29/05/2012 El GOB denuncia la involució en matèria territorial de la Llei Company

Impulsa un urbanisme tercermundista: nuclis sense serveis mínims i sense infrastructures bàsiques seran a partir d’ara zones urbanes.

El camp (sòl rústic) esdevé sol lliure i apte per a edificar.

L’objectiu de la Llei: afavorir infractors i especuladors a qualsevol lloc fins i tot en zones protegides com Cala Blanca, Es Guix o Muleta.

29/05/2012. El GOB denuncia la involució en matèria territorial de la Llei Company 

Impulsa un urbanisme tercermundista: nuclis sense serveis mínims i sense infrastructures bàsiques seran a partir d’ara zones urbanes.

El camp (sòl rústic) esdevé sol lliure i apte per a edificar.

L’objectiu de la Llei: afavorir infractors i especuladors a qualsevol lloc fins i tot en zones protegides com Cala Blanca, Es Guix o Muleta.

---

 

EL GOB assisteix avui a la sessió del Parlament en que es debatrà la Llei Company. Amb l’inevitable aprovació avui al Parlament de la Llei Company, l’imprescindible regulació de l’ús del territori s’abandona per facilitar-ne l’abús. El GOB considera que l’aprovació d’aquesta norma representa una involució en matèria d’ordenació territorial i urbanística a aquesta comunitat autònoma. La crisi i l’atur, lluny de fer recapacitar a la classe política, i evitar així la consumació d’un drama col·lectiu, està sent el motor, i l’excusa, per convertir tot el territori en sol lliure i apte per a edificar enlluernats com sempre per aconseguir uns diners fàcils i a qualsevol preu.

 

Anàlisi de la norma:

 

 

• Obliga els Ajuntaments a classificar com a urbans determinats terrenys que tenguin  certa edificació.També considera urbans els terrenys que tenguin els serveis mínims requisits en el moment d’executar-se.Considera sòls urbans aquells terrenys que s’han transformat parcialment , a pesar que no tenguin tots els serveis, i independentment de la seva classificació urbanística actual. 
  Lluny d’implicar un escenari de seguretat jurídica, el decret-Llei representa un atac frontal a l’establiment d’un escenari consensuat, únic i estable en relació a la normativa urbanística i territorial vigent. El text de la llei manté tot un seguit d’ambigüetats, indeterminacions que implicaran les mil i una interpretacions en funció sempre del que més interessi als especuladors de torn.

 

• Implica un “reconeixement honorífic” als infractors, legalitzant actuacions urbanístiques de facto, perjudicant aquells que han complit la norma i obligant als ajuntaments a legalitzar urbanitzacions clandestines sense serveis bàsics.
  • Un d’aquests aspectes és el fet que se puguin classificar com a urbans terrenys que “no permeten o no fan aconsellable” disposar de tots els serveis urbanístics bàsics (fonamentalment clavegueram) . Aquest sol esser el problema d’algunes urbanitzacions paralitzades
  • la legalització de parcel·lacions sense dotacions de serveis bàsics és una altra apartat de la norma. Això fa referència als “assentaments en el medi rural” o a les parcel·lacions il·legals sobretot de Palma, encara que també a altres municipis. El problema més greu és que a més d’afavorir a grans negocis dels anys 70-80 (la parcel·lació finques) fets il·legalment, ara podria revitalitzar-les i completar el negoci.

 

• Quant als interessos generals, la nova norma obri la porta a usos més permissius, tot i que la redacció és com sempre una mica ambigua i per tant interpretable. Es podrien recuperar usos prohibits en sòl rústic i permetre usos comercials o turístics o industrials. Podem tornar a aquelles èpoques on restaurants, centres comercials eren autoritzats per les comissions insulars d’urbanisme de cada illa.

 

• Barra lliure als pouers i sondistes: la llei autoritza que se puguin fer noves perforacions sense autorització prèvia si aquests no superen els 7.000 m3 d’aigua a l’any. Això suposa un perill real de descontrol i de seguir amb el procés de salinització sobretot a zones properes a la mar, a més d’un negoci evident al sòl rústic: amb un promig de 100 pous a l’any 12.000€ per pou…A més es dreoga el decret que marcava con s’havien de fer els fondejos per evitar la contaminació de l’aqüífer

 

• Sobre la construcció de camps de golf, la llei deroga l’article de la Llei 4/2008 que regulava la seva implantació al sòl rústic i concretament que prohibia l’oferta hotelera annexa així com la seva construcció a terrenys que legalment estan prohibits.

 

• Quant als Catàlegs de Patrimoni, sembla que allarga la seva elaboració a la primera revisió (si se fa) del planejament municipal. Dit d’una altra manera, no hi haurà ni inventari ni mesures de protecció dels elements d’interès històric, arquitectònic o etnològic dels municipis de les Balears, fins que aquests ho vulguin.

 

• Mitjançant aquesta Llei, tal com ja ha fet el decret-Llei que l’ha precedida i contràriament al que afirma el Partit Popular, es recuperen les urbanitzacions a espais protegits com Muleta, Cala Blanca, Cala Marça, Cala Falcó, Monport o es Guix. La disposició addicional primera és clara ja que:
  • Obliga els Ajuntaments a classificar com a urbans determinats terrenys que tenguin  certa edificació.
  • També considera urbans els terrenys que tenguin els serveis mínims requisits en el moment d’executar-se.
  • Considera sòls urbans aquells terrenys que s’han transformat parcialment , a pesar que no tenguin tots els serveis, i independentment de la seva classificació urbanística actual.