Page 8 - Es Busqueret 24

mes de conservació del corb marí eren la pus d’incidència.
captura d’exemplars i la recol·lecció d’ous Les alteracions de diversa índole
i de polls per al consum humà, especial-
ment dels pescadors, que els utilitzaven dels hàbits de nidificació i d’alimentació,
com a font d’alimentació secundària. En com són les extraccions d’arena a trams
l’actualitat, aquesta pràctica ha desapa- costaners i la construcció de ports i in-
regut. fraestructures urbanístiques costaneres
han suposat la reducció de la distribució
Actualment persisteixen una sèrie d’aquesta au marina al litoral balear.
d’amenaces que incideixen sobre els corb
El corb marí està inclòs al Catàleg
marins a les aigües balears, tot i que no Nacional d’Espècies Amenaçades (CNEA)
es té ben avaluat el grau de repercussió com a vulnerable, i es considera com a
que exerceix cada una d’aquestes amena-
ces sobre les seves poblacions. La mort vulnerable al Llibre Vermell de Vertebrats
d’exemplars en els ormejos de pesca, de les Illes Balears. El Govern de les Illes
especialment a les arts de xarxa com el Balears aprovà el 2007 un Pla de Maneig
de l’espècie, que preveu el seguiment i
tremall, i les arts fixes tipus morunes, cens periòdic de les poblacions i una sèrie
és, probablement, una de les principals
causes de mortalitat. Aquests accidents d’actuacions i estudis per garantir la per-
repercuteixen especialment sobre els jo- manència d’aquesta au marina al litoral de
ves que, en intentar capturar els peixos l’arxipèlag balear. •
atrapats a les xarxes, moren ofegats en
emmallar-se en elles. També juguen un
paper devastador les xarxes abandona- Bibliografia consultada
des, que continuen capturant peixos du- Álvarez, D. & Velando, A. 2007. El cormorán
rant un període posterior a la seva pèrdua moñudo en España. Población en 2006-2007
i provoquen, a la vegada, la captura acci- y método de censo. SEO/BirdLife. Madrid.
JOAN SANS, Amics de lA PescA A Pulmó lliure
dental d’exemplars de corb marí. Malgrat Muntaner, J. 2004. Cormorán moñudo, Pha-
tot això, sembla que aquestes incidències lacrocorax aristotelis desmarestii. En, A. Ma-
volupant la població de les Balears, com no representen una amenaça seriosa so- droño, C. González y J.C. Atienza (eds.). Libro
a focus de dispersió de parelles cap a bre la dinàmica poblacional d’aquesta au Rojo de las Aves de España. Dirección General
aqueixes colònies. Per tant, les colònies marina. para la Biodiversidad-SEO/BirdLife. Madrid
de l’arxipèlag passarien a jugar un paper Muntaner, J. & Mayol, J. 2007. Pla Balear de
fonamental en l’establiment de noves co- La possible disminució d’algunes Maneig de la gavina roja Larus audounii i del
lònies i la recuperació de l’espècie fora de preses que se suposen part important en corbmarí, Phalacrocorax aristotelis. Sèries:
les costes de les Balears, tot i que no s’ha la dieta de determinades colònies de corb Plans d’Espècies catalogades. Quaderns
demostrat que aquest fet estigui succeint, marí a Balears pot arribar a causar estralls de Natura. Govern de les Illes Balears.
com tampoc la magnitud d’aquests reclu- en la productivitat de la colònia. La fal-
taments. ta d’informació actual sobre l’alimentació
d’aquest aucell marí repercuteix notable-
Fins fa poques dècades, els proble- ment a l’hora de poder avaluar aquest ti-

OLIVER MARTíNEZ

8 - EB24