Considera una barbaritat construir una urbanització de més de 5.000 habitants a la costa de Llucmajor
8 d’abril de 2010
El GOB insisteix en la desclassificació de la urbanització de Vallgornera.
Considera una barbaritat construir una urbanització de més de 5.000 habitants a la costa de Llucmajor
El GOB ha demanat en reiterades ocasions i en els darrers anys, la desclassificació de la urbanització d’Es Pas de Vallgornera. Consideram que hi ha motius urbanístics com motius de preservació d’un entorn encara no desenvolupat, envoltat del LIC i que confronta amb una reserva marina per mar, i on s’hi ubica una de les joies del món de l’espeleologia i un patrimoni natural excepcional: la Cova d’Es Pas de Vallgornera, també LIC.
Quan se va tramitar la darrera modificació del Pla Territorial e Mallorca , el GOB va tornar insistir en la necessitat de desclassificar aquesta urbanització.
Per al nosaltres seria una autèntica barbaritat permetre la continuació d’aquesta urbanització, la qual representaria posar més de 5.000 habitants a la costa llucmajorera.
Un intent d’urbanització dels anys 60
La urbanització d’Es Pas de Vallgornera va ser promoguda per una promotora belga als anys 60 i després d’anys d’estar aturada fins que entre el 2001 i 2002 es va reactivar els procés d’urbanització i la construcció d’habitatges. L’execució de les obres de la urbanització pot provocar i de fet, provoca, que la cova es vegi afectada, per vibracions, petits desprendiments, filtracions, etc.
LES IL·LEGALITATS URBANÍSTIQUES
Llicències irregulars a la urbanització d’Es Pas de Vallgornera.
Tenim constància que l’Ajuntament de Llucmajor ha donat, durant els passats anys, llicències per a la construcció d’habitatges a la urbanització d’Es Pas de Vallgornera, tot i saber, que no podrien disposar de final d’obres per la manca de clavegueram.
Manca dels serveis urbanístics bàsics
Precisament la manca de clavegueram implica que la urbanització no disposa dels serveis bàsics per ser considerada com a sòl urbà. Aquesta mancança afecta també a les urbanitzacions de Vallgornera Nou i Cala Pi, urbanitzacions ja molt més desenvolupades tot i l’esmentada irregularitat.
A banda d’això no disposa tampoc de les voravies construïdes i la majoria dels habitatges existents tenen encara el comptador d’obra per la impossibilitat d’adquirir la cèdula d’habitabilitat. Per tot això, incompleix diversos preceptes de la normativa urbanística que impedeixin que s’hi puguin autoritzar llicències de construcció:
- Infracció de la Llei 4/2008, de 14 de maig, de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible de les Illes Balears
- Infracció de l’article 12 de la Llei del Sòl 8/2007
- Infracció de la Norma 11.1 del Pla Territorial de Mallorca
- Infracció de la Norma 11.3 del Pla Territorial de Mallorca
Evidentment, cal resoldre la problemàtica dels habitatges existents, especialment a Cala Pi i Vallgornera, però consideram que seria un error, consolidar definitivament el desenvolupament de la urbanització d’Es Pas de Vallgornera.
La darrera taca sense desenvolupar que queda d’una urbanització salvatge de la costa
En aquests moments, la urbanització d’Es Pas de Vallgornera no es troba desenvolupada, Veïna de les urbanitzacions de Cala Pi i Vallgornera Vell, urbanitzacions ja gairebé desenvolupades al 100%, Es Pas de Vallgornera, representa la darrera taca que encara es pot preservar d’una urbanització salvatge de la costa. Una zona d’especial valor si tenim en compte que es troba envoltada de LICs i d’un especialment important com és la Cova d’Es Pas de Vallgornera.
La necessitat de protegir la cova
En aquest cas, el desenvolupament de la urbanització , pot afectar negativament la Cova d’Es Pas de Vallgornera. Aquesta cova, descoberta l’any 1968 quan s’excavava un pou negre, és la cavitat subterrània de major desenvolupament de les Balears. Fins ara s’hi han explorat i cartografiat 65 quilòmetres de galeries, per part de diverses entitats espeleològiques.
A més a més de constituir un exemple espectacular de formació càrstica, la cavitat presenta també una importància biològica remarcable, amb la presència de diverses espècies d’invertebrats troglobis. Des del punt de vista paleontològic, destaca fins ara la localització de nombrosos restes de Myotragus. La cova fou proposada com a LIC (Lloc d’Interès Comunitari) l’any 2007, al igual que altres coves importants de les Balears.
