Page 6 - Es Busqueret 36

Actualitat

Contemplant els

ocells del passat

PPer Josep Antoni Alcover

Conèixer el passat ens pot aju- Es creu que aquesta abundància és eren uns caçadors molt eficaços de
dar no tan sols a entendre com era un fenomen posterior a l’arribada de qualsevol animal (inclosos els ocells,
i com hi funcionaven les coses, sinó Cristòfol Colom i que, abans de l’arri- entre els quals es troben restes d’al-
també a interpretar el present. No bada dels europeus a Nord-amèrica, tres espècies de coloms). No seria
fa gaire mesos un company de fei- el colom migratori era una espècie raonable pensar que l’espècie hagu-
na em comentava que pensava que més aviat poc abundant. és estat abundat i que no l’haguessin
l’abundància de tudons a Mallorca Com sabem això? Gràcies al caçat i consumit els indis, que caça-
havia de reflectir l’existència d’uns testimoni dels fòssils. Als jaciments ven espècies similars.
boscos més abundants en el passat, zooarqueològics dels indis, on es tro- Tenir present el passat també
sobre els quals els tudons actuarien ben les restes de la seva alimentació, ens du a reflexionar sobre els és-
com a dispersors. Quan li vaig co- s’han trobat molt poques restes de sers vius. Per exemple, sobre com
mentar que no em semblava que fos coloms migratoris, tot i que els indis es poden definir els diferents grups
així, es va quedar sorprès. No sols
sembla que els tudons no han estat
abundants en el passat (almenys en
el passat immediat), sinó que hem
vist el seu extraordinari increment
els darrers anys. Fa quaranta anys
eren summament escassos. Al regis-
tre fòssil, els tudons són presents,
però no són abundants.

Aquest fet em fa pensar també
en el cas del colom migratori nord-
americà, Ectopistes migratorius, una
espècie que va ser increïblement
abundant el segle XIX i comença-
ments del XX. Es va arribar a estimar
que, de cada 10 individus d’ocells
que vivien a les praderies dels EEUU,
n’hi havia 7 que pertanyien a aquesta
espècie. Formaven esbarts que feien
centenars de kilòmetres i que quan
passaven enfosquien el cel. En unes
dècades la població va declinar i l’es-
pècie es va extingir l’1 de setembre
de 1914, quan una colometa anome-
nada Martha, el darrer exemplar de
la seva espècie, va morir al zoològic WIkIMEDIA COMMONS
de Cincinnati. Per a molts amants de
la naturalesa l’extinció d’aquesta es-
pècie és un testimoni de com l’home
pot destruir-la. El que no se sol saber
és que, en aquest cas, el que era re-
alment anòmal des del punt de vista
natural era l’extraordinària abundàn-
cia de coloms migradors el segle XIX. Colom migratori nordamericà, Ectopistes migratorius, exemplar naturalitzat

6 - EB36