Page 5 - Es Busqueret 26

Es Busqueret se’n va de viatge

Sis dies per La Manxa

Text i fotos: Cati Artigues i Toni Muñoz

El novembre de 2010 realitzàrem un curt viatge a la província de Ciudad Real
amb la intenció d’observar aus estepàries, especialment piocs salvatges (Otis
tarda), sisons (Tetrax tetrax) i gangues (Pterocles alchata), espècies absents a
les illes, visitar les zones humides manxegues i fer un petit repàs del patrimoni
natural i cultural de la zona. En feim aquí una breu crònica.

1r dia. Dues hores separen la T4 llus), però l’atenció es desvia d’immediat a les nombroses carcasses de cranc ame-
(Madrid) de Daimiel (Ciudad Real), desti- al cel en escoltar els reclams de les grues ricà que hi ha al terra. Ja hi dedicarem
nació elegida com a punt de partida de (Grus grus). Un grup d’uns 400 exemplars temps més tard. Ara, se’ns fa impossible.
les rutes que ens duran a recórrer, en els cerca posar-se a terra, en una devesa situ- No tenim la sensació de trobar-nos dins un
propers dies, les terres de Don Quixot. Ens ada darrere les llacunes. El trompeteig es Parc Nacional. No hi ha vigilància i tot és
instal·lam a l’acollidor Hotel Doña Manu- fa cada vegada més intens amb l’arribada accessible. De fet, hi ha nombroses pistes
ela. Com que encara queden unes hores de nous grups, cada vegada més nombro- de terra obertes al voltant del parc, que
de llum, no dubtam a agafar els binocles sos. La llum de l’horabaixa és extraordinà- permeten l’accés en cotxe fins a la torre
i dirigir-nos al Parc Nacional de Las Ta- riament càlida i l’espectacle, aclaparador. d’observació. Una curta conversa ens du
blas de Daimiel, a 10 minuts en cotxe. Al Feim un darrer esforç per arribar aviat a conèixer n’Eduard i, sense saber exac-
centre de recepció ens aconsellen la ruta a la torre d’observació i tenir-hi una mi- tament com, ens convida a parlar amb un
blava, un dels tres itineraris habilitats per llor perspectiva. Continuen arribant nous tal Aníbal al qual acaba de telefonar amb
visitar el parc i que finalitza a l’observato- grups, però aquesta vegada són centenars el seu mòbil: “Oye, aquí tengo unos chicos
ri de Prado Ancho, de tres pisos d’alçària. els flamencs (Phoenicopterus roseus) que de Mallorca que no han visto nunca avu-
Les llacunes tenen poca aigua i s’hi intueix van ocupant la làmina d’aigua. Feim poc tardas. ¡Habla con ellos!”. Acabam amb un
poca activitat. Just començar a caminar cas a la resta de l’avifauna. Tampoc pres- correu electrònic apuntat al quadern i la
descobrim un ibis negre (Plegadis falcine- tam atenció als excrements de llúdriga ni promesa de contactar aviat amb ell.

EB25 - 5