Page 9 - Es Busqueret 24
P. 9
I aquí, què hi veus?
Què ens diuen els detalls de la imatge sobre aquest cucui?
Per Pere J. Garcias
1 Les plomes de la gola estu-
fades ens indiquen un estat
d’excitació.
2 La col·locació dels dits, dos
endavant i dos endarrere, és 1
a dir una postura zigodàctila,
és característica de diversos or-
dres d’aus com els cuculiformes i
psitaciformes, entre d’altres.
3
3 El color gris del pit ens in-
dica que és un mascle. Les
femelles el tenen tenyit de
bru o, fins i tot, hi ha una forma
quasi roja que sols es dóna a les
femelles.
4 La postura “ales caigudes” 6 2
és característica d’aques-
ta espècie; de fet, quan està
posada en una branca dóna la
sensació que caurà d’un moment
a l’altre.
5 La coa llarga la sacseja de
costat a costat i l’obri com
un ventall quan emet el seu 5
cant territorial.
6 Per a cantar i defensar el
territori sempre cerca bran-
ques molt visibles, sovint al 4
capcurucull dels arbres o pals i
tanques.
Cuculus canorus, quin nom més rar!
Ja ha arribat la primavera amb les complet és cucui cantaire o melodiós. gök, en noruec gauk, en txec kukačka,
seves al·lèrgies, floracions espectaculars, Així de fàcil i rotund. No està gens mal en polonès kukulka i ja no seguesc més.
aucellons cantaires, mamífers zelosos… aplicat, ja que el nom genèric és onoma- És curiós que en castellà també se l’ano-
i l’astènia. Precisament com que en sóc topeic i aquesta característica és l’única mena cuclillo seguint l’exemple del llatí,
una víctima, avui no estic molt fener i el que es té en compte per anomenar-lo en ja que la desinència -ulus indica dimi-
nom que us duc és el del cucui, molt adi- moltes de llengües; en català cucut, en nutiu i el nom real seria cucuiet. Potser
ent per les dates en què estem. Cuculus portuguès, gallec i castellà cuco, en basc en aquest cas s’ha duit massa enfora la
canorus, en principi no és molt rar ni mal kuku, en italià cuculo, en francès coucou, traducció literal, que de cucuiet en té poc
de pronunciar. Cuculus ve del nom llatí en anglès cuckoo, en alemany kuckuck, aquest bergant! •
que rebia l’au i canorus deriva del verb en neerlandès koekoek, en danès gøg, en
llatí canere, és a dir, cantar. Així el nom finès käki, en islandès gaukur, en suec
EB24 - 9