Col·lectiu Albaïna, Amics de la Terra i GOB exigeixen al Govern de les Illes Balears que revoqui l’acord amb Mathias Kühn i que també derogui la Disposició Addicional Primera de la Llei 7/2012 – Llei Company – que obri la porta a la reactivació d’urbanitzacions dins Espais Naturals Protegits.
11.11.2013. Muleta no és urbà. No a la Llei Company i a la inseguretat jurídica que potencia.
Col·lectiu Albaïna, Amics de la Terra i GOB exigeixen al Govern de les Illes Balears que revoqui l’acord amb Mathias Kühn i que també derogui la Disposició Addicional Primera de la Llei 7/2012 – Llei Company – que obri la porta a la reactivació d’urbanitzacions dins Espais Naturals Protegits.
______________________________________________________________________________
El Govern Bauzà, que guanyà les eleccions sota el discurs que treuria a les Balears de la crisi, ha impulsat tot un seguit de polítiques que han agreujat la situació, i que a més han estat fortament rebutjades per bona part de la societat.
En matèria territorial i ambiental s’han dut a terme tota una sèrie de polítiques que suposen una important passa enrera. Aquestes semblen més pròpies d’altres temps que del present, tot recordant-nos les èpoques desenvolupistes del franquisme. Així doncs, un dels pilars fonamentals de les suposades solucions a la crisi ha estat el de flexibilitzar el marc normatiu territorial i ambiental, per tal de poder agilitzar i estimular inversions turístiques i immobiliàries.
La Llei Company
Sota aquestes condicions, el 2012 s’aprovà la Llei Company (Llei 7/2012, de 13 de juny, de mesures urgents per a l’ordenació urbanística sostenible). Més enllà del seu títol rimbombant, aquesta llei el que persegueix és obrir la porta a la reclassificació de determinats sòls rústics protegits per tal de convertir-los en urbans o urbanitzables. Precisament, aquells espais que s’havien protegit el 2008, mitjançant la Llei 4/2008, de 14 de maig, de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible a les Illes Balears, són els que ara mateix estan sota el perill de ser destruïts per les excavadores i el ciment. Molts d’ells s’aconseguiren protegir després de múltiples mobilitzacions socials que reclamaven la seva protecció i fins i tot més d’un va estar envoltat de fortes polèmiques político-empresarials d’aquells temps de diners, ciment i molta corrupció.
Muleta II
Els terrenys de Muleta II formaren part dels espais que foren protegits el 2008. El 2003 el ple de l’Ajuntament de Sóller reclamà al Consell Insular de Mallorca, a través del Pla Territorial de Mallorca, que reclassificàs els terrenys de Muleta com a sòl rústic protegit i al 2004 es dugué a terme una important mobilització social (3.000 signatures a favor de la protecció de Muleta) en favor de la seva conservació. Tots els partits polítics de l’Ajuntament de Sóller es mostraren també favorables a la seva conservació. De fet, ja aleshores els terrenys de Muleta II, encara que classificats com urbans, no comptaven amb els serveis bàsics per a ser considerats com a tals. És a dir, es tractava del que es coneix col•loquialment com uns “falsos urbans”. Fins i tot, el promotor Mathias Kühn, a l’acta registral de l’adquisició dels terrenys, reconeix que: “las obras de urbanización no se hallan totalmente concluidas”.
A hores d’ara ens trobam davant d’una situació molt particular, més aviat esperpèntica, ja que el Govern de les Illes Balears i el conegut promotor immobiliari, Mathias Khün, han arribat a un acord, per tal que aquest darrer pugui engegar de bell nou la urbanització de Muleta II. Un acord que ha estat avalat pels TSJB, però no ha estat aquest òrgan judicial qui ha resolt que els terrenys de Muleta són urbans. De fet, la classificació actual de Muleta és d’ARIP i tendran aquesta categoria fins que no es derogui la Llei 4/2008.
Ara, especulen amb les indemnitzacions
D’altra banda, l’empresari immobiliari reclamà una indemnització de 100 milions d’euros per no poder haver fet la urbanització, cosa que és del tot injustificat ja que Kühn estava ben al corrent que els terrenys que comprà el 1999 per tan sols 1,8 milions d’euros presentaven enormes deficiències per tal de ser urbanitzats. A totes llums, es tracta d’una reclamació sense cap tipus de fonament.
Vistes des de Muleta II. GOB
Mathias Kühn
Ens trobam, doncs, al davant del rescat financero-immobiliari d’un dels principals actors de la passada bombolla financero-immobiliària que ha provocat la greu crisi socioeconòmica que avui patim a Mallorca. Per aquest mateix motiu, seria irresponsable tornar a engegar la maquinària del creixement urbanístic com a solució a dita crisi. A més, la sortida de la crisi s’ha de fonamentar en mecanismes democràtics i no els plutocràtics que afavoreixen a una elit minoritària.
Així, l’empresa urbanitzadora de Kühn, Birdie Son Vida SL, constituïda el setembre de 1998, compta a l’actualitat amb la important quantitat de 0 empleats. És a dir, l’argument que se sol emprar actualment per tal de justificar i legitimar projectes i polítiques desenvolupistes, com és el dels llocs de feina, en aquest cas esdevé del tot irrellevant. D’aquesta manera, es rebel•la clarament que estam al davant del rescat financer de l’empresari teutó. Això sí, a costa de destruir un dels paratges de major valor ecològic i paisatgístic de la Serra de Tramuntana i del port de Sóller.
Per tot això, els col•lectius Albaïna, GOB i Amics de la Terra exigeixen al Govern de les Illes Balears que revoqui l’acord amb Mathias Kühn i que també derogui la Disposició Addicional Primera de la Llei 7/2012.
A més, demanam a l’Ajuntament de Sóller que no incorpori els termes de l’acord al seu planejament. Entenem que és ‘Ajuntament el que té la darrera paraula i que no pot oblidar el compromís del 2003 , per unanimitat de totes les forces polítiques, de protegir Muleta.
