Dilluns, 28 Novembre 2022 13:47

Veritats dels emissaris submarins

Difusor (desembocadura) de l’emissari de Cala Antena, alliberant les aigües residuals al mar, el 4 d’octubre de 2022.  Difusor (desembocadura) de l’emissari de Cala Antena, alliberant les aigües residuals al mar, el 4 d’octubre de 2022.

La contaminació de l’aigua del Mar Balear a partir d’aigües residuals és una forta amenaça per a la biodiversitat marina ja que modifica les condicions del medi i provoca la mortalitat de moltes espècies que s’hi troben. És per això que requereix ser visibilizada i eliminada.

Aquest estiu han estat varies les notícies de platges que han hagut de tancar l'accés o han hagut de posar bandera groga per mala qualitat de les aigües. Platges com la de Mónaco (Port de Sóller), S’Arenal, Cala Marçal o Cala Sa Nau (Portocolom), o les del Port de Pollença han hagut de fer-ho. També, després de les pluges del mes de setembre, les de Can Pere Antoni, Ciutat Jardí, Cala Major i Cala Nova (Palma). Podriem seguir anomentant-ne més, és un fet que es repeteix habitualment, i especialment, durant els mesos d’estiu a causa de la saturació que es produeix per la demanda d’aigua amb l’arribada dels visitants a les illes.

Però, què és el que veritablement ocorre? Es produeixen varis fets, però tots ells relacionats amb unes inadequades infraestructures de sanejament de les aigües residuals. Ens trobam amb instal·lacions de clavegueram en molt mal estat, amb forats, que permeten la sortida de l’aigua residual al mar abans d’arribar a la depuradora, com passa al Port de Pollença. També ens trobam amb nuclis urbans arreu de la costa, on els habitatges no es troben connectats a la xarxa de clavegueram i no compten amb les adequades fosses sèptiques, provocant infiltracions de les aigües al mar, especialment en aquelles construccions que es troben a primera línea de costa. Això suposa un gran aport de nutrients i de microbiota d’origen humà al mar, que acaba suposant l’alteració dels hàbitats marins i un perill per la seva continuïtat, provocant l’eutrofització del medi, deixant-lo sense oxigen.

Tot això ocorre abans d’arribar a les depuradores, però un cop allà, ens trobam amb altres problemàtiques. Una d’elles el fet de no comptar amb depuradores dimensionades als volums d’aigua que arriben, especialment en els mesos d’estiu. Això fa que, sovint, el cabal de l’aigua que pot abarcar la depuradora es vegi sobrepassat i, per tant, que l’aigua que entra a la depuradora surti sense poder-se depurar tal i com hauria d’ocorre. Però això no només ocorre a l’estiu, també passa en èpoques de pluges intenses. Al no tenir un sistema de clavegueram on la línia d’aigües residuals urbanes es trobi separada de l’aigua que es recull de la pluja, el cabal d’aigua que arriba a la depuradora es tan gran que tampoc poc depurar-se segons els tractaments requerits. Sent així, el perjudici és doble ja que es produeix una pèrdua de recurs (aigua de pluja que no és aprofitada) i la contaminació del medi on s’aboca, moltes vegades al mar, des d’un emissari (conducció submarina formada per tuberies i un difusor).

En una illa on l’aigua és un recurs escàs, no ens podem permetre perdre ni una gota, abocant-la al mar. Les administracions han de garantir la reutilització d’aquestes aigües a través d’una adequada xarxa de clavegueram, unes depuradores amb un cabal de disseny proporcionat a la demanda i l‘eliminació dels emissaris submarins.

La realitat és que tenim un enorme desconeixement del que ocorre sota l’aigua. Les administracions tampoc ens ho faciliten, al contrari, existeix una enorme falta de transparència. Des del GOB Mallorca duem temps preocupats per la falta de informació que es facilita a la ciutadania i entre les administracions, i cansats de veure com any rere any s’aboquen aigües mal depurades al mar, el passat 4 d’octubre ens vam ficar a l’aigua per comprovar l’estat en què es trobava l’emissari de Cala Antena, provinent de la depuradora de Cales de Mallorca.

Vam triar aquest emissari perquè veïns de la zona ens van comunicar que l’emissari que surt des de la platja, tenia fuites al llarg del seu recorregut. Però no només això, també s’havia observat durant l’estiu, en diverses ocasions, una taca oscura en superfície, molt propera a la costa.

Vam utilitzar les dades del visor IDEIB per localitzar la desembocadura de l’emissari, suposadament a quasi 700 m de la platja, a una fondària de 17 m, i al interior de la praderia de posidònia, però no vam tenir èxit. En canvi, vam observar una taca d’aigua dolça en superficie molt propera a la costa a 100 m (400 m de la platja). La nostra sorpresa va ser que no es tractava d’una fuita al llarg del recorregut de l’emissari, sinó que allà hi havia la desembocadura i s’havia col·locat un difusor per on s'alliberava aigua dolça de color marró. Els peixos de la zona, no dubtaven en apropar-se i alimentar-se. El difusor es trobava en un clapa d’arena, però també vam poder observar les restes de l’emissari antic, algunes fixades amb formigó i altres, trossos espatllats, lliures al fons. Això suposa un perill per a la praderia de posidònia, ja que amb fortes corrents, les conduccions no fixades, poden acabar damunt la posidònia dels voltants, degradant-la.

A més, també volem recordar que les aigües de Cala Antena corresponen a una zona sensible “Cales de Mallorca” (entre cala Antena i cala Murada), segons el Decret 49/2003, a causa de l’eutrofització i no es poden abocar a dins, aigües depurades que no comptin amb un tractament addicional al secundari. La desembocadura de l’emissari es troba a una distància de menys de 100 m de la zona sensible pel que quan es produeixen abocaments amb aigües mal depurades, aquestes hi poden arribar amb facilitat.

image2

Imatge extreta del visor IDEIB, amb rosa s’indica la zona sensible i en verd la praderia de posidònia. La línia marró correspon a l’emissari, segons les dades de l’administració autonòmica, mentre que el punt marcat amb blau, correspon a la desembocadura real de l’emissari.

Des del GOB demanam a les administracions, per una banda, una major transparència en referència a l’estat en què es troben els emissaris de Balears i exigim que les aigües que s’aboquen al mar, a través d’aquests, siguin innòcues pel medi. Per altra banda, demanam l’aturada de nous projectes d'emissaris submarins com a sistema de restitució de les aigües depurades al medi. Si “l’aigua és un bé escàs i no l’hem de malgastar” tal i com diuen des de les administracions autonòmiques, és intolerable no reutilitzar-la. Però més intolerable és, que aquestes infraestructures de sanejament de les aigües residuals, alliberin aigües contaminades al mar suposant una amenaça pel conjunt de la biodiversitat marina i fins i tot, pels propis usuaris del mar, com som nosaltres.

En afegit, el Decret Posidònia (Decret 25/2018) tot i la feble restricció als emissaris, diu que els titulars d’autoritzacions d’abocaments al mar, que en la majoria de casos correspon a ABAQUA, han de remetre anualment a la DG d’Espais Naturals i Biodiversitat, els resultats dels controls de seguiment. El GOB a demanat en diverses ocasions aquests informes i no se’ls ens ha facilitat.

Ha continuació podeu veure un tast del que vam poder enregistrar a l’emissari de Cala Antena. I no oblideu que les imatges no corresponen a la temporada alta, pel que l’impacte en aquest cas, és molt menor que a l’estiu o en èpoques de pluges intenses. Recordeu aquestes imatges quan aneu a la platja i vegeu les conduccions típiques dels emissaris submarins. Volem saber les vostres veritats. Si teniu més informació, no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres.

Foto vídeo

https://youtu.be/udxbD6j-Jzo

Llegir 461 vegades Darrera modificació el Dilluns, 28 Novembre 2022 15:27

Enguany tenim un repte, llançam la ILP "Avui per demà" per garantir el benestar de les generacions futures. Entra a http://avuiperdema.org i informa't de com pots contribuir al canvi.

Necessitam la teva signatura i la teva implicació!

uneixtealgob