que trobar coses com roba íntima o molt altre fems.



Aquests fems típics suquí, i entrants de sa zona, i qualcuns fems delicats es van acumulant entre pedres des fons.
Es vides espenyats tallen! Amb guants i tot espanten! Si són de botelles mig buides a vegades arriben i es rompen on es fa peu, i podrien ferir greu.

Per mi ses botelles s'acumulen de festes nocturnes amb alcohol pes racons foscs discrets. I en tiren de licors, cava, cervesa, o llaunes i més castes de fems i embolics... Sovint mala senyal i anar afegit a moolts més fems, bosses plenes de restes de menjar i envoltoris... I amb alcohol i informalitat, si hi ha descontrol i és un lloc amagat, s'incivisme, ses bretolades o es vandalisme no són rars, coincideixen.



Un altre efecte nocturn és fems de banys de festa improvisats a davall sa lluna, o a sa sortida des Sol. Una experiència vital plaentera i sensual en roba interior, però millor sense... 
Sa roba íntima té elàstics diferents as banyador. Xopa cau o es perd entre es frenesís... Més d'una calça es treu alguna nit mentre es neda, de forma discreta... O s'exhibeix com una fona i es llança volant com un joc divertit. Com un ritual juvenil, però també de gent granada, perquè també en trob de ben grossa.
A vegades és un esplet, de comiats de soltera, i roba íntima tan grossa com sa meva camiseta. O tot de togues i pijames! Apareix llenceria fina i gruixada, de tota mena i mida... Un dia nedant en vaig recollir més de trenta! I ja passa que llavonses de cop no n'hi ha, i durant setmanes només en trob un grapat.
Si no es recull sa roba de la mar hi ha dies en què sa corrent n'acumula mooolta pes racons. Aleshores amb poques captures sa bossa costa de moure i s'ompl. I em cal aturar de nedar, per a sortir de s'aigua a buidar de fems des sacs boia cada dos per tres.
Quan en buid tant i repetit en queda bastant sense recollir. S'acumula i desfà pes fons d'arena i fulles de posidònia i algues. Sembla un tapís de teles desfetes i fils, com de llenceria d'encaix rompent-se. Es conjunt des paisatge torna  molt fosc... verd!?
Amb tanta brutor practic exercici, però és en un punt dens, i vaig refredant-me amb so vent, sortint xop a buidar-ho a defora s'aigua.. I em cal dossificar-hó segons sa protecció pes fred. Passades una hora o dues nedant a un lloc, ja no tat per segons quin punts foscs espesos! Me n'afluix! Pas de llarg una estona, per no aturar tant de nedar i entrant i sortint per a buidar sacs, i refredar-me massa.

Potser quan es fan banys improvisats nocturns a llocs discrets és millor nedar sense roba interior, jo ho preferiria. Tal com es fa sovint a platges apartades ben aprop, on neden molt de nit, i que embruten molt menys.
Per davall acantilats són més esporàdiques ses captures de pots de pintura, tarjetes de pagament, ulleres, o restes des típics ancoratges directes romputs, es peus de boies romputs i d'estris perduts que fan pesca fantasma, es morts de fondeig casolans espenyats, o ses àncores perdudes velles, tot ben destirotat.



Fent-ne ficció i humor, com de pirates i tresors moderns... 
Si nedant es troben targetes de plàstic de bancs és enredós, mai se sap si són valuoses o no.
Pentura millor si es perden targes de plàstic de codi QR de criptomonedes...
Cercar una tarja de plastic valuosa amb un QR de criptomonedes seria mooolt motivant! Molta gent de cop recordaria com nedar cercant plàstics!
        
La mar seria plena de nedadors netejant cercant una tarja de plàstic valuosa! Tant estiu i hivern, com de dia i de nit!
De cop s'entendria, semblaria lògic, valdria la pena deixar la mar aclarit d'altres fems antròpics que distreuen i que dificulten atinar un plàstic de criptomonedes!
No caldrien més motius per a netejar si es premi és una tarja de plàstic amb criptomonedes! I quedaria clar que un dibuixet ens val més que netejar i cuidar es litoral just pes paisatge o per salvar qualque vida irrepetible. Ai, oh, ui... Atenció Campaneta! ​ Som com pirates per a ets infants de tots es temps i 'Nunca Máis'...
Sa civilització humana amb tant poder i responsabilitats, quin valor social i cultural dóna a cuidar es litoral?
Es valor de sa natura i es seus paisatges, aquesta font de tants souvenirs i de records, benestars i estímuls rics, meravellosos, preciosos...
Es medi ens ha aportat uns estímuls naturals que inclús ara curen es mals des confinaments i es desequilibris de sa pandèmia...
Com es valora sa natura i es medi litoral? Quant val? Quant et costa a tu cuidar-la?
És més fàcil i menys costós ser responsable i cuidar! I sense vergonya i embolics és un gust cuidar es litoral grimpant i nedant, jugant divertit, responsable, però alliberat i sense enganys, com en Peter Pan!? A en Peter des conte li costà recordar el que es lleure significa...


Com en aquesta tira còmica de Gary Larson a thefarside.com
https://assets.amuniversal.com/26ca5070 ... 5056a9545d
En Peter, treballant a un cubicle d'oficina, va trobar que els seus pensaments sovint tornaven a la seva vida as país de Mai Més.





Per a recordar i connectar amb s'entorn a pics convé practicar situacions bàsiques, reaprendre sense tants condicionants culturals complexos.
Un joc senzill, de llibertat, com infants és un bé que s'olvida amb s'edat i sa civilització, sotmesos a tants biaixos i allunyats entre una mar de diferències, rols i jerarquies, dependències immerses en coneixements i classificacions simbòliques, codis...
Es joc instintiu i natural és cultura, art i expressions.



Per animar-sé i inspirar-sé, aquí dos audiovisuals d'Elisapie, una cantant inuit:

Wolves Don't Live by the Rules 
https://youtu.be/9fLtMcVPDVM

i un plus més femení, Arnaq
https://youtu.be/Nz-iVxjOxGE



Practicar entre animals de companyia o silvestres a qui no destorbem pot ajudar. Per a reaprendre tornar a començar, vivenciant ses interaccions i emocions vitals senzilles, belles i naturals. Esperar es seus tempos, recrear complicitats i observar.
Una situació o una pràctica com un joc o dansa, totsols o amb animals afins, amb un fi en si mateix, inspirar-se en s'ara i aquí...

Per ventura per això inclús serveix observar i entonar na
Mar Grimalt
amb so bell tema, Cossos
clicant a https://youtu.be/IqHnjLxyVfs
A veure com va, si
'es temps balla entre cossos desconeguts!






Cartell recollit nedant amb sacs boia. Uns 100 minuts tira-tira en intervals amb canvi d'intensitat, amb poca pausa i breu, per a minvar es fred. 17nov2021, Cala Gat.







Nota: Ses dades informàtiques dets arxius d'imatges corresponen a sa darrera edició/còpia. No coincideixen exactament amb s'original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge s'aprofita millor si llegint s'és comprensiu i generós. Reeditat aquí mateix, i a sobre del que hi començà com un esbós de guió, més difícil d'entendre que un telegrama. Teclejat amb dificultats ergonòmiques, en un mini teclat tàctil a pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant
S'indiquen els crèdits de text i imatges no propis.
El tex i imatges propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No copiar-ho, estotjar ni emailar sense permís únic i individual per escrit. Ni a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives i privatives. Mai a Facebook, Meta, Twitter, X, TikTok, Telegram, Signal, Instagram, WhatsApp...

[Tord blau]

.


Moneder de sirena: ou de rajada gros
per a identificar



A davall de papereres massa plenes de sa platja de Cala Agulla hi havia aquesta càpsula d'ou de cos pla i ample, típic de rajada ben gros!
Per si podés ser d'interès, no l'he tornat a ses escombraries. I he demanat ajuda, avisat i consultat a diferents serveis o entitats.

Segurament es podria saber s'interès, identificant s'espècie. I jo no sé, cal mirar-hi, amb més bon ull i criteri, en no sé quins detalls...

És un ou ben opac a contrallum. I de superfície de textura poc brillant, fa un reflex semblant a cuir d'ant negre. No apreciava gaires estries longitudinals.
Deshidratat feia uns 11-12 cm de llarg, segons si es suma o no sa seva vora similar a un davantal. I uns 8-10 cm d'ample, segons si es suma o no sa seua vora similar a una quilla. Sembla ben alt, de ventre ample, però en general deformat i minvat per sa ressecor.
Tot això mesurat sense comptar es braços o ses banyes amb què s'enganxa a es substracte. No he atinat cap circell ni fibres laterals d'enganx.
Amb ses banyes resseques i deformades costa saber com eren, cap a on apuntaven...

Aquest ou seria d'una rajada mosaic (Raja undulata) ben grossa? Em costa saber-ho sense diferenciar cap a on apuntaven ses banyes...
O seria de rajada rosa (Raja brachyura) per ventura si fos de mida tan grossa, tot i que s'ou té poca falda anterior?

O seria un ou moooolt rar, d'una rajada blanca, Rostroraja alba? Com un més gros a Còrsega, que van mesurar amb 14 cm, vegeu
clicant a https://corsica-requins-de-mediterranee ... vaille-n2/

Idò, per si de cas jo també el remullaré. Per a solventar dubtes...
En submergir-hó feia bimbolles, per on m'ha semblat un tall d'eclosió, i foradets de fisures de respiració. Per mi que seria un ou poc espenyat per s'erosió, i no depredat. Que es depredadors no el van foradar.
Per a distingir millor si seria d'interès, el deix almenys 12h en aigua poc salada i freda. Per a rehidratar-se i recuperar un poc des volum i mida original, sa forma i s'orientació de ses banyes...
Vaig informant i consultant a més entitats.



Munt recollit en uns quinze minuts a mitjans de novembre. Mesclat amb fems que ja havia arrecerat a principi d'octubre, i mostrat a un altre missatge.

Ara per novembre també es troben molts fems. Poc després des temporals de tramuntana, si es tata per ses cales orientades a es nord. Molt de fems arribat flotant des de la mar.
Hi ha hagut bastants dies de moltes ones de nord i nord-est.
Entre tandes d'ones sa gent ha anat pujant fems que sumen centenars de litres d'objectes a recer, lluny de ses ones. Aprop papereres plenes o caigudes pes vent fort.
Desenes de barrals, bidons i recipients romputs, milers de plàstics, cordes, residus flotant...
Hi havia inclús qualque bicicleta espenyada a sa platja, supòs que tirada o caiguda des de sa vorera...

És un lloc perfecte per es joc i entreteniment de cercar fems i cuidar es litoral!
Es pot fer molt exercici, i ajudar molt! 





ACTUALITZACIÓ "OUERA" :

S'ou rehidratat, llavonses d'unes 36h en aigua poc salada freda.


Ara s'ou rehidratat es manté opac i apareixen estries fines. Sa longitud de sa càpsula creix a 12-13 cm, amb un de vores o faldes gruixades. Ses quilles i s'amplada han crescut bastant.
Té un foradet com un porus a sa base d'una banya i anterior. Foradant sa falda i sa càpsula. Supòs que és una fisura respiratòria.
I té una obertura de tall net i gros a sa vora devers sa falda posterior. Separant ses dues cares de sa càpsula, poc ezpenyades. A sa foto, és on hi he inserit sa moneda.
Supòs que coincideix amb s'aspecte d'un ou eclosionat, amb so forat d'on sortí viva sa nova cria de rajada. Bona notícia! 

Per mi que ses banyes llargues i convergents, creuant-se, sa poca falda anterior i aquests tamanys coincidirien amb un ou eclosionat d'una rajada blanca adulta. Però no molt grossa de tamany. Però jo no en sé gaire, i hi tenc poc ull, més dubte amb diferenciar ses voreres laterals grosses, o ses quilles, tot i que coincidirien amb aquesta espècie.
Per mi que es diu que ets ous de Rostroraja Alba solen ser de 13-14, o 12-13 cm?
(Nota actualització: més endavant s'Associació Cayume em comenta que ets ous mediterranis de sa Rostroraja són més menuts que es referents, atlàntics)

Una rajada blanca eclosionada seria molt bona nova! 
Em sona que seria una espècie valuosa en es medi, i que es pot fa ben grossa.
Poc comuna a sa Mediterrània des nord-oest. Una de ses rajades més protegides, a sa llista roja d'espècies amenaçades, de població en perill (endangered, EN) i empitjorant...
Quina curiositat!


Finalment he anat contactant amb més diversitat d'entitats i serveis. Per a demanar orientació, consultar, per si sa observació o s'ou podés ser d'interès...
S'interessen s'Associació Cayume i investigadors propers, de LIMIA o IMEDEA.
Es registra a DAPERA des Servei Protecció d'Espècies des Govern Balear.
Confirmen s'espècie de s'ou com a Rostroraja Alba.

Comunicar una s'observació serveix per a conèixer sa població, sa zona de posta...
I s'ou serviria per a il·lustrar a alguna mostra entre altres motius naturalistes?
M'han comentat que per ventura es podria integrar per a alguna recerca. O que intentin extreure'n i estudiar es seu ADN!
Uau!
Quina casualitat i bona sorpresa! Mai se sap!






Nota: Ses dades informàtiques dets arxius d'imatges corresponen a sa darrera edició/còpia. No coincideixen exactament amb s'original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge s'aprofita millor si llegint s'és comprensiu i generós. Reeditat aquí mateix, i a sobre del que hi començà com un esbós de guió, més difícil d'entendre que un telegrama. Teclejat amb dificultats ergonòmiques, en un mini teclat tàctil a pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant
S'indiquen els crèdits de text i imatges no propis.
El text i imatges propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No copiar-ho, estotjar ni emailar sense permís únic i individual per escrit. Ni a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives i privatives. Mai a Facebook, Meta, Twitter, X, TikTok, Telegram, Signal, Instagram, WhatsApp...

[Tord blau]

.

Bon viatge a Andratx per a s'ou de rajada♥
Servirà per a estudis d'ADN, il·lustrar i ensenyar?

He endreçat un pot amb s'ou que mostrava abans. L'he etiquetat pulcre 🏷 i decorat amb colorins i cintes, proteccions...
Com vestit de gala per a s'ocasió!


I l'he empaquetat amb moltes capes per damunt, com una ceba. Es veu rar, hi, hi...

Es transport és cortesia de personal de sa Reserva Marina de Llevant, a qui els ho he demanat.


En es Port d'Andratx l'acollirà es ⚗ Laboratori d'Investigacions Marines i Aqüicultura (LIMIA)
Per ventura es podria emprar en algun estudi de sa població de rajades? O tan gros és guapo per a observar i motivar, aprendre es visitants... Són ben similars ets ous de rajada i elasmobranquis com tauronets...
... ...


Bon destí per s'ou de rostroraja.
Quin èxit per un ou que estava en es fems, hi, hi...🗑



Nota: Ses dades informàtiques dets arxius d'imatges corresponen a sa darrera edició/còpia. No coincideixen exactament amb s'original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge s'aprofita millor si llegint s'és comprensiu i generós. Reeditat aquí mateix, i a sobre del que hi començà com un esbós de guió, més difícil d'entendre que un telegrama. Teclejat amb dificultats ergonòmiques, en un mini teclat tàctil a pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant
S'indiquen els crèdits de text i imatges no propis.
El text i imatges propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No copiar-ho, estotjar ni emailar sense permís únic i individual per escrit. Ni a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives i privatives. Mai a Facebook, Meta, Twitter, X, TikTok, Telegram, Signal, Instagram, WhatsApp...

[Tord blau]

.


Ou fosc rar, amb blancor a dins.
On estava es moneder de sirena.♥
Festes, bèsties, bòtils tirats...I polesia,
literatura, ficció i humor,
remesclats com una truita d'ous
amb so cuidar es litoral netejant,
i històries d'aucells màgics!





Ja ha arribat a es laboratoris de LIMIA a Andratx es moneder de sirena explicat ens es missatges anteriors. S'ou gros eclosionat de rajada blanca...




I sa gent com entreteniment segueix netejant sa platja on estava s'ou. Passejant, curiosejant i agrupant es fems a recer. O si es pot, es separa i duu fins a ses papereres lluny, en es camins i carrers. Perquè es vent ha fet malbé papereres a sa platja.






I com sovint, hi ha dies que no s'acaba es fems a ses platges.
Ses papereres a s'arena estaven plenes o tombades, i es munts eren vistosos.


🌬Bastant de fems ha arribat aquesta primavera d'hivern moguda, gairebé de cop, en un parell de tandes de temporals,⛈ atracat amb onotes ràpides de ventades de 100 km/h des nord-est.

I uau!
Pareix que és bastanta gent sa que recull i agrupa es fems de sa platja!
I van ajudant discretament, com a deport, esbarjo, i amb apreci cuidant s'entorn.
🗑👁






Amb sos anys, pes fons de la mar a tocar de s'arena també s'han acumulat i enterrat botelles de vidre. I ses de vidre incolor no es veuen gaire.. Any rere any n'he tret bastantes, i moooolts de trossos.
Encara hi ha incrustades almenys un vintena de botelles a la vista. A pocs metres de sa vorera, on es fa peu. I és on més van ses famílies amb infantons. És una zona poc fonda i arrecerada, en es principi de sa platja.
Però supòs que n'hi ha més de cent ocultes enterrades a diferents fondàries, que es van desplaçant enmig de dies de ones de fons...
Ses botelles que s'alliberen totasoles rodolen entre ses roques s'espenyen, i fereixen es banyistes abans d'esfonsar-sé a s'arena xopa.
Ses botelles mig enterrades, van com fent una soldadura amb sa roca amb s'aspectede conglomerat o travertí tou, pedra tova calcària...
Qualque botella es desenterra més amb ses onotes, i es pot provar de desincrustar.
No les forç massa, perquè ja estan copejades, tensionades, fràgils... Costen de recollir sense espenyar-lés.


Foto de fems recollits de s'aigua arran costa nedant de travessia amb sacs boia. Aprofitant una calma marina enmig de dies d'ones de fons que els van desenterrar o desincrustar. Alguns de naufragis moderns embarrancats. Cala Agulla, 1 de desembre 2021.







I en un altre lloc i dia proper, vaig cuidar des fems a aquesta nacra de sa foto. Un fems dens i pesat estava movent-se per devora i la fregava amb copets. A uns dos metres de fondària, amb una corrent de remolí típic que es forma a ses cales a resguard de mar de fons, molt discreta. Una mar d'ona baixa i amb impuls, de varis dies, que ja anava calmant.

Supòs que aquesta nacra viva seria una Pinna rudis o una P. rugosa, que es fa fins a devers un pam, i té unes punxes grosses, unes poques. No és sa famosa i dissortada nacra més grossa, sa P. nobilis, gairebé desapareguda fa pocs anys, malalta d'un paràsit petitó.


Aquests fems que vaig recollir estaven a uns pams de sa nacra, es movien aleatòriament amb so vaivé de ses ones i corrents baixes ràpides i fortes pes fons, a mal lloc. Sa barra de devers dos metres de llarg era com una "apisonadora" a punt de rompre sa nacra!




Potser es primer cop que ho vaig veure feia més mala mar i encara emprava roba de nedar pantaló curt i guà de primavera, i no m'hi vaig dedicar tant, poc més d'una hora.
Dies després hi havia més bona mar, poc vent i sense tempestes. Però amb qualque nigul i es sol amb s'angle baix, gairebé ja des mínim des solstici d'hivern. Nedant uns 100 minuts, era un entorn d'ones més còmode que es dies abans. I ja vaig utilitzar un tratge llarg i guants d'hivern per a natació.
Sa vida marina i des litoral, sa natació i es fems descontrolat van canviant de temporada! 
Toca adaptar-sé a sa major estretor de sa roba, a sa falta de sensacions a sa pell mentre es neda, i as cansanci de moure's amb roba llarga a espatlles i cames.
Amb so equip adequat es limitant pot ser sa resistència que crea sa roba a es moviment de cos i a sa respiració. I no tant es fred, tot i que es primer moment sempre fa susto!
Per a nedar netejant en s'hivern va bé una configuració de roba de natació de ses més econòmiques, resistents... I ja hi ha material un poc més sostenible que es neoprè, reciclat de pneumàtics combinat amb pedra calcària. O de just cautxú vegetal, sense gomes de petroli ni tants additius tòxics o perjudicials com es pneumàtics.
Convé triar roba prou càlida per a què es fred arribi més tard que pes cansanci des moviment. Amb aigua de 14-16°C i poca intensitat va millor una roba amb bon patró. Com sa roba típica per a natació més activa, de swimrun o travessa en aigües obertes, més fredes, per a 9-14°C, per poder practicar amb cura, a poc a poc, diferent per ats animals, netejar... Per exemple combinant parts aïllants de fins a 2 mm a extremitats i 4 mm pes tronc. Si no es té més de 3 mm es pot afegir un guardapits (0'5-2 mm) o un sobretratge. En dues capes no és tan còmode, però és més comú. I també serveix prou bé es material reflectant de sa calor, tèrmic, almanco a guans, escarpins de natació i a sa caputxa.
⛑
Si es tria bé es recorregut i com recollir es fems, es fred arriba més tard. Per exemple, cap a ses tres hores, segons s'equipament, es vent, s'horari, es Sol, ses corrents arribant des fons...
Si es pot, es practica mantenint exercici poc intens i poques pauses, i breus. Ses variacions per es fems casuals, es capficos, es grimpars o es traginars afecten més es fred i sa intensitat.
Si hi ha encert i bona sort es pot allargar sa diada!


Aquests dies de fred i pau, en es moments de més claror i poca ona, molta vida marina puja des des fons, com celebrant-hó!
S'apropen i es confien amb so poc renou i sa bona perspectiva per a advertir gents i incerteses. 
Pugen crancs variats, ets ermitans grossos i es d'esponja, o bavoses, i moltes més espècies que es relaxen. Es veuen més, i tranquils, es pops grossos, bancs d'espets, rajades grosses, torpedes grossos a penombres d'arena, morenes i estols de peixos, o colles de dorades ben grosses, i molt més...

.

Bavosa Doris aprop on havia recollit sa barra de fusta densa uns dies abans, a uns dos metres de fondària. Sa corrent la destorbava una mica.
Aquests animals són sensibles a flaixos, sobretot quan van per lloc fosc. Fins i tot els afecta un flaix lateral o amb sa llum de rebot. Sembla contraintuitiu, però quan es més fosc convé retratar sense flaix, per a destorbar menys aquest animal afectable.

Es cos de sa bavosa Doris es veu a mitges. No es veu es seu 'cap' ni ses 'banyes', que queden amagats a davall ses arrels de posidònia.     Però sí que se li veu bastant des dors i sa seva 'flor' pes cul típic de ses bavoses Doris. Són unes brànquies a la vista, voltant s'anus, i que van fent vaivé amb ses corrents.
Ses Doris són un caramull d'espècies o subespècies! Sa de sa foto nomeria Felimare picta, també dita Hypselodoris elegans, i antigament Doris elegans, o informalment Doris gegant, Giant Doris..

Ses Doris són com cosines d'uns altres llimacs gasteròpodes heterobranquis nudibranquis que no tenen brànquies devers es cul, sinó per tot es cos, ets aeolids que també nomen eolids, eolics... Hi ha alguna foto d'aeolids a unes entrades anteriors, on mostr unes peregrines (Cratena peregrina) i sa seva posta de filaments d'ous.



Bajoelmar, 2012 (CC BY-SA) Photo of left side view of Felimare sp. in Palma Aquarium https://upload.wikimedia.org/wikipedia/ ... anquio.jpg
Doris, Felimare sp, en es Palma Aquarium


Aquestes Doris són comunes suquí. Quan hi festegen van apretant-se ses parts des cos que se'ls inflen com bimbolles grogues i verdes!


A na Doris li agrada menjar s'esponja des capell des cranc d'esponja!


Foto modificada. Emőke Dénes (CC BY-SA) https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... _GMZ_1.jpg

Es crancs d'esponja sembla que sempre estan com per a dormir... A alguns els nomem Dromia dormia!
Són grossos i peluts, amb molt vellut fi. I uns que he vist, Dromia personata, amb uns pèls llargs rossos rogencs.
Es crancs d'esponja són uns discrets! S'aturen bastant mentre mengen filtrant, relaxats camuflats a davall de s'esponja que estimen i defensen. I és que s'esponja i es cranc s'ajuden, es cuiden, fan simbiosi de mimetisme i de residus de menjar, defensa...
S'esponja els va creixent arran, i els envolta cada pic més, com un capell fet a mida per un sastre, hi, hi...

Quan na Doris encalça es cranc d'esponja, si enganxa s'esponja, se la vol menjar!
.

I lluiten a càmera lenta, l..e..e..e..n..t..a

Es crancs d'esponja són poc coneguts popularment, i es pesquen accidentalment. I són difícils de veure, estan quiets o van a poc a poc i un poc fondo, camuflats amb s'esponja...

Són diferents as crancs ermitans, que tenen s'abdomen més tou, i viuen dins qualsevol recipient, closques, esponges, taps... I des 'crancs peluts' (Eriphia verrucosa), que no són tan peluts i semblen molt més àgils.

Es crancs d'esponja sostenen ses esponges grossotes amb unes potes de darrera que són com culleretes. Poden nedar amb elles? Em seria sorprenent, perquè es crancs d'esponja que trob són com molt feixucs, lents, dormidots... Em sembla que no serien crancs voladors, nedadors... Però recorden molt a ses potes de cullereta nedadores des crancs voladors!

Es crancs voladors són un popurri d'espècies que neden àgils amb ses potes de darrera amb forma de rem o cullera. Quan neden recorda a com vola un insecte, batent ses ales rapidíssim!
Unes entrades abans explicava una anècdota nedant amb un cranc volador desorientat. Era estilitzat, de color taronja amb ses pinces o mordales blanques. Estava a una alga surant enmig de la mar. En veure'm aprop va fer un bot i em va perseguir com un borino! Se'm va aferrar i em va fer pessigolles per tot es cos, fins que se'm va refugiar devora es llombrígol.
El vaig intentar ajudar duent-ló a reposar a un lloc millor, i on podés triar ones o estar a recer.

Es crancs antigament eren més abundants i grossos a ses voreres de ses roques, fins a tornant gairebé rars.
Em sona que a tot s'estat ja fa molts anys que no es permet destorbar ni pescar crancs de forma recreativa. Seria tal com amb altres crustacis, però no ho seguesc. Ni sé si potser es començaren a protegir abans de febrer de 1999, o segons vedes o talles, des de desembre de 1963, o abans... I almanco d'antic era una costum deixar anar ets animals femenins, o amb cries o ous, com amb moltes altres espècies.



I a només uns pams damunt sa Doris i sa nacra, a devers dos metres de fondària, hi havia almanco aquesta altra nacra amb més punxes senceres...


Ara moltes nacres es veuen més fàcil, perquè encara no ha crescut massa sa fulla nova de posidònia!

Ses llavors i fulles de tardor de posidonia ja han caigut i fuit amb ses ones i cada pic reposen més lluny pes fons o a defora. I qualcunes fulles caigudes també fan com un jaç que va i ve, i reposa a ses pauses d'ones. Algunes decanten aprop llocs espesos de plantes, però a ses clapes redonenques, unes dites cercles de fades Són unes clapes ben curioses: https://ca.wikipedia.org/wiki/Cercle_de_fades

Ses fulles velles de posidonia tornen com un jaç llavonses des temporals. Ses fulles quietes per es fons atreuen molta vida variada que gaudeix! Com es puu i animalons des detrits, com cuquets, i caramulls d'estols de peixets carnívors que els cerquen com pasturant nedant pes fons. És ben bell de veure, es peixos neden entre colors blaus i grisos. Són molta varietat de peix relaxat, com pastant, sobretot quan es Sol està baix!


Fems recollit de s'aigua arran costa nedant de travessia amb sacs boia. Cala Agulla.



Aquestes dues nacres es van salvar per ben poc! Sa fusta que vaig treure a defora era molt marinera, una barra d'escar, mooolt densa i pesada. Es dies abans, quan venia més mar de fons ràpida, baixa i discreta, sa fusta mig rodolava, fregava i rebotava pes fons fent botets i vaivens un poc caòtics, amb sorpreses.

Ses deixalles denses i dures, descontrolades removent-se pes fons des litoral poden ser com una piconadora fantasma! -'apisonadora' en castellà- Provoquen com una pesca o erosió fantasma ferint!
Una deixalla de construccions o de naufragis a fora de lloc erosiona es fons, mentre troba com recol·locar-sé amb ses ones! És un poc com quan anomenam pesca fantasma a sa mort que creen ets arts de pesca perduts, però diferent, amb ses deixalles de construccions i de naufragis o vandalisme.

..... ....⛏
S'apisonadora fantasma és fàcil de recordar!
Sona a títol de peli de ficció de terror, en 3D, i ben gore!   



Fems recollit de s'aigua i arran costa nedant i trescant amb sacs boia. Na Ferradura.


I ja fent més humor, ficció i broma...

Ai!
I si ara que els ha arribat, es laboratoris troben un ADN rar en es moneder de sirena?
És un ou de pes fems...
Pot ser que hi trobin remesclats dins es pot un parell d'ADNs, i els costi distingir es meu o es d'un d'ase? Perquè quan jug nedant amb tant fems a pics sent xerrars de lluny, de comitives passejant, de sorpresa i confidència que en fan comentaris. Com fent ritmes creatius amb autoritat, de polesies:

- Quins ous! Que n'hi ha d'ase per la mar!

- ...

-  Etsous de mules i ases
són grossos com carbasses!

- ...



Qui sap! Per ventura descobrim que no és un ou de rajada, i que genèticament és 100% un ou de somera!! 
Seria una variant rara? O tal posta dependria d'un fenotip extraordinari?
Ves a saber com es desenvolupa aquesta pastura salada! Quina incògnita, camuflada entre tant fems...


Per si de cas m'ho he mirat, i sí que he trobat curiositats!
Resulta que a sa literatura de savis i llegendes ja fa anys que donen pistes sobre ous d'egos, ases o someres.

Per exemple, fa moooltes dècades en Jacint Verdaguer, a 'Els tres savis prudents dels Piteus' parlava dets ous d'egos.
Vegeu http://ampaelvinyetcontes.blogspot.com/ ... iteus.html  

I no és tant secret, però van ben cercats. Qui aconsegueix un ou d'ego ben gros i guapo pot guanyar fires!
No es fan per tot, mirau per exemple:
https://forum.socpetit.cat/viewtopic.php?t=59592

Més premi, com més grossos o guapos es mostren ets ous!
Tants sous deuen ajudar a fer créixer molt s'ego! I com més ous, més festa!

Imatge parcial de cartell. Fira d'ous d'Euga, 2021. Disseny gràfic de Lledó Peraire. Il·lustració de Gemma López http://turismesolsones.com/wp-content/u ... 4x1024.jpg
Quina fira! Ben creativa, expressiva i divertida!


Ponen ous també ses mules i ases?  Tots ets animals que s'aturen a reposar en sentir un...

"Ooou! OOooouu..." 



Segons conten de ses someres i ases, es tema dets ous dóna per molts entreteniments.

Es truc amb sos sous i ets ous de ses someres és que per fer bon negoci s'han de covar en es llit personalment! Així calentons durant dies, reposant discretament, sense dir ni piu!

Ja fa molt que es detall s'estudia de rondalles com sa dets 'Ous de somera'. I s'ha narrat, musicat, il·lustrat... O se n'ha fet guions, representats a escoles i esplais. Fa anys em tocà fer es personatge des vicari! Sa rondalla ha aparegut en arts ben curiosos moderns i entretenguts!
Vegeu rondalla
https://contacontalles.blogspot.com/201 ... omera.html


Dibuix d'Àstrid? Portada des disc Contant, Cantant! Vol. 3 - Rondalletes (2010) Satie Producciones Audiovisuales
Sa rondalla "Ous de somera" adaptada amb bon ritme i humor! Per internet i a sales per tot arreu. Very sonada, versionada per Joan Bibiloni!
Escolteu https://youtu.be/c3DXc4jWs6E  



Recollint fems jugant per es litoral tot es veu millor!
Mirau si no, què hi havia en es fems, sembla com un altre ou:

Passiflora edulis?

És un ou silvestre fermentat? Sembla de xocolati! Oh, i dedins també té com una raya blanca...
És com crema de llet! Això vol dir que també ponen ous ets animals lleters! I es de càrrega!
Uau, caldrà tornar a fer gestions per aquesta nova troballa!  

Convé anar viu, i evitar sa burocràcia... Seguir sa bona guia de sa literatura:
  Com es llibre Totes les bèsties de càrrega de Manuel de Pedrolo...
Vegeu https://ca.wikipedia.org/wiki/Totes_les ... de_càrrega  

Sa burocràcia! Quins misteri, por i dubtes de perdre es papers!
Uuuh, sembla que el món tornarà com a sa peli de Brazil (1985)
Vegeu https://youtu.be/0BOXb_6EAgY?t=280
Inspirada, lliurement, en
sa distopia escrita per George Orwell dita "1984",
vegeu https://ca.wikipedia.org/wiki/1984_(novel%C2%B7la)

Ai, ai... Preferesc que s'ou tengui a veure més amb Halloween! O millor, que sigui un ou de conill o llebre   de primavera d'hivern i d'estiu, com de Pascua...
Idò, que sigui una llepolia de primavera! Per a poder aprofitar es simbolismes, i sa fantasia, s'argument de ses faules de s'antigor, que tractaven es misteris de ses forces naturals i sa fertilitat de forma simple. Brollaven éssers mítics, déus i animals, tots interactuant i parlant, ben humanitzats!

Póster des film "Dersu Uzala" (1975) per a propòsit didàctic altruista. Drets segurament de distribuidora o estudis on s'ha produït.
Póster des film Dersu Uzala.
Vegeu, per exemple, com humanitza sa natura en Dersu Uzala,
clicant a https://youtu.be/dAZ3E7gZG14

Idò, serà un ou de primavera d'hivern, com es de sa llegenda:
N'Oostera, volia protegir d'Orió i retornar sa fertilitat a una au marina simpàtica , que era lenta i d'ous vulnerables...
I n'Oostera la transformà en una llebre o un conill, àgil i fecund!
En agraïment, com un conill, cada primavera pon molts ous dolços, i de colors alegres que deixa a mà, just tatant entre ses roques i s'arena.
Aquests dies assenyalats ets ous es poden cercar celebrant sa fertilitat.
A cercar, tatar i tastar ous boons!
Atents!
Ets ous boooons van ben cercats!
També agraden a naturalistes!
Ull! Que fugen aviat! 





I famalaquí-famalallà, tant suquí com a sullà, es solstici hivernal, és com una màgia concloent 2021:
🗞 Abundaren de nou il·lusions, teixint morralls efímers o subtils per a expressar-se,  intentant evitar es flaire de "colònia". Perdent-se un piu de cuidar o mostrar sa natura afectada. Més grossa que un elefant, fruit de sa passió, de maracujà.
Uep! Ai! Es maracujà s'olvidà, o traspaperà! 

Bones festes!





Nota: Ses dades informàtiques dets arxius d'imatges corresponen a sa darrera edició/còpia. No coincideixen exactament amb s'original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge s'aprofita millor si llegint s'és comprensiu i generós. Reeditat aquí mateix, i a sobre del que hi començà com un esbós de guió, més difícil d'entendre que un telegrama. Teclejat amb dificultats ergonòmiques, en un mini teclat tàctil a pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant
S'indiquen els crèdits de text i imatges no propis.
El text i imatges propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No copiar-ho, estotjar ni emailar sense permís únic i individual per escrit. Ni a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives i privatives. Mai a Facebook, Meta, Twitter, X, TikTok, Telegram, Signal, Instagram, WhatsApp...

[Tord blau]

.
Més fotos i humor de cuidar la mar amb deport, per a inspirar, ensenyar o aprendre...


☺ Salutacions de primer de maig. Amb sa bonança, ja fa gust composar s'exposició!
Capturar aquestes papallones salades, una a una a mà, és un embolic entretingut!
Femsukí de nedar uns 40 minuts sense neoprè en aigua a uns 17-18 °C.

S'entreteniment cuidant i perseguint fems per dins la mar, és un bon exercici i activitat física. Amb so joc hi guanya es paisatge, es medi i sa vida que ens ajuda, tothom qui hi juga, o qui ho mira! ☺ Tot es veu millor!



Cartell trobat i entregat a socorristes. Algun gamberro l'havia arrabassat i tirat des d'acantilats. En sis mesos és es tercer cop que l'he tret de la mar. L'han tirat almenys quatre ​pics.
Ses deixalles dures, denses i grosses van canviant de lloc segons corrents i ones. Erosionen es fons mentre troben on enterrar-sé o encaixar. Si no es recullen afecten sa vida incrustada durant anys.


Foto de femsukí de mascareta trobada i un plasticot amb etiquetes noves. Possiblement volà des d'obres per es passeig o es port. Es contrast des paisatge suggerent des Cap Vermell enboirat és expressiu, sensibilitza. ☺


Una garrafeta mona. ☠ Tranportada nedant en una bossa surant apart. Era una porqueria i un sufoc per a sa vida marina. Tacà d'oli brut adeherent la resta de fems, equipament...
Femsukí de nedar devers una hora en aigua a uns 17 °C. Amb tratge prim, de natació en aigües obertes. De Cala Agulla a Cala Moltó.



Test COVID-19 trobat a sa vorera marina. Ull, que no cura, ni vacuna de sa covid!
Es medicaments també poden afectar sa vida marina. Com ets abocaments d'aigües residuals, o s'orina de bany massiu, de gent que fuma, pren medicines, cafè...


Extrem d'un tentacle verd fosc que està caçant a un pam i mig de fondària, d'una bonèlia, Bonellia viridis. Aquests cucs solen estar a més fondária. És una observació i lloc interessant! Entre esculls, amb corrent nutritiva, però a recer de ses rompents d'ones fortes.
S'investiguen es components des cuc, per a curar mals moderns, de bacteris resistents, tumors... Vegeu una fitxa des cuc, amb més imatges i detalls,
clicant a https://www.cibsub.cat/bioespecie-bonellia_viridis-1628
Si tenim cura des lloc on viu sa vida variada, ella ens ajuda molt!

I prop de sa bonèlia, a sobre de crosta blanquinosa, hi havia aquest tunicat, una tomàtiga de mar:


Altres crostes aprop tenien es foradets amb so cuc vermet, que les contrueix en simbiosi amb microvida. Però pateix bastant amb ses contaminacions i ses trepitjades de banyistes. Potser més des qui hi marisquen ponyint, amb poc respecte per ses proteccions des cranquets, pellegides, cornets... Són esculls plens de raconets meravellosos per a sa vida,
especialment protegits per normes. Es vermet, Dendropoma petraeum és vulnerable, valorat i molt protegit per normes.


Hams o arts de pesca que estaven enrocats i submergits a devers un metre i mig de fondària, dedins de sa zona de bany de sa platja urbana. Llavonses de parlar-hó amb un nins turistes curiosos, els vaig tirar en es fems. Ats hams, noooo ats nins dins es fems...
Detall d'un femsukí de nedar una mitja hora amb aigua a uns 15 graus, sense neoprè.
Nedar sense tratge de neoprè em permet moure'm i respirar amb menys resistència.
En canvi, si ned amb so tratge, pot ser durant més estona, perquè no es perd tanta calor. A vegades durant més d'una hora quan fa fred.
Es tratges de natació en aigües obertes, o es de swimrun, són prou prims. I amb un disseny més àgil i per a moure's i respirar ventilant fort.
Però nedar tan vestit no és tan sensual, perquè es perd molta de sa percepció de ses ones a sa pell. I varia sa flotació, sa dinàmica de sa natació.
En es final s'estretor arriba a fatigar, més que es fred.
Sa temperatura de la mar per primavera puja ràpid. Varia segons es dies i meteorologia, però es primers dies de maig ja puja aprop de 17 o 18 graus centígrads.
Sa calor des capfico en primavera és més incerta. Varia més es vent, ses ones... I sa pluja amb s'aigüa dolça freda surant, o que davalla d'escorrenties, o puja de surgències.
I en sortir a buidar es fems, algun vent o un nigul sobtat evapora ràpid sa pell, refreda molt es cos, i modifica bastant sa diada.





​ Oooh, és com un drac marí que em mira de front!
Ah, però sembla simpàtic!
"-Ep, ets tu en Puff, es drac màgic!? "
​És broma! Només era una closca depredada de cranc blau.
Es cranc blau és forani, i a vegades podria ser invassor, i segons on tornar com una plaga.
Aquesta closca era aprop d'una zona de grutes, on hi ha qualque petit sortint d'aigua dolça esporàdic a Cala Agulla. Just a s'extrem de sa platja oposat i més lluny de sa desembocadura des seu torrent.

Fensukí de celebració especial de dia primer d'any 2022:

Recollit nedant dues horetes amb sacs boia, just devers s'embarcador de s'Entrador a Cala Agulla. Acabant amb una micona de bany extra sense neoprè, com a celebració sensual amb so Sol i tanta bonança.
Gairebé tot era a menys d'un o dos metres de fondària. Com a molt fondo qualque peça seria a uns tres metres.
Bona excusa per a sa motivació!




"SOUVENIR", record marcant muntet de femsukí de nàutica embarrancada i esmicolada. Fems recollits de s'aigua arran costa nedant amb sacs boia. Aprofitant una calma marina enmig de dies d'ones de fons que els van desenterrar o desincrustar. Deixat a peu de passeig marítim, pendent de recollir passat Nadal. Prop Cala Agulla, desembre 2021.

Mentre es va passejant, si es veu un munt de Femsukí
gràcies a es dibuixets s'entén què és, i desanima menys...
Es fems torna com un record o 'souvenir' des deport, un bon esbarjo i entreteniment informal.
Mostra què és fems que ja està en qualque procés mig controlat, cuidant s'entorn, facilitant sa tasca a qui ho recull treballant, o noltros en tornar-hí...
Es turistes ho entenen prest, i riuen en veure-hó, se'n fan fotos. Inspirats, alguns comencen a cercar fems sullà o en poca estona passejant. 🏖

Un femsukí amb pluja:

Si ha fet mala mar durant dies, i fa ganes de nedar, aprofitant que a la fi no fa vent ni ones, però plou!
Ull a nedar plovent! És més risc pes llamps! Tot i estar mooolt atent a evolucions de niguls, trons llunyans, i mapes on observar s'evolució de llamps llunyans fins fa una hora, o alguna previsió de tempesta...🌩
Com més ganes i impulsivitat hi ha, convé revisar tot més... Encara que només sigui per evitar un esglai o patir massa pressa per acabar de nedar


Ses passejades i nedades son una bona oportunitat per a moure's i aprendre, jugar a cercar qualque fems que es va degradant quotidianament.
Un pic s'entra en sa dinàmica des joc, amb sacs boia, un bon sistema de recollida,
varia molt sa predisposició, s'atenció selectiva i sa percepció.
On abans es 'veien' pocs fems, ara se'n veuen molts!

Es fems no sempre es poden recollir, com per exemple molts fems grossos encaixats o incrustats, o mig enterrats, a llocs fondos o incòmodes, restringits, arriscats...
Molts femsukís no es fotografien. Per exemple per fatiga quan hi ha molt fems, si s'han dedicat hores nedant, i fa fred i vent...
En sortir de s'aigua banyat amb so vent i es fred costa més aturar-sd a recol·locar i fotografiar a poc a poc.


Quan netej amb fred i es cos humit, si fa Sol i poc vent potser faig una foto, però de pressa, com aquestes aquí a davall:







Nota: Ses dades informàtiques dets arxius d'imatges corresponen a sa darrera edició/còpia. No coincideixen exactament amb s'original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge s'aprofita millor si llegint s'és comprensiu i generós. Reeditat aquí mateix, i a sobre del que hi començà com un esbós de guió, més difícil d'entendre que un telegrama. Teclejat amb dificultats ergonòmiques, en un mini teclat tàctil a pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant
S'indiquen els crèdits de text i imatges no propis.
El text i imatges propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No copiar-ho, estotjar ni emailar sense permís únic i individual per escrit. Ni a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives i privatives. Mai a Facebook, Meta, Twitter, X, TikTok, Telegram, Signal, Instagram, WhatsApp...

[Tord blau]

Curiositats, ficcions i humor primaverals
+Fems recollit nedant jugant | Oli brut | Serpota | Sac d'ous de cefalòpodes o pirosoma? | Erosió patrimoni històric | Cubomedusa i lixiviats



Tres muntets de buidar es sacs boia a sa vorera, enmig d'un trajecte nedant femsukinant entre cales per davall d'acantilats. Es fems estava a 0-2m de fondària, entre sa platja de Na Ferradura a sa de Son Moll. 10 de maig de 2022.



Idem, de nedar uns 80 minuts, recollit a 0'5-2m de fondària. A Son Moll, 15 de maig.
Però quedà pendent part d'un fems d'oli fosc, molt contaminant i complicat de recolllr...

L'endemà vaig poder tornar-hi. I algú contribuí afegint aquest para-sol rovellat.

Hi havia devers mig litre d'oli de motor en es cul d'aquest tros de recipient. Alrededor seu no semblava gaire brut de degotissos. En es Caló de Marbella / Caleta d'Es Fondalet de còdols entre acantilats i inaccessible a peu, a tocar de sa platja de Son Moll, Capdepera.
Pujat grimpant i desgrimpant per s'acantilat, a poc a poc i sense vessar-ne gaire.
Ho havia trobat es dia abans, mentre estava nedant explorant i netejant amb sos sacs boia, i només vaig recollir-ne part eutilitzant una botella de refresc trobada.

I un pic pujat es fems as camí, altra gent professional treballant s'ho han pogut emportar, ben cortés i atenta.

I mentre estava descalç netejant-me ses taques s'oli amb so necesser, m'ha passat una serpota molt activa aprop!

Semblava sa serp de ferradura, forana invasora, Coluber hippocrepis. L'he intentat capturar, però s'ha tornat molt agressiva i escapat.


Fems recollit amb sacs boia nedant de 0-2m de fondària a sa platja de Son Moll, maig de 2022.


Fems recollits de s'aigua nedant amb sacs boia a Cala Agulla, maig de 2022.



Fems recollit nedant a devers 1m de fondària a Cala Agulla, maig de 2022.

​
Quina de curiositats i dubtes es troben jugant a femsukí nedant!
A vegades mostrant-hó sorgeixen diàlegs divertits, que sobten, ara com...
-I jugant així, si ja no hi ha fems, i tot es lloc és bell... Què avorrit, no!?
​ -Ai... Sí, exacte! Hi, hi...


Ocupant tot es centre de sa foto es mig veu un sac amorf de devers un metre de llarg i ample que he observat fa poc. Era transparent incolor, gelatinós, però ple de puntets foscs. Tal vegada seria un sac d'ous, i es puntets larves de pota o calamar? Illex coindetii, Todarodes sagittatus, Ommastrephes caroli...?

Si sa mare calamar pon ous gegants, ella també seria gegantina! Com un monstre marí!? Ai, ai, i ja devia estar lluny i mar endins, o encara cuidava ets ous?

Ui, ui... A sa foto es veu una forma allargada blanca gegant... A l'esquerra de s'etiqueta que agaf amb so guà acolorit, i lluny, per darrera des sacs d'ous...
Era sa mamà calamar geganta!?
I ella em vigilava que jo no destorbés ses cries!?
Ooooh... Idò veuria que jo també les cuidava, que jo només hi treia es fems de plàstics, i per això no es va enfadar amb mi...?
(és broma, humor)

Potser es sac seria com això altre d'aquí davall? Ho fotografiaren a pocs quilòmetres...

Imatge: Juliette Aminian Biquet, 2023 https://www.inaturalist.org/photos/301308351 CC BY-NC
Pirosoma?

Per mi que es sac que vaig trobar seria amb més puntets foscs, de ses larves de calamar. Com aquest altre:

Crèdits imatge: National Geographic 2015 https://youtu.be/oU99GZpuJF4
Larves de calamar a bolla de mucus de ≈4 m de diàmetre. Mar Mediterrània.

Es "monstre marí" era de s'espècie...

SOPES:
˙ds ɯnıɹɐʇıuɐS sıʇǝןoןןɐʌo⊥





Foto d'una planxa grossa de casc de naufragi modern, de fibra de vidre. Durant ses darreres setmanes ses ones l'han espenyat, desincrustat i recol·locat.
Ara estava erosionant sa pedra B, possible patrimoni històric.

Foto de sa mateixa pedra B fa gairebé dos anys, s'octubre de 2020.
Sa pedra B té forma de rombe de poc més d'un metre de llarg, amb un forat central d'uns 20 cm de diàmetre mínim. Seria per on passaria una barra de fusta amb sa que armarien es conjunt d'una àncora antiga? S'octubre de 2020 ja estava una mica erosionada. Des de feia mesos que hi fregaven ses restes d'un naufragi modern.
S'agost abans hi embarrancà una llanxa grossa a sobre. Estava a sa rompent de s'aigua, i hi havia moltes restes grosses de fibra de vidre des casc, ferros, cordes, una 'sopa' d'objectes triturats, part de casc i motor rodolant a sobre amb ses ones...
Com a esbarjo, i tira-tira jo havia anat treient centenars, o milers, d'aquests fems triturats moderns cap a fora, a vegades amb ajudes puntuals. De s'aigua, tirat cap a sa vorera més propera, i llavonses pujant-ho en etapes, fins a quedar a recer d'almenys ses ones de fons directes de 3 o 4m.
I aleshores a davall des fems modern hi vaig descobrir aquest possible patrimoni històric. D'almenys una dotzena ses pedres esculpides de feia dècades, o segles...
I ses restes des naufragi modern estaven rompent aquest racó de medi natural especial, bell i protegit, i també sa dotzena de pedres esculpides.
En sortir de s'aigua vaig informar a diverses i variades autoritats, serveis de patrimoni...

Aquí davall fotos d'algunes de ses altres pedres. De quan ja estava tot més net i segur per a una foto nedant, però ja s'havien espenyat bastant:

Sa pedra E rodona amb un forat petit que l'atravessa, i només dues cares, una plana i s'altra ovalada.


Sa pedra H és mig bocí d'una que havia vist sencera, amb forma de rombe d'uns tres pams, i un forat central d'uns 15 cm. Sa llanxa moderna embarrancada la va rompre prest, en poques setmanes.


Sa pedra F, supòs que de tipologia d'àncora lítica de quatre forats, sa més moderna.


Sa pedra G tenia un tall artificial, asserrada?


Sa pedra D més arraconada, és difícil de veure, però no s'erosionà gaire. De formes que em semblaven diferents, estranyes. I té un conducte de secció rectangular, i molt llarg, des d'un costat seguint una cara llarga. No l'atravessa per on seria més curt.

Fent broma, sa pedra D seria un contrapès a una ballesta? Un espoló de pedra d'un corsari o pirata?

Algunes pedres em semblaren parts d'àncores lítiques d'un o més naufragis molt antics. O alguna pedra de llast, fondeig...
Potser ses pedres d'almenys dos forats serien àncores lítiques de tipologia més moderna, de després des període hel·lènic de fa milers d'anys? O posteriors, medievals, o de 200, 100 anys, o menys...?

Abans des naufragi a sobre de 2020 aquestes pedres antigues estaven gairebé intactes, més senceres. Es notava que ses erosions eren fresques, per es naufragi modern a sobre. Vaig observar com tot fregava, canviava de lloc, espenyava...
Ses pedres a s'inici reposaven a lloc més estable o compacte. Capaces de resistir ses onotes. Ara sa majoria de ses pedres s'han romput, i gairebé totes han quedat tocades. Estan a un altre lloc, posició... I han canviat es fluxos de s'aigua en es lloc amb tot recol·locat. Tot està més inestable, i durant anys patiran es freg i cops entre elles i reencaixant.
Altra gent anava recollint es fems que jo treia de la mar en etapes vorera amunt. I es novembre de 2020 van gestionar i treure es motor feixuc, i ja no rodola i erosiona a sobre.
Posteriorment autoritats ho visitaren i les hi vaig mostrar ses pedres, que fotografiaren. I a una altra cala lluny recolliren una altra pedra similar que els vaig mostrar, rodonenca amb un forat i potser seria de pedra més dura.

Darrerament encara quedaven aprop algunes poques deixalles des naufragi modern. I sa peça de fibra de vidre mostrada abans, ara reencaixada fregant sa pedra B. I. a la fi les he pogut treure, vegeu sa foto d'abaix:


Es raconet de medi marí i patrimoni històric avui llueixen més segurs i sans. 🏖


No sé si ses pedres d'abans serien de naus de segles enllà, però inspiren a imaginar:

A s'antigor diferents cultures visitaven Mallorca. Per exemple es fenicis comerciants, amb assentament a ses illes d'I-busus (Ebusus, Eivissa) protegides de serpotes amn ofrenes en es déu Bes -ehem, es nota que darrerament no... Navegaven inclús a s'Atlàntic, amb quilla o un cap de proa a popa dit tortor/hypozomata. Per a resistir tensions d'ones marines a ses naus llargues i grosses. Transportant minerals i mercaderies de lluny.
Vegeu unes naus més o menys similars, però minoiques, i de passatgers:
Foto a https://upload.wikimedia.org/wikipedia/ ... N-FULL.jpg
Part d'un fresc a Tera, Santorini, d'uns 3650 anys? Prop d'erupcions que els esfonsà i enfonsà sa ciutat. Mostra moltes més naus, remers i passatgers distingits anant de Tera cap a Creta. Inspiraria llegendes de s'Atlàntida?

Eren cultures de comerciar lluny (o robar) arts, tecnologia i enginys rars. Com aquesta joia amb relleus d'alta precisió i detall:

Foto modificada de s'article de Rachel Richardson https://magazine.uc.edu/editors_picks/r ... piece.html
Àgata possiblement d'origen minoic en un tresor de segells, metalls i pedres precioses dedins una tomba micènica d'uns 3500 anys a Pilos. Vegeu https://en.wikipedia.org/wiki/Pylos_Combat_Agate
Probablement esculpida amb ajuda de lupes de cristall de roca tallat i polit. Com unes a Creta de devers vint auments i 3600 anys. Vegeu https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... 145083.jpg
Tallada amb un burí d'agulla d'acer? Tot i que aleshores allà era edat de bronze, alguna eina rara hi hauria d'acer de ferro refredat entre carbons calents. Potser de meteorits, tal com una daga a sa tomba de Tutankamon. Vegeu https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Ka ... mun_01.jpg


CC BY Olaf Tausch https://commons.wikimedia.org/wiki/User ... rin_01.jpg
Deessa muntant a cavall. Creta, sX-IX aC
Inspiraria algun siurell?





Dos femsukís de nedar de travessia, resultat de pluges intenses i d'una DANA meteorològica. Recollit nedant amb sacs boia, de ses platges de Son Moll a Na Ferradura, dissabte 28 maig de 2022.

Aquest darrer femsukí amb so farcit de tovallons i sa roda de cotxo que eren dins de la mar... L'he deixat talment sullà! En part degut a limitacions des lloc, com ses obres en es passeig, ses papereres, i per imprevists encavalcats...
Quan succeeixen imprevists convé reevaluar bé i ràpid com poden complicar altres temes, preveure i evitar mals majors. I si cal, no dubtar i aturar s'activitat ja! I així a pics es fems queda on es pot, i si pot ser, almanco protegit des vent, estès i visible.


Aquí, per exemple dos dets imprevists suara:


Vessament mig lixiviat i flaires que marejaven arribant cap on era es femsukí recollit.


Picada de grumer vespa, una cubomedusa, un cnidari cubozou. És un grumer petitó molt transparent i incolor, amb forma de tasseta o cub. Sense tentacles gruixats, amb uns pocs filaments urticants fins d'un o dos pams.
Comparat amb molts altres grumers més comuns aquí, sa cubomedusa o vespa té millors ocels (ulls primitius) amb bona vista. És de comportament diferent, més ric, s'impulsa com més independent de ses corrents. I em persegueix millor. Això complica una mica ses dinàmiques nedant amb so fems.
I és més solitari, no apareix gaire en tandes o grans floracions, ni bancs. És poc visible, i ens pot sorprendre més, i costa més d'esquivar.

Aquesta picada fou a s'inici de sa pràctica. Calia aturar s'activitat, ombra i repòs. Ja s'havia inflat massa estona a davall des Sol.

Per a refredar sa cremada servï nedar fresquet a s'auba...



Neteja aprofitant sa calma i transparència, passat un temporal d'ones de dies abans. Que remové es fems incrustats i s'endugué es banc d'arena i ses restes de posidònia.
Zona petita de Cala Agulla sovintejada per infants trepitjant es fons. Hi convé treure es vidres!

Prendre precaucions evita mals majors,
permet gaudir més nedant i grimpant un altre dia,
i cuidar toooot AVUI per DEMÀ




Nota: Ses dades informàtiques dets arxius d'imatges corresponen a sa darrera edició/còpia. No coincideixen exactament amb s'original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge s'aprofita millor si llegint s'és comprensiu i generós. Reeditat aquí mateix, i a sobre del que hi començà com un esbós de guió, més difícil d'entendre que un telegrama. Teclejat amb dificultats ergonòmiques, en un mini teclat tàctil a pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant
S'indiquen els crèdits de text i imatges no propis.
El text i imatges propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No copiar-ho, estotjar ni emailar sense permís únic i individual per escrit. Ni a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives i privatives. Mai a Facebook, Meta, Twitter, X, TikTok, Telegram, Signal, Instagram, WhatsApp...

[Tord blau]

Una micona de ficció i femsukís de primavera, per a inspirar.


Na Doradota
Es superpeix menjaplàstics!
Diuen que hi ha una dorada juganera i especial, que menja plàstics! I que no els troba més fads que la resta de menjars. I no n'hi deu faltar de plàstic, amb tant que n'hi ha! Ben grossa que s'ha feta! Na Doratoda la nomen. I té molt èxit!
De petita no era gens així, era com la resta. Nasqué d'un ou comú, a una tanca d'aqüicultura també normal. Com altres daurades, sovint porugues.
I es cuidador i aqüicultor les alimentava amb un pinso mediocre. De farina de cucs eixuts triturats, afegint una micona d'oli de peix barat, per a donar gust. Amb remeis i receptes entremesclats dissimulant, per a que tot passi millor i es curi es mal de panxa.
Ses daurades creixien tranquil·les i segures, però tancades, sense poder triar què menjar i més llocs per on jugar... Recloses i avorrides fins a ser de sa mida d'un plat de menjar a taula, convenient per a anar a es mercat de sa plaça, i ser cuinades! Com a molt grosses es farien com aquesta de sa foto, que no és na Doradota, sinó una altra doradeta poc fugissera:

Modificat de https://www.marinespecies.org/berms/aph ... &pic=64288 Roberto Pillon CC BY-NC-SA
Orada/ Doradeta / aurada, Sparus aurata

Oh, però sí que na Doradota va tenir un accident i un ensurt gros quan era pateca. Fou un dematí en es que es cuidador arribà dormidot. Que havia anat de verbenes, i es cansanci l'empenyia com a un robot en mode automàtic. No l'espavilava ni s'esquitx de ses daurades amb fam.
Mentre donava pinso li sonà fort es telèfon, i es destirotà tant que d'un regiró es pot i es mòbil se li esmunyí a dins s'aigua! Ai es mòbils!
Sa bateria o s'alarma sonant en salobre creà pont elèctric! Una guspirota que enlluernà com focs artificials!
S'esclafit arreplegà prop na Doradota, la ferí en es llavi. De s'accident li aparegué una cremadeta a devora sa boca. Clar que feia mal! Però no fou greu, perquè s'aigua estava fresca, i així s'infla manco. Amb no res tornà bòfiga, poca ferida. No fosca com un braverol, només una crosta sana que curà prest.
En es final, sa zona des llavi li quedà polida com seda... I segons sa llum, es veia blava brillant gairebé com nacre iridescent!
Més tard, en algunes estones, quan sa tanca estava bruta de plàstics flotant, sa taca blava llampant iridescent semblava que prenia vida. Destacava més, com una llumeta que s'eixamplava, anava i venia cap a ses brànquies i es dors. S'esquena li tornava de blau marí lluent! I no li picava ni li molestava gens ni mica. Inclús algunes la trobaven ben guapa!
Però altres dorades en desconfiaven, inclús la perseguien, picaven i se'n reien una bona estona. Amb llargues rondes i dies avorrits en què es corral es tornava rar, trist, malaltís....
.

El més meravellós succeí just passat s'accident i llavonses de fer pau i cuidar-se, d'algun mim i de curar-se. Un migdia resultà que notava un sentit des gust i olor diferents. Ara apreciava es sabor des plàstic! I com més en tastava, tornava més blava, de color llampant, i més forta!
Quin superpoder havia descobert! Amb la de plastiquets que embruten s'aigua i arribaven a sa tanca! No li costà gens de trobar-ne molts sense esforç. Va menjar el que volia i més!
A cada poc pescava plàstics netejant sa gàbia, inclús just per a passar gust.

Una nit abans de dormir es color blau replandia, sentia com si vibrés... Potser somniava? I li vengué un pensament com des mateix oceà!
Comprengué que aquest tresor natural que li havia arribat era nutritiu, que animava a passar gust. I es fixà en es detall que així recollia més plàstics des necessaris per a menjar. D'una manera especial, amb una cura repetida que alliberava s'oceà.
Sa neteja i halar jugant i passant gust era important per a tothom. Calia mostrar-la, i ara de cop sentia una gran responsabilitat. Era una segona transformació!?

Idò, la resta de companyes la miraven amb sos ulls com a plats. Aquest joc resultava útil! Amb ell nedaven més a gust, sense tantes brutors destorbant, ni sa pudor rarota des polsims i bocinets des plàstics ofegant, escanyant...
-Veis doradetes, com no és cap monstre? Ni cap experiment des doctor Frankestein, ni den Moreau!
En pocs dies ses daurades més petitones ja la imitaven cercant plàstics i cuidant que s'aigua estigués neta. Quan en trobaven un de gros, nedaven com una fletxa a entregar-li per a menjar! Les astorava veure tant de superpoder halant!
-Urooo! És millor que n'Spider-man! -cridaven ses pateques.
Es seus companys daurats inspirats van decidir unir-se. Junts, a la llarga van anar creant molts munts de fems! Fins i tot un d'acolorit ple de passatges travessant es plàstic que havien reunit. Tanta originalitat, amb so temps va atreure criatures de tota casta. Unes de minúscules intrigants omplien i entreteixien es munts de fems de coloraines i textures encantadores! I segons com anava, es plàstic variava es sabors, i tornava fàcil de pair.


Femsukí de jugar nedant, destriant plàstics i envasos, teixits, tovalloletes, hams, vidres...

Quins misteris que té sa natura!
Aquest superpoder menja plàstics, de què vendria? De ferir-se devora des nigul de farina feta de cucs i larves?
Perquè alguns cucs mengen plàstics, i a dins seu hi tenen uns microbis que en digereixen. I per ventura es microbis a sa farina embrutaren sa cremada que es va fer na Doradota, i li niarien a davall sa crosta de sa ferida.
O potser sa guspira i s'enrampada li concedí es poder genètic de dedins sa farina d'un cuc que té una saliva que desfà plàstics difícils de digerir.
Sigui com sigui, en pocs mesos ella roegava es plàstics frenètica, com un ratoliniu! No patí mai pus gana! I aquesta capacitat era ben pràctica. Per exemple, si es despertava de nit amb fam, així trobava fàcil què halar. No calia esperar cap pinso mediocre!
Amb tant de menjar variat, na doradeta va créixer mooolt, mooolt! Es convertí en na Doradota!
I en ser més gran li sortiren dents noves, com de ratolí! I llavonses de rata! Uau!
I amb ses dentotes, s'atreví a tastar ses cordes de plàstic de sa gàbia!
Roegant, roegant, començà a pelar es fils de ses xerxes de sa tanca!
Oooh, ara sí que la miraven! Amb molt de desig i expectació!
-Força Doradota! Desfés sa gàbia! Allibera'ns!
I ella, doncs ale venga, a roegar, filets i filets... Tira-tira es va anar fent gros un forat a sa xerxa. Però li costava molt! Funcionava millor si descansava. Si no, mossegar tan seguit feia mal. I si descansava uns dies, aprofitant es temporals d'ones, tornava moolt més forta! Semblava màgia!
Un horabaixa sa colla l'animava amb un poc com de presses. I a la fi unes doradetes petitones passaren per es forat de sa xerxa! I el van mig desfer i més gros, i algunes no tan petites també van travessar a s'altre banda. Quin èxit!
Un pic aquestes estaven per defora se sentien inquietes o amb ganes de viatjar. Però sense saber com, decidiren esperar, per si podien partir totes juntes.
-Ep, i potser que també passi na Doradota, sí? Però en ser tan grossa, li costarà un caramull...
Per a foradar tant i tant, na Doradota va haver de descansar el triple!
Ses companyes esperaven, miraven, l'animaven... Anaven sortint totes per es forat, que anava creixent. No partien, però patien quan hi arribaven onotes, i amb so cap que donava voltes a si trobarien menjar per defora sa tanca.
Després de raspar i raspar, d'engrandir i desfilagar es forat, na Doradota provà repetit de passar. Però, mala sort! En es final va quedar engrunada!
Amb això, mitja colla la intentà ajudar. Ses dorades l'estiraven des de fora de sa tanca, agafant-la i enganxant-la mossegant-la des morro gegant, i... A la fi s'alliberà na Doradota!
Ja estaven totes a defora des tancat!
I guaita! Més de dues i de tres i de quatre, tenien es morro estampat des blau irisat!
Oooh, quins riures!
D'aquí a no gaire, serien com na Doradota?
-Correntsos mar enllà! A veure i olorar es nou món!

Quan s'aqüicultor descobrí sa tanca buida, se sentí crispat, vertiginós intentant advertir i cridar es propietari, es mercat de sa plaça, es restaurants... Des disgust es descontrolà telefonant, i tornà a perdre es mòbil dins la mar! Enfonyà tot es cos a s'aigua, i el va trobar, però espenyat. No podia avisar ni resoldre res, i se sentí esbucat.
Sense saber perquè, continuà es capfico. Nedà mirant la mar, que li tornà sa pau i sa mirada bella.

Quin rumb degueren prendre ses daurades? Si estan lliures, migren com ses balenes?
No les han tornades a veure pus per allà!
Idò, sa colla sentia na Doradota com una líder de sa llibertat. Des de llavors, van nedar per oceans, compartint un tresor gros de cuidar i enriquir la mar amb so poder colorit de ses besades. De com cercar i compartir un munt comú de menjar amb juguera. Triar i crear gusts, colors i formes amb ajuda de criatures marines gairebé invisibles.
Amb entusiame i passant gust mostraven a altres peixos i éssers marins sa importància de sa cura de s'entorn. I des respecte, que fins i tot es començaments més comuns poden dur cap a destins sorprenents.
Sa neteja juganera recollint i reutilitzant plàstics es va convertir en un símbol més d'esperança i canvi en es vast món aquàtic.
Des de ses petites ones fins as grans corrents, que es sàpiga sa història! Des poder de canviar un mal, per un joc, on s'alegria i sa responsabilitat coexisteixen. Que cadascú té i pot repetir o jugar més aquesta elecció, tenint cura dia rere dia.

En anar de capficos, aprofitau per a recollir plàstics jugant! Si compareix una colla de dorades juganeres, fixau-vos-hi a poc a poc. Llueixen una taca blava llampant a s'esquena? Seran de sa colla? O amigues des colors amb poders, aferrats entre besades!
Com que elles menjarien plàstics, estarin encantades de trobar-lo recollit en un munt, hi, hi... Tant de bo hi hagués molts molts molts animalons que desfessin es plàstic descontrolat i ses seves brutors. N'hi ha per tot i molt, des fons de la mar fins a dalt muntanyes i cel amunt, inclús ha arribat as pingüins des pol sud.
I si tot això és cert, no és mentida! Vegeu un croquis de com jugaria na Doradota:


Coses més certes, reals i inspiradores vistes des tema:
ADN ambiental tranferit horitzontalment a uns peixets gràcies a enrampades d'anguila elèctrica!
Vegeu https://doi.org/10.7717/peerj.16596
Sakaki et alt. (2023) Electric organ discharge from electric eel facilitates DNA transformation into teleost larvae in laboratory conditions

Cultius de bacteris d'intestins de Supercucs que digereixen polietilè d'alta densitat (HDPE), polipropilè (PP) i poliestirè (PS)
Vegeu https://www.sciencedirect.com/science/a ... 2023006220
Yi-Nan Liu, et alt. (2024) Establishment of plastic-associated microbial community from superworm gut microbiome. Environment International, Volume 183, 108349, ISSN 0160-4120 doi.org/10.1016/j.envint.2023.108349

Larva que saliva enzims menja plàstic de polietilè. Difícil de digerir!
Vegeu https://www.biorxiv.org/content/10.1101 ... 8.487620v1
Sanluis-Verdes, A. et al.(2022) Wax worm saliva and the enzymes therein are the key to polyethylene degradation by Galleria mellonella Biorxiv preprint.


Enzims inspirats en aquests cucs, que degraden es polietilè en poques hores a temperatura ambient? D'ús més senzill i escalable que emprar cucs i compostar? Potser ho serien ets enzims Demetra, Ceres, Cora i Cibeles, de Plasticentropy?
Vegeu https://www.plasticentropy.com


Adaptat de: Evanherk (CC BY-SA) https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... nsmall.jpg
Supercuc menjaplàstics (Zophobas atratus. Sinònim de Z. morio)

Dècades enrere en alguns llocs i des de s'àmbit de lleure naturalista es mostrava pedagògicament que unes larves devoraven plàstics! Eren plàstics variats, alguns com de suro blanc, entremesclats en munts de restes vegetals de s'hort, bosc i camps. Vist a una estada a un casal de colònies de Girona, de premi de dibuix de s'Ajuntament de Palma, fa unes quatre dècades. Deien que practicaven vermicultura, i que també donaven restes de carn o vegetals a larves de mosques i cucs de terra, en un altre racó.
Ses larves o cucs menjaplàstics s'assemblaven a es Zophobas atratus. Era així de ben gros, i explicaven que no és europeu, o que si el toques mossegava fort!
Aleshores ses sobres i parts no digerides es deixaven reposar. I algunes es tractaven compostant, fermentant. I es seu munt s'escalfava molt, tant que si no es controlava bé podia arribar a cremar.
Finalment obtendrien adobs per un costat, i per s'altre aconseguirien més cries d'aquestes larves. També desfarien ets additius, tòxics i contaminants "per sempre"? O quedarien acumulats i concentrats?
Ses pròximes larves o cucs servien per a fer farina i alimentar animals variats.



Dues fotos de femsukí de s'aigua, nedant amb sacs boia, de fa poquet.

Em sona que en Tísner relatà unes anècdotes "de cine" viscudes amb en Pere Calders. Però ho record a mitges, per mi que de llegir fa dècades es primer o segon tom de ses seves memòries. O potser ho explicaria en Pere Calders entre contes?
Mig inventat ara des records dic s'anècdota, que més o manco supòs anaria així:

Com molta gent variada, en Tísner i en Pere Calders, van haver de partir llavonses de sa guerra, per mor de sa repressió de sa dictadura. I acabaren exiliats a Mèxic, on trobaren més pau i feina.
A la fi un dia aconseguiren una estoneta lliure entre ses feines. I s'ocasió coincidí per a un luxe i distreure's des records de tants de patiments. Gràcies a unes invitacions a una preestrena de cinema que reberen d'obsequi dibuixant i decorant escenes.
Arribaren as cine justet de temps, i ho gaudien tot extra excitats. Celebrant s'ambient festiu de s'antesala, comprant bossetes de dolços, crispetes, papes fregides o crostes de moniato, admirant ses cartelleres des rebedor...
Entraren tard a sa sala, plena i a les fosques. Amb so contrallum de sa projecció d'anuncis, mig a les cegues vegeren dos llocs lliures junts, per entremig de ses fileres des perfils des caps d'espectadors. Hi passaren aferrats superant gent acomodada d'ulls atònits apardalada amb sos bols de crispetes. I és que tanta llum pipellant hipnotitza! Panorames al·lucinants, alliberant pulsions reprimides d'esprais desodorants amb fragàncies modernes, i tràilers atordint a tot volum!
Caigueren a sa butaca i es relaxaren de cop. Immersos encoixinats en ses foscors, s'anaven integrant en es ritual de navegar emocions al ronser des film, sincronitzats amb so ritme de ses crispetes. Sa pantalla gegant donava molta pau! Quedaren ben ensopits!

En un no res comparegué es descans, sa pausa de sa primera mitja part de sa projecció. Es llums de sa sala de butaques es despertaven a poc a poc, ells encara brollaven onírics, com surant d'un somni prefabricat, i...

Quin esglai!
Ses "crispetes" grosses i gustoses que quedaven els miraven amb ullots! Mooolt enfadades!

Vaja sorpresa i novetat exòtica americana! Ses papes o ses crispetes no eren de moniato ni de blat de moro, sinó de cucots fregits i inflats!

Amb uns glops van aclarir es singlots per es rebedor, i es descans passà de pressa comentant sa jugada.
-Quina manera més pràctica i diferent d'aprofita'ls-he, "compadres". Quina bona gastronomia tropical, gustosa i nutritiva!
Però, uau, si no ho saps, fins que te n'entems, quin panorama i ensurt! Hi, hi...

Ho celebraren amb una nova ronda de "crispetes mexicanes" per a sa segona part de sa projecció! I la van fer llaaaarga! Costà dissimular tots tots es riures de cada mossegada a ses escenes de més silenci, hi, hi... Vaja muntanya russa d'emocions!

Des d'aleshores, si anaven "de cine", sempre demanarien per ses crispetes "a la mexicana" Fins i tot dècades després de s'exili, per si ja n'hi havia a Barcelona.


Foto: Little Herds CC BY-NC-SA https://flic.kr/p/eMTHrC
Noooo és un aperitiu de crostes de boniato! És un cuc cuinat! Es cuc de sa farina, Tenebrio molitor:

Foto: Ivan.ch CC BY-SA https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... -_pupa.jpg
Pupa de Tenebrio molitor.
Es un "cuc" menjaplàstics!
Tal com altres "cucs" menjaplàstics:
Spodoptera frugiperda, Tenebrio obscurus, Zophobas atratus, Galleria mellonella...






Nota: Ses dades informàtiques dets arxius d'imatges corresponen a sa darrera edició/còpia. No coincideixen exactament amb s'original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge s'aprofita millor si llegint s'és comprensiu i generós. Reeditat aquí mateix, i a sobre del que hi començà com un esbós de guió, més difícil d'entendre que un telegrama. Teclejat amb dificultats ergonòmiques, en un mini teclat tàctil a pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant
S'indiquen els crèdits de text i imatges no propis.
El text i imatges propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No copiar-ho, estotjar ni emailar sense permís únic i individual per escrit. Ni a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives i privatives. Mai a Facebook, Meta, Twitter, X, TikTok, Telegram, Signal, Instagram, WhatsApp...

[Tord blau]

.

NOTA: Ses imatges d'art d'IA, que hi havia en aquest missatge, s'han mogut a
viewtopic.php?p=18508#p18508 🖼
degut a que ocupaven massa bits, alentien aquesta plana.


Alguns femsukís més, despedint sa primavera:


Femsukí amb uns pocs vidres romputs, recollit de s'aigua, nedant amb sacs boia. Sa majoria desincrustant-ho i desencaixant-ho d'on estava des de fa anys.
Aquesta zona de bany a sa platja està ben propera a sa vorera. On ets infantons juguen més! Llavonses de moooltes neteges així, ha quedat gairebé net de vidres a la vista. Però en poden aparèixer altres aprop, quan ses ones remoguin es fons marí.









De cop, un divendres de primavera sa vorera semblava una discoteca. Era plena de gent gaudint des bany en companyia i sa música a s'aire lliure. I amb tant de trui, vaig deixar sa neteja i sa cura nedant amb sos sacs boia per un altre dia.

Bons ànims cuidant es medi
en es nous capficos i jocs d'estiu!






Nota: Ses dades informàtiques dets arxius d'imatges corresponen a sa darrera edició/còpia. No coincideixen exactament amb s'original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge s'aprofita millor si llegint s'és comprensiu i generós. Reeditat aquí mateix, i a sobre del que hi començà com un esbós de guió, més difícil d'entendre que un telegrama. Teclejat amb dificultats ergonòmiques, en un mini teclat tàctil a pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant
S'indiquen els crèdits de text i imatges no propis.
El text i imatges propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No copiar-ho, estotjar ni emailar sense permís únic i individual per escrit. Ni a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives i privatives. Mai a Facebook, Meta, Twitter, X, TikTok, Telegram, Signal, Instagram, WhatsApp...

[Tord blau]

Trobades restes d'un altre ou de Rajada Blanca



Unes restes d'un ou pla, de rajada, i ben gros, com de Rostroraja. Amb ses banyes erosionades i sa closca envellida amb incrustacions. Que sobrevisqué sense espenyar-se ni ser depredat després de sa posta, i va fer eclosió amb èxit.

Sembla un ou de Rajada Blanca, Rostroraja alba, que és de ses rajades amb més perill d'extinció. Actualment a sa llista roja d'espècies amenaçades de sa UICN, en un estat de conservació de sa població en perill (endangered, EN) i que tendia a empitjorar.

Observat prop de sa sortida de Sol, dissabte, 2 de juliol de 2022, i recollida poc després.
Estava a 1m de fondària aproximadament, mig flotant fent vaivé entre es fems, arena i detritus de fulles de posidònia. Es fems eren de plàstics, tovallons, vidres, llaunes, i més residus caiguts per accident, incivisme o vandalisme.
Arran vorera i centre de sa platja, dedins sa zona exclusiva de bany abalisada de sa platja urbana de Cala Gat, a Capdepera.
És una cala d'arena i passeig per sobre d'acantilats, molt visitada per a banys a ses hores més centrals des dia, ara massificada. I de nit també s'hi banyen, o hi ha prous visites i celebracions informals.





Aquestes restes potser tendrien interès científic, mediambiental, educatiu, de divulgació o sensibilització... Per ventura per a observar-ne sa població i zones de posta...

S'ou s'ha enviat a Andratx, a s'Associació Cayume que s'ha interessat. I aprop seu hi ha es laboratoris de LIMIA o IMEDEA. I s'informació també ha anat a DAPERA, es Servei de Protecció d'Espècies.

És com s'ou que vaig trobar a davall de fems de papereres a Cala Agulla es novembre passat, mostrat a una entrada per la meitat d'aquesta plana.




Nota: Ses dades informàtiques dets arxius d'imatges corresponen a sa darrera edició/còpia. No coincideixen exactament amb s'original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge s'aprofita millor si llegint s'és comprensiu i generós. Reeditat aquí mateix, i a sobre del que hi començà com un esbós de guió, més difícil d'entendre que un telegrama. Teclejat amb dificultats ergonòmiques, en un mini teclat tàctil a pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant
S'indiquen els crèdits de text i imatges no propis.
El tex i imatges propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No copiar-ho, estotjar ni emailar sense permís únic i individual per escrit. Ni a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives i privatives. Mai a Facebook, Meta, Twitter, X, TikTok, Telegram, Signal, Instagram, WhatsApp...

[Tord blau]

.


Embarrancat vist a Cala Agulla, 2023

........................𝓕𝓲

.....................................𝒹ℯ 𝓅𝓁𝒶𝓃𝒶

Aquesta plana està molt plena de bits d'imatges que l'alenteixen. I es tema suma massa fulls d'anotacions o esbós, amb errors teclejant, expressant, editant... Es va rectificant a sobre i tira-tira, sense una "fe d'errata", que seria tremenda, hi, hi...

Potser fullejar-ho inspiri més amb música de fons. Com p. ex. Batiscafo Katiuskas
d'Antònia Font i The New Royal Cuatro Quesos Philarmonic Orchestra.
Vegeu clicant a https://youtu.be/7Txi_evc5QI


BONS DESITJOS
PER ES JOCS I DEPORTS
CUIDANT S'ENTORN DELICAT
AMB AMOR




Moure's cuidant s'entorn és una expressió diversa,
uns dies sembla humil i altres una protesta,
com aquest toc d'en Rosendo https://youtu.be/M7P_MiIsdL4



Ànims amb ses deixalles grosses que apareixen com ets esclata-sangs.

"Un bon berenar", refinat!
Inclús bicis de muntanya amb plat i pinyons rovellats es tiren cap a la mar.
Com aquesta altra bici:







Mig continua, p. ex. a...
Posidònia, olives de mar, sirenes, foques...
viewtopic.php?t=4900

Art d'IA per a inspirar, i cuidar es litoral jugant
viewtopic.php?t=4866

Fems marins recollits jugant nedant. Estiu/tardor, 2022
viewtopic.php?t=4870

Fems marins recollits jugant nedant. Primavera, 2023
viewtopic.php?t=4911

🌡Mar càlid, peixos forans, i nedar jugant cuidant la mar
viewtopic.php?t=4871

Bitxos marins i esbarjo cuidant es litoral nedant
viewtopic.php?t=4872


Tros d'embarrancat esmicolat. Ara pescat des de sa superfície amb politja penjant de sac boia surant. Desplaçant-se àgil com una ala.
Territori des pop pelut blanc, a dalt, a sa foto.
NO és un ca! És un Pop mimètic!
(És broma)
Com identificar sa vida marina:

Crèdits: modificat de https://xkcd.com/928 CC BY-NC by XKCD

Es pop camina i corr per sa vorera marina. Si neda es cansa abans, resisteix poc. I menys a propulsió en jet bufant. Es mimètic, es camufla o es mostra per a avisar, comunicar-se... Varia de color, patró, i forma! Blega es relleu des cos i de sa pell! Morphing skin! Hi crea branques o pèls en un instant!
També sa sípia. O es calamar també és creatiu canviant de patró de colors.

Vegeu un vídeo de pops peluts, caminant i corrent!
Clicant a https://youtu.be/23qzi88k3aM
(subtítols en es menú d'eines des vídeo)

O de sípies i calamars mimètics. Ells sí que neden estona!
P̶e̶r̶ò̶ ̶n̶o̶ ̶c̶a̶m̶i̶n̶e̶n̶ ̶n̶i̶ ̶c̶o̶r̶r̶e̶n̶.̶.̶.̶ ̶ [Oops, guaita, idò potser sí que alguna sípia també camina...]
Vegeu clicant a https://youtu.be/ogCIqaCe2zI
(subtítols, en idiomes variats, en es menú d'eines des vídeo)

I una altra història, més increïble. Com de criptozoologia:
Hipòtesi de s'autoretrat de Kraken?
Diuen que han observat una disposició peculiar d'unes vèrtebres de saures gegants nedadors. En el que fa centenars de milions d'anys seria un fons submarí a gran profunditat.
Sugereixen que les manipularien Krakens, que els caçarien. Figurant ventoses de tentacle, com un art i autoretrat.

McMenamin, Mark & Mcmenamin, Dianna (2013) The Kraken's back: New evidence regarding possible cephalopod arrangement of ichthyosaur skeletons. Conference: Geological Society of America. Abstracts with Programs. Volume 45. doi: 10.13140/2.1.2358.7200 www.researchgate.net/publication/265510 ... _skeletons
I es debaté que sa disposició de ses vèrtebres possiblement era efecte de corrents que girarien i agruparien ses vèrtebres. Sense caldre manipulació per part de cap ésser viu.
Supòs que només per com es residus decanten, giren, remouen o agrupen. Depenent des flux, relleu, desnivells i diferents densitats a ses peces, pes, volum, forma, adherència, dinàmica...
Per ventura en algun moment de descomposició sa part rodona de cada vèrtebra flotaria, fluiria i agruparia diferent. En un efecte mig paregut a com s'agrupa i separa es gra de sa palla, que rodolen i decanten diferents.
Més comú prop de sa superfície, però tal vegada també pogués succeir en aigua molt profunda. Es corrents forts, turbulències o erosió també poden arribar a gran profunditat.
Vegeu p. ex.:

Adaptat de: NOAA https://oceanservice.noaa.gov/facts/lar ... rfall.html
Cascada submarina de 3500 m d'alçada.


Adaptat de CC BY "Direct Evidence That Microplastics Are Transported to the Deep Sea by Turbidity Currents" Peng Chen, Ian A. Kane, Michael A. Clare, Euan L. Soutter, Furu Mienis, Roy A. Wogelius, and Edward Keavney. Environmental Science & Technology Article ASAP. DOI: 10.1021/acs.est.4c12007
Depòsits de microplàstics per allaus a gran profunditat.


Però es veu que hi hauria un pop tan llest que viatja colcant gratis de Cala Agulla a tot el món!
Vegeu es vídeo, clicant a https://youtu.be/WNGYQJg4gSQ
Sembla màgia!

Realment, es pops poden viatjar veloç colcant animals, com aquest tauró gros, vegeu:
https://youtu.be/3cYlBarkmDY

Plus extra
Filmet d'animació Oktapodi
clicant a https://youtu.be/uhQu4HqT7y8








Clicar a s' des cantó dret
per anar a sa plana anterior


Nota: Ses dades informàtiques dets arxius d'imatges corresponen a sa darrera edició/còpia. No coincideixen exactament amb s'original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge s'aprofita millor si llegint s'és comprensiu i generós. Reeditat aquí mateix, i a sobre del que hi començà com un esbós de guió, més difícil d'entendre que un telegrama. Teclejat amb dificultats ergonòmiques, en un mini teclat tàctil a pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant
S'indiquen els crèdits de text i imatges no propis.
El tex i imatges propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No copiar-ho, estotjar ni emailar sense permís únic i individual per escrit. Ni a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives i privatives. Mai a Facebook, Meta, Twitter, X, TikTok, Telegram, Signal, Instagram, WhatsApp...