Page 9 - Es Busqueret 23

Quin nom més rar!

L’estornell, Sturnus vulgaris Per Pere J. Garcias

El nom genèric Sturnus ve del llatí szpack. La llista és llarga i encara n’hi ha darrer apel·latiu també és adient amb la
vulgar sturnellus i, aquest, del llatí clàssic més. Sols en els idiomes d’arrel eslava els seva aparença de cel estel·lat i en llengües
sturnus, que anomenava la mateixa au. noms varien cap a altres orígens. Cal res- d’origen germànic, com l’anglès, alemany i
Segons Michel Desfayes (autor de diver- senyar que, en neerlandès, se l’anomena els idiomes escandinaus, l’arrel star és pre-
sos treballs sobre l’etimologia del nom de spreeuw, sospitosament semblant al gène- sent a molts dels noms que, així, recullen
les aus i dels mamífers d’Europa) els mots re Spreo (sinònim de Lamprotornis) nom en un sol mot l’origen etimològic i l’aspecte
amb st-r i t-r revelen un origen onomato- de diverses espècies d’estornells africans de l’au! Un elegant i eficient estalvi lingü-
peic. Així, el nom seria una transcripció de com el superb (Spreo superbus) i el metàl- ístic. •
la xerrameca dels estornells. El nom espe- lic (Lamprotornis purpureus), au exòtica
cífic vulgaris no requereix gaire explicaci- molt comuna com a mascota i de la qual ja
ons. L’estornell és un aucell molt conegut hi ha força cites arreu de les Balears d’ani-
a l’àmbit popular i des d’antic. En molts mals escapats i naturalitzats. En basc, el
d’idiomes, el nom vulgar és una modifica- nom és araba-zozo pikartia, probablement
ció més o manco elaborada i adaptada a la derivi de arabi que és el mirtil o nabiu
fonètica de cada llengua del nom Sturnus. (Vaccinium myrtilus). zozo significa tord i
En castellà és estornino, en català estor- pikart és la mongeta pinta, i es podria tra-
nell, en gallec estorniño, en portuguès es- duir com tord-del-mirtil pintat. També con-
torinho, en italià storno, en francès etour- vé comentar que, en diversos idiomes, es
neau, en anglès starling, en alemany star, fa referència al favat del plomatge hivernal
en suec stare, en danès staer i en polonès i se l’anomena pinto o estel·lat. Aquest CATI ArTIGUES

I aquí, què hi veus?

què ens diuen els detalls de la imatge sobre aquest aucell?

Per Pere J. Garcias

1 La gruixa del bec d’aquest hor- 4 L’adaptació a la vida entre els
tolà de canyet (Emberiza schoe- canyets situa aquesta espècie
niclus) ens indica que es tracta de en avantatge enfront d’altres, ja
la subespècie witherbyi. Actualment que no és un hàbitat en què visquin
es troba en perill d’extinció a tota la moltes espècies granívores.
seva àrea de distribució. A les Balears
cria únicament a s’Albufera de Mallor-
ca, on hi ha unes 15-20 colles. Es pot observar que l’exemplar
5
està anellat. El projecte que hi
ha engegat per esbrinar perquè
2 S’alimenta sovint de les llavors està desapareixent de les Balears
del canyet (Phragmites austra- consta de diverses tècniques de se-
lis) i està especialitzat també a guiment com l’anellament científic,
cercar i menjar larves de papallones que ens permet conèixer l’edat, el
nocturnes que viuen dins el canyet. sexe, l’estat físic de l’exemplar i la
Tot i així, pot nodrir-se de moltes es- longevitat de l’espècie.
pècies de plantes. De fet, molts dels
hivernants del centre i nord d’Euro-
pa que ens visiten es reparteixen per 6 Aquí es pot veure l’antena de
conreus i erms de totes les Illes i sols l’emissor que es col·locà a
van als canyets a colgar-se. l’aucell. Aquests aparells d’alta
tecnologia permeten seguir els mo-
viments de l’au i així saber on i quan
3 El dibuix del cap molt fosc amb s’alimenta i quines contrades empra
les bigoteres molt marcades amb major freqüència. La pila dura
ens indica que és un mascle. un mes aproximadament i després
La foto està presa a l’hivern i l’ex- deixa d’emetre. No representa cap
tensió del negre és un altre indici perill per a l’au, ja que el pes no su-
que l’exemplar és de la subespècie pera els dos grams, que ve a ser un
witherbyi, ja que els mascles de la deu per cent del pes de l’ocell. Està
subespècie nominal, hivernant a les adherit a una ploma rectriu i, quan
Balears, quasi no tenen gens de ne- fa la muda, l’animal tira la ploma
gre al cap en plomatge hivernal. amb l’emissor i se n’allibera.
PErE J. GArCIAS

EB23 - 9