El darrer decret – llei : una passa enrera i una altra excepció en ple segle XXI
9 d’abril de 2010
El GOB critica que el Govern obri la porta a l’atorgament de llicències d’edificacions a urbanitzacions que no tenen clavegueram
El darrer decret – llei : una passa enrera i una altra excepció en ple segle XXI
El passat dia 27 de març el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) publica el darrer decret-llei aprovat pel consell de Govern. Es tracta d’una norma de caràcter singular que entre d’altres aspectes permet que els ajuntaments de les Balears puguin donar llicències per edificar a urbanitzacions que no tenen tots els serveis, concretament el de clavegueram.
Es incomprensible que en ple segle XXI, el govern de les Balears doni el vist-i-plau a un decret-llei que fa enrera normes anteriors, fa excepcions a la situació general permetent seguir edificant a urbanitzacions que no tenir els serveis urbanístics mínims.
El GOB critica que se tornin fer excepcions a la normativa urbanística vigent. Fins ara tant la Llei del Sol de l’estat, com la Llei de Mesures Urgents com el propi Pla Territorial consideraven que per a poder atorgar llicencies cal disposar prèviament tots els serveis bàsics (llum, aigua, accés rodat i clavegueram). Mitjançant aquest decret-llei, s’obri la porta a que se segueixen donant llicencies per edificar a sols urbans i urbanitzables que no tenen servei de clavegueram.
A unes illes que volen ser punteres en matèria turística i en matèria ambiental, no te cap sentit ni un, fer passes enrera com aquesta, que ens situa als principis de “boom” turístic”, i a èpoques anteriors no especialment sensible als temes ambientals.
La dinamització econòmica, l’excusa
L’actuació del Govern s’emmarca, segons s’apunta al preàmbul del decret llei a l’impuls de l’economia. Concretament se diu:
“En un context de mesures per a l’impuls de l’economia, la possibilitat d’atorgar llicències a aquests àmbits serà motiu de dinamització de les empreses d’un sector especialment castigat per la crisi. Un estímul, no obstant això, que té totes les garanties ambientals, atès que la previsió només afecta sectors amb ús predominant residencial i de tipologia unifamiliar i sempre hi haurà un control ex ante de l’administració competent en matèria hídrica. I un estímul que sobretot es vincula a una voluntat que es procedeixi a la dotació oportuna de les infraestructures urbanístiques.”
Massa excepcions a la llei
La figura dels decrets lleis constitueix una incorporació de l’estatut d’autonomia del 2007 : La idea era clara: es tractava d’usar aquesta figura per casos d’emergència, que no poden esperar la tramitació parlamentària o com a mesura cautelar fins a l’aprovació d’una nova llei. La realitat, no obstant, ha posat de manifest un abús d’aquesta figura i sobretot la no-necessitat de la seva utilització.
El primer dels decret-llei se va adaptar al seu objectiu estatutari: mesura cautelar i d’emergència, prèvia a la Llei de mesures urgents en matèria d’espais naturals (de fet té un nom molt llarg): va suspendre transitòriament els projectes urbanístics que afectaven a determinats espais naturals. D’aleshores ençà els altres tres decrets-llei constitueixen un clar abús.
El decret-llei Nadal suposa el govern de les excepcions i l’urbanisme a la carta més barroer. El decret-llei Grimalt utilitza aquesta figura per canviar altres normes i rebaixar exigències ambientals. Un altre decret –llei, per un nou hospital a Vila, suposa classificar com a urbà uns terrenys que legalment no ho són.
Ara el darrer decret llei segueix aqueixa línia de fer excepcions a la norma general i no sempre en un sentit positiu. No es tracta de negar la possibilitat d’aprovar els decrets -llei, sinó de fer-ne un ús adequat. Si no és així, se burla el Parlament i queden manllevats els imprescindibles debats parlamentaris.
