Page 6 - Es Busqueret 24

els peixos submergeix el cap diverses ve-
gades fins que localitza una presa i, pos-
teriorment, es capbussa amb un petit salt
a la superfície de l’aigua per a perseguir-
la, propulsant-se amb les potes palmades,
estirant el coll i, finalment, capturant-
la amb el seu potent bec acabat en un
agut ganxo. Captura les preses petites en
el fons i les consumeix immediatament,
mentre que els peixos de major mida els
du a la superfície, on pot manipular-los
més còmodament. Aquestes immersions
solen arribar fins als 30 metres i poden
durar alguns minuts. Actualment, no es
coneix la composició de la dieta d’aquesta
espècie a l’arxipèlag, si bé tot indica que
captura decàpodes i peixos de diferents
mides, majoritàriament de la família dels
OLIVER MARTíNEZ en la seva dieta a causa de canvis a les
làbrids. Pot haver variacions estacionals
àrees d’alimentació. Tot i que es tracta
d’un aucell amb una àmplia flexibilitat a
l’hora d’escollir zones per alimentar-se, a
les Balears probablement deu pescar de
queden relegades a la costa de València i polls una vegada han abandonat els nius forma predominant a les praderies de po-
de Catalunya, amb tan sols 25 i 41 pare- i durant el seu primer any. Cal recordar sidònia, on troba una disponibilitat impor-
lles, respectivament. que l’èxit reproductor sembla estar asso- tant de preses.
ciat a les condicions atmosfèriques, espe-
La fenologia reproductiva del corb cialment la pluja i el vent, que arriben a Aquesta espècie és present durant
marí se caracteritza per presentar una incidir en el desenvolupament dels polls, tot l’any a les Balears, si bé hi ha un flux
gran asincronia entre les colònies i fins i motiu pel qual es poden donar importants d’exemplars entre les illes i la costa penin-
tot entre les parelles d’una mateixa colò- fluctuacions interanuals segons les condi- sular, especialment quan finalitza el perío-
nia. Les primeres postes tenen lloc durant cions que es presentin. En determinades de reproductor. Aquesta dispersió sembla
el mes de desembre - són molt excepcio- circumstàncies, alguns adults opten per que és més acusada en els joves de primer
nals abans d’aquesta data - però és entre agafar-se anys sabàtics quan no presen- any, que realitzen moviments dispersius
gener i març quan se’n produeix la major ten les condicions físiques necessàries per de llarga distància, tant entre illes com
part i, en menor grau, durant l’abril, i les assumir la nidificació. Aquesta pot ser una cap a la costa llevantina, concretament
més tardanes poden donar-se al maig i de les causes perquè els censos de repro- cap a Catalunya i València. Actualment es
juny. Una sèrie d’estudis apunten que les ductors pateixen variacions interanuals. desconeix la magnitud de la fracció de po-
condicions atmosfèriques condicionen el Per això, aquests descensos poblacionals blació de les Balears que realitza aquests
començament del període de cria. A les no haurien de ser atribuïts, sistemàtica- desplaçaments, tant de joves emancipats
Balears, nidifica a penya-segats marins ment, a una mortaldat de reproductors, com d’adults. Malgrat aquestes dispersi-
inaccessibles i als illots propers. La dis- sinó que també podrien ser deguts a con- ons, la majoria dels exemplars retornen a
ponibilitat de llocs per a la nidificació a dicions adverses durant l’hivern que hagin les seves colònies per criar i mostren una
les Balears no suposa un factor limitant, impedit arribar a un nivell òptim de reser- elevada filopàtria.
gràcies a una orografia concordant amb ves energètiques a una part de la població
els requeriments ecològics d’aquesta es- per afrontar el període reproductor. Es possible que la millora de les po-
pècie. La major part dels nius s’ubica a blacions reproductores d’aquest corb marí
cornises de penya-segats marins, i, en Quant a l’alimentació, és una au en el litoral mediterrani peninsular sigui
menor mesura, a l’interior de petites ca- principalment piscívora. Per a localitzar a causa del paper que pot estar desen-
vitats i davall grans blocs. També situen
els seus nius davall d’arbusts, a algunes
colònies assentades a illots i a determi-
nats penya-segats i talussos costaners.
Els corbs marins disputen per les zones de
nidificació més adequades i són els adults
experimentats els que arriben abans a les
colònies per ocupar aquestes localitats,
per la qual cosa els joves queden rele-
gats als pitjors emplaçaments. Construei-
xen nius d’estructura voluminosa i sòlida
majoritàriament amb materials vegetals
disponibles a les proximitats. La posta és
normalment de tres ous i el període d’in-
cubació dura aproximadament uns trenta
dies. Alguns resultats obtinguts a les Ba-
lears sobre l’èxit reproductor mitjançant el
seguiment de nius, mostren que es dóna
un major fracàs en l’eclosió dels ous que
en la supervivència dels polls, entre l’eta- TONI MUñOZ
pa d’eclosió i l’emancipació; si bé es des-
coneix el grau de supervivència d’aquests

6 - EB24