Cura litoral nedant amb sac boia

[Tord blau]

FOTOTEXT REAL / MITE
♥

Nuda neda bella radiant!
Una musa jove de color i amorosa!



Nuda nedava a recer, on ses ones arriben lent, pets entrants de voreres i calonets...
Ràpida i activa, tornejant-se sensual!
Quina gràcia! Què polida!

Però de cop... M'assetja!

Es rellotge!
Enfonyà sa boca entre sa meua pell i es metall lluent des rellotge, i m'hi ponyia!

L'atreia es reflex d'ella mateixa, o es des Sol?
O sa meva olor, es gust o sa caloreta?
I em vaig començar a xapar de riure mentre intentava alenar nedant!
(Exemple d'interacció netejant nedant com a deport, esbarjo)



Nuda moooolt garrida!

Llueix vuit cintes decorant-hi es cos, i destaquen mooolt quan neda a ombra, perquè són bioluminescents, com ses papallums!

Moltes llumetes de coloraines iridescents!
S'encenen i apaguen a ritmes capritxosos!
I desplaçant-se a la seua, a trens fumejant espurnes,
radiant hipnosi, onades astoradores!




Ses cintes colorides de ses Nuda són fileres, clenxes o trinxes de pèls mòbils petitons i transparents, amb sa forma d'una pinta fina per pentinar-se. Son unes bandes fetes de cilis bioluminescents que l'empenyen àgil per la mar.
Mira tu!
Un animal tan gros, i s'empeny amb cilis!





Sa part metàl·lica des rellotge és com un radiador de sa meua calor. Potser això l'atreu? O ses fileres luminescents serien sensibles a sa calor o llum? Com un gran termòmetre o ull? O, ui, i si notés es tic-tac radioelèctric feble des circuit des rellotge? Uuuh... Quants dubtes i misteris!





Sa Nuda és una Beroe, un animal des phylum des ctenòfors.

De sa classe Nuda, ordre Beroida, i de qualcuna espècie des gènere Beroe.

Dit tot seguit, de més a menys troncal a s'arbre de sa vida, seria una Ctenophora Nuda Beroida Beroe sp, possiblement s'espècie forskalii.

  Pets amics, és na Nuda, o na Beroe, o no? Ben garrida, salada i guapa és!





Sa Nuda és una de moltes espècies de ctenòfors, que són uns animals que ens poden semblar grumers, però ben diferents!

Es ctenòfors són més complexos que es grumers. Tenen boca i anus per separat, com noltros i com es cucs o ses bavoses, i en canvi, es grumers només tenen una boca-anus, tot es menjar els va per allà mateix.

Hi ha moooltes espècies de ctenòfors! Uns tenen uns filaments llargs, com uns tentacles. Però es ctenòfors no ens poden picar amb dards urticants, tot i que ens freguin. Excepte qualque ctenòfor molt rar, com algun que integra ses parts urticants des grumers que menja, uau..

I evolutivament són ben interessants es ctenòfors, tenen un sistema nerviós ben especial, diferent a la resta d'éssers vius! Unes cèl·lules nervioses raríssimes!


Crèdits imatge: adaptat de XKCD https://xkcd.com/2941 (CC BY-NC)
Orgànuls d'una altra cèl·lula raríssima... (broma!)

A vegades alguns ctenòfors mostren un comportament i motricitat ric. Quan festegen fan com balls. I ses nudes beroes són es ctenòfors que em ballen més! I neden mooolt àgils!

I sí, que m'agrada de provar d'interactuar amb ses nudes molt actives, que em ronden com ballant. Però intent anar alerta, a no interrompre gaire es seus moments de cacera o festeig... Hi ball poc, excepcionalment... Amb sa bona sort de varis dies observant com arriben, exploren i cacen, s'alimenten i després juguen passen més gust.
Per mi que neden ballant per a una preparació per a es seu festeig. Em ronden amb vaivens ràpids, en una dansa a ritmes coordinats, com comunicant-se amb so llum...
Quan m'hi atrac a poc a poc ses nudes semblen atretes. Però em van provant, anant i tornant. Pentura es confonen amb sa caloreta des meu cos?



Aquests dies de final d'estiu també arribaven altres ctenòfors. Com ses típiques nous de mar, que són grosses i una mica diferents de ses Nuda Beroe. Coincidien on hi havia plàstics vells, residus flotant, detritus i fems orgànic que atreu larves i caramulls d'animalons des plàncton, peixets minúsculs...

Normalment ses espècies de ctenòfors d'aquí no són un mal, encara que mengin ses larves des futurs peixos que pescarem, s'ecosistema ho regula. Per exemple, altres animals o ses Nuda Beroe cacen a altres ctenòfors! Ses Beroes se'n deuen omplir bé sa panxa!



Però uns altres ctenòfors americans (Mnemiòpsis) són més invasors i aquí forans, al·lòctons, aliens... I probablement fa anys, uns bucs que estarien en aquells mars llunyans omplirien es depòsits de llast d'aigua de mar amb aquests ctenòfors invasors. I quan arribarien els descarregarien a la mar d'aquí!
Es ctenòfors aliens se'ns van començar a reproduir a gust! Es menjaven un caramull des plàncton, de larves de peixets, crustacis... Alteraven s'equilibri des medi i de sa pesca!
En poc temps ja no hi havia gaire peix a la mar ni es podé pescar en es mar Negre durant ets anys 80s. O similar en es Caspi devers es 1999. I afecta es mar des Nord i Bàltic des de devers es 2006...
Aleshores ets humans que ho estudien, per a intentar corregir-ho, van dur-hi i alliberar ses Nuda Beroe, per a què els cacessin en es mar Negre... I va funcionar!
Ses beroes van anar menjant molts de ctenòfors aliens invasors! I així ses larves de peixos sobrevivien més, i la mar tornà a ser un ecosistema més equilibrat per a sa vida o sa pesca.
Ses Nudes Beroe corregiren molta plaga! Van reequilibrar s'ecosistema marí!
Es peixos i sa pesca van tornar!


Crèdits imatge: "The civil and natural history of Jamaica" Pàg. 384. Browne, P.; Ehret, G. D. (1756) London. Holding Institution: Missouri Botanical Garden, Peter H. Raven Library (Public domain)
M'agrada aquesta descripció de na Beroe! Ve a dir que és una meravella! Ben garrida!
I uep! És de s'any 1756 !!! Degué ser una de ses primeres publicades impreses a lo gros? Fent broma... En es segle XVIII es naturalistes a Jamaica nedaven amb careta i 'patos'? Ja hi havia tant bater de plàstics com ara?

Pot ser per casualitat que ses llegendes antigues de mitologia sobre sa nimfa Beroe coincideixen amb sa natura? En qualque punt sembla que es relacionen ficció i natura amb sa Nuda Beroe... En com ella fereix ses nous de mar de ses profunditats, a uns éssers grossos, invasors i destructius... O en que pot servir per a salvar allò estimat i comú...

Mai se sap amb ses llegendes! Per mi que uns deien, diferent de com altres contaven, que, qui sap si pentura...

Na Beroe fou una musa i nimfa aquàtica, i de ses més garrides i de confiança, nobles i engrescants! Es diu que fins i tot dóna nom a sa ciutat fenícia de Beirut!
I que na Beroe era n'Amymone, una filla de n'Europa i en Danaus, o sigui una nimfa Danaide o danesa. O des rius i des Danubi?
O pentura seria una Danuna de tribus marineres de s'illa Dana? 🏝 D'una illa que faria com una muntanya enmig de la mar... Dita Pitusu pes rei babilònic Neriglissar, o Pithyussa pes grecs i romans...
Quin embolic! Tots són dubtes i incerteses amb ses llegendes de s'aigua!

Conten que Na Beroe (Amymone) fou obligada a casar-sé amb so príncep fill de n'Aigyptos, un governant d'Aràbia i rei d'Egipte Antic, d'unes dinasties mig deïficades.
Es príncep i futur marit resultà que nomia -oh, casualitat!?- com un éssser grossot i ben destructiu de ses profunditats, n'Enkelados! (Encèlad) Que és un gegant bigalot, que encara avui dia quan alena fa tremolar es fons de Sicília i es seus volcans!

Na Beroe (Amymone) obligada, es casà amb n'Enkelados (Encèlad) per a poder salvar allò comú i apreciat.
Però just després va fer el que li digué en secret son pare, en Danaus. A sa primera nit de casament, afalagà es nou marit:
Oh, mon bigalot, que n'ets de gros!
I en estar ell confiat i desprevingut, na Beroe se n'aprofità i el va ferir! 🗡
L'eliminà com a marit!
Però vaja, a na Beroe no va acabar d'anar-li com preveien...
Altres s'hi tornaren, i la van castigar a fer feines per s'aigua per a s'eternitat!


I tot això, deu ser veritat?
Com varien ses llegendes de boca en boca!? Bona part deu ser com es joc des missatges i telèfons encadenats:
🗣 Per aquí m'han dit (...), però per aquí desà jo he dit...
Ses llegendes orals van encadenant-se amb variacions, i es transmeten en petites rondalles de generació en generació!

En contaven coses per escrit, segons   https://www.theoi.com/Heroine/Amymone.html , que traduït vendria a dir:
Pseudo-Apollodorus, Bibliotheca 2. 16:
Ses quatre filles de Danaus i Europa, anomenades Automate, Amymone, Agaue i Skaia, van ser assignades en matrimoni as fills d'Aigyptos i d'Argyphia, en Bousiris, Enkelados, Lykos i Daiphron.
Ses Danaides van matar cadascuna a es seu marit sa nit des casament.⚰



Avui dia, pentura diríem que una Nuda Beroe té s'aspecte dets éssers populars fantàstics, bondadosos i entranyables des dibuixos de Barbapapà? O es juganers de sa peli Flubber? O ets éssers misteriosos de sa peli The Abyss, uuuuh..


Fotograma de sa peli The Abyss (1989) a baixa resolució per a propòsit didàctic altruista. Els drets i autoria segurament son de sa distribuïdora o dets estudis on s'ha produït.

S'observació i sa interacció amb sa Beroe em coincidí cuidant es medi com a deport, esbarjo. Mentrestant anava netejant fems de la mar trescant, grimpant i nedant estotjant o penjant es fems a sacs boia.
Sa Nuda anava fent espirals i serpentejant per ses voreres, on es fems vell havia arribat flotant, amb qualque grumer ou fregit, altres grumers més típics i moltes nous de mar.
Em voltà per sullà fins jo acabar de nedar i recollir fems i plàstics surant.
Aquí unes de ses fotos 'porques' de qualque muntet de femsukí properes a aquests dies.






.




Sobre aquest deport de femsukinar,
pentura es podria dir amb
humor un piu irreverent
que...
Es darrers esdeveniments ⚜ 
suggereixen que...
Surt a compte

CAÇAR PLÀSTICS,
NO ELEFANTS!




Entretenir-se i jugar pes medi és estimulant!
Pot servir pes confina'fent i desconfina'fent
de ses pandèmies ☣



Quan se surt a moure's i distreure's,

⛱

si es juga un poc cuidant o netejant es medi, 🏙
Toooot es veu millor!
🕊
🏞🌦





Beroe forskalii Imatge reduida i retallada de s'original, de Stergios Vasilis https://www.inaturalist.org/observations/45011202 (CC BY-NC-ND)




Nota: Ses dades dets arxius de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició/còpia. No coincideixen exactament amb sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge o tema s'aprofita millor si llegint s'és comprensiu i generós. Reeditat aquí mateix a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama. Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, o mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant
Els crèdits de text i imatges d'aquest missatge que no són propis s'indiquen al seu peu.
Les imatges i text propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No es permet copiar-les, estotjar-les, emailar-les, ni en privat, sense permís únic i individual per escrit. Mai a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives privatives. Especialment, mai a Facebook, Meta, Twitter, X, tiktok, Telegram, Signal, Instagram, WhatsApp...

[Tord blau]

Ànims per a sa neteja litoral amb so GOB
♥


Imatge retall d'AEMET http://www.aemet.es/es/eltiempo/observa ... v?opc2=mar
Temperatura de la mar es darrers set dies. Indica mar a 28°C a devers es sud d'UK. Mooolt alta...
Supòs que hi hagué qualque error de lectura o tractament de dades.
És lluny, però per si de cas ho he cercat millor a altres webs. On apareix a 16-18°C, sa normal per aquesta època.
A vegades s'ha de mirar més d'una font.
(Serveix d'exemple per a recordar valorar sa meteorologia abans de nedar)

Sa temperarura a la mar voltant Mallorca és aprop de 25°C. Que és una temperatura una mica alta, com de piscina de natació amb aigua climatitzada!
I avui dissabte es GOB coopera amb s'equip educatiu des Parc Natural de Llevant en una activitat per a experimentar es voluntariat de neteja litoral, devers s'Arenalet d'Albarca.
Amb aquesta aigua encara calenteta, bona per nedar i Sol...
Pentura no fa massa ones, i qualcú s'anima a fer un capfico i netejar nedant?


Enviï destijos de bones neteges pes litoral!
❤



Mentrestant per allà devora...
Més cap a es sud, a Cala Moltó, avui dissabte també n'he recollit, jugant durant una hora d'exercici, en intervals.

Aquest fems de sa mascareta, va ser des primers que vaig fitar. Però entre tants fems desordenats dispersos i venir sa foscor en es final no l'he recollit, ha quedat talment sullà!
Sa majoria de captures han sigut petites, recollides nedant, sumant uns cinquanta minuts a dins sacs boia. Normalment ned més temps, però ses ones ràpides de fons removien ses fulles d'algues. I cap es final des dia la mar era cada pic més moguda, tèrbola. I quan és tèrbol i ombrívol torna massa fosc, incert...
Hi havia bastants grumers acumulats en ets entrants, però ferien poc perquè eren prou desfets, o almanco sense es filaments llargs, i així són fàcils d'esquivar... Ehem, si s'hi veu bé!
Ah, i a darrera hora arribaven flotant moltes branques grosses d'herba saupera arrancada, una alga ramificada de color marró amb unes bolletes que suren molt.



Foto de bretolada vista a Cala Moltó.
Qualcunes pintades poden ser més dany de paisatge singular, o a patrimoni natural, cultural o danys moral, de falta de respecte, d'exhibició contra norma, desafiament... O impliquen una simbologia teritorial, tribal, d'apropiació simbòlica d'espais, de foment de costums de domini poc constructiu, de poc respecte per es lloc visitats... I més bé poc d'expressió artística o protesta justificable...
Aquesta pintada aquí és un mal localitzatbper a sa vida incrustada a sa roca, o a davall.
El que ja fa dècades o segles que acumula i dispersa molta pintura tòxica a la mar normalment són ses escates de sa pintura d'embarcacions. Hi ha bastanta més contaminació i afectacions per això del que aparentment es veu, més del que es sol pensar. I continua creixent en quantitat i en ritme, tot i que milloren qualcunes pintures i productes, però no totes...



Veure fems descontrolat fomenta actituds de deixadesa!
ON ES PERCEP FEMS DESCONTROLAT,
S'HI TIRA MÉS FEMS.
Treure i agrupar tota casta de fems descontrolat de la mar ajuda a què no n'hi tirin més.
Si es veu fems atès, es lloc és més respectat, no es tira tant, s'ajuda recollint i cuidant més.



Qualcuns des fems més grossos els he recollit a sa zona de platja, on arribaren dies abans amb ses ones més grosses, i no els vaig poder recollir aleshores.
Entre es fems grossos hi havia restes de vàries estructures petites flotants, uns capcers de pescar llampuga, que estaven destirotats entre ses pedres banyades per la mar, a terra. Els he pujat més a recer d'ones i han quedat sullà. He pensat que tal vegada es pescadors els vulguin, que pentura recolirien i recomposarien aquests capcers.
La resta de fems ho he pogut dur a ses papereres de reciclar.
Tot d'un cop!


Acabada sa diada deportiva, sa cala ha quedat més sanota, polida i segura per a nedar-hi de nou!
🏖
Tot es veu millor!


I un temps enrera, just a suquinetes...
Afegesc unes infos i fotos més sobre aquest lloc. Sobre ses restes descontrolades d'accidents d'embarcacions, que creen molt de fems difícil de resoldre i que impacta a sa vida marina i es lleure a voreres i caletes.
Són llocs desitjats com a paisatge i oci, on ses embarcacions hi fondegen a ses nitsI hi ha nits que se n'apleguen bastantes. I alguna hi sol abocar aigües brutes, grises o negres, inclús amb vent cap a terra, o les buida just abans d'apropar-se o amarrar en es port.
N'hi ha que inclús hi fondegen quan s'apropa mala mar. Tot i haver-hi lloc a port, o a altres parts ben properes més segures.
A vegades s'hi fondeja de vespre sense veure bé es fons, ni atenir-se massa as controls d'ancoratge sobre posidònia. O es situen i naveguen a menys de 200 metres de zona de bany, o també dins de parts zonificades, balissades, exclusives per a bany. Sobretot amb embarcacions petites o auxiliars. És complicat quan s'apropen sense llum entre altres banyistes i de vespre, pentura abans o després d'anar a sopar a terra. O per a embarcar des d'una zona de platja, no de moll.
A sa vorera poc fonda i estreta, si ses ones hi entren prou, s'àncora falla, garreja, es desplaça pes fons sense enganxar bé. Similar a com fan ses urpes d'un moix que rapinyen i se desllissen. Sobretot si hi ha poca longitud de cadena disponible, o poca estesa a sobre de s'arena. I falla més a sobre de roca i posidònia, i ho espenyen, afectant s'entorn natural que costà de mantenir, i per a mooolts anys...
Aquí és més de risc quan falla s'àncora, s'ancoratge, o es fondeig de s'embarcació. I més si és de nit. Alshores sa nau pot estar mal vigilada, o sense tants recursos humans o algú que la governi, i amb experiència. Ni que conegui es fons, ni vegi bé ses roques, corrents...
O per mi que alguns patrons contractats a pics fondegen i abandonen sa nau, per a deixar dormir-hi totsols a qui ha llogat s'embarció, i l'endemà dematí hi tornen per a navegar de nou.
S'embarcació es mou diferent tan aprop des fons i de sa vorera -alguna fondeja a menys de 50 metres de sa rompent, que eleva i baixa tot en un vaivé... Una avaria, dubte o error o una lentitud per maniobrar afecta més, sense poder tornar enrera.
S'embarcació pot encallar es timó, i amb bona sort vara a s'arena. Si no, acaba per encallar del tot, embarrancar. En es final, quan passi un altre mal dia d'ones a damunt de sa vorera pateix vaivé i xocs repetits, i a la llarga s'avaria, es romp, forada, esmicola...


Aquí una foto des típic residu encaixonat de plàstics i metall d'una embarcació capolada que va embarrancar a un calonet aprop de Cala Agulla. Està situat uns tres metres de fondària, on ho van dur ses ones, a sa zona de bany de sa cala.

Ses embarcacions grosses que se rompen contaminen mooolt! I netejar es seus fems és complicat. A ses voreres de roca poc fondes se capolen en milers de trossos, que queden a uns pams, o a un o dos metres de fondària. Es raconets de roca i escletxes amaguen o incrusten i enterren es fems a s'arena.
Devora ses rompents i ses voreres poc fondes ses espumes i ones dificulten veure i recollir es fems enterrats o incrustats. Sovint no els recull gairebé ningú, ningú, durant anys...
Com més temps passa, se van capolant més, i discretament, dispersant, contaminant dia a dia. Inclús destorben fisicament a sa vida marina, sa seguretat o es paisatge durant anys.
A ses entrades anteriors d'aquest tema des fòrum n'he comentat un grapat d'exemples així que he trobat i on hi he netejat fems seus durant anys, i encara hi queden restes complicades.


Foto d'uns dies abans, dia 4 d'octubre va venir mala mar i alerta meteorològica taronja amb ones cada pic més grosses cap a dins Cala Moltó. Es dematí una embarcació que no apareix a sa foto ja va partir. Per mi ja li havia fallat s'ancoratge, s'àncora li garrejava, se desplaçava pes fons.
I es migdia, aquesta altra embarcaciò de sa foto encara resistia, ancorada en 'pota de gall', a popa i per duplicat a proa, curt i fort, a roca mare o grossa.
.

Foto des dematí des 23 d'agost, devora Cala Moltó, a s'altre costat de s'Agulló, a Cala Agulla.
Supòs que era un varament que se complicà, un veler encallat i embarrancat a s'arena, un accident que va de menester ajuda. I que li fallaria s'àncora, li garretjaria de nit.
S'embarcació va ser atesa i remolcada amb èxit per Salvament Marítim. I per mi que hi havia molts altres serveis i agents, que van dedicar-hi atencions. Però no sabria dir bé qui o quants. I observaven si calia ajudar diferent o si hagué vessaments o contaminació per s'accident.
Em sembla que no hi hagué ferits greus, i que també hauria hagut bona sort amb sos residus contaminants.







Nota: Ses dades informàtiques dets arxius de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició o còpia. Potser no coincideixen exactament amb sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge o tema s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.
Els crèdits de text i imatges d'aquests missatges que no són propis s'indiquen al seu peu.
Les imatges i text propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No es permet copiar-les, estotjar-les, emailar-les, ni en privat, sense permís únic i individual per escrit. Mai a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives privatives. Especialment, mai a Facebook, Meta, Twitter, X, tiktok, Telegram, Signal, Instagram, Whatsapp...

[Tord blau]

.



ON i QUAN
s'acumula plàstic, torna petit, dispers i dens?
I s'enfonsa a la mar...

.





P. ex. una recerca llarga de mostres a la mar Mediterrània diu:

"(...) La fragmentació en partícules més petites és un altre procés important, resultant de la degradació dels plàstics que s’activa principalment per la radiació ultraviolada (UV) de la llum solar, regulada també per la disponibilitat d’oxigen, la temperatura i l’abrasió mecànica (...). Aquest mecanisme és més eficient per als plàstics que es troben a les platges, ja que es retarda significativament a l’aigua de mar, a causa de les temperatures ambientals més baixes i de la reducció de la radiació d’oxigen i UV que és inhibida encara més per la contaminació biològica (...). Altres tipus de processos de degradació, com la hidròlisi i la biodegradació, es consideren molt més lents en comparació amb l’oxidació induïda per la llum, almenys per a polímers que es troben habitualment (per exemple, polietilè) en el medi marí (Andrady, 2011; Booth et al. , 2018). Tot i que la fragmentació dels plàstics probablement actua en escales de temps relativament llargues (anys, Song et al., 2017), proporciona un vincle entre plàstics de diferents mides i, per tant, s’hauria de considerar en futurs esforços de modelització. (...)"

(Gràfics i text adjunt traduït automàtic, de Tsiaras K, Hatzonikolakis Y, Kalaroni S, Pollani A and Triantafyllou G (2021) Modeling the Pathways and Accumulation Patterns of Micro- and Macro-Plastics in the Mediterranean. Front. Mar. Sci. 8:743117. doi: 10.3389/fmars.2021.743117 https://doi.org/10.3389/fmars.2021.743117 )



I segons sembla, de sa mateixa font...

és a ses voreres és on s'acumulen i s'erosionen més plàstics, abans de tornar petits, dispersar-se o enfonsar-se:

"(...)From this load, ∼84% ends-up on the beach and the remaining ∼16% ends-up on the seafloor and water column, on an annual basis. Kaandorp et al. (2020) estimated a more balanced loss from beaching (49–63%) and sinking (37–51%)(...)"

Supòs que Balears és a sa zona que a sa recerca nomen com sa nord-occidental de sa Mediterrània. Amb més plàncton, però no gaire, comparat amb s'oceà. El que densifica abans que a sa zona est as fems surant, que inicialment flota. I sa proporció de plàstic as litoral no seria tan grossa, però així mateix estaria a sa franja baixa des 49%.

Aquesta recerca i divulgació també mostra altres simulacions, models, i gràfics. I situa sa probabilitat des residus flotant a mapes de la mar Mediterrània. Preveuen on i quan interactua sa vida a sobre, es plastiferi. I segons ses estacions meteorològiques, ses zones de rius, ciutats, per corrents...

A ses voreres hi cauen o hi retornen molts des plàstics, s'hi espenyen més, i costen massa de recollir. Vegeu que a vegades es parla de 80% des plastic marí!



Vegeu una divulgació més, que coincideix amb que es fems surant s'allunya poc de sa costa, i retorna:
Global simulations of marine plastic transport show plastic trapping in coastal zones. Victor Onink, Cleo E Jongedijk , Matthew J Hoffman , Erik van Sebille  and Charlotte Laufkötter. Published 2 June 2021 by IOP Publishing Ltd. Environmental Research Letters, Volume 16, Number 6.


I una altra més:


Crèdits imatge: Cózar, A., Arias, M., Suaria, G. et al. Proof of concept for a new sensor to monitor marine litter from space. Nat Commun 15, 4637 (2024). (CC BY) https://doi.org/10.1038/s41467-024-48674-7
Mapa de seguiment de ses deixalles agrupades surant detectades per satèl·lit. Sobretot hi arriben per escorrentia, quan plou. Sembla que ses deixallles que amb un vent, corrent o riu sortint s'allunyen unes milles de sa costa després la segueixen prou aprop i agrupades, i en es final tornen a terra.



Quines curiositats! I animen a anar pes litoral nedant, grimpant o trescant capturant plàstics. Almanco es majors d'un centímetre, abans què s'erosionin i tornin petits.
Si s'erosionen fins ser d'una mida petita, d'un centímetre, s'accelera es procés, ja van més pes fons, costen de recollir, i van mar endins (vegeu-ho a ses gràfiques abans)

Es fems plàstic a ses voreres es pot capturar aprofitant finestres d'oportunitats d'ones, quan està acumulat a terra o en ets entrants, cales i platges.
Per trobar on s'acumula a sa costa també serveix estar atent localment a ses ones de vent mantingudes uns dies cap a terra. Això pot variar segons a quin costat de terra siguem. Per exemple, varia molt en pocs quilòmetres a ses costes entre es caps, com ara es quatre 'cantons' de Mallorca d'Andratx-Pollença-Capdepera-Ses Salines. O a cada badia o cala segons com s'orienta a es vents, sa llargada de ses puntes que la protegeixen... Poc a poc es pot intuir, descobrir, aprendre i explicar.


Fems típic d'estiu a llevant de Mallorca, a Capdepera, a sa vessant de Cala Rajada, a sa Platja de Son Moll. Arribat amb vents mantinguts provinents des sud-est

Vegeu que Mallorca en es mapes més o menys té forma de rombe amb entrants.
I per exemple, sa zona de llevant nord-est, està relativament protegida per sa resta de s'illa respecte des fems que prové des sud. I a més a llevant encara arriba un corrent o fluxe superficial que ve per es nord-oest de s'illa, i prové de sa península.
En canvi, sa zona sud de s'illa supòs que recull més proporció de fems des de ses voreres enormes d'Àfrica, on a més hi ha molt de fems surant. Almenys quan ve de forma continuada vent des sud...
En s'estiu per mi que es forma més anticicló girant en es sud de ses Balears, minvant sa proporció de vent de nord. I que a llevant arriben o predominen ses de tandes de vent des sud i sud-est, i ve es desplaçament des fems surant movent així i de lluny.
En s'estiu aparentment veig arribar més fems vell amb etiquetes de símbols en àrab+francès, amb vida adherida i vella. Diria que prové d'alta mar, i d'estar molts mesos surant, per ventura abocat des d'embarcacions, bucs...
Coincideix que es veuen arribar en s'estiu, quan sa majoria de gent es banya més a la mar, i ho veu més.
Això podira fer semblar que més fems prové d'Àfrica o de bucs i embarcacions d'allà... Supòs que sobretot ho podria semblar en s'estiu, o en es sud de Mallorca. I des fems que es trien de forma natural voluminosos, que es veuen de lluny, floten més o densifiquen tard, que són durs o perduren, antics, que es van acumulant aquí...



A ses rompents es procés de capolar un plàstic pot ser ben complicat, a més de ràpid, en cicles ràpids, d'erosió repetida. S'acumulen es residus i fan vaivé, xoquen, són remoguts des fons, formen espumes i esquitxos... Es mesquen amb s'aigua més calenta, oxigenada i assolellada, que els romp més.
I també aquí as litoral i ses rompents s'ompl més d'algues, d'escumes i detrits, que atreuen vida que n'accelera s'erosió, sa dispersió i els torna densos.
Es plàstics densos petits a tocar de terra, en remull poden flotar a sobre escumes, o ser remoguts, tenen dinàmiques diferents quan xoquen entre ones i altres restes.

Ets esquitxos de fems que retornen a terra i a s'atmosfera són com aerosols, i també van a pluvials. Succeix similar amb sa pols des desgast de milions de pneumàtics des carrers.

Sa vorera marina ha acumulat i ocultat durant dècades sa majoria des plàstic marí, principalment d'orígen local.
Netejar es racons on s'acumula és aprofitar una bona oportunitat.
Encara que aturem es consum haurem de netejar es plàstic durant moltes dècades per a poder evitar impactes i afectacions.
Com més prest es recull, més viable i fàcil és.



Ànims cercant com 'caçar' es fems, cuidar ses voreres!
Pot ser un esplai educatiu, per a canvis culturals i d'actituds, i una pràctica deportiva cooperativa diferenta.
Una activitat i exercici físic saludable o un joc.
Són una ajuda per un mateix, pes demés i pes medi que ens ajuda!



Nota: Ses dades informàtiques dets arxius de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició o còpia. Potser no coincideixen exactament amb sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge o tema s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.
Els crèdits de text i imatges d'aquests missatges que no són propis s'indiquen al seu peu.
Les imatges i text propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No es permet copiar-les, estotjar-les, emailar-les, ni en privat, sense permís únic i individual per escrit. Mai a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives privatives. Especialment, mai a Facebook, Meta, Twitter, X, tiktok, Telegram, Signal, Instagram, Whatsapp...

[Tord blau]

Curiositats per davall dets acantilats


Davall acantilats hi havia aquestes restes, entre botelles de cerveses rompudes. En es principi vaig pensar que eren d'un corb marí jove... O seria d'un virot balear, virot petit, Puffinus mauretanicus? S'aucell europeu que és en major risc crític de desaparèixer?

A ses fotos de troballes solen posar-s'hi monedes per extrapolar sa mida.
De patecos, quan ens mostraven fotos de restes on sortien monedes, crèiem que havíem atinat un tresor! Ben cert!
I sí, segons com es miri, si es planteja tot de manera poètica, sí que són com fotos de cercar un tresor! Ben natural!



Aquí ses fletxes mostren com sol arribar fems flotant amb ses ones i s'acumula suquí. Si no s'incrusta entre roques se sol rompre ràpid amb ses ones.
Sa cala està protegida dets altres vents per acantilats i està orientada com un embut a es vents predominants que entren fems. Es fems no surt d'aquí fins a ser mooolt romput. Si torna com polsim es mescla i puja damunt d'escumes, o vola mooolt!
Aquí es fems es capola més prest fregant-se tot juntet, xocant amb sa vorera, i fent una sopa relativament calenta i oxigenada poc fonda.
Es fems que sura va entre detrits i sa vida s'hi incrusta, i aquests encara el desfan més, o es peixets que el tasten.
En es principi ses algues que el cobreixen el fan surar més, però després agafen densitat.
Sa fragmentació es frena una mica per ser una zona molt a ombra, o si és freda s'aigua, i si aquesta aigua és tèrbola o verdosa i atura sa llum. Sa llum des Sol i es seus calors, IR i UV, no arriben tant, degraden més lent es fems.
I sa fragmentació és encara més complexa, perquè hi cau aigua dolça des de pluvials i escorrenties, bruta d'enterra i des residus de productes de neteja oxidants, i a pics d'olis o dissolvents...
I d'adalt també cauen altres fems esmicolats per ses pluvials, o de qui passeja i perd objectes. O hi ha qui hi tira de tot, de tot... Bosses, llaunes, botelles, mànigues de jardí, cordes, mobles, ferros... Fins i tot hi ha rodes que semblen com de bicicleta o moto, cables, tubs o maquinari elèctrics. I molts altres objectes complicats de treure i de desempotrar d'entre ses roques.
Tot això hi cau, a més a més de ses restes que arriben des de la mar, com per exemple estris de pesca, o ses estructures, mobles i matalassos des naufragis.
Milers des seus trossos en ser petits no es solen recollir suquí davall acantilats i ets entrants poc fondos de roques. Són llocs estrets per nedar, i on a pics s'accés és difícil a peu o en barca, sobretot quan hi ha ones.


Es plàstics desfets tornen com pols, i s'aferren a sa vorera seca entre ets esquitxos i es racons des cocons. Quan s'eixuguen fan com una crosta, i amb sos detrits es crea un substracte diferent. Es mescla tot junt esmicolat amb sos additius des plàstics, una micona d'arena, sal, i es trossos d'algues.
Es fems antròpic com a terreny i substracte pot complicar sa vida i menjar a ses algues petites que hi viuen, es crancs, gambetes, caracoles, copinyes, ortigues, esponges...

A més un lloc ple de fems i deixalles no és gaire guapo com a paisatge, distreu, és incert, un estímul poc natural a es que sa vida silvestre es va adaptant a ritmes diferents...




Foto: Munt típic de jugar a Femsukí grimpant i nedant, just abans de destriar-hó. Aquest tipus de fems era descontrolat davall de camins i acantilats litorals. S'acumula i es fragmenta en ets entrants i cales.
Molt d'aquest litoral és inaccessible a peu, i sembla terra de ningú. Amb ses estretors i ses ones aquest lloc sovint és complicat per a visitar-hó en barca o fent un bany, i va millor recollir-hó nedant amb sacs flotants.
És una mica a la vista, aprop de platges i vies de turisme massiu, on esporàdicament passen accidents o errors, nàutica recreativa, pesca, ports i obres, qualque festa de focs, llums, covets, petards... O aprop hi ha abocadors i papereres que puntualment poden tenir fems que vola per defora. I per damunt també hi ha zones de pas típiques, i poden ser llocs discrets entre festes clandestines i 'botellons' de nit.


Hi ha turisme i oci d'evasió que cerca llocs discrets, poc control i catarsi, i que a pics juga brut... Aquí ses bretolades esporàdiques poden sentir-se poc vigilades, impunes, i ser més freqüents. Sols se n'entem qui les reb!

Per a una au fer nit en aquests acantilats li deu semblar estrany...
Hi plou fems de la mar cap a munt i des cel cap avall, ☄ com en un bombardeig de residus.
Fent-ne humor i ficció... Es centres de recuperació de fauna silvestre, quan curen i alliberen aus amb anells, també els hi donarien un mapa i una clau per entrar a un búnker, o almanco un casc?
⛑

Com en Calimero, es pollet fantàstic famós que duu un capell de closca d'ou!



Entre tant de fems una mica d'humor va bé:
Amb so deport (esbarjo) de netejar també es troba salut, expressió, art, humor, evasió i distreure's... Intentar estar atent a s'entorn de fons, en es detall, ajuda. Ses bones arts que hi ha darrera des deport aixequen s'ànim alliberant graaaans 'penotes'!

És bo mantenir un piu d'humor en observar detalls a sa natura, en es fems que es pesca, en cuidar es medi. S'humor anima a relativitzar i a enquadrar aquests arts i jocs dins sa cultura deportiva, s'esbarjo.
Amb s'oci i es lleure no cal ser sempre passiu culturalment. Resignar-sé just amb el que s'ens ofereix habitualment o per mantenir jerarquies i aparences és poc creatiu, poc lúdic. I es pot intentar tastar viure un lleure diferent, menys consumista des medi. I ajudant sense vergonya, amb molta dignitat tot i ser informal, tot i ses aparences còmiques! Disfrutar-hó és un canvi personal, però pot ser comú. Una societat ociosa avança per adaptar-se, quan és evident que cal maniobrar molt i fi. I així també després s'acostuma millor, fins i tot sa cultura, ses creences o sa tradició.







I dimarts 26 he reendreçat es tubs complicats per a que els vegin millor i els recullin.
I hi he nedat i recollit més Femsukí cercant en es fons devora, amb una mitja hora nedant, o quaranta minuts entrant i sortint.
Aquí hi he netejat grimpant i nedant dotzenes de vegades en un any, i antigament molt més.
Es vidres romputs apareixen sovint. És fems delicat de dur, que talla molt, que incomoda una mica. Potser incomoda i enreda bastant més que trobar coses com roba íntima o molt altre fems.



Aquests fems típics suquí, i entrants de sa zona, i qualcuns fems delicats es van acumulant entre pedres des fons.
Es vides espenyats tallen! Amb guants i tot espanten! Si són de botelles mig buides a vegades arriben i es rompen on es fa peu, i podrien ferir greu.

Per mi ses botelles s'acumulen de festes nocturnes amb alcohol pes racons foscs discrets. I en tiren de licors, cava, cervesa, o llaunes i més castes de fems i embolics... Sol ser mala senyal i anar afegit a moolts més fems, bosses plenes de restes de menjar i envoltoris... I amb alcohol i informalitat, si hi ha descontrol i és un lloc amagat, s'incivisme, ses bretolades o es vandalisme no són rars, coincideixen.




Un altre efecte nocturn és fems que sol provenir de banys de festa improvisats. Són banys típics davall sa lluna o en acabar, a sa sortida des sol. Es solen fer per viure una experiència vital plaentera i sensual en roba interior, o no. 

Sa roba íntima té elàstics diferents a un banyador, i en ser banyada cau o es perd entre es frenesís... I més d'una calça es treu mentre es neda, s'exhibeix com una fona i es llança volant com un joc divertit. Però torna una mica com un ritual o una moda juvenil, o mes granada, perquè també en trob de grossa... A vegades són un esplet com de comiat de soltera i roba íntima tan grossa com sa meva camiseta, o tot de togues i pijames! Apareix llenceria fina i gruixada, de tota mena i mida... Un dia nedant en vaig recollir més de trenta! Després ja passa que de cop ja no, durant molts temps sols un grapat...
Si no es recull sa roba de la mar hi ha dies en què sa corrent n'acumula mooolta pes racons. Aleshores amb poques captures sa bossa costa de moure i s'ompl, i cal aturar de nedar i sortir de s'aigua a buidar de fems des sacs boia cada dos per tres.
Quan passa repetit sol quedar sense recollir, i es fons d'arena i fulles de posidònia i algues sembla un tapís de teles desfetes i fils, com de llenceria d'encaix rompent-se. Així en es fons es conjunt natural torna  molt fosc... verd!?
I en recollir fems es practica prou exercici, però si és en un sol punt cal dossificar-hó segons sa protecció pes fred. Després d'una hora o dues nedant a un lloc ja no tat per segons quin punts foscs espesos nous! Me n'afluix! Pas de llarg una estona, per no aturar tant de nedar i entrant i sortint per a buidar sacs, i refredar-me massa.

Potser quan es fan banys improvisats nocturns a llocs discrets és millor nedar sense roba interior, jo ho preferiria. Tal com es fa sovint a platges apartades ben aprop, on neden molt de nit, i que embruten molt menys.
Per davall acantilats són més esporàdiques ses captures de pots de pintura, tarjetes de pagament, ulleres, o restes des típics ancoratges directes romputs, es peus de boies romputs i d'estris perduts que fan pesca fantasma, es morts de fondeig casolans espenyats, o ses àncores perdudes velles, tot ben destirotat.



Fent-ne ficció i humor, com de pirates i tresors moderns... 
Si nedant es troben targetes de plàstic de bancs és enredós, mai se sap si són valuoses o no.
Pentura millor si es perden targes de plàstic de codi QR de criptomonedes...
Cercar una tarja de plastic valuosa amb un QR de criptomonedes seria mooolt motivant! Molta gent de cop recordaria com nedar cercant plàstics!
        
La mar seria plena de nedadors netejant cercant una tarja de plàstic valuosa! Tant estiu i hivern, com de dia i de nit!
De cop s'entendria, semblaria lògic, valdria la pena deixar la mar aclarit d'altres fems antròpics que distreuen i que dificulten atinar un plàstic de criptomonedes!
No caldrien més motius per a netejar si es premi és una tarja de plàstic amb criptomonedes! I quedaria clar que un dibuixet ens val més que netejar i cuidar es litoral just pes paisatge o per salvar qualque vida irrepetible. Ai, oh, ui... Atenció Campaneta! ​ Som com pirates per a ets infants de tots es temps i 'Nunca Máis'...
Sa civilització humana amb tant poder i responsabilitats, quin valor social i cultural dóna a cuidar es litoral?
Es valor de sa natura i es seus paisatges, aquesta font de tants souvenirs i de records, benestars i estímuls rics, meravellosos, preciosos...
Es medi ens ha aportat uns estímuls naturals que inclús ara curen es mals des confinaments i es desequilibris de sa pandèmia...
Com es valora sa natura i es medi litoral? Quant val? Quant et costa a tu cuidar-la?
És més fàcil i menys costós ser responsable i cuidar! I sense vergonya i embolics és un gust cuidar es litoral grimpant i nedant, jugant divertit, responsable, però alliberat i sense enganys, com en Peter Pan!? A en Peter des conte li costà recordar el que es lleure significa...


Com en aquesta tira còmica de Gary Larson a thefarside.com
https://assets.amuniversal.com/26ca5070 ... 5056a9545d
En Peter, treballant a un cubicle d'oficina, va trobar que els seus pensaments sovint tornaven a la seva vida as país de Mai Més.




Per a recordar i connectar amb s'entorn a pics convé practicar situacions bàsiques, reaprendre sense tants condicionants culturals complexos.
Un joc senzill, de llibertat, com infants és un bé que s'olvida amb s'edat i sa civilització, sotmesos a tants biaixos i allunyats entre una mar de diferències, rols i jerarquies, dependències immerses en coneixements i classificacions simbòliques, codis...
Es joc instintiu i natural és cultura, art i expressions.



Per animar-sé i inspirar-sé, aquí dos audiovisuals d'Elisapie, una cantant inuit:

Wolves Don't Live by the Rules 
https://youtu.be/9fLtMcVPDVM

i un plus més femení, Arnaq
https://youtu.be/Nz-iVxjOxGE




Practicar entre animals de companyia o silvestres a qui no destorbem pot ajudar. Per a reaprendre tornar a començar, vivenciant ses interaccions i emocions vitals senzilles, belles i naturals. Esperar es seus tempos, recrear complicitats i observar.
Una situació o una pràctica com un joc o dansa, totsols o amb animals afins, amb un fi en si mateix, inspirar-se en s'ara i aquí...

Per ventura per això inclús serveix observar i entonar na
Mar Grimalt:
amb so bell tema, Cossos
clicant a https://youtu.be/IqHnjLxyVfs
A veure com va, si
'es temps balla entre cossos desconeguts!






Cartell recollit nedant amb sacs boia. Uns 100 minuts tira-tira en intervals amb canvi d'intensitat, amb poca pausa i breu, per a minvar es fred. 17nov2021, Cala Gat.







Nota: Ses dades informàtiques dets arxius d'imatges corresponen a sa darrera edició/còpia. No coincideixen exactament amb s'original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge s'aprofita millor si llegint s'és comprensiu i generós. Reeditat aquí mateix, i a sobre del que hi començà com un esbós de guió, més difícil d'entendre que un telegrama. Teclejat amb dificultats ergonòmiques, en un mini teclat tàctil a pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant
S'indiquen els crèdits de text i imatges no propis.
El tex i imatges propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No copiar-ho, estotjar ni emailar sense permís únic i individual per escrit. Ni a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives i privatives. Mai a Facebook, Meta, Twitter, X, TikTok, Telegram, Signal, Instagram, WhatsApp...

[Tord blau]

'Moneder de sirena', un ou gros de raja guapa ♥ per identificar.
Fotos amb monedes i fems per a extrapolar mides.




Entre fems davall d'unes papereres massa plenes de sa platja de Cala Agulla hi havia una càpsula d'ou de cos pla i ample, típic de rajada.
Però era un ou ben gros! Per si podria ser d'interès, i identificar-ho millor, no l'he tornat a ses escombraries o es medi i he demanat ajuda, avisat i consultat a diferents entitats.


És un ou ben opac a contrallum. I de superfície de textura poc brillant, fa un reflex semblant a cuir d'ant negre. No apreciava gaires estries longitudinals.
Deshidratat feia uns 11-12 cm de llarg, segons si es suma o no sa seva vora similar a un davantal. I uns 8-10 cm d'ample, segons si es suma o no sa seua vora similar a una quilla. Sembla ben alt, de ventre ample, però en general deformat i minvat per sa ressecor.
Tot això mesurat sense comptar es braços o ses banyes amb què s'enganxa a es substracte. No he atinat cap circell ni fibres laterals d'enganx.
Amb ses banyes resseques i deformades costa saber com eren, cap a on apuntaven...

Aquest ou seria d'una rajada mosaic (Raja undulata) ben grossa? Em costa de saber sense diferenciar bé ses banyes o cap a on apuntaven...
O seria de rajada rosa (Raja brachyura) per sa mida, tot i que s'ou té poca falda anterior?
O seria un ou rar, d'una rajada blanca (Rostroraja alba) adulta, però petita? (Nota actualització: més endavant, em comentaren que ets ous seus mediterranis són més menuts que es referents que solen ser atlàntics)

Segurament hi ha altres proporcions i detalls amb sos que s'identificaria més bé quin animal deu ser, i jo no en sé tant, cal cert ull i criteri...

Per ventura seria com aquest cas de 14 cm de s'enllaç:
https://corsica-requins-de-mediterranee ... vaille-n2/


Decidesc recollir-hó, documentar-hó millor, i anar informant i consultant a entitats, per si pot ser d'interès. I el rehidrat en fred per a ajudar a solventar dubtes.

.

Foto: Femsukí variat recollit en uns 15 minuts suara mitjans de novembre, en es costat d'altre antic gros, un capcer de pescar llampuga arrecerat a principi d'octubre que mostrava a una entrada d'abans.

Aquest dies si es tata per ses cales orientades a es nord, després des temporals de tramuntana, es troben molts fems! 
Arribà molt de fems flotant de la mar. Hi ha hagut bastants dies de moltes ones de nord i nord-est. I entre tandes d'ones sa gent ha anat pujant fems que sumen centenars de litres d'objectes a recer, lluny de ses ones o aprop papereres ja plenes o caigudes pes vent fort. Hi havia inclús qualque bicicleta a sa platja, desenes de barrals o bidons i recipients romputs, milers de plàstics, cordes, residus flotant...
És un lloc perfecte pes joc de cercar fems i cuidar es litoral!
Es pot fer molt exercici i ajudar molt! 



Per ajudar a apreciar alguns detalls i saber s'espècie l'he posat en aigua freda un poc salada. En submergir-hó m'ha semblat atinar qualque detall sobre s'eclosió o més foradets, fisures de respiració en un extrem, però encara no estic segur què són. Per mi és en bon estat, eclosionat i sense forats grossos de depredadors.
Quant estigui més temps en repòs en aigua poc salada i freda durant unes hores o un dia tornarà a estar rehidratat. I es veurà millor qualcuns trets, i recuperarà sa forma, es volum i sa mida original, s'orientació de ses banyes... I es podrà saber més si és d'interès...
ACTUALITZACIÓ:

S'ou rehidratat submergit durant aproximadament 36h. en aigua poc salada freda.
Es manté opac, però apareixen estries fines. Sa llongitud de sa càpsula es de 12-13 cm, amb un de vores o faldes gruixades. Ses quilles i s'amplada han crescut bastant. Té un foradet com un porus a sa base d'una banya i anterior, foradant sa falda i sa càpsula, i supòs que és una fisura respiratòria. I té una obertura a sa vora devers sa falda posterior, on hi he inserit sa moneda a sa foto. Es forat està fet com separant ses dues cares de sa càpsula sense rompre gaire.
Supòs que es forat coincideix amb s'aspecte d'un ou eclosionat, amb un forat petit i llis per on sortí viva sa nova cria de rajada. Seria una bona nova! 

Per mi ses banyes llargues i convergents, creuant-se, sa poca falda anterior i aquests tamanys coincidirien amb un ou eclosionat d'una rajada blanca adulta, però no molt grossa de tamany. Per mi es diu que ets ous solen ser de 12-13 cm o majors. Però dubt amb ses voreres laterals tan grosses o quilles, tot i que coincideixen bastant amb aquesta espècie... Algú amb criteri i ull sabria identificar molt millor aquest ou! Jo per ara no en sé gaire!
Una rajada blanca eclosionada per ventura seria molt bona nova!  Em sona que és una espècie valuosa en es medi, que es pot fer ben grossa. O poc comuna suquí a sa Mediterrània des nord-oest... O que és molt en risc, des ses més protegides a Europa o que en es planeta seria com una espècie amenaçada, en perill d'extinció.
Quina curiositat!

Finalment he anat contactant més amb diversitat de gent per a demanar orientació, o insistint més amb entitats per telèfon o email, per a consultar o informar, o per si pot ser d'interès.
Comunicar una s'observació a pics serveix per a registrar-hó, per a possibles còmputs de població a sa zona.
S'espècimen pentura serviria per a educands, motivaria i il·lustraria a qualcuna aula de ciències o un petit museu? O d'un centre educatiu, o exposat entre altres espècimens amb motius naturalistes...
O per exemple, se m'ha comentat pentura es podria integrar dins una recerca actual on revisen ses claus per identificar aquests ous amb s'ADN...
Quina casualitat i bona sorpresa! Mai se sap!



Nota: Ses dades informàtiques dets arxius de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició o còpia. Potser no coincideixen exactament amb sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge o tema s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.
Els crèdits de text i imatges d'aquests missatges que no són propis s'indiquen al seu peu.
Les imatges i text propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No es permet copiar-les, estotjar-les, emailar-les, ni en privat, sense permís únic i individual per escrit. Mai a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives privatives. Especialment, mai a Facebook, Meta, Twitter, X, tiktok, Telegram, Signal, Watsapp...

[Tord blau]

Bon viatge a Andratx per a s'ou des fems!♥

Servirà per a estudis d'ADN, il·lustrar i ensenyar?


Per això he endreçat millor es pot amb s'ou que mostrava a sa foto a s'entrada d'abans. I l'he etiquetat més pulcre 🏷 o decorat amb colorins i cintes, proteccions...

Ha quedat ben polit per a exposar! Com vestit de gala per a s'ocasió!

Pes viatge l'he protegit amb moltes capes per damunt, com una ceba.
Es paquet es veu ben rar!

Es transport és gràcies a sa cortesia de personal de sa Reserva Marina de Llevant, a qui els ho he demanat.


Quan arribi en es Port d'Andratx l'acollirà es ⚗ Laboratori d'Investigacions Marines i Aqüicultura (LIMIA).
Gent de LIMIA em comentà que s'ou per ventura es podria emprar en un estudi d'ADN d'ous. Qui sap si ajudarà com un granet d'arena d'una gran mostra, per a millorar es criteri i ses claus que permeten identificar s'espècie a què pertany cada ou en es futur.
Perquè són ben similars ets ous de rajada i elasmobranquis com tauronets...
... ...

I s'ou disposat en un pot de vidre en alcohol, grossot i guapo pot fer servei durant anys. Per ventura pot servir aprop sullà, entre laboratoris i piscines d'aquïcultura, i on s'Associació Cayume cuida i cerca recuperar ous vius de rajades, i tot junt es pot observar, contrastar... I hi han altres investigadors, i animals marins a estudiar, com per exemple peixos per a cultiu, i cranques o tauronets per a recuperar. Aquest ou pentura serviria, com un especimen més per complementar, podria animar a curiosejar, estudiar, il·lustrar...
Per ventura s'ou exposat pot motivar i servir per a ensenyar o aprendre, per a visitants...🗺


Bon destí per s'ou eclosionat de Rostroraja!
Quin èxit per un ou des fems!🗑




Nota: Ses dades informàtiques dets arxius de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició o còpia. Potser no coincideixen exactament amb sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge o tema s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.
Els crèdits de text i imatges d'aquests missatges que no són propis s'indiquen al seu peu.
Les imatges i text propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No es permet copiar-les, estotjar-les, emailar-les, ni en privat, sense permís únic i individual per escrit. Mai a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives privatives. Especialment, mai a Facebook, Meta, Twitter, X, tiktok, Telegram, Signal, Watsapp...

[Tord blau]

Ou fosc rar, amb blancor a dins. On estava es moneder de sirena.♥
Festes, bèsties, bòtils tirats...
Polesia, literatura, ficció i humor,
remesclats com una truita d'ous
amb so cuidar es litoral netejant
i més històries d'aucells!




Es moneder de sirena explicat just abans, s'ou gros eclosionat de rajada blanca, ja ha arribat a es laboratoris de LIMIA a Andratx



I a sa platja on estava es moneder de sirena sa gent segueix netejant es litoral. Passejant per sa platja va curiosejant i ajudant agrupant munts des fems a recer. Es fems que es pot es separa i es duu fins a papereres aprop en es camins i carrers.
.





I com sovint, hi ha dies que no s'acaba es fems a ses platges!
Ses papereres a s'arena estaven plenes o tombades, i es munts eren vistosos.


🌬Bastant de fems ha arribat aquesta primavera d'hivern moguda, gairebé de cop, en un parell de tandes de temporals,⛈ atracat amb onotes ràpides de ventades de 100 km/h des nord-est.



I uau!
Pareix que és bastanta gent sa que recull i agrupa es fems de sa platja!
I van ajudant discretament, com a deport, esbarjo, i amb apreci cuidant s'entorn.
🗑👁





Amb sos anys, pes fons de la mar a tocar de s'arena també s'han acumulat i enterrat botelles de vidre. I ses de vidre incolor no es veuen gaire.. Any rere any n'he tret bastantes, i moooolts de trossos.
Encara hi ha incrustades almanco una vintena de botelles a la vista. A pocs metres de sa vorera, on es fa peu. I és on més van ses famílies amb infantons. És una zona poc fonda i arrecerada, en es principi de sa platja.
Ses botelles que s'alliberen totasoles rodolen entre ses roques s'espenyen, i fereixen es banyistes abans d'esfonsar-sé a s'arena xopa.
Aquestes botelles que queden estan mig enterrades, com fent una soldadura amb sa roca amb s'aspecte com de conglomerat o travertí tou.
Qualque botella es desenterra més amb ses onotes, i es pot provar de desincrustar. Però no les forç massa, perquè ja estan copejades, tensionades, fràgils... Costen de recollir sense espenyar-lés.


Foto d'alguns des bòtils recollits nedant ara, aprofitant una calma d'una hora, entre es dies d'ones grosses de nord-est que els van desenterrar d'arena.





I en un altre lloc i dia proper, vaig cuidar des fems a aquesta nacra de sa foto. Un fems dens i pesat estava movent-se per devora i la fregava amb copets. A uns dos metres de fondària, amb una corrent de remolí típic que es forma a ses cales a resguard de mar de fons, molt discreta. Una mar d'ona baixa i amb impuls, de varis dies, que ja anava calmant.

Supòs que aquesta nacra viva seria una Pinna rudis o una P. rugosa, que es fa fins a devers un pam, i té unes punxes grosses, unes poques. No és sa famosa i dissortada nacra més grossa, sa P. nobilis, gairebé desapareguda fa pocs anys, malalta d'un paràsit petitó.


Aquests fems que vaig recollir estaven a uns pams de sa nacra, es movien aleatòriament amb so vaivé de ses ones i corrents baixes ràpides i fortes pes fons, a mal lloc. Sa barra de devers dos metres de llarg era com una "apisonadora" a punt de rompre sa nacra!




Potser es primer cop que ho vaig veure feia més mala mar i encara emprava roba de nedar pantaló curt i guà de primavera, i no m'hi vaig dedicar tant, poc més d'una hora.
Uns dies després, hi havia més bona mar, poc vent i sense tempestes. Però amb qualque nigul i es sol amb s'angle baix, gairebé ja des mínim des solstici d'hivern. Nedant uns 100 minuts, era un entorn d'ones més còmode que es dies abans. I ja vaig utilitzar un tratge llarg i guants d'hivern per a natació.
Sa vida marina i des litoral, sa natació i es fems descontrolat van canviant de temporada! 
Toca adaptar-sé a sa major estretor de sa roba, a sa falta de sensacions a sa pell mentre es neda, i as cansanci de moure's amb roba llarga a espatlles i cames.
Amb so equip adequat es limitant pot ser sa resistència que crea sa roba a es moviment de cos i a sa respiració. I no tant es fred, tot i que es primer moment sempre fa susto!
Per a nedar netejant en s'hivern va bé una configuració de roba de natació de ses més econòmiques, resistents... I ja hi ha material un poc més sostenible que es neoprè, reciclat de pneumàtics combinat amb pedra calcària. O de just cautxú vegetal, sense gomes de petroli ni tants additius tòxics o perjudicials com es pneumàtics.
Convé triar roba prou càlida per a què es fred arribi més tard que pes cansanci des moviment. Amb aigua de 14-16°C i poca intensitat va millor una roba amb bon patró. Com sa roba típica per a natació més activa, de swimrun o travessa en aigües obertes, més fredes, per a 9-14°C, per poder practicar amb cura, a poc a poc, diferent per ats animals, netejar... Per exemple combinant parts aïllants de fins a 2 mm a extremitats i 4 mm pes tronc. Si no es té més de 3 mm es pot afegir un guardapits (0'5-2 mm) o un sobretratge. En dues capes no és tan còmode, però és més comú. I també serveix prou bé es material reflectant de sa calor, tèrmic, almanco a guans, escarpins de natació i a sa caputxa.
⛑
Si es tria bé es recorregut i com recollir es fems, es fred arriba més tard. Per exemple, cap a ses tres hores, segons s'equipament, es vent, s'horari, es Sol, ses corrents arribant des fons...
Si es pot, es practica mantenint exercici poc intens i poques pauses, i breus. Ses variacions per es fems casuals, es capficos, es grimpars o es traginars afecten més es fred i sa intensitat.
Si hi ha encert i bona sort es pot allargar sa diada!


Aquests dies de fred i pau, en es moments de més claror i poca ona, molta vida marina puja des des fons, com celebrant-hó!
S'apropen i es confien amb so poc renou i sa bona perspectiva per a advertir gents i incerteses. 
Pugen crancs variats, ets ermitans grossos i es d'esponja, o bavoses, i moltes més espècies que es relaxen. Es veuen més, i tranquils, es pops grossos, bancs d'espets, rajades grosses, torpedes grossos a penombres d'arena, morenes i estols de peixos, o colles de dorades ben grosses, i molt més...

.

Bavosa Doris aprop on havia recollit sa barra de fusta densa uns dies abans, a uns dos metres de fondària. Sa corrent la destorbava una mica.
Aquests animals són sensibles a flaixos, sobretot quan van per lloc fosc. Fins i tot els afecta un flaix lateral o amb sa llum de rebot. Sembla contraintuitiu, però quan es més fosc convé retratar sense flaix, per a destorbar menys aquest animal afectable.

Es cos de sa bavosa Doris es veu a mitges. No es veu es seu 'cap' ni ses 'banyes', que queden amagats a davall ses arrels de posidònia.     Però sí que se li veu bastant des dors i sa seva 'flor' pes cul típic de ses bavoses Doris. Són unes brànquies a la vista, voltant s'anus, i que van fent vaivé amb ses corrents.
Ses Doris són un caramull d'espècies o subespècies! Sa de sa foto nomeria Felimare picta, també dita Hypselodoris elegans, i antigament Doris elegans, o informalment Doris gegant, Giant Doris..

Ses Doris són com cosines d'uns altres llimacs gasteròpodes heterobranquis nudibranquis que no tenen brànquies devers es cul, sinó per tot es cos, ets aeolids que també nomen eolids, eolics... Hi ha alguna foto d'aeolids a unes entrades anteriors, on mostr unes peregrines (Cratena peregrina) i sa seva posta de filaments d'ous.



Crèdits imatge: Photo of left side view of Felimare sp. in Palma Aquarium. 2012. Autor: Bajoelmar. This file is licensed under the Creative Commons Attribution-Share Alike 3.0 https://upload.wikimedia.org/wikipedia/ ... anquio.jpg
Doris en es Palma Aquarium. Supòs que seria sa mateixa espècie.


Aquestes Doris són comunes suquí. Quan hi festegen van apretant-se ses parts des cos que se'ls inflen com bimbolles grogues i verdes!


A na Doris li agrada menjar s'esponja des capell des cranc d'esponja!


Crèdits imatge: Modificada de foto d'Emőke Dénes (CC BY-SA) https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... _GMZ_1.jpg

Es crancs d'esponja sembla que sempre estan com per a dormir... A alguns els nomem Dromia dormia!
Són grossos i peluts, amb molt vellut fi. I uns que he vist, Dromia personata, amb uns pèls llargs rossos rogencs.
Es crancs d'esponja són uns discrets! S'aturen bastant mentre mengen filtrant, relaxats camuflats a davall de s'esponja que estimen i defensen. I és que s'esponja i es cranc s'ajuden, es cuiden, fan simbiosi de mimetisme i de residus de menjar, defensa...
S'esponja els va creixent arran, i els envolta cada pic més, com un capell fet a mida per un sastre, hi, hi...

Quan na Doris encalça es cranc d'esponja, si enganxa s'esponja, se la vol menjar!
.

I lluiten a càmera lenta, l..e..e..e..n..t..a

Es crancs d'esponja són poc coneguts popularment, i es pesquen accidentalment. I són difícils de veure, estan quiets o van a poc a poc i un poc fondo, camuflats amb s'esponja...

Són diferents as crancs ermitans, que tenen s'abdomen més tou, i viuen dins qualsevol recipient, closques, esponges, taps... I des 'crancs peluts' (Eriphia verrucosa), que no són tan peluts i semblen molt més àgils.

Es crancs d'esponja sostenen ses esponges grossotes amb unes potes de darrera que són com culleretes. Poden nedar amb elles? Em seria sorprenent, perquè es crancs d'esponja que trob són com molt feixucs, lents, dormidots... Em sembla que no serien crancs voladors, nedadors... Però recorden molt a ses potes de cullereta nedadores des crancs voladors!

Es crancs voladors són un popurri d'espècies que neden àgils amb ses potes de darrera amb forma de rem o cullera. Quan neden recorda a com vola un insecte, batent ses ales rapidíssim!
Unes entrades abans explicava una anècdota nedant amb un cranc volador desorientat. Era estilitzat, de color taronja amb ses pinces o mordales blanques. Estava a una alga surant enmig de la mar. En veure'm aprop va fer un bot i em va perseguir com un borino! Se'm va aferrar i em va fer pessigolles per tot es cos, fins que se'm va refugiar devora es llombrígol.
El vaig intentar ajudar duent-ló a reposar a un lloc millor, i on podés triar ones o estar a recer.

Es crancs antigament eren més abundants i grossos a ses voreres de ses roques, fins a tornant gairebé rars.
Em sona que a tot s'estat ja fa molts anys que no es permet destorbar ni pescar crancs de forma recreativa. Seria tal com amb altres crustacis, però no ho seguesc. Ni sé si potser es començaren a protegir abans de febrer de 1999, o segons vedes o talles, des de desembre de 1963, o abans... I almanco d'antic era una costum deixar anar ets animals femenins, o amb cries o ous, com amb moltes altres espècies.



I a només uns pams damunt sa Doris i sa nacra, a devers dos metres de fondària, hi havia almanco aquesta nacra més de sa foto. Aquesta altra era similar i també viua, però com més sencera, amb més punxes.


Ara moltes nacres es veuen més fàcil, perquè encara no ha crescut massa sa fulla nova de posidònia!

Ses llavors i fulles de tardor de posidonia ja han caigut i fuit amb ses ones i cada pic reposen més lluny pes fons o a defora. I qualcunes fulles caigudes també fan com un jaç que va i ve, i reposa a ses pauses d'ones. Algunes decanten aprop llocs espesos de plantes, però a ses clapes redonenques, unes dites cercles de fades Són unes clapes ben curioses: https://ca.wikipedia.org/wiki/Cercle_de_fades

Ses fulles velles de posidonia fan com un jaç si estan en calma, després des temporals va reposant en unes hores, i atreu moooolta vida variada que en gaudeix! Com es puu i animalons des detrits, com cuquets, i caramulls d'estols de peixets carnívors que els cerquen com pasturant nedant pes fons. És ben bell de veure, es peixos neden entre colors blaus i grisos. Són molta varietat de peix relaxat, com pastant, sobretot quan es Sol està baix!



Aquestes dues nacres es van salvar per ben poc! Sa fusta que vaig treure a defora era molt marinera, una barra d'escar, mooolt densa i pesada. Es dies abans, quan venia més mar de fons ràpida, baixa i discreta, sa fusta mig rodolava, fregava i rebotava pes fons fent botets i vaivens un poc caòtics, amb sorpreses.

Ses deixalles denses i dures, descontrolades removent-se pes fons des litoral poden ser com una piconadora fantasma! -'apisonadora' en castellà- Provoquen com una pesca o erosió fantasma ferint!
Una deixalla de construccions o de naufragis a fora de lloc erosiona es fons, mentre troba com recol·locar-sé amb ses ones! És un poc com quan anomenam pesca fantasma a sa mort que creen ets arts de pesca perduts, però diferent, amb ses deixalles de construccions i de naufragis o vandalisme.

..... ....⛏
S'apisonadora fantasma és fàcil de recordar!
Sona a títol de peli de ficció de terror, en 3D, i ben gore!   





I ja fent més humor, ficció i broma...

Ai!
I si ara que els ha arribat, es laboratoris troben un ADN rar en es moneder de sirena?
És un ou de pes fems...
Pot ser que hi trobin remesclats dins es pot un parell d'ADNs, i els costi distingir es meu o es d'un d'ase? Perquè quan jug nedant amb tant fems a pics sent xerrars de lluny, de comitives passejant, de sorpresa i confidència que en fan comentaris. Com fent ritmes creatius amb autoritat, de polesies:

- Quins ous! Que n'hi ha d'ase per la mar!

- ...

-  Etsous de mules i ases
són grossos com carbasses!

- ...



Qui sap! Per ventura descobrim que no és un ou de rajada, i que genèticament és 100% un ou de somera!! 
Seria una variant rara? O tal posta dependria d'un fenotip extraordinari?
Ves a saber com es desenvolupa aquesta pastura salada! Quina incògnita, camuflada entre tant fems...


Per si de cas m'ho he mirat, i sí que he trobat curiositats!
Resulta que a sa literatura de savis i llegendes ja fa anys que donen pistes sobre ous d'egos, ases o someres.

Per exemple, fa moooltes dècades en Jacint Verdaguer, a 'Els tres savis prudents dels Piteus' parlava dets ous d'egos.
Es pot mirar a: http://ampaelvinyetcontes.blogspot.com/ ... iteus.html  

I no és tant secret, però van ben cercats. Qui aconsegueix un ou d'ego ben gros i guapo pot guanyar fires!
No es fan per tot, mirau per exemple: https://forum.socpetit.cat/viewtopic.php?t=59592

Més premi, com més grossos o guapos es mostren ets ous!
Tants sous deuen ajudar a fer créixer molt s'ego! I com més ous, més festa!
.

Imatge parcial, adaptada i derivada de Cartell de la Fira d'ous d'Euga de 2021. Disseny gràfic de Lledó Peraire. Il·lustració de Gemma López. http://turismesolsones.com/wp-content/u ... 4x1024.jpg
Quina fira! Ben creativa, expressiva i divertida!


Ponen ous també ses mules i ases?  Tots ets animals que s'aturen a reposar en sentir un...

"Ooou! OOooouu..." 



Segons conten de ses someres i ases, es tema dets ous dóna per molts entreteniments.

Es truc amb sos sous i ets ous de ses someres és que per fer bon negoci s'han de covar en es llit personalment! Així calentons durant dies, reposant discretament, sense dir ni piu!

Ja fa molt que es detall s'estudia de rondalles com sa dets 'Ous de somera'. I s'ha narrat, musicat, il·lustrat... O se n'ha fet guions, representats a escoles i esplais. Fa anys em tocà fer es personatge des vicari! Sa rondalla ha aparegut en arts ben curiosos moderns i entretenguts:

https://contacontalles.blogspot.com/201 ... omera.html

https://youtu.be/c3DXc4jWs6E?feature=shared  

.


Imatge retallada de http://3.bp.blogspot.com/-_ApU90mZob8/T ... somera.jpg (Seria una pintura de n'Àstrid?)
Apareix similar a uns discs on sa rondalla "Ous de somera" s'adapta, amb bons ritmes i humor! Per internet i a tot arreu, very sonada! Versionada per Joan Bibiloni. En es disc Contant, Cantant! Vol. 3 - Rondalletes (2010) Satie Producciones Audiovisuales.



Recollint fems jugant pes litoral a poc a poc tot es veu millor!
Mirau sinó, vet aquí un altre ou sorprenent des fems:

Passiflora edulis, Maracujà ?

Seria un ou silvestre fermentat? Sembla gairebé com de xocolati!
Ui! Dedins també té com una raya blanca... De crema de llet?

Ahà, i és que també deuen fer ous tots ets animals lleters i de càrrega

Quin embull! Vénen dubtes i tem si caldrà tornar a fer burocràcia i gestions per una nova troballa!  

Amb tanta incertesa convé anar viu, evitar sa burocràcia i cercar bona guia a sa literatura!
  Com Totes les bèsties de càrrega de Manuel de Pedrolo  Una pista més: https://ca.wikipedia.org/wiki/Totes_les ... de_càrrega  

Sa burocràcia! Quins misteris, pors i dubtes!
Uuuh, això tornarà com Brazil (1985) https://youtu.be/0BOXb_6EAgY?t=280 inspirada de "1984".

Millor que s'ou tengui a veure amb Halloween, sí!?

O millor, que sigui un ou de conill o llebre!    De primavera d'hivern o d'estiu, com de Pascua...
Serà una llepolia, per a jugar amb sos simbolismes i sa fantasia!
Aprofitant s'argument de faules ancestrals que tractaven es misteris de ses forces naturals i sa fertilitat simplificant amb simbolismes. Idò, tornaven a tot això com a éssers mítics, deus i animals, i interactuant i parlant, ben humanitzats!

Idò, vet aquí que...
Conten que n'Oostera per a ajudar a fer tornar sa fertilitat, protegí d'Orió a una au marina simpàtica amb sos ous vulnerables.

N'Oostera transformà s'au lenta en una llebre o un conill, àgil i fecund, I d'ous mooolt dolços amb colorins alegres.
I cada primavera en agraïment, s'au com un conill pon molts ous dolços. I els deixa a mà, es poden trobar just tatant entre ses roques i s'arena.
Aquets ous de regal es poden cercar jugant, celebrant festejant sa fertilitat!

Es dies marcats aquests ous dolços i vistosos es poden cercar, tatar i tastar passant gust jugant. Si es saben veure i recollir!

Atents!
Ets ous de regal boooons van ben cercats!
També agraden a naturalistes!
Ull! Que fugen aviat! 





I famalaquí-famalallà, tant suquí com a sullà, acabant amb so solstici hivernal, com a màgia de finals de 2021:
🗞Abundaren de nou il·lusions, teixint morralls efímers o subtils per a expressar-se,  evitant flaires de ses 'colònies', perdent un piu de cuidar o mostrar natura afectada, més grossa que un elefant o un fruit de sa passió de Maracujà... Uep! Ai! Es Maracujà s'olvidà, o traspapelà! 


Nota: Ses dades informàtiques dets arxius de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició o còpia. Potser no coincideixen exactament amb sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge o tema s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.
Els crèdits de text i imatges d'aquests missatges que no són propis s'indiquen al seu peu.
Les imatges i text propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No es permet copiar-les, estotjar-les, emailar-les, ni en privat, sense permís únic i individual per escrit. Mai a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives privatives. Especialment, mai a Facebook, Meta, Twitter, X, tiktok, Telegram, Signal, Watsapp...

[Tord blau]

+Fotos i humor per inspirar, ensenyar o aprendre cuidant i netejant la mar amb deport




☺ Saludet de primer de maig amb fems capturat a 1-3 m de fons a Sa Pedruscada, Capdepera.
Durant uns 40 minuts nedant sense neoprè amb aigua a uns 17-18 graus centígrads.
Amb sa bonança ja fa gust col·locar es fems i fer fotografia...
Quina exposició! És ben entretinguda sa captura d'aquestes 'papallones salades' remogudes!


S'entreteniment i deport cuidant es medi
perseguint fems per dins la mar
és un bon exercici i activitat física!

Amb so joc hi 'guanya'
es paisatge, es medi i sa vida,
tothom qui hi juga,
o qui ho mira!
☺
Després de jugar a Femsukí netejant
tot es veu millor!




Un cartell similar a anteriors, que he recuperat des fons després de setmanes desaparegut i cercant on acabaria... Supòs que era de vandalisme, a Cala Gat. Entregat a treballadors de sa foto.
En sis mesos potser és es segon, o es tercer que he tret suquí. Almenys n'han tirat cap a la mar quatre ​pics.
Aquests tipus de restes dures, denses i grosses a vegades van canviant de lloc pes fons amb ses corrents i ones. I on toquen erosionen, mentre troben on enterrar-sé o encaixar. Afectant plantes i sa vida incrustada durant anys, si no es treuen de la mar.
Aquesta peça ja no hi tornarà, almanco en un temps


.

Femsukí de plasticots i una mascareta amb so paisatge emboirat des cims des Cap Vermell.
Encara tenien etiquetes noves. Per mi eren de materials d'obres des passeig i port de Cala Rajada.
Es contrast des paisatge guapo és ben expressiu, sensibilitza diferent! ☺


.

Ui, quina garrafeta d'oli més mona! ☠ A Cala Moltó, Capdepera.
Detall des femsukí de devers una hora nedant amb neoprè de natació en aigües obertes, amb aigua a uns 17 graus.
Tot i ficar-là en una bossa flotant apart, tot s'embrutà d'oli adeherent. Quina porqueria i sufoc per a tanta vida!



.

Fems de medicaments a sa vorera marina, un test per sa covid19 trobat amb de tot a dins sa capça, per mi emprat. Trescant per voreres devers Cala Agulla, Capdepera.
Es medicaments i es seus residus són delicats, perquè amb un poquiu poden afectar sa vida.
Succeeix massivament a través de ses aigües brutes depurades, o en zones de bany massives.
Ull que un test emprat no cura, ni vacuna de sa covid... És una altra cosa...

.

Observant un extrem des tentacle d'un cuc de devers dos pams, dit bonèlia (Bonellia viridis) que caçava a un pam i mig de fondària. Aquests animals solen ser a llocs un poc més fondos. Però en aquest lloc abunden, potser perquè està arrecerat de ses onotes i manté certa corrent pes vaivé de ses rompents.
A anteriors entrades de sa plana des principi comentava més coses d'aquest cuc tan especial. Ho explicava en es peu d'una foto d'un tunicat (Aplidium proliferum?) com un penis humà, motiu d'humor facilot.
D'aquests i d'altres cucs semblants es van fent estudis per a medicines importants per a alguns mals moderns.
Hem de cuidar on viuen! En es futur pentura podrien curar el que més estimam!

.

I hi ha molts mes tunicats per a zona... Per exemple, devora de sa bonèlia hi havia aquesta tomàtiga de mar.
I està ben aferrada, a un lloc privilegiat, una tenassa blanquinosa, de vermet (Dendropoma petraeum)
Aquest escull blanquinós de vermet éstà molt protegit i valorat. Però sovint pateix, afectat per contaminants , o per qui no va amb prou cura amb el que trepitja mentres va caminant entre roques, com ara gent amb poc coneixement o ull entre banys, o marisquejant i curiosejant jugant malament es cranquets, pellegides, cornets...
Es vermet forma aquest escull blanquinós amb aquests foradets on hi viu. Són tot de cuquets fent simbiosi amb unes algues mooolt petites. Amb molts anys vivint bé creen aquests esculls blancs, plens de raconets meravellosos per a sa vida



.

Detall des fems agrupat, amb arts de pesca que eren enrocats submergits a devers un metre i mig, a sa zona de bany i platja de Cala Gat, Capdepera.
Femsukí de nedar sense neoprè, una mitja hora amb aigua a uns 15 graus.

Després de parlar-hó amb un nins turistes curiosos els vaig tirar en es fems.
(Ets hams dins es fems! No es nins dins es fems... )


Nedar sense neoprè en s'hivern, quan s'aigua és a 13-15 graus, pot durar una mitja hora segons quan... Té s'avantatge que permet moure's i respirar amb menys resistència.

En canvi, nedar amb un tratge de neoprè pot ser més estona perquè no es perd tant calor, però ses sensacions son diferentes, es viu amb estretors, resistència per a respirar, es cos está comprimit...
Es tratges de natació en aigües obertes o swimrun son prims, amb un disseny per a moure's i respirar ventilant fort, i sovint permeten nedar més d'una hora amb aquest fred.
Però s'estretor pot arribar a fatigar, en es final inclús més que es fred.
Nedar tan vestit no és tan sensual, perquè molta de sa percepció de ses ones a sa pell es perd, i varia sa flotació, sa dinàmica de sa natació...

Sa temperatura de la mar per primavera puja ràpid. Varia segons es dies, però ja es aprop de 17 o 18 graus centígrads a s'aigo pes primers de maig.
En primavera es temps varia, és més remogut... Varien es vent i ses ones, o s'aigüa dolça freda de ploure o de surgències i torrents, i tanta fredor a sa pell per s'evaporació ràpida en sortir a buidar es fems pot modificar bastant sa diada.




.

​ Oooh, és com un drac marí que em mira de front!
Ah, però sembla simpàtic!
"-Ep, ets tu en Puff, es drac màgic!? "
​És broma! Només era una closca depredada de cranc blau.
Es cranc blau és forani, i a vegades podria ser invassor, i segons on tornar com una plaga.
Aquesta closca era aprop d'una zona de grutes, on hi ha qualque petit sortint d'aigua dolça esporàdic a Cala Agulla. Just a s'extrem de sa platja oposat i més lluny de sa desembocadura des seu torrent.

.

Fensukí de celebració especial de dia primer d'any 2022.
Recollit en un capfico nedant dues horetes amb sacs boia, just devers s'embarcador de s'Entrador a Cala Agulla. Acabant amb una micona de bany extra sense neoprè, com a celebració sensual amb so Sol i tanta bonança.
Gairebé tot era a menys d'un o dos metres de fondària. Com a molt fondo qualque peça seria a uns tres metres.
Bona excusa per a sa motivació!


.

Aquest muntet de femsukí es deixà a peu de passeig marítim pendent de recollir, a finals de desembre de 2021, passat Nadal. Era recollit de dins la mar, a mig trajecte netejant nedant entre cales, sa majoria provinent de naufragis embarrancats sullà ja feia molt temps.



Pot disgustar a altra gent veure un munt de Femsukí per sorpresa mentre es va passejant...

Perô amb so dibuix des peixet s'entén més!
Es fems torna com un record o 'souvenir' des deport, un bon esbarjo i entreteniment informal.
Mostra què és fems que ja està en qualque procés mig controlat, cuidant s'entorn, facilitant sa tasca a qui ho recull treballant, o noltros en tornar-hí...
Es turistes ho entenen prest, i riuen en veure-hó, se'n fan fotos. I qualcún inspirat així, fins i tot comença a cercar fems sullà o en poca estona passejant.
🏖



.


A vegades quan hi ha massa ganes de nedar es neda es dies que plou un poc, aprofitant que no fa vent ni ones.
Ull a nedar plovent! És més risc pes llamps! Tot i estar mooolt atent a evolucions de niguls, trons llunyans, i mapes on observar s'evolució de llamps llunyans fins fa una hora, o alguna previsió de tempesta...🌩
Com més ganes i impulsivitat hi ha, convé revisar tot més... Encara que només sigui per evitar un esglai o patir massa pressa per acabar de nedar




Ses passejades i nedades son una bona oportunitat
per a moure's i aprendre,
jugar a cercar qualque fems que es va degradant quotidianament.

Un pic s'entra en sa dinàmica des joc,
amb sacs boia, un bon sistema de recollida,
varia molt sa predisposició, s'atenció selectiva i sa percepció.

On abans es 'veien' pocs fems, ara se'n veuen molts!



Però es fems no sempre es poden recollir, per exemple molts fems grossos encaixats o incrustats, o mig enterrats, a llocs fondos o incòmodes, restringits, arriscats...

I es fems no sempre es fotografien, per exemple quan n'hi ha molt, i s'han dedicat hores nedant, i fa fred i vent. En sortir de s'aigua banyat amb so vent i es fred costa més atutar-sé a recol·locar i fotografiar a poc a poc.


Suquí alguns des fems des dies millors per a fer-né fotos amb so cos encara humit, gràcies a que feia Sol i poc vent:



















Nota: Ses dades informàtiques dets arxius de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició o còpia. Potser no coincideixen exactament amb sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge o tema s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.
Els crèdits de text i imatges d'aquests missatges que no són propis s'indiquen al seu peu.
Les imatges i text propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No es permet copiar-les, estotjar-les, emailar-les, ni en privat, sense permís únic i individual per escrit. Mai a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives privatives. Especialment, mai a Facebook, Meta, Twitter, X, tiktok, Telegram, Signal, Watsapp...

[Tord blau]

Curiositats, ficcions i humor primaverals
+Fems recollit nedant jugant | Oli brut | Serpota | Sac d'ous de cefalòpodes o pirosoma? | Erosió patrimoni històric | Cubomedusa i lixiviats


Tres muntets de buidar es sacs boia a sa vorera, enmig d'un trajecte nedant femsukinant entre cales per davall d'acantilats. Es fems estava a 0-2m de fondària, entre sa platja de Na Ferradura a sa de Son Moll. 10 de maig de 2022.



Idem, de nedar uns 80 minuts, recollit a 0'5-2m de fondària. A Son Moll, 15 de maig.
Però quedà pendent part d'un fems d'oli fosc, molt contaminant i complicat de recolllr...

L'endemà vaig poder tornar-hi. I algú contribuí afegint aquest para-sol rovellat.

Hi havia devers mig litre d'oli de motor en es cul d'aquest tros de recipient. Alrededor seu no semblava gaire brut de degotissos. En es Caló de Marbella / Caleta d'Es Fondalet de còdols entre acantilats i inaccessible a peu, a tocar de sa platja de Son Moll, Capdepera.
Pujat grimpant i desgrimpant per s'acantilat, a poc a poc i sense vessar-ne gaire.
Ho havia trobat es dia abans, mentre estava nedant explorant i netejant amb sos sacs boia, i només vaig recollir-ne part eutilitzant una botella de refresc trobada.

I un pic pujat es fems as camí, altra gent professional treballant s'ho han pogut emportar, ben cortés i atenta.


I descalç netejant-me ses taques s'oli amb so necesser m'ha passat una serpota molt activa aprop!
Semblava sa serp de ferradura, forana invasora, Coluber hippocrepis. La he intentat capturar, però ha tornat molt agressiva i escapat.


Fems recollit nedant de 0-2m de fondària a sa platja de Son Moll, maig de 2022.


Idem, de Cala Agulla, maig de 2022.



Fems recollit nedant a devers 1m de fondària a Cala Agulla, maig de 2022.

​
Quina de curiositats i dubtes es troben jugant a femsukí nedant!
A vegades mostrant-hó sorgeixen diàlegs divertits, que sobten, ara com...
-I jugant així, si ja no hi ha fems, i tot es lloc és bell... Què avorrit, no!?
​ -Ai... Sí, exacte! Hi, hi...


A devora de sa mà amb so guà acolorit, i des plastiquet que pesc... Es mig veu com un sac amorf, transparent incolor i gelatinós...
Potser era un ésser gelatinós? Però no necessàriament una medusa, ctenòfor, salpes...
Estava ple de puntets foscs, que serien ous i larves?
Feia devers un metre de llarg i ample! És un bon motiu per estimular sa curiositat, per a dubtes divertits, com per exemple:
Serien larves de cefalòpodes? De pota o de calamar? Illex coindetii, Todarodes sagittatus, Ommastrephes caroli...? Era un sac d'ous petit, que es va inflar molt i créixer després de sa posta?
O es sac d'ous es va pondre suxí de gros? Oooh, així desà sa mamà calamar seria gegantina!!! Com un monstre marí!!

Ai, ai, sa mamà monstre, ja devia ser lluny i mar endins, o encara se'n cuida!?
Ooops, i estava amagada i em vigilava mentres netejava es sac d'ous!?

Ui, ui, què era allò blanc i allargat que es veu a sa foto, lluny per darrera des sac!?
Seria gros com un calamar gegant!?
Es "monstre" mari!!!

(és broma, humor)


SOPES:

Es 'monstre' era fems!
Tovalloletis Sanitarium sp.?
I més dubtes, curiositat o pistes, amb aquest altre paregut:

Pirosoma? Imatge de Juliette Aminian Biquet, 2023 https://www.inaturalist.org/photos/301308351 CC BY-NC






Fems d'una planxa grossa de fibra de vidre que ses ones han desincrustat fa poc i recol·locat erosionant sa pedra 'B'. És un patrimoni històric, una possible àncora lítica, llast... Foto sense flaix, passades les 20h, a rompent d'ones a vorera de fons remogut, poc fonda i ombrivola.

Es veu millor a aquesta altra foto de 2020, des des punt de vista zenital. Ja estava una mica erosionada pes fems des naufragi modern recent a sobre seu.
Sa pedra B té forma de rombe. Fa una mica més d'un metre de llarg. Es forat central fa uns 20 cm de diàmetre mínim. És ben guapa!
S'octubre de 2020 es fems des naufragi modern ja havia girat a sobre durant mesos. A s'agost anterior hi havia infinitat de ses sevew restes grosses de fibra, ferros, cordes, i sa 'sopa' des fems triturat... I ho vaig treure cap a fora, a vegades amb ajudes puntuals, pujant-hó a poc a poc, en etapes. De s'aigo cap a sa vorera més propera, fins a quedar a recer d'ones de fons directes de 3 o 4m. I així, anant fent, en moltes nedades femsukinant durant setmanes i mesos...
I hi havia més pedres antigues similars afectades, una dotzena o més. Es conjunt de pedres i racó es medi natural patí, remogut amb sos xocs i es vaivé de ses ones des temporals de final d'estiu.
Aquí davall afegesc més fotos d'algunes d'aquestes pedres que hi vaig descobrir per casualitat netejant. Totes tenien forats esculpits antigament. Són fotos de quan ja havia netejat durant mesos molt des fems que tenien a damunt erosionant-lés:





Ui, i per imaginar, una mica en broma: I si sa pedra D era un espoló de proa, i de pedra!?
Uuuhh, de pirates!?

No en tenc ni idea què eren, per això cal tenir millor ull que jo...
Pentura eren pedres de llast, fondeig, àncores lítiques...?
Ses pedres amb varis forats, serien de tipologia almenys posterior a es període hel·lènic de fa milers d'anys? Però tal vegada són de fa menys de 100 anys? Quins dubtes i curiositats i inspiracions!
Aquestes pedres eren prou més senceres abans d'aquesta erosió i desencaixos provocats pes naufragi modern a damunt seu. Es notava que ses erosions eren fresques!
Abans ses pedres reposaven més juntes, estables i compactes, més fortes per a resistir ses dinàmiques de ses onotes, tot i ser a poc fondo.

Ara sa majoria d'aquestes pedres antigues esculpides s'han remogut, romput prou, i gairebé totes han quedat tocades. I son a lloc nou, pel què es conjunt pot patir en anar reencaixant amb ses ones i ets anys.
Ara només queden alguns fems grossos empotrats des naufragi encaixats entre ses roques, però són ja més lluny seu o amb menys riscs erossius.

I he pogut desencaixar sa placa de fibra grossota que erosionava, inclinada encaixada a damunt sa pedra antiga B, i recollir-là nedant amb sacs boia suara.

Tot es veu millor amb sa neteja grossa ja feta, i
sobretot gràcies a què altra gent professional va gestionar i netejar el que havia arrecerat a ses voreres amunt. O per exemple es novembre de 2020 van treure de la mar unes restes denses amb so motor gros des naufragi, que encara rodolava per allà damunt amb ses ones grosses.
Així avui aquest raconet des medi marí
i es seu possible patrimoni antic,
ara llueixen bastant més segurs i sanots 🏖

A s'antigor es fenicis ens visitaven. Navegaven inclús a s'Atlàntic. Empraven tecnologia de quilla o es tortor / hypozomata, que era un cap de proa a popa. Això permetia construir naus llargues i grosses a vela i resistir ses tensions entre ones marines. I així es transportava molt de mineral i mercaderies per a comerç llunyà. Aquí una imatge de ses naus minoiques, una mica similars, però de passatgers:

(Retall de sa foto de domini públic a https://upload.wikimedia.org/wikipedia/ ... N-FULL.jpg) Part d'un fresc a Santorini de naus a vela i molts remers. Possiblement en un trajecte de molts passatgers distingits de Santorini cap a Creta. Possiblement pintat devers 1600-1650 aC, en èpoques de grans erupcions properes.
Es diu que podria haver inspirat llegendes de s'Atlàntida!

.


Dos femsukís de nedar de travessia. Després de pluges intenses d'una DANA meteorològica. Recollit nedant amb sacs boia, de ses platges de Son Moll a Na Ferradura, dissabte 28 maig de 2022.

Aquest darrer femsukí amb so farcit de tovallons i sa roda de cotxo que eren dins de la mar... L'he deixat talment sullà! En part degut a limitacions des lloc, com ses obres en es passeig, ses papereres, i per imprevists encavalcats...
Quan succeeixen imprevists convé reevaluar bé i ràpid com poden complicar altres temes, preveure i evitar mals majors. I si cal, no dubtar i aturar s'activitat ja! I així a pics es fems queda on es pot, i si pot ser, almanco protegit des vent, estès i visible.


Aquí, per exemple dos dets imprevists suara:


Vessament mig lixiviat i flaires que marejaven arribant cap on era es femsukí recollit.


Picada de grumer vespa, una cubomedusa, un cnidari cubozou. És un grumer petitó molt transparent i incolor, amb forma de tasseta o cub. Sense tentacles gruixats, amb uns pocs filaments urticants fins d'un o dos pams.
Comparat amb molts altres grumers més comuns aquí, sa cubomedusa o vespa té millors ocels (ulls primitius) amb bona vista. És de comportament diferent, més ric, s'impulsa com més independent de ses corrents. I em persegueix millor. Això complica una mica ses dinàmiques nedant amb so fems.
I és més solitari, no apareix gaire en tandes o grans floracions, ni bancs. És poc visible, i ens pot sorprendre més, i costa més d'esquivar.

Aquesta picada fou a s'inici de sa pràctica. Era millor aturar s'activitat, ombra i repòs! Ja se m'havia inflat massa estona mentre jugava.

I l'endemà, per a refredar sa cremada de grumer, m'anà millor anar a nedar fresquet i sense Sol, es tres dematins següents:



Per a sa cremada convé evitar es Sol i sa calor. Van bé es femsukís de dematí, per a continuar jugant cuidant es medi.
A una zona petita de Cala Agulla sovintejada per infants trepitjant es fons. Hi convé treure es vidres! Aprofitava sa calma i transparència després d'un temporal d'ones dies abans, que remové es fems incrustats i s'endugué es banc d'arena i ses restes de posidònia.

Prendre precaucions evita mals majors,
permet gaudir més nedant i grimpant un altre dia,
i cuidar toooot AVUI per DEMÀ


Nota: Ses dades informàtiques dets arxius de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició o còpia. Potser no coincideixen exactament amb sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge o tema s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.
Els crèdits de text i imatges d'aquests missatges que no són propis s'indiquen al seu peu.
Les imatges i text propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No es permet copiar-les, estotjar-les, emailar-les, ni en privat, sense permís únic i individual per escrit. Mai a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives privatives. Especialment, mai a Facebook, Meta, Twitter, X, tiktok, Telegram, Signal, Watsapp...

[Tord blau]

Una micona de ficció i femsukís de primavera,
per a inspirar.

Na Doradota
Es superpeix menjaplàstics!

Diuen que hi ha una dorada juganera especial, que menja plàstics! I no ho troba més fad que la resta de menjars. I no n'hi deu faltar, ben grossa que s'ha fet! Na Doratoda la nomen. I té molt èxit!
De petita no era gens així, era com totes... Nasqué d'un ouet normal, a una tanqueta d'aqüicultura ben normal. Talment com altres dorades, que són ben porugues.
I es cuidador les alimentava amb un pinso que també era ben normal. Pinso de pasteta amb farina de cucs, una mica d'oli de peix. I algun remei o recepta entremesclada, per a que passi millor.
Ses dorades creixien tancades, fins a ser de sa mida convenient, per a anar as mercat de sa plaça, per a cuinar... Com a molt grosses serien com aquesta de sa foto, que no és na Doradota, sinó una altra dorada poc fugissera:

Dorada (Sparus aurata) Retall de foto de Roberto Pillon. Creative Commons 4.0 BY-NC-SA https://www.marinespecies.org/berms/aph ... &pic=64288

Però sí que na Doradota va tenir un susto gros quan era pateca. Fou un dematí en es que es cuidador arribà dormidot. Havia anat de verbenes i se movia talment com un robot en mode automàtic. I mentre els hi donava es pinso li sonà fort es telèfon, i es destirotà tant que d'un regiró se li esmunyí a dins s'aigua! Ai es mòbils!
Sa bateria elèctrica o s'alarma sonant a dins s'aigua salobre va crear pont elèctric. De cop va fer com un esclafit, o una guspirota que enlluernà a tothom dins sa tanca. I arreplegà d'aprop a na Doradota, que va rebre fort, i en es llavi!
Amb s'accident li aparegué una cremadeta a devora sa boca, i clar que feia mal! Però no fou greu, s'aigua de sa tanca estava fresca i així s'inflà manco. Sa cremada tornà bòfiga, i sa poca ferida crosta sana que curà prest. Una zona petita des llavi li quedà més polida, com blava iridescent, brillant gairebé com una seda fina o nacre, però no fosca com un braverol.
Més tard, en algunes èpoques sa taca blava llampant iridescent se li eixamplava, anava i venia cap a ses brànquies o es dors. S'esquena li tornava de blau marí lluent! I no li picava ni molestava gens ni mica a na Doradota. Inclús algunes la trobaven ben guapa! Per això potser altres en desconfiaven més, inclús la picaven i se'n reien una bona estona, el que es tornava trist i malaltís, oooh...

El més meravellós succeí unes setmanes passat s'accident, després de cuidar-se fent pau, d'algun mim i de curar-se. Perquè un migdia notà un sentit des gust diferent, ara apreciava i menjava es plàstic, i amb bon profit! I començà a notar més força!
Quin superpoder! Amb la de plastiquets que embruten s'aigua i arribaven a sa tanca! No li costà gens de trobar-né i menjar el que volia!
A cada poc na Doradota pescava plàstics i netejava a gust sa gàbia!
Idò així sí que la resta de companyes la miraven amb sos ulls com a plats!
Aquest superpoder resultava molt útil!
"Veis doradetes com na Doradota no és cap monstre? No és cap experiment des doctor Moreau ni en Frankestein!" -es deien entre elles.
Prest ses doradetes pateques i petitones gaudien imitant-la cercant plàstics. Quan en trobaven un, tot d'una li duien a na Doradota. I s'astoraven de veure tant de superpoder halant!
"Urooo, na Doradota és millor que n'Spider-man!" -cridaven ses pateques.


Femsukí de jugar nedant, just abans destriar plàstics i envasos, teixits, tovalloletes, hams, vidres... I de fer-ne art i expressar!

Quins misteris té sa natura!
Es superpoder menjaplàstics vendria d'enrampar-se devora de pinso fet de cucs i larves que mengen plàstics?
Com es pinso des supercuc Zophobas morio, o es cuquet de sa farina Tenebrio molitor, que a sa panxeta tenen microbis digestors de plàstics com es suro blanc...
Tal vegada a sa pols des pinso hi havia aquests bacteris digestius, i embrutaren sa cremada de na Doradota, i niaren a davall sa crosta de sa ferida!
O pentura sa guspira li va transferir directament es gens des bacteris?
O es des salivar, de sa larva i eruga Galleria mellonella, que així desfà un plàstic difícil de desfer, es polietilè!

Sigui com sigui, en pocs mesos na Doradota roegava tant de plàstic com un ratoliniu, una musaranya amb dents noves!
No patí pus gana!
I era pràctic, perquè si es despertava de nit amb fam, ja trobava què halar, ja no li calia esperar cap pinso!
I va créixer mooolt, mooolt, i així es convertí en na Doradota!

I en ser prou grossa i gran li sortiren dents com de ratolí. I amb aquestes dentotes na Doradota ja s'atreví a tastar ses xarxes fortes de sa gàbia gegant a on vivien tancades.
Roegant, roegant, les començà a pelar!
I així sí que la mirava tothom, i amb molt desig i expectació... "Força Doradota! Allibera'ns!"
I ella, doncs ale venga, a roegar fort!
Tira-tira anà fent gros es forat, però costava molt, i havia de descansar, per a no fer-se mal.

A la fi, un horabaixa que sa colla l'animava espitjant, unes dorades joves ja poderen passar per dins des forat. I després ses majors. I van esperar que sortís na Doradota, perquè en ser tan grossa li costà més!
I un pic fora totes, na Doradota es tornà com una líder de sa llibertat!
-"Correntsos mar enllà! A veure món!"
I no les han tornades a veure pus per allà!

I quin rumb degueren prendre? Ses doradotes lliures migren com ses balenes?
Idò qui sap, i si tot això és cert, no és mentida!

Si un dia anau de capficos i aprofitau per a recollir plàstics jugant...
Si vos compareix una dorada juganera, fixau-vos-hí a poc a poc!
Llueix una taca blava llampant a s'esquena? Serà na Doradota, o de sa seva colla!?

Per si un cas, aquí davall mostr sa foto d'un croquis de com juga na Doradota:


Coses certes vistes...
ADN ambiental tranferit horitzontalment a uns peixets gràcies a enrampades d'anguila elèctrica!
Sakaki S, Ito R, Abe H, Kinoshita M, Hondo E, Iida A. 2023. "Electric organ discharge from electric eel facilitates DNA transformation into teleost larvae in laboratory conditions"PeerJ 11:e16596 https://doi.org/10.7717/peerj.16596

Cultius de bacteris que digereixen polietilè d'alta densitat (HDPE), polipropilè (PP) i poliestirè (PS). Obtinguts d'intestins de larves.
Yi-Nan Liu, Sakcham Bairoliya, Norazean Zaiden, Bin Cao. Establishment of plastic-associated microbial community from superworm gut microbiome. Environment International, Volume 183, 2024, 108349, ISSN 0160-4120 https://doi.org/10.1016/j.envint.2023.108349
https://www.sciencedirect.com/science/a ... 2023006220

Una larva que menja polietilè!
Sanluis-Verdes, A. et al.(2022). "Wax worm saliva and the enzymes therein are the key to polyethylene degradation by Galleria mellonella"https://www.biorxiv.org/content/10.1101 ... 8.487620v1


D'ús més senzill i escalable, serien uns enzims inspirats en aquests cucs. Degradant es polietilè en poques hores a temperatura ambient! Potser ho serien ja ets enzims Demetra, Ceres, Cora i Cibeles, de Plasticentropy? https://www.plasticentropy.com



Supercuc (larva) Zophobas morio Crèdits imatge: Wikipedia. https://es.m.wikipedia.org/wiki/Zophobas_morio


Dècades enrere, en alguns àmbits de lleure naturalista es mostrava pedagògicament que unes larves devoraven plàstics (suro blanc). Vist a una estada a un casal de colònies de Girona, gaudida com a premi d'un concurs escolar de dibuix de s'Ajuntament de Palma. S'assemblaven a es cuc Zophobas morio que és molt gros, i explicaven que no són europeus o que si els toques mosseguen fort!
Aquest donar de menjar fems amb plàstics entremesclats a aquests cucs i larves especials era similar a quan donaven restes orgàniques de carn o vegetals a larves de mosques o cucs de terra per a vermicultura. Després sa seva femta i ses sobres no digerides es deixaven reposar. I algunes restes es tractaven compostant-hó fermentant, i s'escalfava molt, tant que si no es controlava bé podia arribar a cremar.
Finalment obtendrien adobs per un costat, i per s'altre aconseguirien més cries d'aquestes larves. Però no sé si es contaminants i additius tòxics persistents que queden 'per sempre' a sa cadena tròfica els hi quedarien acumulats, concentrats, o finalment desfets!?
Ses pròximes larves servirien d'aliment gairebé directe per a animals ben variats, o per a fer-ne farina. Inclús per a gastronomia humana d'estil tropical.


Aperitiu de crostes de boniato? Nooo! És es cuc de farina Tenebrio molitor cuinat Crèdit imatge: Wikipedia https://es.wikipedia.org/wiki/Tenebrio_molitor

Em sona que en Tísner contava coses de gastronomia aixi, pentura per una anècdota viscuda a Amèrica amb en Pere Calders. Però ho record a mitges, de llegir-hó fa dècades a ses seves memòries. O fou en Pere que ho explicà entremig des contes? Ho adapt i mig invent aquí des des records, i per mi que més o manco anà així sa cosa:
Com molta gent variada, van haver de partir després de sa guerra per mor de sa repressió de sa dictadura. I anaren exiliats a Mèxic, on trobaren més pau i feina de sustent.
A la fi un dia aconseguiren una estoneta lliure entre ses feines, i s'ocasió per a un luxe que els serviria per a distreure's des records de tants de patiments. Gràcies a feines dibuixant i decorant reberen d'obsequi unes invitacions a una preestrena de cinema!
Arribaren as cine justets de temps i presses, i és que ho gaudien extra excitats, celebrant s'ambient festiu de s'antesala, comprant dolços, crispetes o papes fregides de moniato, i admirant ses cartelleres des rebedor... I entraren tard a sa sala, que estava gairebé plena i a les fosques. I amb so contallum de sa projecció d'anuncis, mig a les cegues atinaren dos llocs lliures junts entre ses fileres des perfls des caps dets espectadors. I hi passaren aferrats superant gent acomodada d'ulls atònits apardalada amb sos bols de crispetes. I és que tanta llum pipellant hipnotitza, o es panorames al·lucinants dets anuncis de desodorants moderns plens de pulsions reprimides i es tràilers d'estrenes desconcertant i atordint a tot volum!
En seure a sa butaca es dos van caure relaxats de cop, immersos en sa foscor, integrats en es ritual de navegar emocions al ronser des film sincronitzat amb crispetes.
Aquella estona de pantalla gegant donava molta pau!
Quedaren ben ensopits!
I comparegué es descans, sa pausa de sa primera mitja part de sa projecció, brollant mig onírics, surant des somni prefabricat. Es llums de sa sala de butaques es despertaven a poc a poc, i...
Quin susto!
Ses "crispetes" grosses i gustoses que els hi quedaven a dins des pot els miraven amb ullots, mooolt enfadades!
Vaja sorpresa i novetat exòtica americana!
Ses papes o ses crispetes no eren de moniato ni blat de moro, sinó de cucots blancs fregits i inflats!
Quina manera més pràctica i diferent d'aprofita'ls-he compadres!
Però, uau, fins que te n'entems, quin susto! Hi, hi...
I aclarint es susto es descans passà debpressa, i ho van celebrar amb una nova ronda de papes fregides o "crispetes mexicanes", per a sa segona part de sa projecció!
I la van fer llaaaarga, perquè costà dissimular tots tots es riures de cada mossegada.
Quina muntanya russa d'emocions!
Des d'aleshores, si anaven de cine, sempre demanaven per ses crispetes a la mexicana! Fins i tot dècades després, en tornar de s'exili, per si ja n'hi havia a Barcelona.

Tres fotos d'etapes d'un munt, de diferents femsukís de fa poquet:





Nota: Ses dades informàtiques dets arxius de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició o còpia. Potser no coincideixen exactament amb sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge o tema s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.
Els crèdits de text i imatges d'aquests missatges que no són propis s'indiquen al seu peu.
Les imatges i text propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No es permet copiar-les, estotjar-les, emailar-les, ni en privat, sense permís únic i individual per escrit. Mai a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives privatives. Especialment, mai a Facebook, Meta, Twitter, X, tiktok, Telegram, Signal, Watsapp...

[Tord blau]

Femsukís i art despedint sa primavera...
S'han mogut a un altre missatge unes imatges que estaven aquí... D'art d'IA, per a inspirar faules i sensibilitzar d'éssers afectats, ensenyar/aprendre, i tenir-né cura jugant per ses voreres Aquí ocupaven massa megabits, alentien sa descàrrega, i s'han traslladat a viewtopic.php?p=18508#p18508 🖼


Femsukí recollit nedant amb vidres romputs. Sa majoria desincrustant-hó i desencaixant-hó d'on era des de fa anys. I aquesta zona de platja propera a sa vorera és on ets infantons juguen més! Després de moltes neteges així ha quedat gairebé net de vidres.












De cop, un divendres de primavera sa vorera semblava una discoteca. Era plena de gent gaudint des bany en companyia i sa música a s'aire lliure. I amb tant de trui, vaig deixar sa neteja i sa cura nedant amb sos sacs boia per un altre dia.

Bons ànims cuidant es medi
en es nous capficos i jocs d'estiu!






Nota: Ses dades informàtiques dets arxius de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició o còpia. Potser no coincideixen exactament amb sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge o tema s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.
Els crèdits de text i imatges d'aquests missatges que no són propis s'indiquen al seu peu.
Les imatges i text propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No es permet copiar-les, estotjar-les, emailar-les, ni en privat, sense permís únic i individual per escrit. Mai a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives privatives. Especialment, mai a Facebook, Meta, Twitter, X, tiktok, Telegram, Signal, Watsapp...

[Tord blau]

Ouot de Rajada Blanca?
Entre fems a platja massificada. Similar a s'ou des missatge de novembre

Sa closca sembla antiga, amb incrustacions, buida, aparentment eclosionada amb èxit després de sa posta. Foto en recollir-là nedant amb ses boies, entre fems a un metre de fondària, a Cala Gat

S'ouot estava a 1m de fondària aproximadament, mig surant entre es fems, arena i detrits de fulles de posidònia. En es centre de sa platja arran arena, i a sa zona exclusiva de bany balisada de Cala Gat, a Capdepera. Es fems estaven submergits o mig flotant pes fons, i eren plàstics, tovallons, vidres, llaunes, i més residus d'incivisme, vandalisme o accident.
És una zona d'arena i passeig amb acantilats, molt visitada per a banys a altres hores, més centrals des dies, i per a altres activitats informals i celebracions nocturnes.
La vaig veure una estona després de sa sortida de Sol de dissabte, 2 de juliol de 2022 i recollir un poc després.

Sembla un ou gros de rajada, gros, com de Rostroraja, buid i antic, amb ses banyes erosionades i que amb sos mesos hi ha crescut vida incrustada. I que es va pondre i després va sobreviure sense ser espenyat ni depredat, i eclosionà amb èxit..
Si és un ou de Rajada Blanca seria molt bona nova per a ses rajades en perill d'extinció!
Actualment Rostroraja alba és a sa llista roja d'espècies amenaçades de sa UICN amb un estat de conservació 'En perill' 'Endangered' (EN) i anava empitjorant...


Per mi que aquest nou ou serviria per estudiar-hó per interès científic, mediambiental, educatiu, de divulgació i sensibilització... Interessant pentura com a observació de sa seva població, o de ses zones de posta. Anirà a s'Associació Cayume que se n'ha interessat per a recollir-hó. Tal vegada alguns ous així servissin per a recerca? Des laboratoris de LIMIA, a Andratx, o IMEDEA... O per a informació des Servei de Protecció d'Espècies i DAPERA....
És com s'altre ou similar de novembre passat, que podeu veure a una entrada anterior, més amunt, cap a es principi d'aquest tema i plana des fòrum de GOB.


Nota: Ses dades informàtiques dets arxius d'imatges corresponen a sa darrera edició/còpia. No coincideixen exactament amb s'original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge s'aprofita millor si llegint s'és comprensiu i generós. Reeditat aquí mateix, i a sobre del que hi començà com un esbós de guió, més difícil d'entendre que un telegrama. Teclejat amb dificultats ergonòmiques, en un mini teclat tàctil a pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant
S'indiquen els crèdits de text i imatges no propis.
El tex i imatges propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No copiar-ho, estotjar ni emailar sense permís únic i individual per escrit. Ni a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives i privatives. Mai a Facebook, Meta, Twitter, X, TikTok, Telegram, Signal, Instagram, WhatsApp...

[Tord blau]

Veler embarrancat que he trobat a Cala Agulla. Desembre 2023

........................𝓕𝓲 ..
...................................𝒹ℯ 𝓉ℯ𝓂𝒶 𝒾 𝓅𝓁𝒶𝓃𝒶

Aquesta plana ja té molts de bits de fotos que la frenen. I es tema ja suma molts fulls seguits per a revisar, amb dificultats. D'anotacions o esbós i errors teclejant, editant, i més...
Llegir-ho és com un "deport" gros, ambientalista. Una "fe d'errata" seria tremenda, hi, hi...

Per ventura almenys agradarà per a fullejar-ho.
Potser amb música creativa de fons, com p. ex. Batiscafo Katiuskas d'Antònia Font & The New Royal Cuatro Quesos Philarmonic Orchestra
clicant a https://youtu.be/7Txi_evc5QI  



BONS DESITJOS PES CAPFICOS,
ES JOCS I DEPORTS MOVENT-SÉ,
I AMB SO
CUIDAR SES VORERES DELICADES
AMB AMOR



Moure's és una expressió diversa! Un dia és humil, altres dies és èpica o glamurosa...
Inclús com un bon toc d'en Rosendo.
Vegeu https://youtu.be/M7P_MiIsdL4 
Coratge, i fora vergonyes



Ànims amb ses deixalles grosses que apareixen com ets esclata-sangs! Són "un bon berenar", refinat!
Alguna bicicleta de muntanya acaba descontrolada a la mar o sa vorera. Tirada, amb so plat i pinyons decuidats, rovellats per s'arena, s'aigua i s'aire salat.
Com aquesta altra bicicleta:












Mig continua, p. ex. a...

Posidònia, olives de mar, sirenes, foques...
viewtopic.php?t=4900

Art d'IA per a inspirar, i cuidar es litoral jugant
viewtopic.php?t=4866

Fems marins recollits jugant grimpant i nedant. Estiu/tardor, 2022
viewtopic.php?t=4870

Fems marins recollits jugant grimpant i nedant. Primavera, 2023
viewtopic.php?t=4911

🌡Mar càlid, peixos forans, i nedar jugant cuidant la mar
viewtopic.php?t=4871

Bitxos marins i esbarjo cuidant es litoral nedant i grimpant
viewtopic.php?t=4872


Tros d'un veler que he recollit nedant a pocs metres de fondària, poc abans de sa tardor de 2023. S'estiu de 2019 havia embarrancat en uns esculls devers sa platja de Na Ferradura.
"Pescat" amb politges penjant de sacs boia a sa superfície, i traslladat nedant ajudat amb una mena d'efecte "ala".
Ull! És territori domini de s'animal marí pelut blanc,
d'adalt a sa foto... Noooo és un canet. És un Pop mimètic

Crèdits imatge: adaptat de XKCD https://xkcd.com/928 (CC BY-NC)

Vegeu
Pops mimètics corrent com canets,
clicant a
https://youtu.be/23qzi88k3aM








Nota: Ses dades informàtiques dets arxius d'imatges corresponen a sa darrera edició/còpia. No coincideixen exactament amb s'original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge s'aprofita millor si llegint s'és comprensiu i generós. Reeditat aquí mateix, i a sobre del que hi començà com un esbós de guió, més difícil d'entendre que un telegrama. Teclejat amb dificultats ergonòmiques, en un mini teclat tàctil a pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant
S'indiquen els crèdits de text i imatges no propis.
El tex i imatges propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No copiar-ho, estotjar ni emailar sense permís únic i individual per escrit. Ni a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives i privatives. Mai a Facebook, Meta, Twitter, X, TikTok, Telegram, Signal, Instagram, WhatsApp...





Clicar a s' des cantó dret
per anar a sa plana anterior