Page 8 - Es Busqueret 23

Limitacions actuals
CATI ArTIGUES la principal limitació tècnica en els siste-
Ara per ara, com hem vist, el pes és
mes de seguiment individual. Actualment,
no hi ha sistemes accessibles que perme-
tin el seguiment precís i durant períodes
de temps suficientment llargs dels movi-
ments dels aucells petits quan fan des-
plaçaments de llarga distància. Tot i això,
existeixen iniciatives en el sentit d’avançar
en un sistema d’aquest tipus, que perme-
tria seguir des de l’espai un emissor de
menys d’un gram de pes i amb una dura-
da aproximada d’un mes (www.icarusiniti-
ative.org). Sens dubte, es podria aportar
així una informació magnífica sobre els
moviments migratoris dels aucells petits.

L’any 2009 començàrem a uti-
DIGITALGLOBE litzar a Mallorca emissors de segui- Tecnologia al servei de la con-
servació
ment Argos-GPS per al seguiment
detallat de dues espècies amenaça-
Segurament, als propers anys as-
des: l’àguila peixatera (Pandion ha- sistirem a millores tecnològiques, ja sigui
liaetus) i la milana (Milvus milvus). amb la millora del sistemes existents o
Les localitzacions amb un marge de bé obrint línies completament noves, que
error mínim i a cada hora del dia facilitaran el seguiment individual d’espè-
faciliten una qualitat d’informació cies més petites, durant més temps, amb
increïble, impossible d’aconseguir major precisió i a un cost econòmic més
amb el seguiment terrestre, i per baix.
al cas de l’àguila peixatera ha estat
possible, a més a més, documentar Els sistemes disponibles actualment
detalladament moviments de llarg ja han aportat molt a la determinació de
abast, a Suècia i a Mauritània. localitats importants per a la conservació
de moltes poblacions d’aus, però la pos-
sibilitat d’estudiar igualment les espèci-
remet informació sobre altura, velocitat, gen amb 16, 17 o 18 neutrons. Aquestes es més petites obrirà nous escenaris. Es
direcció de desplaçament, temperatura i variants són els isòtops, i la seva con- faran així evidents moltes necessitats de
voltatge de l’emissor. centració és variable (per exemple, els
d’hidrogen i oxigen varien amb la latitud conservació que fins aleshores han passat
El seguiment d’aus via satèl·lit ha i l’època de l’any). desapercebudes, en forma d’importants
facilitat durant els darrers 20 anys infor- localitats d’alimentació, hivernada, des-
mació d’altíssima qualitat sobre el com- quan un aucell s’alimenta, incorpo- cans, etc. de les que depèn, en bona part,
portament migratori i l’ús del territori en ra als seus teixits els àtoms de la matèria la conservació d’algunes espècies.
general. Actualment hi ha més de 20.000 que consumeix. Així, l’anàlisi mitjançant Així, confiem que els avanços en
plataformes equipades amb sistemes de espectròmetre dels isòtops estables d’al- tecnologia que tant hem sabut aprofitar
localització via satèl·lit, i bona part són guns àtoms (C, N, H, O i S), acumulats per a explotar la natura ens podran servir
d’aus. als teixits (com per exemple a les plomes), igualment per contribuir a la lluita contra
ens pot facilitar informació sobre les àrees
La principal limitació d’aquest siste- del món en què l’exemplar s’ha alimentat la pèrdua de biodiversitat. •
ma, a més del seu elevadíssim cost econò- durant un determinat període de la seva
mic, és, ara per ara, el pes dels emissors, vida o època de l’any. Increïble, no?
que restringeix la seva utilització a aus de
més de 100 g de massa corporal.

L’últim: anàlisi d’isòtops
El seguiment
Tot i que és una cosa totalment di- via satèl·lit ha per-
ferent, és interessant citar-lo ja que és el mès registrar el vol
que s’està utilitzant actualment en l’estudi més llarg d’un aucell
dels moviments de les aus. En aquest cas sense fer aturades. El
no es col·loca cap dispositiu sobre l’au, i, a 29 d’agost de 2007,
més, no es pretén aconseguir informació un exemplar de cegall
sobre els moviments futurs de l’au cap- de mosson coabarrat
turada, sinó que es pot saber quins han (Limosa lapponica)
estat els seus moviments en el passat. va partir de la penín-
sula d’Avinof (Alaska
La matèria que forma la natura està occidental) i després
formada per 90 tipus d’elements químics de volar 11.570 km
diferents. Tot i això, el nombre d’àtoms sobre l’Oceà Pacífic
és, en realitat, molt superior, ja que, per va arribar a Thames
a cada un dels elements químics existei- (Nova Zelanda) 8 dies
xen variants en funció del nombre de neu- i 12 hores més tard.
trons. Per exemple, trobarem àtoms d’oxi-
8 - EB23