El GOB va presentar ahir suggeriments a la revisió de la Llei Agrària que prepara el Govern
El GOB va ser molt crític amb la Llei 12/2014, de 16 de desembre, Agrària de les Illes Balears impulsada pel llavors Conseller Biel Company (PP) perquè, tal i com va ser aprovada en el seu moment, representava una burla de la legislació urbanística, ambiental i hídrica, pretenent que projectes vinculats al desenvolupament “d’activitats complementàries” a l’activitat agrària no precisassin ni Avaluació d’Impacte Ambiental ni Declaració d’Interès General. Com a conseqüència, representava una clara amenaça per a la conservació de la vocació productiva del camp i els seus valors naturals, culturals i paisatgístics. A la Llei li mancava la vocació agrària precisament, i representava una porta oberta a implementar noves activitats econòmiques, nous usos i noves construccions amb l’excusa de presentar-se com a «activitats complementàries» agràries, però més aviat pensades per a ser-ne subsititutòries.
Els aspectes o afeccions urbanístiques més greus es varen intentar corregir (suspenent o eliminant determinats articles de la Llei 12/2014) amb el Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística. Però ara, cal vertaderament modificar en profunditat la Llei agrària vigent per garantir com a principal objectiu d’aquesta: la revitalització, impuls d’un sector que ha de ser estratègic en el marc d’una economia més enllà del monocultiu turístic actual, que enforteixi el teixit social i econòmic esdevenint una alternativa real de diversificació econòmica.
Cal capgirar l’actual model agrari que majoritàriament es caracteritza per ser un sector enfocat a l’explotació intensiva per a l’exportació i extremadament dependent de les ajudes que rep per part de les diferents administracions. La sobirania alimentària pròpia, la diversificació de cultius enfocada a l’autoabastiment a partir de pràctiques respectuoses amb el medi ambient, lliures de transgènics, garantint la pervivència i potenciant les varietats locals, i la autosuficiència econòmica del sector, a partir de noves fórmules empresarials que fomentin l’associacionisme i el cooperativisme, haurien de ser els objectius fonamentals de la nova Llei Agrària.
Garantir el sòl rústic per a usos primaris
En el sentit abans esmentat, un dels aspectes claus per a aquesta estratègia hauria de ser, el de garantir que el sòl rústic sigui destinat a usos exclusivament primaris. En aquest sentit la Llei Agrària ha d’anar de la mà de la futura Llei urbanística de les Illes Balears (LUIB) – actualment en tramitació – per tal de limitar els usos no agraris en el sòl rústic, concretament l’ús d’edificis per a habitatges i la, massa habitual ja, posterior comercialització com a habitatge turístic.
Pel que fa a les activitats complementàries, cal redefinir el concepte garantint la pervivència i superioritat dels ingressos vinculats a l’explotació agrària, per sobre d’aquells que han d’esdevenir un complement de la renda però que no n’han d’acabar provocant la substitució.
Al marge d’aquesta qüestió el GOB ha recordat que la nova Llei ha de garantir que els efectes urbanístics més perverses de l’anterior llei, ara suspesos, no es tornin a reactivar.
També hem presentat suggeriments relatius al compliment de la Directiva Marc d’Aigües, la gestió de subproductes derivats de l’activitat agrària i ramadera i aspectes delicats de la gestió forestal. Tres qüestions que quedaven fortament compromeses amb la llei anterior i que cal revisar en la nova proposta en la que treballa el Govern.
