Page 4 - Es Busqueret 24

Editorial

Qué passa amb les rates de Sa Dragonera?

La destrucció de l’hàbitat i la introducció de fauna alòctona són, segons la Unió Internacional per a la
Conservació de la Naturalesa (UICN), les dues causes principals d’extinció d’espècies al món. L’ordre s’inverteix
quan xerram d’illes, on els animals introduïts per l’home han causat una gran quantitat d’extincions absurdes
i, en molts casos, segurament evitables. Les rates són una d’aquestes espècies que els humans hem anat es-
campant per tot el món i que, a causa de la seva gran capacitat d’adaptació i caràcter generalista, han provocat
grans alteracions a la flora i fauna local allà on han estat introduïdes.

Després de molts anys de campanyes de control de la població de rates a l’illa mallorquina de sa Drago-
nera, sovint sense gaire convicció, per aquest 2011 es va anunciar la utilització d’un sistema nou, tot i que ja
emprat i provat amb èxit a altres llocs del món, especialment a Nova Zelanda, que suposaria l’eradicació de les
rates presents a l’illa. Aquest ambiciós projecte pretén exterminar tota la població de rates, fet impensable fa
poc temps, amb dues aplicacions massives i generalitzades d’un producte anticoagulant (brodifacoum).

Les primeres informacions extraoficials de què disposam indiquen que l’objectiu fonamental d’acabar amb
la població de rates potser s’haurà assolit. Però a part d’aquest resultat l’actuació ha generat altres conse-
qüències. Què ha passat per què una feina desitjada i reclamada per tot el món naturalístic hagi derivat en un
conjunt de situacions esperpèntiques amb denúncies de partits, dimissions dins la Conselleria de Medi Ambient
i Mobilitat i fins hi tot preguntes al Parlament?

Durant tot aquest procés hem estat molts els qui hem hagut d’escoltar la pregunta “què passa amb les
rates de sa Dragonera?”. L’embull que s’ha creat ens ha sorprès a tots. El pitjor de tot ha estat l’aflorament
públic dels greus problemes que semblen existir dins la Conselleria, com si ningú no veiés més enllà del que
té damunt la taula i que es transmeti la impressió que, per aconseguir el fi desitjat, els mitjans i les formes no
siguin per ells gaire importants. Però des d’aquí pensam que sí, que les formes sí són importants i s’han de
seguir les normes i s’han d’escoltar les objeccions i advertències, fins i tot quan la finalitat és la desitjada per
molts perquè, fins i tot, la majoria també pot estar equivocada.

El paper de les administracions en la protecció de la natura ha de ser exemplaritzant i rigorós. No pot ser
que es doni aquest espectacle i s’embulli l’opinió pública amb missatges poc clars, i en alguns casos contradic-
toris, en un tema tan delicat com aquest.

CATI ARTIGUES

4 - EB24