Avui hem proposat al ple de l’Ajuntament de Palma la democratització de la presa de decisions urbanístiques.
Aquest dijous, set entitats ciutadanes -PIMECO, AFEDECO, GOB, FLIPAU amb Pere Garau, ARCA, l’Associació de Comerciants del Mercat de Pere Garau i la Junta Directiva de l’Associació de veïns i veïnes de Pere Garau- hem intervingut al ple de l’Ajuntament de Palma per demanar que desenvolupi una iniciativa cap a la restitució d’un diàleg constructiu sobre el futur de l’Eix Cívic de Nuredduna-Pere Garau.
Des del GOB Mallorca, i així ho hem manifestat, consideram que l’urbanisme té una incidència cabdal en la vida dels barris. Una intervenció encertada pot generar una dinàmica positiva, enfortint el teixit social, i promoure la qualitat de vida. Però sovint veiem com projectes aparentment regeneradors tenen com a efecte l’encariment de la vida i l’expulsió dels ciutadans amb menys recursos. L’urbanisme no és un subjecte neutral, de conseqüències impredictibles. Té un component polític que sovint s’intenta amagar a la ciutadania, camuflant-lo darrere d’eslògans i recreacions artístiques de ciència-ficció.
Des del GOB fa dècades que treballem les conseqüències de l’urbanisme fet a l’esquena de l’interès general. No es tracta d’una mera actitud de resistència a qualsevol canvi. Sabem que aquesta actitud d’oposició a priori es dóna en alguns casos que acaben repercutint positivament en la qualitat de vida i la salut de les persones i el medi ambient. En el cas de Pere Garau, però, la proposta dissenyada per Cort amaga sota el relat optimista de la conversió en zona de vianants una profunda transformació del barri. Implica engegar i alimentar un procés de gentrificació, exclusió, encariment i atracció per a les inversions immobiliàries i l’especulació.
Quan se li nega veu als ciutadans en allò que els afecta directament —fent-los creure que no tenen prou criteri per opinar de qüestions que es consideren massa tècniques, dient-los que només entendran la necessitat d’allò que es fa quan ja estigui fet— no és perquè siguin intel·lectualment
incapaços de participar en el disseny de l’espai que els pertany. La gent dels barris té capacitat per entendre el seu entorn, les mancances que els fan la vida més complicada. Més complicada del que hauria de ser si la ciutat es dissenyés per ser viscuda: per al passeig i la interacció entre els veïnats, per al joc, el descans i la socialització.
L’urbanisme ha d’aspirar a millorar la vida dels ciutadans, i només té sentit si és capaç d’entendre com fer-ho. Tots els projectes urbanístics parteixen d’una hipòtesi, una proposta, que pot funcionar o no. Les hipòtesis s’han de comprovar i la manera de fer-ho és qüestionar-les, permetre que hom les posi en dubte. Cal que la gent pugui aportar el seu punt de vista, informat o no, perquè tothom té vivències valuoses per entendre què funciona i què no dins de la ciutat.
Un urbanisme que s’imposa a les persones sense escoltar-les empobreix la vida de tothom, però especialment la d’aquells que tenen menys recursos econòmics i socials. Són els primers a patir les conseqüències d’una intervenció equivocada, sigui l’expulsió del barri o més segregació. Creiem que el nou model de ciutat ha d’incorporar la veu de tots els grups socials en la presa de decisions urbanístiques, potenciant d’aquesta manera un teixit social integrador, informat i empoderat. Creiem que aquest model no només és més democràtic, sinó que donarà lloc a un debat urbanístic més ric i a projectes de més qualitat. A una ciutat de més qualitat urbanística i democràtica.
El paper de l’Ajuntament dintre d’aquest model de ciutat culta i sostenible no pot ser el de pare protector. Ha de fomentar la participació i escoltar. La democràcia participativa no pot ser una promesa difuminada en un futur inconcret. S’ha d’articular ja amb mesures concretes, amb òrgans que permetin una interlocució fluida entre els ciutadans i Ajuntament, amb un sistema de garanties que doni sentit al dret de participació. Nosaltres proposem que s’obri ara un procés global per integrar l’opinió de tothom en el disseny urbanístic de la ciutat. Demanem també que l’Ajuntament de Palma desenvolupi una iniciativa per establir un diàleg constructiu, que escolti els arguments de les entitats que s’oposen a l’actual projecte d’Eix Cívic de Nuredduna-Pere Garau, i que, si s’escau, ho rectifiqui a temps. Perquè el barri mereix un vertader Eix Cívic, dissenyat amb la participació de tothom que viu i gaudeix d’ell. Són moltes i representatives les entitats que plantegem dubtes seriosos sobre el projecte de l’equip de Govern per Nuredduna.
