25/08/2011 El GOB assegura que la gestió del fems a Mallorca és un negoci pervers, on els residus són el més net que hi ha.
Dues noves línies d’incineració construïdes sense necessitat i que ara hem de pagar tots els ciutadans (250 milions d’euros), la possibilitat de dur residus de fora, el fracàs de les polítiques de reducció, recuperació i reciclatge posen de manifest la insostenibilitat econòmica, social i ambiental de l’aposta per la incineració i els perjudicis de la concessió a l’empresa TIRME, tantes vegades i durant tants anys, denunciats pel GOB i altres entitats i plataformes ciutadanes.
___________________________________________________________
Divendres, 25 d’agost de 2011
El GOB assegura que la gestió del fems a Mallorca és un negoci pervers, on els residus són el més net que hi ha.
Amb la polèmica generada per la possibilitat d’importar residus de Nàpols i les declaracions de la Consellera, queda palès que Mallorca està sotmesa a les directrius de la concessionària TIRME, que té, en la incineració, el negoci més rendible. Mallorca està condemnada a patir les conseqüències dels compromisos blindats de TIRME amb el Consell de Mallorca per part de la Sra. Ma. Munar per més de 30 anys.
Dues noves línies d’incineració construïdes sense necessitat i que ara hem de pagar tots els ciutadans (250 milions d’euros), la possibilitat de dur residus de fora, el fracàs de les polítiques de reducció, recuperació i reciclatge posen de manifest la insostenibilitat econòmica, social i ambiental de l’aposta per la incineració i els perjudicis de la concessió a l’empresa TIRME, tantes vegades i durant tants anys, denunciats pel GOB i altres entitats i plataformes ciutadanes.
______________________________________________________________________
Com és que quan més residus incinerem (i no reciclem o reduim) més barata serà la tarifa i menys haurem de pagar per la taxa de fems? No seria lògic que quan menys creméssim més s’abaratissin els costos vinculats a la incineració?
Com és que el Consell es veu impossibilitat a baixar la tarifa dels residus? perquè hem de pagar unes incineradores que no tenen menjar? A qui li surt a compte tot això? al ciutadà, segur que no.
El negoci dels residus a Mallorca fa pudor.
L’Illa de Mallorca és un dels pocs exemples de l’Estat, en que el servei de tractament de residus té caràcter de servei públic obligatori insularitzat, pel qual es va establir el sistema de gestió indirecta via concessió administrativa1 adjudicada a l’empresa TIRME S.A. fins a l’any 2041. En aquest sentit, TIRME disposa del monopoli dels residus durant més de trenta anys.
TIRME S.A. és un conglomerat empresarial del qual formen part empreses com GESAENDESA,
IBERDROLA, FCC i DRAGADOS, reconegudes empreses del sector energètic i de la construcció que basen la seva filosofia en la externalització de les problemàtiques ambientals que causen, i la maximització de guanys, és a dir fan de la gestió dels residus, que hauria de ser un servei bàsic, un negoci basat en la crema de la major quantitat possible de residus per obtenir els majors beneficis i amortitzar l’elevada inversió que ha suposat i suposa el macroforn de Son Reus, ara en fase d’ampliació.
Avui dia podem afirmar que el vertader interès en la concessió del servei públic és el negoci de la incineració. El rentable negoci que suposa, s’amaga darrera iniciatives de maquillatge, com són les plantes de reciclatge que funcionen molt per davall de la seva capacitat i que es venen a l’opinió pública a través del “Parc de Tecnologies Ambientals” i l’anunci de la generació d’electricitat a partir d’un recurs renovable, i per tant, electricitat verda, obviant tota la contaminació associada al procés de la crema de residus (els residus no són un recurs renovable).
La realitat és que cremar surt més rentable que reciclar: la lògica és evident, mentre més residus es cremen i menys es recicla i reutilitza, més energia es ven a la companyia elèctrica GESA-ENDESA i més ingressos es generen. A part de la venda de part de les cendres i escòries generades en el procés d’incineració que són venuts, per exemple, a CEMEX per a fer ciment a la Cimentera de Lloseta.
El GOB ha denunciat reiteradament que la incineració és una solució de final de canonada, insostenible i perillosa, que més s’allunya de les polítiques sostenibles de cicle tancat i malauradament, és l’objectiu estratègic adoptat pels responsables polítics en matèria de residus a la nostra illa. Les dades ho posen de manifest. Amb la posada en funcionament dels nous forns de la incineradora, si es compleixen els objectius dels percentatges que es destinin a incineració que preveu el Pla Director Sectorial de Residus Sòlids Urbans i suposant unes dades de producció de residus semblants a les actuals, les Illes Balears seran la segona comunitat autònoma amb més capacitat d’incineració de l’Estat Espanyol amb més de 700.000 Tm incinerades anualment, per darrera de Catalunya.
Què demanam?
1. Modificació del Pla Director Sectorial de Residus Sòlids Urbans
Cal un canvi en la planificació, una revisió d’objectius i una revisió dels termes de la concessió del servei públic que garantitzi la viabilitat dels sistemes de reciclatge, reutilització i sobretot, que prioritzi la minimització dels residus i estableixi objectius clars i quantificats de reducció de les dades de generació de residus.
2. L’impuls normatiu i fiscal de la reducció de residus
Un exemple seria, les taxes de Pagament per generació de residus (en àngles “PAYT”), són una tipologia de taxes que bonifiquen a les persones que més residus reciclen i, per tant, que menys residus de rebuig generen. Per tant, el que fan és que es paga en funció de si produeixen més o manco residus. A Mallorca tenim dos clars i bons exemples, que a més compten amb l’aval del seu èxit.
Normatives d’aquest estil no són tan utòpiques com des de les administracions i els lobbies empresarials es vol fer veure, nomès cal donar les passes endavant per fer-les realitat, això si amb planificació i amb suport de campanyes d’educació ambiental.
3. La denúncia del màrqueting enganyós.
TIRME publicita la seva imatge i “ven” la política en matèria de gestió de residus com una política avançada i sostenible, amb la total complicitat, fins ara, del Consell de Mallorca i obviant la realitat de les directrius europees en matèria ambiental i de residus.
4. Implementació de recollides selectives integrals i dels Sistemes de Depòsit i Retorn d’envasos.
Cal demanar que els ajuntaments de municipis més gran realitzin un estudi i analizin les característiques del seu municipi per tal de desenvolupar un pla de recollida sel·lectiva més eficaç que els actuals i que a la vegada s’adapti a les característiques pròpies. Cal engegar i implicar als diversos agents socials, així com als ciutadants en general en un procès participatiu per tal de poder fer un programa de consens per fomentar el reciclatge i la reducció dels residus. En el cas concret dels envasos, cal apostar pels Sistemes de Dipòsit i Retorn d’envasos que han demostrat clarament els seus avantatges en la recuperació dels envasos per a reutilització i reciclatge posterior, que ara acaben en la seva gran majoria a la incineradora o a l’abocador (més informació a http://reduccioresidus.blogspot.com/ i http://retorna.org/ca/)
5. Tancament de la planta incineradora
Totes aquestes propostes tenen un objectiu final bàsic en comú: el gir de les polítiques en matèria de gestió de residus que prioritzi l”interès públic, optimitzi la gestió dels doblers públics i prioritzi les polítiques necessàries per a la reducció de residus per tal de poder planificar el tancament de la incineradora de Son Reus a curt termini. Precisament ara, que després de 10 anys es pretén posar en funcionament una nova incineradora, evidenciant el fracàs i l’engany de les polítiques de residus que s’han omplit la boca de reciclatge però que en realitat, ha quedat més que clar que l’objectiu era i segueix sent la incineració. Però ara també precisament, perquè alguns municipis han impulsat mesures que ens demostren que les coses es poden fer d’una altra manera, aquí, a Mallorca i que les xifres de reciclatge augmenten implementant sistemes novedosos però senzills de recollida selectiva.
La nova incineradora no obeeix a una necessitat social, obeeix senzillament al compromís institucional de garantir “el negoci dels residus” a l’empresa concessionària i donar continuïtat a un model de gestió de residus insostenible, avalat per un Pla Director Sectorial de Residus insostenible. Ara, pretenen que tots contribuim a “alimentar” aquests forns generant més i més residus i sense que les mesures de reciclatge i reducció vagin més enllà de representar dades testimonials i poc significatives i així contribuim tots a una nova gran infrastructura que des del punt de vista dels residus no representa una vertadera solució i sense tenir en conte les problemàtiques associades.
Per a més informació podeu veure l’estudi complet que el GOB va presentar al setembre de 2010:
|
|
