Territori i urbanisme

18/11/09 El GOB considera imprescindible l’impuls inmediat a la Llei del Sòl

El GOB presenta les seves propostes per a la millora de la Llei d’Ordenació del Territori i Urbanisme impulsada des de la Conselleria de Mobilitat i Ordenació del Territori.

Dimecres, 18 de novembre de 2009

EL GOB CONSIDERA IMPRESCINDIBLE L’IMPULS IMMEDIAT A LA TRAMITACIÓ DE LA LLEI DEL SÒL
El GOB presenta les seves propostes per a la millora de la Llei d’Ordenació del Territori i Urbanisme impulsada des de la Conselleria de Mobilitat i Ordenació del Territori.


VALORACIONS GENERALS
Consideram novedosos i transcendentals els principis generals inspiradors d’aquesta llei (sostenibilitat, reutilització front a nou creixement…) com a un indici del canvi que aquestes illes necessiten a l’hora de plantejar el seu futur des del punt de vista territorial i urbanístic.

Un altra dels aspectes que consideram rellevant i positiu és la insistència en la participació ciutadana i la publicitat de les actuacions. Un tema que en aquests moments continua sent una de les principals assignatures pendents de les pràctiques urbanístiques.

La incorporació de la protecció i ordenació paisatgística; la regulació dels convenis urbanístics; la fixació de les condicions que ha de complir el sòl per ser considerat sòl urbà o tenir la condició de solar, etc. són aspectes que representaven buits en la normativa existent –i que ara se subsanen- que afavorien l’especulació i algunes de les pràctiques irregulars més habituals en la dinàmica urbanística.

CONSIDERACIONS I PROPOSTES DEL GOB
No obstant això hi ha alguns aspectes sobre els qual el GOB discrepa i sobre els que vol manifestar la seva opinió.

1. Es segueix considerant l’habitatge unifamiliar en sòl rústic com ús propi del sòl rústic.

La proposta del GOB seria: PROHIBIR L’ÚS D’HABITATGE PER A LES NOVES EDIFICACIONS I REGULAR MOLT MÉS RESTRICTIVAMENT L’INTERÈS GENERAL AL SÒL RÚSTIC

Des del GOB consideram que hi ha dues possibilitats per a regular les noves edificacions residencials dins sòl rústic:
1. Considerar l’ús d’habitatge com a prohibit per a les noves construccions o, en cas de casos, circumscrit únicament als nuclis rurals. Aquesta possibilitat no exclou l’ús residencial (hotels, càmpings, …) que també s’hauria de contenir mitjançant una regulació més estricta de l’Interès General.
2. Considerar l’ús com a condicionat a que les parcel·les que han d’acollir el nou habitatge en sòl rústic siguin  constituïdes com a unitat registral independent abans d’una data determinada que tant podria ser la d’aprovació de la llei del sòl rústic (1997), les DOT (1999), el PTI corresponent (2003, 2004 o 2005) o la pròpia LOTU.

2. Es segueix permetent planificar noves urbanitzacions amb un aprofitament urbanístic que és blindat a favor dels propietaris del sòl. En conseqüència no totes les empreses que es dediquen a la urbanització i edificació resten en igualtat de condicions per a dur a terme la seva activitat.
Això, de fet, fa que l’habitatge esdevingui un bé de canvi fortament mercantilitzat en comptes d’un bé d’ús protegit constitucionalment com a dret dels ciutadans.

La proposta del GOB: DEIXAR DE CLASSIFICAR NOU SÒL URBANITZABLE I DESVINCULAR DEL TOT LA PROPIETAT DEL SÒL DE NOU CREIXEMENT DELS PROPIETARIS ANTERIORS A L’ACTUACIÓ URBANÍSTICA.
D’ençà que s’han aprovat els tres Plans Territorials Insulars aquest ja fixen les hectàrees màximes de nou creixement per a cada municipi que els ajuntaments poden, si volen, autoritzar dins part de les anomenades “Àrees de Transició”. Així doncs no caldria que els plans municipals “classifiquessin sòl urbanitzable”. El sistema “amb concurrència d’iniciatives” hauria de ser l’únic (a més del d’expropiació per a actuacions directes de l’administració) eliminant tots els “blindatges” que hi ha a la llei a favor del propietaris anteriors a l’actuació urbanística.
El nou sistema s’hauria de fonamentar en el concurs, entre urbanitzadors, de totes o part de les hectàrees que el PTI corresponent ha fixat per al municipi. Les ofertes presentades no vindrien, per tant, condicionades per cap “classificació prèvia” ni per la possessió dels terrenys; hi podria haver tantes propostes de localització del nou creixement com ofertes. El guanyador del concurs (propietari o no del sòl) seria així l’adjudicatari de l’actuació urbanística.

3. No es qüestiona el dimensionat dels plans actuals.
Es segueix “amagant” el dimensionat potencial de la urbanització que resta “blindat” pels plans a favor dels propietaris del sòl.

Es parla de controlar els increments d’edificabilitat al nou sòl però no es diu res de l’estoc urbanístic que ja hi ha construït ni del que es pot construir en sòl urbà, no es parla de la Capacitat de Càrrega Urbanística del Territori.

La proposta del GOB : REBAIXAR LA CAPACITAT DE CÀRREGA URBANÍSTICA: COM, QUAN i QUANT?

COM: hi ha tres vies que no s’exclouen
1. fixar índexs d’intensitat d’ús residencial i/o turístic que impliquin la rebaixa
2. amb reclassificacions a rústic dels urbans no consolidats i d’urbanitzables
3. amb requalificacions d’usos residencials plurifamiliars a unifamiliars

QUAN: quatre possibilitats
1. d’ofici per part de la pròpia llei del sòl
2. en la primera revisió i/o modificació dels PTI’s o de les DOT
3. en la primera revisió i/o modificació dels plans municipals
4. en qualsevol dels tres moments anterior però amb un règim transitori i subsidiari per part de la LOTU que asseguri la seva efectivitat mentre no arriben les revisions o modificacions puntuals esmentades. Aquesta és l’opció preferida pel GOB.

QUANT:  el més racional seria que els plans establissin un percentatge (10, 20, 30, 40…%) d’increment del parc construït en aprovar-se la llei que els plans no haurien de poder ultrapassar. Ara mateix els plans, de mitjana, permeten duplicar (100% de l’increment) el parc construït.

4. Des del GOB consideram imprescindible impulsar LA PROGRAMACIÓ DE L’ATORGAMENT DE LLICÈNCIES D’OBRES (QUOTES)
Ja hem esmentat que, tot i ser un acord programàtic, l’article 92.6 planteja que es poden establir quotes (mecanismes de programació de l’atorgament de llicències urbanístiques). Una possibilitat que ja s’ha declarat conforme a dret per una sentència del TSJ de les Illes Balears d’1 de juliol de 2008.

Des del nostre punt de vista consideram imprescindible fixar la programació de noves llicències com una obligació, no com una possibilitat.
Atès que el TSJ ja ha obert tal possibilitat la LOTU el que hauria de fer és articular el mecanisme per tal que les diferents administracions competents duguin a terme la programació.

5.  Cal OBLIGAR A DONAR ÚS RESIDENCIAL AL PARC JA CONSTRUÏT
Consideram que aquesta llei ha d’obligar, en el seu articulat, a la necessitat de donar ús residencial a tot el parc construït. És tractaria de preveure mesures fiscals o d’altre tipus, que desincentivessin la desocupació dels habitatges existents. Que desincentivessin l’adquisició d’habitatges pensant únicament amb la seva revenda a millor preu.

Ajuda’ns a seguir impulsant aquesta i altres línies de treball

Més notícies de la mateixa àrea temàtica

Notícies recents